¿Em puc negar a readmetre un treballador?
Existeixen dos tipus de readmissió: la que prové d'un acomiadament improcedent on s'ha optat per readmetre el treballador, i la readmissió que es produeix com a conseqüència d'un acomiadament nul.
Readmissió irregular en un acomiadament nul:
La Llei no permet que l'empresa no readmeti davant d'un acomiadament nul:
El article 284 de la Llei de la Jurisdicció Social estableix que les conseqüències de l'incompliment de l'empresari de readmetre seran:
- Que el treballador continuï percebent el seu salari amb la mateixa periodicitat i quantia que la declarada en la sentència.
- Que el treballador continuï en alta i amb cotització a la Seguretat Social.
Si a més el treballador és delegat de personal, membre del comitè d'empresa o delegat sindical, continuarà exercint les funcions i activitats pròpies del seu càrrec.
READMISSIÓ IRREGULAR EN UN acomiadament improcedent:
Per al cas que l'empresa hagi optat per la readmissió davant d'un acomiadament declarat improcedent (en lloc de la indemnització) i no procedís correctament a la readmissió, el jutge:- Declararà extingida la relació laboral en la data d'aquesta resolució.
- Acordarà que s'aboni al treballador la indemnització per acomiadament
- Podrà fixar una indemnització addicional de fins a quinze dies de salari per any de servei i un màxim de dotze mensualitats.
- Condemnarà l'empresari al pagament dels salaris deixats de percebre des de la data de la notificació de la sentència que per primera vegada declari la improcedència fins a la de l'esmentada resolució.
¿Cotitzen els salaris de tramitació en un acomiadament improcedent o nul quan hi ha readmissió?
Sovint els advocats laboralistes o les empreses ens preguntem si els salaris de tramitació que calcula el jutjat han de ser considerats salari brut o net.
Segons l'article 6 del Reial Decret 2064/1995, així com l'article 101 de la Llei 35/2006, els rendiments del treball tributen, per aquest motiu, segons la jurisprudència, l'empresari ha d'ingressar la quantitat neta al treballador. És a dir: la empresa ha de practicar retencions d'IRPF i ha de cotitzar aquests salaris de tramitació
La jurisprudència avala positivament que la empresa faci retencions, i així ho especifica, entre d'altres, la sentència Tribunal Superior de Justícia Comunitat Valenciana núm. 2834/2004 (Sala Social, Secció 1a), de 30 de setembre, que estableix que "la retenció que la empresa realitzi sobre les quantitats de naturalesa salarial que percebin els treballadors, sempre que es trobi dins dels límits legals i no resulti abusiva, haurà de respectar-se i, si escau, discutir-se davant la jurisdicció competent."
També la sentència Tribunal Superior de Justícia Canàries, Las Palmas, núm. 610/2001 (Sala Social), de 25 de juliol, matisa que "el obligat al pagament no deixa de complir la seva obligació d'executar la sentència pel fet d'haver efectuat les retencions a les quals està obligat, sempre que hagi ingressat allò retingut a favor de l'organisme administratiu de recaptació i en concepte de tal retenció" (…) "si l'executat acredita haver ingressat a favor de la Hisenda Pública o de la Seguretat Social les retencions corresponents al pagament al qual està obligat en virtut de l'executòria, aleshores s'ha d'entendre complert el pronunciament en la part corresponent a aquestes quantitats retingudes, sense que el Jutjat pugui pronunciar-se, per no ser de la competència de l'Ordre Social, sobre la correcció o incorrecció d'aquesta retenció quant a la seva procedència i quantia".
Finalment, cal assenyalar que també, la secció 2a de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia assenyala en la seva sentència de 28 d'abril de 2000, que "… declara la sentència de la Sala Social d'aquest Suprem de 7 de juliol de 1994 (RJ 1994, 6351), els salaris de tramitació estan subjectes a cotització a la Seguretat Social, dada que reafirma el seu caràcter salarial i no indemnitzatori d'acord amb els articles 64, 70 i 73 de la Llei General de la Seguretat Social (RCL 1974, 1482 i NDL 27361) i disposicions concordants sobre altes i baixes dels treballadors a les empreses. En efecte, interpretant literalment la normativa vigent s'arriba a la conclusió de la naturalesa salarial d'aquestes meritacions, com resulta de l'article 55.4 de l'Estatut dels Treballadors, que imposa a l'empresari l'obligació d'abonar els "salaris deixats de percebre" en cas de declaració d'acomiadament nul i de l'article 56.1 b), del mateix Text Legal, que expressa que l'obligació empresarial es contreu a una quantitat equivalent als salaris deixats de percebre en cas d'acomiadament improcedent, abandonant l'expressió "indemnització complementària" que s'utilitzava en disposicions legals anteriors. I també l'article 33.1 afirma el caràcter salarial d'aquestes meritacions quan estableix l'obligació del Fons de Garantia Salarial d'abonar els salaris pendents de pagament i, a tal efecte, diu que es considera salari "la indemnització complementària per salaris de tramitació". La claredat amb què es pronuncia el Tribunal Suprem eximeix de majors comentaris; en el present cas, declarada la relació laboral i l'acomiadament improcedent, procedia el pagament dels salaris pel temps en què va estar vigent la relació laboral després de produir-se l'acomiadament declarat improcedent, no substitueix res, no fa més que compensar la prestació d'un treball que el treballador no ha pogut realitzar per causa imputable a l'empresari."
Reclamació de salaris de tramitació a l'Estat:
Consulteu el nostre advocat laboralista si necessiteu ajuda en algun procediment de readmissió irregular o si necessiteu reclamar els salaris de tramitació a l'Estat.
Incident de readmissió irregular i recurs de reposició del nostre advocat laboralista:
AUTOS X/XX - X
AL jutjat social NÚM. X
DE X (NÚMERO I LOCALITAT DEL TRIBUNAL COMPETENT)
NOM DE LA empresa, i en el seu nom i representació el seu advocat NOM DE L'ADVOCAT segons consta acreditat en les actuacions de referència, part demandada en les actuacions assenyalades seguides a instància de PART ACTORA, en matèria d'acomiadament, davant d'aquest Jutjat comparec i, com millor procedeixi en dret,
E X P O S A :
Que el passat dia X de X de X (DATA) ha rebut una interlocutòria de data X de X de X (DATA) en la qual s'acorda condemnar el demandat a abonar la quantitat de X euros en concepte d'indemnització per extinció de la relació laboral, més la quantitat de X euros en concepte de salaris de tramitació, i considerant que els salaris de tramitació s'han d'abonar nets, procedeix a interposar recurs DE REPOSICIÓ per vulneració de l'article 6 del Reial Decret 2064/1995, de 22 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament General sobre Cotització i Liquidació d'altres Drets de la Seguretat Social, així com de l'article 101 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i de modificació parcial de les lleis dels Impostos sobre Societats, sobre la Renda de no Residents i sobre el Patrimoni, recurs que fonamenta en les següents:
A L·L E G A C I O N S :
- Que mitjançant interlocutòria de X de X de X (DATA) es quantifiquen els salaris de tramitació pendents de pagament en la quantitat de X.
- Que en l'esmentada interlocutòria no s'especifica si aquesta quantitat és neta o bruta, entenent aquesta part que la quantitat és bruta i que, per tant, ha d'efectuar les retencions a les quals està obligada, tot això d'acord amb les sentències:
La jurisprudència avala positivament que la empresa practiqui retencions, i així ho especifica, entre d'altres, la sentència Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana núm. 2834/2004 (Sala Social, Secció 1a), de 30 de setembre, que estableix que "la retenció que l'empresa practiqui sobre les quantitats de naturalesa salarial que percebin els treballadors, sempre que es trobi dins dels límits legals i no resulti abusiva, haurà de respectar-se i, si escau, discutir-se davant la jurisdicció competent."
La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Canàries, Las Palmas, núm. 610/2001 (Sala Social), de 25 de juliol, que estableix que: "l'obligat al pagament no deixa de complir la seva obligació d'executar la sentència pel fet d'haver efectuat les retencions a les quals està obligat, sempre que hagi ingressat l'import retingut a favor de l'organisme administratiu de recaptació i en concepte de tal retenció" (…) "si l'executat acredita haver ingressat a favor de la Hisenda Pública o de la Seguretat Social les retencions corresponents al pagament al qual està obligat en virtut de l'executòria, llavors s'ha d'entendre complerta la part del pronunciament corresponent a les quantitats retingudes, sense que el Jutjat pugui pronunciar-se, per no ser competència de l'ordre social, sobre la correcció o incorrecció d'aquesta retenció pel que fa a la seva procedència i quantia".
- Que, tenint en compte l'anterior, aquesta part ingressa la quantitat neta de X €
En conseqüència, respectuosament, al Jutjat,
S U P L I C A :
Que es tingui per presentat aquest recurs de Reposició, i en virtut del seu contingut, es tingui per ingressada la quantitat neta de X i es consideri que la empresa ha complert amb l'obligació contreta en l'acte de referència.
ALTRES FETS AL·LEGA:
Que de conformitat amb el punt 4 de la disposició quinzena de la Llei Orgànica del Poder Judicial, aquesta part aporta justificant de dipòsit dels 25€ necessaris per interposar el present recurs
A X, a X de X de X (DATA)
