Un acord de mediació ben redactat resol el conflicte en el pla contractual, però no sempre és suficient, per si sol, per acudir al jutjat i sol·licitar l'embargament dels béns del deutor. Per a això cal que el document es converteixi en títol executiu. La diferència és pràctica: amb títol executiu s'insta directament l'execució; sense ell, cal iniciar abans un procediment declaratiu perquè un tribunal reconegui el dret. Aquest article explica, norma en mà, quins passos converteixen un acord de mediació en un document amb força executiva i què passa després si l'obligat no compleix.
Article escrit per Maria Serra Advocada i mediadora·
Què significa que un acord tingui força executiva
L'article 517 de la Llei 1/2000, d'Enjudiciament Civil, estableix que l'acció executiva ha de fonamentar-se en un títol que tingui aparellada execució, i n'enumera quins ho són. Entre ells figuren els laudes o resolucions arbitrals i els acords de mediació, amb una condició expressa: aquests darrers han d'haver estat elevats a escriptura pública d'acord amb la Llei de mediació en assumptes civils i mercantils. La mateixa regla s'estén als acords assolits en qualsevol altre dels mitjans adequats de solució de controvèrsies que igualment haguessin estat elevats a escriptura pública.
El mateix precepte preveu, en un apartat diferent, les resolucions judicials que aprovin o homologuin transaccions judicials i acords assolits en el procés, acompanyades, si fos necessari per a constància del seu contingut concret, dels testimoniatges corresponents de les actuacions. Aquesta és la segona via: quan la mediació es desenvolupa amb un procediment judicial ja iniciat, el camí natural no és sempre la notaria, sinó el propi tribunal.
Convé retenir la idea de fons. La llei no atorga força executiva a l'acord pel fet d'estar signat davant d'un mediador. La hi atorga a l'acord que ha passat per una de les dues portes que el legislador ha previst. Escollir malament la porta, o no passar per cap, és la causa més freqüent que una reclamació judicial posterior es compliqui.
El contingut mínim de l'acord de mediació
Abans de pensar en l'escriptura pública o en l'homologació, el document ha de complir el que exigeix l'article 23 de la Llei 5/2012, de mediació en assumptes civils i mercantils. L'acord pot versar sobre una part o sobre la totalitat de les matèries sotmeses a la mediació, de manera que no és obligatori tancar tots els fronts per deixar fixat allò que sí s'ha pactat.
En l'acord ha de constar la identitat i el domicili de les parts, el lloc i la data en què se subscriu, les obligacions que cada part assumeix i que s'ha seguit un procediment de mediació ajustat a les previsions de la llei, amb indicació del mediador o mediadors que hi han intervingut i, si escau, de la institució de mediació en la qual s'ha desenvolupat el procediment. L'acord ha de ser signat per les parts o els seus representants, i se n'ha de lliurar un exemplar a cadascuna d'elles, reservant-se'n un altre el mediador per a la seva conservació.
La llei afegeix un deure d'informació rellevant: el mediador informarà les parts del caràcter vinculant de l'acord assolit i que poden instar la seva elevació a escriptura pública a fi de configurar el seu acord com un títol executiu. Aquest advertiment és, en la pràctica, l'avís que el document signat i el document executable encara no són el mateix.
Des de la perspectiva d'un advocat per a la reclamació de deutes, la redacció de les obligacions és el punt crític. Si allò que es pacta és el pagament d'una quantitat, cal identificar amb precisió la suma, qui la deu, a qui es paga i quan. Un acord amb obligacions vagues pot ser vàlid com a contracte i, tanmateix, resultar difícil d'executar, perquè l'execució exigeix saber exactament què es reclama.
Quan l'assumpte és senzill i l'únic que falta és posar per escrit un calendari realista, el més raonable és ordenar primer la part econòmica i després formalitzar-la. En supòsits estandarditzables pot resultar útil crear un calendari de pagaments i portar-lo ja tancat al moment de la signatura.
Mencions obligatòries de l'acord de mediació (art. 23 Llei 5/2012)
- Identitat i domicili de les parts
- Lloc i data en què se subscriu l'acord
- Obligacions que cada part assumeix
- Constància que s'ha seguit un procediment de mediació ajustat a la llei
- Indicació del mediador o mediadors intervinents i, si escau, de la institució de mediació
- Signatura de les parts o dels seus representants i lliurament d'un exemplar a cadascuna
Via u: l'elevació a escriptura pública
L'article 25 de la Llei 5/2012 regula la formalització del títol executiu. Les parts podran elevar a escriptura pública l'acord assolit després d'un procediment de mediació. L'acord es presentarà per qualsevol de les parts davant d'un notari acompanyat de còpia de les actes de la sessió constitutiva i final del procediment, sense que sigui necessària la presència del mediador.
Aquesta redacció, que permet la presentació per qualsevol de les parts, prové de la modificació introduïda per la disposició final 20.11 de la Llei Orgànica 1/2025, de 2 de gener, amb efectes des del 3 d'abril de 2025. Abans el text parlava de presentació per les parts. El canvi és operatiu i evita bloquejos quan una d'elles es desentén del tràmit un cop signat el document.
Què comprova el notari
Per dur a terme l'elevació a escriptura pública de l'acord de mediació, el notari verificarà el compliment dels requisits exigits per la llei i que el seu contingut no és contrari a dret. No es tracta d'un tràmit automàtic de segellat. Si l'acord omet algun dels elements de l'article 23, o si el seu contingut no supera aquest control de legalitat, l'elevació pot frustrar-se i amb ella la possibilitat d'executar directament.
Per això té sentit revisar l'esborrany abans de signar-lo, i no després. Les actes de la sessió constitutiva i de la sessió final formen part de la documentació que es presenta, de manera que el procediment ha d'estar correctament documentat des de l'inici.
Tancar l'acord amb el contingut legal complet
Verificar que el document recull les mencions de l'article 23 de la Llei 5/2012 i que les obligacions estan definides amb precisió abans de signar.
Reunir les actes del procediment
Obtenir còpia de l'acta de la sessió constitutiva i de l'acta de la sessió final, que acompanyen l'acord a la notaria.
Presentar l'acord davant el notari
Des del 3 d'abril de 2025, la presentació la pot fer qualsevol de les parts, sense que sigui necessària la presència del mediador.
Control notarial de legalitat
El notari verifica el compliment dels requisits exigits a la Llei 5/2012 i que el contingut de l'acord no és contrari a dret.
Atorgament de l'escriptura pública
Amb l'escriptura, l'acord passa a integrar-se entre els títols amb força executiva de l'article 517.2.2 de la Llei d'Enjudiciament Civil.
Instar l'execució en cas d'incompliment
Es presenta davant el Jutjat de Primera Instància del lloc on es va signar l'acord, d'acord amb l'article 26 de la Llei 5/2012.
Via dos: l'homologació judicial
L'apartat 4 de l'article 25 preveu el supòsit en què l'acord s'hagués assolit en una mediació desenvolupada després d'iniciar un procés judicial. En aquest cas, les parts podran sol·licitar al tribunal la seva homologació d'acord amb el que disposa la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'Enjudiciament Civil. La referència expressa a la Llei 1/2000 amb la seva data també prové de la reforma amb efectes des del 3 d'abril de 2025.
L'homologació connecta amb l'article 517.2.3 de la Llei d'Enjudiciament Civil, que atribueix força executiva a les resolucions judicials que aprovin o homologuin transaccions judicials i acords assolits en el procés. És a dir, el títol no és l'acord en si mateix, sinó la resolució que l'aprova.
L'elecció entre notaria i jutjat no és lliure en tots els casos. Depèn d'un fet objectiu: si la mediació es va desenvolupar mentre ja estava en curs un procés judicial o si es va desenvolupar al marge de qualsevol procediment. Aquest fet condiciona també, com es veurà, quin tribunal serà competent posteriorment per a l'execució.
Termini de deu dies per oposar-se
L'executat disposa de deu dies següents a la notificació de l'acte que despatxa execució per oposar-s'hi per escrit, al·legant pagament o compliment justificat documentalment, caducitat de l'acció executiva o pactes i transaccions que constin en document públic. L'oposició no suspèn el curs de l'execució (art. 556 LEC).
Davant quin tribunal se sol·licita l'execució
L'article 26 de la Llei 5/2012 resol la qüestió amb dues regles. L'execució dels acords resultants d'una mediació iniciada mentre estava en curs un procés s'instaurà davant el tribunal que va homologar l'acord. I si es tractés d'acords formalitzats arran d'un procediment de mediació, serà competent el Jutjat de Primera Instància del lloc on s'hagués signat l'acord de mediació, d'acord amb el que preveu l'apartat 2 de l'article 545 de la Llei d'Enjudiciament Civil.
La conseqüència pràctica mereix ser subratllada. El lloc de signatura de l'acord determina el jutjat competent quan no hi va haver procés previ. No és un detall protocolari: és un fet que influeix en on caldrà litigar si el deutor incompleix. Convé decidir-ho conscientment i fer-ho constar amb claredat, atès que el lloc i la data de subscripció són, a més, mencions obligatòries de l'article 23.
Acords amb element transfronterer
Quan l'acord de mediació s'hagi d'executar en un altre Estat, l'article 25.3 exigeix, a més de l'elevació a escriptura pública, el compliment dels requisits que, si escau, puguin exigir els convenis internacionals en què Espanya sigui part i les normes de la Unió Europea.
En sentit invers, l'article 27 regula l'execució a Espanya d'acords transfronterers. Sens perjudici del que disposin la normativa de la Unió Europea i els convenis internacionals vigents a Espanya, el reconeixement i l'execució d'un acord de mediació es produiran en la forma prevista en la Llei de cooperació jurídica internacional en matèria civil. Un acord que no hagi estat declarat executable per una autoritat estrangera només podrà ser executat a Espanya prèvia elevació a escriptura pública per notari espanyol a sol·licitud de les parts, o d'una d'elles amb el consentiment exprés de les altres. I el document estranger no podrà ser executat quan resulti contrari a l'ordre públic espanyol.
Què pot al·legar el deutor davant l'execució
Obtenir el títol executiu no tanca la porta a tota discussió. L'article 556 de la Llei d'Enjudiciament Civil regula l'oposició a l'execució de resolucions processals o arbitrals o dels acords de mediació. Si el títol executiu fos una resolució processal o arbitral de condemna o un acord de mediació, l'executat, dins dels deu dies següents a la notificació de l'acte en què es despatxi l'execució, podrà oposar-s'hi per escrit al·legant el pagament o compliment del que s'ha ordenat en la sentència, el laude o l'acord, que haurà de justificar documentalment.
També es podrà al·legar la caducitat de l'acció executiva, i els pactes i transaccions que s'haguessin convingut per evitar l'execució, sempre que aquests pactes i transaccions constin en document públic. El motiu té una lectura directa per a qui negocia després de signar: els pactes posteriors només serveixen com a motiu d'oposició si estan documentats públicament.
Hi ha un punt que sol sorprendre l'executat. L'oposició que es formuli en aquests casos no suspendrà el curs de l'execució. El procediment continua endavant mentre es resol, de manera que el termini de deu dies s'ha d'aprofitar amb la documentació ja preparada.
L'únic atac possible al contingut de l'acord
L'article 23.4 de la Llei 5/2012 és taxatiu: contra allò convingut en l'acord de mediació només es podrà exercitar l'acció de nul·litat per les causes que invaliden els contractes. No existeix una revisió de fons de l'acord per disconformitat amb allò pactat. Qui signa assumeix un contingut vinculant, i el mediador té el deure d'informar-lo d'aquest caràcter vinculant.
Aquesta regla reforça la importància del assessorament abans de la signatura. Un cop subscrit l'acord, i més encara un cop elevat a escriptura pública o homologat, el marge per discutir-ne el contingut s'estreny considerablement, i la discussió es trasllada al terreny estricte de la nul·litat contractual.
| Criteri | Elevació a escriptura pública | Homologació judicial |
|---|---|---|
| Quan escau | Acord assolit després d'un procediment de mediació | Mediació desenvolupada després d'iniciar un procés judicial |
| Qui hi intervé | notari, a instància de qualsevol de les parts | El tribunal, a sol·licitud de les parts |
| Documentació addicional | Còpia de les actes de la sessió constitutiva i final | D'acord amb la Llei 1/2000, d'Enjudiciament Civil |
| Control previ | Requisits de la Llei 5/2012 i que el contingut no sigui contrari a dret | Aprovació o homologació per resolució judicial |
| Tribunal competent per executar | Jutjat de Primera Instància del lloc de signatura de l'acord | El tribunal que va homologar l'acord |
| Base legal del títol | Art. 517.2.2 LEC | Art. 517.2.3 LEC |
Errors que buiden d'eficàcia un bon acord
El primer és quedar-se en la signatura. Un acord que compleix l'article 23 obliga les parts, però no figura a la llista de títols amb execució aparellada de l'article 517 mentre no s'elevi a escriptura pública o s'homologui judicialment. Si el deutor deixa de pagar, caldrà reclamar per la via declarativa abans de poder executar.
El segon és documentar malament el procediment. Les actes de la sessió constitutiva i de la sessió final acompanyen l'acord davant del notari. Sense elles, l'elevació a escriptura pública es complica.
El tercer és ignorar el component internacional. Si l'execució ha de produir-se fora d'Espanya, l'escriptura pública no n'hi ha prou per si sola i cal atenir-se als convenis internacionals i a les normes de la Unió Europea.
El quart és pactar posteriorment sense formalitat. Els acords posteriors destinats a evitar l'execució només es poden al·legar com a oposició si consten en document públic, segons l'article 556.1.
En assumptes de quantia modesta i estructura repetitiva, on tot es redueix a documentar una proposta i un pla de compliment, pot ser suficient amb enviar una proposta d'acord ben elaborada. Quan l'import és rellevant, hi ha garanties en joc, el deutor discuteix el deute o s'intueix un escenari d'insolvència, la decisió sobre el títol executiu i sobre el fòrum competent s'ha de prendre amb un advocat abans de signar res.
Conclusió
Dotar de força executiva un acord de mediació és una decisió tècnica amb conseqüències molt concretes. El contingut del document s'ha d'ajustar a l'article 23 de la Llei 5/2012. La transformació en títol passa per l'elevació a escriptura pública de l'article 25 o per l'homologació judicial quan ja existia un procés en curs. L'article 26 fixa després el tribunal competent, i l'article 556 de la Llei d'Enjudiciament Civil delimita el que el deutor podrà al·legar en un termini breu i sense suspendre l'execució. Planificar aquests passos des del principi és el que separa un acord que es compleix d'un acord que acaba en una reclamació judicial llarga.