.jpg)
Donada l'allau de consultes que estem rebent arran de la irregularitat i excepcionalitat de la situació que el coronavirus i l'ordre de confinament decretada amb motiu de l'augment de contagis ha provocat, a continuació us traslladem les principals recomanacions que l'Associació Espanyola d'Advocats de Família ha elaborat per tal de donar cobertura a totes les preguntes i consultes que estan arribant.
Abans de res: sentit comú i acords entre progenitors en benefici de la societat i els menors. Evitem la judicialització d'aquesta situació per la manca de mitjans.
En parelles separades-divorciades amb fills menors, el sistema de repartiment de temps (custòdia compartida, règim de visites i estades) dels fills i filles comuns es veu afectat tant per la situació de crisi sanitària com per l'Estat d'Alarma decretat pel Reial Decret núm. 463/2020, de 14 de març.
La situació que vivim com a societat és excepcional i ens afecta a tots. Lògicament sorgeixen dubtes sobre com dur a terme alguns aspectes de les nostres vides que poden no haver estat contemplats de manera expressa per les ordres decretades per l'Estat per garantir la salut i la seguretat de la ciutadania.
En aquesta situació, més que mai, el seny, l'interès i la protecció dels menors han de prevaldre per protegir els fills i filles. És fonamental preservar la salut dels nostres fills, dels pares i mares i de la resta de la família extensa, en particular de la gent gran.
El RDL 463/2020, de 14 de març, estableix en l'article 7, apartat e), que durant la vigència de l'Estat d'Alarma, les persones únicament podran circular per les vies d'ús públic per dur a terme les activitats següents: l'assistència i cura de persones grans, menors, persones dependents, persones amb discapacitat o persones especialment vulnerables. Queda clar que ni la vigència i el desenvolupament dels sistemes
de custòdies compartides ni el règim de visites no es veuen afectats per les limitacions de circulació en vigor, i cal atenir-se, en principi, al que han decretat i establert totes les resolucions judicials, en sentències i/o autos de mesures provisionals, per al compliment del repartiment dels temps amb els menors.
Davant l'allau de consultes dutes a terme per la ciutadania i per la pròpia advocacia, cal indicar que el problema no són els nens i nenes i/o adolescents, sinó les voluntats enfrontades entre pares i mares davant d'aquesta situació, i el fet que, en més ocasions de les desitjables, es produiran incompliments en relació amb les mesures vigents. Per tant, és una tasca de consciència i honestedat dels pares i de les mares complir les resolucions judicials, llevat que en cada cas concret existeixin motius de prou entitat per no fer-ho; és a dir, una tasca de distingir entre els casos d'incompliment justificats i els casos d'incompliments intencionats.
MANTENIR EL REPARTIMENT DE TEMPS?
Lògicament hi haurà supòsits en els quals el manteniment íntegre del repartiment del temps vigent a cada família sigui el més beneficiós. Però també situacions en les quals no ho sigui, com ara el cas de nens i nenes o adolescents amb patologies prèvies que suposen una vulnerabilitat major a les malalties i a la COVID-19 en particular. La lògica, el seny i la prudència indiquen que és un risc per a ells sortir del domicili habitual.
Les mateixes premisses ens indiquen que, en el cas que un dels progenitors, per les seves circumstàncies personals (convivència amb persones grans o vulnerables a la COVID-19, o que per circumstàncies econòmiques comparteixin habitatge amb altres terceres persones, o no tinguin un lloc adequat per preservar els nens del contagi), la prudència ens condueixi a evitar riscos innecessaris, i davant la limitació de la circulació de les persones, és un risc per a la salut dels nens i les nenes haver de desplaçar-se del seu lloc habitual de residència a una altra ciutat o localitat, sobretot quan s'han d'utilitzar mitjans de transport com el tren, l'avió o el vaixell.
LA IMPORTÀNCIA DE SKYPE I LES VIDEOCONFERÈNCIES
Cada família té unes circumstàncies diferents, i totes les seves condicions han de tenir-se en consideració per adoptar una decisió o una altra. Aquells progenitors i progenitores que, per la distància entre domicilis, acostumen a tenir els nens durant el seu règim de visites en parcs, biblioteques, o simplement passejant, han de considerar que el més adequat és suspendre les visites, sense perjudici d'habilitar mecanismes de comunicació amb els nens a través de videoconferències, Skype, etc. És possible acompanyar els nens mentre fan les seves tasques escolars, o jugar amb ells mitjançant aquests sistemes telemàtics. Els pares i les mares han de normalitzar la situació, procurant establir mecanismes alternatius i evitar crear als nens situacions estressants i innecessàries.
El diàleg i el consens són els mecanismes més adequats per travessar temporalment aquesta situació, ensenyant als nostres fills i filles a abordar situacions excepcionals amb serenitat i atenent a l'interès general, que passa per preservar-los d'actuacions perjudicials com ara agreujar un conflicte entre els seus progenitors, provocat per una situació de força major.
EL CONSENS SOBRE ELS COSTOS ECONÒMICS
Altres qüestions derivades d'aquesta situació afecten l'àmbit econòmic dels pares i les mares. Hi ha un impacte econòmic originat per la suspensió de l'activitat docent dels centres escolars: el cost afegit que suposa tenir els fills i les filles durant els temps que corresponen a l'altre progenitor; i la despesa que implica encarregar la cura dels nens a terceres persones, en el supòsit que els pares i les mares, per les seves professions, no puguin acollir-se al teletreball (personal sanitari, forces de seguretat de l'estat, autonòmiques i policia local, treballadors de supermercats, teleoperadors, etc.). Tot això són qüestions que necessàriament, a través del consens i el diàleg, han d'abordar-se.
Davant la suspensió de totes les actuacions processals, llevat de les d'extrema urgència, en cas d'impossibilitat d'assolir els acords desitjables, podem acudir a l'adopció de mesures o disposicions de protecció del menor previstes en l'article 158 del Codi Civil (Disposició Addicional Segona 2 i 3.d) del Reial Decret 463/2020, de 14 de març) i l'adopció d'ordres de protecció i qualsevol mesura cautelar en matèria de violència sobre la dona i menors. L'art. 158 CC contempla la possibilitat d'adoptar, entre d'altres, mesures i disposicions que es considerin oportunes, a fi d'apartar el menor d'un perill o d'evitar-li perjudicis en el seu entorn familiar o davant de terceres persones, atès que acudir als processos d'execució per
exigir el compliment de les sentències no serà efectiu, atès que seran resolts un cop s'aixequi la suspensió de les actuacions judicials.
ELS CONSELLS DE L'AEAFA
Des de l'Associació Espanyola d'Advocats de Família (AEAFA) es considera que:
1. Les resolucions judicials vigents han de ser complides per ambdues parts.
2. Si la resolució en vigor resulta d'impossible compliment ateses les circumstàncies extraordinàries, per objectivar-se un risc per als fills i filles i/o adolescents, els progenitors poden acordar qualsevol canvi de manera temporal sense necessitat que siguin aprovats judicialment, encara que és recomanable que en quedi constància per escrit.
3. En el supòsit que qualsevol dels progenitors consideri que les mesures vigents suposen un risc per als seus fills i filles, haurà de posar-ho en coneixement del jutjat a l'empara de l'art. 158 del Codi Civil, sol·licitant mesures amb la finalitat d'apartar el menor d'un perill o d'evitar-li perjudicis en el seu entorn familiar.
En conclusió, esperem que sapiguem orientar i encaminar cap al diàleg i el consens totes les discrepàncies sorgides entre els progenitors i evitar elevar al jutge qüestions d'aquesta índole.
