Advocats i mediadors: herències, separacions, nul·litats canòniques, dret de menors...
iusfamilia neix amb la voluntat d’oferir un servei complet i integral a la persona que ens consulta per qualsevol qüestió relacionada amb el dret de família en el seu sentit més ampli, abastant totes les branques i àmbits d’aquesta disciplina.
Som advocats de família especialitzats en herències, separacions i divorcis, modificacions de mesures, impagaments de pensions d’aliments o compensatòries, nul·litats eclesiàstiques, divisions de la cosa comuna, guarda i custòdia compartida. També abordem altres àmbits com les reclamacions i/o impugnacions de paternitat, les adopcions, l’alteració de l’ordre dels cognoms o canvis de nom, la sostracció internacional de menors, declaracions d’incapacitat, confecció de testaments (tant mortis causa com testaments vitals), protocols familiars, acords en previsió de ruptura, capitulacions matrimonials, entre d’altres.
Planifica la teva herència; nosaltres la gestionem de manera ràpida i segura. Ens encarreguem de planificar la fiscalitat de les herències i comptem amb advocats civilistes amb experiència.
Procediments judicials de separació i divorci, tant amistosos com de mutu acord. També intervenim en modificacions de mesures definitives per canvi substancial de les circumstàncies, així com en execucions de mesures econòmiques o personals establertes judicialment.
Com s’obté la nul·litat matrimonial canònica, en quins casos es pot sol·licitar, supòsits habituals de nul·litat i com funciona el procediment davant els tribunals eclesiàstics.
Adopcions, filiació adoptiva, sostracció internacional de menors, acolliments, biodret, drets dels menors i dels avis, emancipacions, internament no voluntari, entre d’altres.
El passat 27 d’abril de 2024, Maria Serra va impartir una classe sobre negociació en el marc del curs de dret col·laboratiu que s’està duent a terme a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, a la seu de la Fundació Pere Pons, corresponent al curs 2024.
La Maria va explicar a l’alumnat les diferències entre la negociació distributiva i la integradora....
Una negociació integradora és just l’oposada a la negociació distributiva.
La negociació distributiva és aquella que s’expressa habitualment a través del mercadeig o regateig, on les parts defensen posicions fixes, sense entrar a valorar altres elements de la negociació, partint sempre de la idea del repartiment.
Cada part demana alguna cosa que entra en contraposició amb el que l’altra està disposada a cedir. És una negociació basada en el sacrifici i la cessió, i que, per definició, implica que una part guanya i l’altra perd.
La confrontació neix del fet que les parts defensen les seves posicions (allò que volen) sense entrar a explorar altres interessos o alternatives dins del procés negociador.
La negociació distributiva seria una negociació en què el venedor reclama un valor de venda A i el comprador proposa un valor de compra B, i, si arriben a un acord, redueixen l'espai entre ambdues posicions fins a trobar un punt comú satisfactori per a tots dos.
Aquest tipus de negociació es considera basada en posicions, no pas en interessos (encara que, sovint, els interessos ben entesos són els que donen suport a aquestes posicions). Tanmateix, aquest enfocament no sol afavorir la millora de les relacions entre les parts, sinó tot el contrari: pot deteriorar-les, i a més genera un guany subòptim, que s’hauria pogut assolir si les parts haguessin explorat conjuntament els seus interessos reals.
Per contra, la negociació integradora es fonamenta en la cooperació i en la satisfacció dels interessos de totes les parts.
La idea és situar les parts en una actitud orientada a cercar solucions més enllà de les típiques propostes de repartiment, que sovint es limiten a un joc de cessions.
La negociació per al guany mutu requereix conèixer els interessos reals de cada part per generar opcions creatives que se separin del model tradicional de negociació distributiva, en què una part guanya i l’altra perd.
En la negociació integradora, els interessos són protagonistes. Ara bé, també hi influeixen els drets de les parts, dels tercers, i el poder de les persones implicades, cosa que pot condicionar tant el procés com el resultat.
A més, l’actitud de les parts pot modificar radicalment les possibilitats de guanyar o perdre. Una actitud negativa i poc col·laboradora pot reduir significativament les opcions de guany futur. Això passa sovint quan les parts opten per portar el conflicte als tribunals, dedicant recursos a litigis i informes pericials, en lloc de generar valor a través de nous projectes o acords. Al final, el benefici potencial s’acaba reduint per una estratègia poc cooperativa.
Es passa d’un estat de confrontació a un estat de col·laboració, colze amb colze. Per fer aquest canvi, s’hi introdueix un element que no era present a l’inici: el valor que es pot aportar. Això fa que la negociació s’elevi a un altre nivell, on les parts tenen l’oportunitat de crear valor conjuntament.
A partir d’aquest moment, les parts comencen a comprendre la necessitat de tenir en compte les preocupacions de l’altra. Aquesta empatia facilita la cooperació i l’obertura a solucions més enllà de les clàssiques cessions.
Les parts també poden crear valor quan busquen i troben solucions creatives que satisfan els interessos de tothom, especialment quan tenen capacitats complementàries o interessos comuns.
Explica’ns breument com et podem ajudar perquè et puguem assignar l’advocat que millor et pugui assessorar.
Explica’ns breument com et podem ajudar perquè et puguem assignar l’advocat que millor et pugui assessorar.
.png?width=301&height=301&name=document%20firmed%20by%20a%20doctor%20at%20a%20hospital-modified%20(1).png)
