En resum. Qui rep un requeriment de pagament en un procés monitori disposa de vint dies hàbils per pagar o per presentar un escrit d'oposició que expliqui, de forma fonamentada i motivada, per què no deu la quantitat reclamada (article 815 de la Llei d'Enjudiciament Civil). Si no fa cap de les dues coses, el creditor pot demanar l'execució i el deute ja no podrà discutir-se en un altre judici (article 816). Si s'hi oposa a temps, l'assumpte continua com a judici verbal fins a 15.000 euros; per sobre d'aquesta xifra, el creditor té un mes per presentar demanda de judici ordinari (article 818).
Article escrit per Conesa Legal
Què ha rebut exactament
El requeriment de pagament el dicta el lletrat o la lletrada de l'Administració de Justícia després d'un examen documental. El creditor ha presentat una petició amb factures, albarans, un contracte o altres documents, i el jutjat ha considerat que constitueixen un principi de prova del deute. Cap jutge no ha decidit encara si vostè deu aquests diners. Aquesta discussió comença, precisament, amb l'oposició.
El article 812 només permet el monitori per a deutes de diners líquids, determinats, vençuts i exigibles, de qualsevol import, acreditats amb documents signats pel deutor o amb documents creats pel creditor que siguin els habituals en aquella relació, com ara les factures. El control inicial del jutjat es limita a aquests documents. El fons de l'assumpte, és a dir, si el servei es va prestar, si la mercaderia va arribar en condicions o si l'import és correcte, es discuteix posteriorment.
Convé mirar també quin jutjat signa el requeriment. d'acord amb el que disposa el article 813, només és competent el Jutjat de Primera Instància del domicili o residència del deutor, i no són vàlides les clàusules de submissió a altres jutjats. Si el deutor és localitzat en un altre partit judicial, el jutge dona per acabat el procés i el creditor ha de començar de nou davant el jutjat correcte.
Finalment, l'import del requeriment pot no coincidir amb el que va demanar el creditor. L'article 815.3 permet al jutge proposar una quantitat inferior quan de la documentació es desprèn que la quantitat reclamada no és correcta i, si el deutor és un consumidor, quan alguna clàusula del contracte pugui ser abusiva. Entre empreses, aquest segon control no s'aplica.
El termini: vint dies hàbils
Els vint dies comencen a comptar l'endemà de la notificació i en el còmput s'exclouen els dies inhàbils (article 133). Són inhàbils els dissabtes, els diumenges, els festius nacionals, autonòmics i locals, els dies compresos entre el 24 de desembre i el 6 de gener i tot el mes d'agost (article 130.2). Un requeriment notificat a mitjan juliol, per exemple, no venç fins al setembre.
El termini no s'atura perquè les parts estiguin negociant. Si hi ha una negociació en curs, ambdues poden sol·licitar de comú acord la suspensió del procés, per un màxim de seixanta dies (article 19.4), però mentre el jutjat no ho acordi el termini continua corrent. Una oposició presentada fora de termini produeix el mateix efecte que no presentar res.
Què ha de contenir l'escrit d'oposició
L'article 815.1 exigeix que el deutor al·legui «de forma fonamentada i motivada» les raons per les quals, al seu entendre, no deu la quantitat reclamada, en tot o en part. Un escrit que es limita a negar el deute corre el risc de no complir aquesta exigència i, en qualsevol cas, deixa la defensa sense arguments per al judici que ve després. El més útil és exposar els fets amb dates i adjuntar els documents que els sustenten: justificants de pagament, el contracte, les comunicacions en les quals es van reclamar defectes, les actes de lliurament.
L'escrit ha d'anar signat per advocat i procurador quan la seva intervenció sigui necessària en raó de la quantia, segons l'article 818.1. Això succeeix quan la quantitat reclamada supera els 2.000 euros. Per sota d'aquesta xifra, els articles 23.2 i 31.2 permeten actuar sense ells.
Motius d'oposició més freqüents
| Motiu | Què convé aportar | Base legal |
|---|---|---|
| El deute està pagat, totalment o parcialment | Transferències, rebuts, extractes | Art. 815.1 LEC |
| Es reclama més del que es deu (pluspetició) | Càlcul propi, abonaments, factures rectificatives | Art. 818.1 LEC |
| El deute no ha vençut o el seu import no està determinat | Contracte, condicions de pagament, fites pendents | Art. 812.1 LEC |
| El creditor no va complir, o ho va fer de manera defectuosa | Reclamacions de defectes, informes tècnics, actes | Regles generals dels contractes |
| El deute ha prescrit | Dates de venciment i absència de reclamacions | Art. 1964.2 del Codi Civil |
| El jutjat no és el del domicili del deutor | Prova del domicili real | Art. 813 LEC |
| Clàusula abusiva, només si el deutor és consumidor | Contracte i condicions generals | Art. 815.3 LEC |
Pluspetenció. Si vostè reconeix una part del deute i discuteix la resta, l'oposició pot limitar-se a aquest excés. L'article 818.1 preveu que s'actuï respecte de la quantitat reconeguda d'acord amb l'article 21.2, que permet al creditor obtenir una interlocutòria executable per aquesta part mentre el judici continua per la quantitat discutida.
Incompliment del creditor. És la defensa més habitual entre empreses, quan el servei no es va prestar tal com s'havia pactat o la mercaderia va arribar amb defectes. Té més pes si la queixa consta per escrit abans de la reclamació que si apareix per primera vegada en l'oposició. Si conserva correus electrònics, actes o un informe tècnic de l'època, constitueixen el nucli de l'escrit.
Prescripció. Les accions personals sense termini especial prescriuen als cinc anys des que es va poder exigir el pagament (article 1964.2 del Codi Civil). Abans d'al·legar-la, comproveu si el termini es va interrompre per una reclamació extrajudicial del creditor o per un reconeixement del deute per la seva part (article 1973), i també si hi va haver una sol·licitud de negociació prèvia, que d'acord amb el que disposa l'article 7.1 de la Llei Orgànica 1/2025 interromp la prescripció des que consta l'intent de comunicar-la.
La negociació prèvia obligatòria també compta en el monitori
Des del 3 d'abril de 2025, l'article 5 de la Llei Orgànica 1/2025 exigeix haver acudit a un mitjà adequat de solució de controvèrsies abans d'acudir a la via judicial, i s'aplica als processos declaratius i als processos especials de la Llei d'Enjudiciament Civil, entre els quals hi ha el monitori. Entre les excepcions que poden afectar una reclamació de diners hi ha el judici canviari, la demanda executiva i el procés monitori europeu. L'objecte d'aquesta negociació ha de coincidir amb el de la reclamació.
Si el creditor no va intentar negociar, o no ho acredita, el deutor pot posar-ho de manifest en l'oposició. El tractament d'aquesta mancança en la petició inicial del monitori no és uniforme en tots els jutjats. En canvi, quan la quantitat supera els 15.000 euros i el creditor ha de presentar demanda de judici ordinari, la demanda ha de descriure la negociació prèvia i no s'admet sense aquest requisit (articles 399.3 i 403.2). Ho expliquem a inadmissió de la demanda per manca de MASC.
La regla també funciona en sentit contrari. Si el creditor el va convocar a negociar i vostè no va respondre, l'article 394 el priva de les costes encara que guanyi el judici, sempre que el rebuig fos sense causa justificada i la convocatòria fos efectiva, i eximeix el creditor de pagar-les si perd, llevat que hagi abusat del servei públic de la Justícia. Abans d'oposar-se, convé revisar quines comunicacions es van rebre els mesos anteriors. El detall és a costes processals si una part rebutja sense causa un MASC.
Què passa després de l'oposició
El camí depèn de l'import reclamat.
| Import reclamat | Com continua | Què fa el creditor | Si el creditor no actua |
|---|---|---|---|
| Fins a 15.000 euros | Judici verbal, sense nova demanda | Pot impugnar l'oposició per escrit en 10 dies; després, ambdues parts tenen 5 dies per proposar prova | El procediment continua igualment |
| Més de 15.000 euros | Judici ordinari | Ha de presentar demanda en el termini d'un mes des del trasllat de l'oposició | S'arxiven les actuacions i se'l condemna en costes |
| Rendes o quantitats degudes per l'arrendatari d'una finca urbana, qualsevol import | Judici verbal | Segueix els tràmits del judici verbal, sense el termini d'un mes de l'ordinari | El procediment continua igualment |
El límit de 15.000 euros és el que separa el judici verbal de l'ordinari en els articles 249.2 i 250.2. En el judici ordinari, l'oposició no l'eximeix de contestar: si el creditor presenta la demanda, el jutjat li la trasllada i vostè disposa de vint dies per contestar-la (article 404). En els tres casos, la sentència que es dicti té força de cosa jutjada, de manera que l'assumpte queda resolt de forma definitiva.
Si deixa passar el termini
Si el deutor no paga ni s'oposa, el lletrat de l'Administració de Justícia dicta una interlocutòria que posa fi al monitori i el creditor pot demanar l'execució amb una simple sol·licitud, sense esperar els vint dies que l'article 548 imposa en altres casos.
A partir d'aquest moment les possibilitats de defensa es redueixen molt. L'execució segueix les regles de les sentències, i l'oposició que admet l'article 556 es limita, en essència, al pagament justificat documentalment, a la caducitat de l'acció executiva i als pactes per evitar l'execució que constin en document públic, en un termini de deu dies. Ni el creditor ni el deutor poden després reclamar en un procés ordinari la quantitat del monitori o la devolució del que s'ha cobrat. A més, des de l'acte que despatxa l'execució el deute merita l'interès legal dels diners incrementat en dos punts (article 576).
Si el deute és real
Pagar dins del termini i acreditar-ho davant del jutjat tanca el procediment, que s'arxiva (article 817). Si el deute és cert però no pot pagar-lo d'una vegada, l'alternativa és proposar al creditor un ajornament abans que venci el termini. Per al creditor, un cobrament ordenat pot ser preferible a una execució contra un deutor amb poca liquiditat. Una manera de fer-ho és crear un calendari de pagaments signat per ambdues parts i traslladar després l'acord al procediment, per exemple amb una petició conjunta de suspensió o amb el desistiment del creditor. Mentre aquest acord no consti al jutjat, el termini d'oposició continua corrent.
Si només una part del deute és real, pagar o reconèixer aquesta part i oposar-se a la resta sol ser l'opció més defensable, perquè centra el judici en la quantitat realment discutida.
Qui paga les costes
En el judici que segueix a l'oposició s'aplica la regla general de l'article 394, segons la qual paga les costes qui veu rebutjades totes les seves pretensions, llevat que el cas presenti dubtes seriosos de fet o de dret. En la part que correspon als advocats, la condemna no pot superar la tercera part de la quantia del procés, excepte en cas de temeritat. Si l'estimació és parcial, cada part paga les seves i les comunes per meitats. A aquesta regla s'afegeixen els efectes de la negociació prèvia vistos més amunt. Hi ha, a més, un supòsit propi del monitori, perquè el creditor que no presenta la demanda de judici ordinari en el mes següent a l'oposició és condemnat en costes.
Si vostè és el creditor
Si el deutor s'ha oposat, vostè disposa de deu dies per impugnar l'oposició si l'assumpte continua com a judici verbal, i d'un mes per presentar demanda si el deute supera els 15.000 euros, amb la negociació prèvia acreditada. El recorregut complet del procediment des del costat de qui reclama es troba a la nostra guia del procediment monitori, i les altres vies a com reclamar un deute i a la pàgina de reclamació d'impagats.
Preguntes freqüents
Puc oposar-me a un monitori sense advocat?
Sí, si la quantitat reclamada no supera els 2.000 euros. Per damunt d'aquesta xifra, l'escrit d'oposició ha d'anar signat per advocat i procurador (articles 23.2, 31.2 i 818.1 de la Llei d'Enjudiciament Civil).
L'agost compta en el termini de vint dies?
No. L'agost és inhàbil a efectes processals, igual que els dissabtes, els diumenges, els festius i els dies entre el 24 de desembre i el 6 de gener (article 130.2).
Puc oposar-me només a una part del deute?
Sí. Si reconeix una part i al·lega que se li reclama de més, el procediment continua només per la diferència, i el creditor pot demanar l'execució de la quantitat reconeguda (articles 818.1 i 21.2).
Si m'hi oposo, hi haurà judici segur?
Fins a 15.000 euros, sí: el monitori es transforma en judici verbal sense que el creditor hagi de fer res més. Per sobre d'aquesta quantitat, només si el creditor presenta la demanda de judici ordinari en el termini d'un mes. Si no ho fa, es sobreseu el procediment i se'l condemna en costes (article 818.2).
Què passa si no faig res?
El jutjat posa fi al monitori i el creditor pot demanar l'execució de manera immediata. Després ja no es podrà discutir el deute en un altre judici, i l'oposició a l'execució queda limitada a molt pocs motius (articles 816 i 556).
Serveix de res al·legar que el creditor no va intentar negociar abans?
Pot ser útil, perquè la negociació prèvia és un requisit de procedibilitat també en el monitori (article 5.2 de la Llei Orgànica 1/2025). El seu efecte depèn del moment del procediment i del jutjat, i no substitueix els motius de fons. Convé al·legar-lo conjuntament amb aquests, mai en substitució seva.
Parlem del seu cas
Si ha rebut un requeriment de pagament, el termini ja està corrent. Expliqui'ns el seu cas amb el requeriment i els documents de la relació comercial, i li indicarem quins motius d'oposició tenen recorregut i quin cost pot tenir cada opció.
