La Donació de Gàmetes
Donació d'òvuls en la nostra legislació
Segons la Llei 14/06 , la donació de gàmetes i preembrions amb fins reproductius s'articula com un contracte gratuït, formal i confidencial concertat entre el donant i el centre autoritzat.
Es parteix del concepte de "donació" i, per tant, aquesta mai no tindrà caràcter comercial. El rescabalament que es pugui fixar només podrà compensar estrictament les molèsties físiques i les despeses de desplaçament i laborals que se'n puguin derivar. La donació serà anònima i s'haurà de garantir la confidencialitat de les dades d'identitat dels donants per part dels bancs de gàmetes, així com, si escau, pels registres de donants. Tot i l'obligatorietat de l'anonimat, els fills nascuts tenen dret, per si mateixos o per mitjà dels seus representants legals, a obtenir informació general dels donants que no inclogui la seva identitat. El mateix dret correspon a les receptores dels gàmetes i dels preembrions.
Només excepcionalment, en circumstàncies extraordinàries que comportin un perill cert per a la vida o la salut del fill, o quan procedeixi d'acord amb les lleis processals penals, es podrà revelar la identitat dels donants, sempre que aquesta revelació sigui indispensable per evitar el perill o per assolir el fi legal proposat. Aquesta revelació tindrà caràcter restringit i no implicarà en cap cas la publicitat de la identitat dels donants.
El nombre màxim autoritzat de fills nascuts a Espanya que hagin estat generats amb gàmetes d'un mateix donant no haurà de ser superior a sis. Als efectes del manteniment efectiu d'aquest límit, els donants hauran de declarar en cada donació si n'han realitzat d'altres d'anteriors, així com les condicions d'aquestes, i indicar el moment i el centre on s'hagin realitzat les esmentades donacions.
Serà responsabilitat de cada centre o servei que utilitzi gàmetes de donants comprovar de manera fefaent la identitat dels donants, així com, si escau, les conseqüències de les donacions anteriors realitzades pel que fa a la generació de fills nascuts prèviament. Si s'acredités que el nombre d'aquests superava el límit establert, es procedirà a la destrucció de les mostres procedents d'aquell donant.
La llei preveu la posada en funcionament del Registre nacional de donants, de manera que la comprovació d'aquestes dades podrà fer-se mitjançant consulta al registre corresponent.
Aquest registre també consignarà els fills nascuts de cadascun dels donants, la identitat de les parelles o dones receptores i la localització original d'uns i altres en el moment de la donació i de la seva utilització.
Problemes sobre la identitat genètica derivats de l'anonimat del donant
La normativa vigent a Espanya estableix l'anonimat del donant en termes gairebé absoluts, ja que només en casos de gravetat per a la salut o en casos penals es pot accedir a conèixer-ne la identitat. Amb això s'intenta evitar la posada en relació entre el donant i el receptor i el risc que es generi un vincle entre ells, més enllà de l'estrictament biològic-natural. En aquest sentit, Espanya aposta per un sistema que garanteix al màxim la confidencialitat del donant. Això no obstant, és cert que, tot i ser un sistema conservador en matèria d'identitat del donant, a la pràctica no s'està seguint la mateixa direcció pel que fa al control de les donacions: si bé és veritat que la llei preveu el funcionament d'un Registre de Donants, de fet, està previst des de 1988, , aquest encara no ha estat posat en funcionament. Amb ell es pal·liaria el risc de consanguinitat que pugui existir entre individus nascuts d'un mateix donant, atès que, si bé és veritat que la llei conté una limitació de 6 fills per cada donant, no existeix un control fefaent que impedeixi que un mateix donant pugui repetir l'experiència i donar lloc a un nombre indefinit de generacions. Actualment només existeix el control dels bancs de gàmetes dels centres autoritzats, però no hi ha coordinació entre ells, ni tampoc una base de dades general que s'interconnecti amb la de cada comunitat autònoma.
Davant d'aquesta manca de control, és comprensible que creixi la necessitat de poder accedir a més informació sobre el donant, fins i tot a la seva identitat, com a manera de guanyar en seguretat davant el risc de consanguinitat, entre altres riscos.
En qualsevol cas, s'imposa la necessitat que sigui implementat el Registre de Donants com a manera de pal·liar l'efecte d'una massiva generació de persones a partir d'un mateix donant i, d'altra banda, revisar la matèria referent a l'anonimat o confidencialitat, de manera que aquesta pugui ser suspesa sempre que el donant autoritzi la revelació de la seva identitat, en ser preguntat concretament davant d'una sol·licitud expressa d'un receptor i salvaguardant, en tot cas, l'esperit de la donació, sense que això pugui donar lloc, per tant, a l'obertura d'una relació legal més enllà de l'estrictament biològica sense efectes, per tant, en matèria de drets de filiació o dret de família en general.
Com diem, amb la normativa en vigor a Espanya això no és possible encara; no obstant això, existeixen normatives de països veïns que sí permeten l'accés a la identitat del donant, sempre que aquest presti el seu consentiment, la qual cosa, juntament amb la limitació del nombre de fills a un màxim raonable i el control dels mateixos a través d'un Registre de Donants, apareix com les bases sobre les quals hauria de pivotar una regulació unitària comunitària sobre la donació de gàmetes i preembrions.
Contacta amb la Maria Serra, advocada de família, mediadora i civilista a Barcelona:
