.jpg)
Europa ha analitzat el sistema de pensions espanyol a la llum de l'últim Informe Conjunt de Pensions dels Comitès de Política i Protecció Social de la Unió Europea. Les conclusions són clares: Brussel·les reconeix la solidesa actual del sistema espanyol però demana al Govern que compleixi amb les reformes del sistema de pensions promeses per assegurar la viabilitat futura.
La reforma del sistema, que el Govern va prometre davant dels seus socis europeus per a finals de 2010, es veurà ara ajornada fins a la propera primavera. Però, en què consistirà exactament aquesta reforma?
Hi ha diverses qüestions a comentar. En primer lloc, els resultats d'aquest informe; en segon lloc, la manera com s'estan fent les coses.
Comencem per l'informe. S'han destacat dues circumstàncies: la reducció de la taxa de pobresa entre les persones majors de 65 anys i l'augment de les pensions mínimes durant els darrers anys.
Les conclusions sobre la salut del nostre sistema de pensions mostren que, de moment, és un sistema eficient que funciona correctament, però que a causa dels canvis demogràfics que s'acosten, sumant el fet que encara ens queden uns quants exercicis de vaques magres, si no es reforma el sistema, l'any 2030 ja serà inviable.
Pel que fa a com s'han fet les coses, sembla que s'han presentat propostes d'una certa entitat davant la Comissió Europea, concretament un document marc presentat el mes de gener passat, mentre que dins d'Espanya es minimitzava el debat sobre una reforma que no es creia imminent. Ara que l'ECOFIN (Consell de Ministres d'Economia dels països membres) ja s'ha pronunciat sobre la reforma proposada pel Govern espanyol, se senten declaracions com que "hi haurà acord amb els sindicats i els agents socials". Potser l'ordre en què s'han fet les coses pot semblar opac...
Però una cosa és evident: tot i podent discrepar amb les formes, sí que és cert que algunes dades són irrefutables: es tracta d'un problema de demografia, d'evitar el dèficit i de la necessitat de garantir el futur de les prestacions. I ara que som al punt de mira de la Comissió Europea, no hem d'oblidar que ens juguem, a més de les pensions futures, transmetre confiança als mercats i recuperar la confiança dels inversors en l'economia espanyola.
Mesures proposades per a la reforma del sistema de pensions:
La reforma giraria entorn de dues mesures principals, no per això exemptes de polèmica i de dificultat d'acord:
- Endarrerir 2 anys l'edat legal de jubilació, dels 65 als 67.
- Ampliar 10 anys el període de càlcul de la pensió, passant de 15 a 25.
Però l'esmentat informe presentat el passat 17 de novembre, tot i aplaudir aquestes dues mesures, adverteix que per si soles són insuficients. Caldrà aprofundir en mesures addicionals que les complementin.
Dades que justifiquen aquesta reforma:
A partir del 2030, a causa de l'increment de l'esperança de vida i d'un envelliment notable de la població, s'espera un augment de la despesa en pensions del 6,7% del PIB. Estem parlant que el nombre de pensionistes es duplicarà entre l'any 2010 i el 2040. Aquestes dades són les que justificarien mesures que desincentivïn la jubilació anticipada i la transició progressiva de l'edat de jubilació dels 65 als 67 anys que s'ha plantejat.
Durant els propers mesos hauran de tenir lloc les negociacions corresponents amb els agents socials per veure si és possible arribar als acords que pretén el Govern. D'altra banda, d'aquí a la propera primavera, moment per al qual es preveu que la reforma estigui llesta, s'han de definir aquelles mesures complementàries que sens dubte acompanyaran les que ja s'han anunciat.
