.jpg)
El present article pretén proporcionar al lector una informació clara sobre els seus drets i obligacions en l'àmbit de la Seguretat Social, en aquells supòsits en què intervenen els sistemes d'altres estats membres de la Unió Europea.
Aquesta circumstància es pot produir, per exemple, en exercir una activitat professional a l'estranger, quan es fixa la residència en un altre país de la Unió Europea o, simplement, durant una estada temporal en un altre estat membre.
Qui està subjecte a aquesta normativa?
Les persones enumerades a continuació estaran protegides per la normativa comunitària, sempre que siguin nacionals d'un estat membre de la Unió Europea o de l'Espai Econòmic Europeu (amb l'excepció de Suïssa): · Treballadors per compte d'altri i per compte propi que estiguin o hagin estat assegurats en un d'aquests estats.
· Funcionaris.
· Estudiants.
· Pensionistes, fins i tot si ja ho eren quan el seu país es va adherir a la Unió Europea o a l'Espai Econòmic Europeu.
· Membres de les famílies i supervivents de les persones esmentades més amunt, independentment de la seva nacionalitat.
En quins països es pot acollir hom a aquesta normativa?
La normativa és aplicable a tots els països pertanyents a la Unió Europea o a l'Espai Econòmic Europeu, a saber:
| Alemanya | França | Liechtenstein |
| Àustria | Grècia | Luxemburg |
| Bèlgica | Holanda | Noruega |
| Dinamarca | Irlanda | Portugal |
| Espanya | Islàndia | Regne Unit |
| Finlàndia | Itàlia | Suècia |
Quines qüestions abasta?
La reglamentació comunitària en matèria de Seguretat Social s'aplica a la totalitat de la legislació nacional pel que fa a:
· malaltia i maternitat,
· accidents laborals,
· malalties professionals,
· prestacions d'invalidesa,
· pensions de vellesa,
· prestacions de supervivència,
· indemnitzacions per defunció,
· subsidis d'atur i
· subsidis familiars,
la qual cosa significa que la normativa comunitària serà d'aplicació en tots els casos en què sigui necessari perquè es reconeguin drets a una prestació.
Quin és el contingut de la normativa comunitària en matèria de Seguretat Social?
La referida normativa estableix normes i principis comuns que han de ser observats per totes les autoritats, institucions de la Seguretat Social i tribunals de cada país quan apliquen les lleis nacionals. D'aquesta manera, assegura que l'aplicació de les diferents legislacions nacionals no afectarà negativament les persones que exerceixen el seu dret a desplaçar-se i residir a la Unió Europea i l'Espai Econòmic Europeu.
En termes senzills, una persona que ha exercit el seu dret de trasllat i estada no pot trobar-se en desavantatge respecte d'una persona que sempre ha residit i treballat en un únic Estat membre.
En quin país està assegurada una persona?
Abans d'iniciar una activitat professional a l'estranger, convé saber en quin país s'estarà assegurat. En altres paraules, quina legislació nacional en matèria de Seguretat Social serà aplicable. Això és molt important, no només per al pagament de les cotitzacions a la Seguretat Social, sinó també per al dret a rebre prestacions i adquirir futurs drets a pensió.La normativa comunitària en matèria de Seguretat Social estipula normes detallades que determinaran en cada cas concret quina legislació nacional correspon aplicar. Els principis bàsics són senzills i s'expliquen a continuació:
A) Hom està subjecte a la legislació d'un únic Estat membre.
Aquest principi s'aplica a tots els treballadors per compte aliè i per compte propi emparats per la normativa de la Comunitat Europea, independentment del nombre de països en què s'exerceix una activitat professional.
Només hi ha una petita excepció a aquest principi bàsic: una persona que simultàniament treballi per compte aliè en un dels Estats membres i per compte propi en un altre pot, en casos excepcionals, estar assegurada en ambdós països.
B) Hom està assegurat al país on exerceix la seva activitat professional.
Tant els treballadors per compte aliè com els treballadors per compte propi estaran assegurats al país on exerceixen la seva activitat professional, fins i tot en els casos en què resideixen al territori d'un altre país o en què les seves empreses o ocupadors es troben en un altre Estat membre.
En altres termes, si algú deixa de treballar en un dels Estats membres per exercir una activitat professional en un altre, passarà a estar subjecte a la legislació del 'nou' país d'ocupació. Per tant, deixarà d'acumular drets en l'antic país i començarà a adquirir-ne en el nou.
C) Excepció temporal: trasllat a l'estranger.
Pot ocórrer que una empresa decideixi traslladar temporalment un treballador a un altre país. Si el període de treball a l'estranger no és superior a 12 mesos, no canviarà la legislació aplicable. Això vol dir que es continuarà assegurat d'acord amb la legislació de l'antic país, fins i tot mentre es roman en el nou.
Abans de traslladar-se al país de destinació, s'ha d'obtenir un formulari anomenat E 101, que certifica que es continua estant cobert per la legislació de l'Estat de procedència.
Si la durada de l'estada a l'estranger es perllonga més enllà dels 12 mesos a causa de circumstàncies imprevistes, es pot sol·licitar una pròrroga del període de trasllat de fins a 12 mesos més; en aquest cas, el formulari que s'ha d'obtenir és l'E 102. La normativa en matèria de trasllats no s'aplica únicament als treballadors per compte d'altri, sinó també als treballadors per compte propi que treballen temporalment en un altre país.
Quins són els drets i les obligacions en el país en què s'està assegurat?
En general, pel que fa a la legislació en matèria de Seguretat Social del país en què s'està assegurat, es tenen els mateixos drets i obligacions que els ciutadans d'aquell país. Això significa, en particular, que una sol·licitud de prestació no pot ser rebutjada pel fet de no ser ciutadà de l'Estat on es sol·licita: sempre podem emparar-nos en el principi d'igualtat de tracte.
Incidència de la normativa en els estudiants i els turistes.
A) Estudiants que cursen estudis en un altre país membre:
Un nombre cada vegada més elevat de joves opta per cursar una part o la totalitat dels seus estudis en un altre país. Entre els problemes amb què solen trobar-se, cal destacar el de l'accés a les prestacions d'assistència sanitària i malaltia.
La normativa comunitària en matèria de Seguretat Social ofereix solucions pràctiques per a aquesta categoria de persones:
· Els estudiants que resideixen en l'Estat on cursen els estudis i que estan assegurats en el seu país d'origen tenen dret a totes les prestacions en espècie previstes en la legislació d'aquell país. Per a això, necessiten el formulari E 109, que els serà facilitat per la institució a la qual ells o els seus pares estiguin afiliats.
· Els estudiants que es troben temporalment en l'Estat on cursen els seus estudis tenen dret a les prestacions en espècie d'assistència sanitària. A aquest efecte s'ha elaborat el formulari E 128, que permet als estudiants disposar d'una cobertura d'assistència sanitària més àmplia que la que ofereix el formulari E 111.
B) Turistes:
Cada any, milions de turistes viatgen per tota Europa per passar les seves vacances a l'estranger. En cas de malaltia o accident, necessiten les prestacions d'assistència sanitària i malaltia del país on es troben. Si hom està subjecte al articulat comunitari en matèria de Seguretat Social, tindrà dret a totes les prestacions d'assistència sanitària immediatament necessàries en el seu país d'estada, en les mateixes condicions que tots els residents d'aquell país. Per obtenir aquestes prestacions, caldrà sol·licitar el formulari E 111 abans de sortir de vacances. En cas d'accident o malaltia, s'haurà de presentar l'esmentat formulari a l'entitat asseguradora del lloc d'estada.
