.jpg)
La tendència des de fa més d'un parell de dècades és la desregularització de l'àmbit laboral. Des de la reforma introduïda per la Llei 11/1994 s'ha intentat disminuir progressivament el protagonisme de la llei per cedir-lo als convenis. Això respon a la creença que són els propis sectors els idonis per assolir els acords que millor responguin a les seves necessitats.
L'actual reforma de la negociació col·lectiva modifica la jerarquia de la normativa laboral i presenta com a element estrella el Conveni d'empresa. Sense afectar massa la legislació existent, a través d'aquest tipus de conveni, les empreses poden fixar noves regles de joc.
Què és un Conveni d'empresa? Són els acords amb força de llei que assoleixen l'empresari i "alguns treballadors". A diferència dels convenis sectorials, que els signen els sindicats, els d'empresa poden ser negociats directament amb el comitè d'empresa, delegats de personal o seccions sindicals.
Fins ara, els convenis d'empresa no podien regular molts aspectes que es reservaven per als convenis sectorials estatals, autonòmics o provincials, però mitjançant aquesta reforma que inverteix la piràmide jeràrquica, el conveni d'empresa pot regular-ho tot i és d'aplicació preferent, llevat de casos puntuals previstos. Es tracta d'una gran oportunitat per a totes les empreses que no vegin cobertes les seves necessitats concretes en els convenis sectorials; ara poden elaborar el seu propi conveni.
Quins aspectes poden regular ara els convenis d'empresa amb aplicació preferent? Com hem avançat, són molts els extrems: la quantia del salari base i dels complements salarials; la retribució de les hores extraordinàries o la seva compensació; la retribució del treball a torns; la distribució del temps de treball, sense que es pugui augmentar la jornada màxima del conveni sectorial; la planificació anual de les vacances, que tot i respectant el nombre de dies que estableixi el conveni sectorial, podrà modificar-ne la distribució; la classificació professional dels treballadors, les empreses poden crear categories pròpies; les modalitats de contractació, l'empresa podrà adaptar-les a les seves necessitats, per exemple, podent definir les causes que justifiquen els contractes d'obra o servei determinat; les mesures que afavoreixin la conciliació laboral, familiar i personal, podent modificar el que estableix el conveni sectorial en tot excepte la reducció voluntària de jornada fins als 8 anys del menor.
A més de tot el que ja s'ha exposat, a Bufete Conesa Asociados fa temps que aconsellàvem en alguns casos que les empreses elaboressin un conveni propi (que fins aleshores no gaudia de tanta autonomia de pactes) per evitar el complicat maneig de fins a 12 convenis provincials als departaments de Recursos Humans d'empreses que operaven en diferents punts geogràfics.
Com s'observa, el nou rol del conveni de empresa, ben entès, elimina grans obstacles a la flexibilitat interna de les empreses. Ara, cada empresa individual, tingui o no un conveni sectorial, podrà elaborar la seva pròpia normativa i pactar amb alguns dels seus treballadors (sempre que el conveni del sector no estableixi una prohibició expressa). Des del nostre punt de vista, qui entengui l'espectre de pactes que això suposa, veurà que no es tracta d'una reforma sense novetats.
Des del moment en què la norma aplicable s'elabora a partir dels acords que s'assoleixin, l'art de la negociació adquireix una importància absoluta i no pot deixar-se sinó en mans expertes. A Bufete Conesa Asociados tenim anys d'experiència com a negociadors de convenis col·lectius sectorials, a més de conèixer en profunditat les necessitats de les empreses i els entramats i vicissituds de la gestió sindical i amb els representants dels treballadors. Aprofitar convenientment l'oportunitat de crear en el si mateix de la empresa una normativa feta a mida dependrà en gran mesura d'un bon assessorament.
