.jpg)
L'informe presenta algunes xifres que mereixen una anàlisi detallada:
- L'ocupació ha caigut des de principis del 2012.
- L'abril del 2012, la desocupació a la zona euro va arribar a l'11%, amb 17,4 milions de persones buscant feina.
- La taxa de desocupació juvenil a la zona euro és superior al 22%, i superior al 50% a Espanya i Grècia.
- Si no es corregeixen les polítiques i no es frena l'austeritat, perillaran 4,5 milions d'ocupacions més.
La política d'austeritat com a fre a la creació d'ocupació:
L'informe explica que les polítiques d'austeritat fiscal de la zona euro han comportat retallades importants en inversió pública i en programes per afavorir l'ocupació i, com a conseqüència, fan disminuir la demanda interna i provoquen una recessió general.
D'altra banda, 13 dels 17 països de la zona euro han dut a terme reformes per flexibilitzar el mercat laboral, orientades a facilitar l'acomiadament, però en un context macroeconòmic deprimit, aquestes reformes no han contribuït a impulsar la creació d'ocupació. Tot el contrari.
El sistema financer com a epicentre real de la crisi:
Tal com assenyala el propi informe, 'l'epicentre' de la crisi passa per la reforma del sistema financer, que ha estat erròniament relegada a un segon pla per les polítiques d'austeritat. Als països en recessió, els bancs continuen sense concedir crèdit i, per això, el 2011 la inversió privada com a percentatge del PIB va caure a tots els països de la zona euro.
Relació entre inversió i creació d'ocupació:
Durant els anys d'expansió econòmica s'ha comprovat que un augment de la inversió d'un 1% del PIB es tradueix, en menys de dos anys, en 1,4 milions de llocs de treball nets en el conjunt de la zona euro. Aquestes dades, tal com apunta l'informe, mostren que amb un increment de menys de 2 punts percentuals de la inversió en el PIB es recuperarien dos terços dels llocs de treball perduts en aquesta crisi.
Per poder incrementar la inversió cal sanejar el sistema financer mitjançant les vies següents:
- una regulació més gran per evitar les males pràctiques del passat.
- limitar l'assumpció de riscos excessius.
- depurar els sistemes de retribució no vinculats al rendiment del sector.
- el Banc Central Europeu ha d'adoptar un paper més rellevant i actiu.
Un cop adoptades aquestes mesures, l'estratègia de la zona euro s'ha de basar en la creació de llocs de treball, i això s'aconsegueix garantint el crèdit per a les petites i mitjanes empreses, oferint incentius públics a la inversió o realitzant inversions públiques directes i elaborant un pla comú de reindustrialització.
Un altre factor determinant és la creació d'un sistema per garantir l'ocupació per als joves. Els països nòrdics ja han tingut la seva pròpia experiència satisfactòria amb programes que ofereixen als joves desocupats formació, un lloc de treball o suport especial per a la recerca d'ocupació. El 46% d'aquests joves ha trobat feina gràcies a aquestes polítiques que, si s'implantessin a la zona euro, suposaria menys del 0,5% de la despesa governamental.
El missatge clar que deixa aquest informe de l'OIT és que tots els països, tant els que en aquest moment encara compten amb superàvit com els que tenen dèficit, tenen molt a perdre si no implementen polítiques de foment de la inversió i creació d'ocupació, contràries a l'austeritat imposada. Per aconseguir-ho, com s'ha explicat, és essencial atacar l'epicentre d'aquesta crisi, que passa per la reforma del sector financer amb els seus excessos i desregulacions.
