the art of being legal


Reclamació judicial de danys causats per l'inquilí: guia legal

Piso vacío con la pared dañada, un acta de inspección y las llaves sobre el suelo

L'arrendatari se'n va, es lliuren les claus i apareix el problema real: portes forçades, humitats provocades per un ús indegut, terres aixecats, sanitaris trencats, instal·lacions manipulades. La fiança cobreix una part i el propietari descobreix que el cost de reposició la supera àmpliament. A partir d'aquí la pregunta deixa de ser tècnica i passa a ser jurídica: quins deterioraments són exigibles, amb quina prova i a través de quin procediment es reclamen davant del jutjat.

El punt de partida: com s'ha de retornar l'habitatge

L'obligació bàsica es troba al Codi Civil. L'article 1561 estableix que l'arrendatari ha de retornar la finca, en acabar l'arrendament, tal com la va rebre, llevat del que hagués desaparegut o s'hagués deteriorat per l'efecte del temps o per causa inevitable.

Aquesta frase conté tota la discussió posterior. L'estàndard no és retornar l'habitatge nou, sinó retornar-lo tal com es va rebre. I el mateix precepte exclou dos supòsits: el que ha desaparegut o s'ha deteriorat pel transcurs del temps i el que respon a una causa inevitable. La pintura que envelleix, un sòcol desgastat o el deteriorament natural d'un element sotmès a un ús continuat s'emmarquen en aquest àmbit. Un vidre trencat, una porta arrencada o una instal·lació manipulada, no.

La regla de responsabilitat de l'article 1563

L'article 1563 del Codi Civil és la peça decisiva en qualsevol reclamació judicial per desperfectes: l'arrendatari és responsable del deteriorament o la pèrdua que tingui la cosa arrendada, tret que provi que s'han produït sense culpa seva.

Convé llegir bé la segona part. La norma situa la càrrega d'acreditar l'absència de culpa en l'arrendatari. L'arrendador que presenta una demanda ha de provar que el deteriorament existeix i que l'habitatge no estava en aquest estat quan es va lliurar la possessió. A partir d'aquí, correspon a l'inquilí demostrar que el dany es va produir sense culpa seva, per exemple per un defecte estructural previ, per un sinistre aliè a la seva conducta o pel simple pas del temps al qual es refereix l'article 1561.

Aquesta distribució de la càrrega probatòria explica per què molts procediments es guanyen o es perden abans de presentar la demanda, en la fase de documentació de l'estat de l'immoble.

Desperfectes imputables enfront d'obligacions de l'arrendador

L'article 21 de la Llei d'Arrendaments Urbans traça la frontera. L'arrendador està obligat a dur a terme, sense dret a augmentar per això la renda, totes les reparacions necessàries per conservar l'habitatge en condicions d'habitabilitat per al seu ús convingut. Ara bé, aquesta obligació té una excepció expressa: no opera quan el deteriorament la reparació del qual es tracta és imputable a l'arrendatari d'acord amb els articles 1.563 i 1.564 del Codi Civil.

El mateix article afegeix dues regles útils per delimitar la reclamació. Les petites reparacions que exigeixi el desgast per l'ús ordinari de l'habitatge van a càrrec de l'arrendatari. I l'arrendatari ha de posar en coneixement de l'arrendador, en el termini més breu possible, la necessitat de les reparacions de conservació, i facilitar la verificació directa de l'estat de l'habitatge per part del propietari o dels tècnics que designi.

Aquest deure de comunicació té pes probatori. Quan un dany greu apareix al final del contracte i mai no va ser comunicat, el silenci de l'arrendatari juga en contra seva a l'hora de valorar si va actuar amb la diligència exigible.

Què respon l'inquilí i què no

  • Ha de retornar la finca tal com la va rebre, en acabar l'arrendament (art. 1561 CC)
  • No respon del que hagués perit o s'hagués deteriorat pel temps o per causa inevitable (art. 1561 CC)
  • Respon del deteriorament o pèrdua de la cosa arrendada llevat que provi que s'ha produït sense culpa seva (art. 1563 CC)
  • Assumeix les petites reparacions que exigeixi el desgast per l'ús ordinari de l'habitatge (art. 21.4 LAU)
  • Ha de comunicar a l'arrendador, en el termini més breu possible, la necessitat de reparacions de conservació (art. 21.3 LAU)

La fiança no és el límit de la reclamació

L'article 36 de la Llei d'Arrendaments Urbans imposa, en el moment de celebrar el contracte, l'exigència i la prestació d'una fiança en metàl·lic equivalent a una mensualitat de renda en l'arrendament d'habitatges i a dues en l'arrendament per a ús diferent del d'habitatge. Aquest import és una garantia legal mínima, no un límit de responsabilitat de l'inquilí pels danys que causi.

Les parts poden pactar una garantia addicional a la fiança en metàl·lic. En l'arrendament d'habitatge, en contractes de fins a cinc anys de durada, o de fins a set si l'arrendador és una persona jurídica, el valor d'aquesta garantia addicional no pot superar dues mensualitats de renda. En els arrendaments temporals no pot superar una mensualitat. La mateixa norma prohibeix exigir a l'arrendatari la contractació d'assegurances d'impagament de renda o d'altres cobertures anàlogues.

Quan el cost de la reparació supera la fiança i la garantia addicional, la via per recuperar la diferència és la reclamació judicial de quantitat contra l'antic inquilí. I quan l'arrendador reté la fiança sense causa acreditada, la reclamació la planteja l'arrendatari.

Interessos per la devolució tardana de la fiança

El saldo de la fiança en metàl·lic que hagi de restituir-se a l'arrendatari al final de l'arrendament merita l'interès legal un cop transcorregut un mes des del lliurament de les claus sense que s'hagi efectuat la devolució. És un element que condiciona l'estratègia del propietari: retenir la fiança sense un suport documental sòlid del dany pot acabar generant interessos a càrrec de qui la reté.

Termini

El saldo de la fiança en metàl·lic que s'hagi de restituir a l'arrendatari merita l'interès legal transcorregut un mes des del lliurament de les claus sense que s'hagi fet efectiva la devolució (art. 36.4 LAU). Retenir la fiança sense suport documental del dany pot generar interessos a càrrec de l'arrendador.

El document de finalització de l'arrendament

El text consolidat de la Llei d'Arrendaments Urbans recull, a l'apartat 7 de l'article 36, que a la finalització del contracte les parts han de deixar constància per escrit de l'estat de l'habitatge en el moment del lliurament de la possessió, mitjançant un document de finalització de l'arrendament signat per ambdues parts.

La conseqüència és contundent per a l'arrendador descurat. Si no se subscriu aquest document, o si se subscriu i no reflecteix cap desperfecte, es presumeix, llevat de prova en contrari, que l'habitatge va ser lliurat en estat adequat de conservació. És una presumpció que admet prova en contrari, però que obliga qui reclama a desmuntar-la amb mitjans probatoris de qualitat.

Aquest apartat ha estat objecte d'una successió de reials decrets llei i d'un acord de convalidació que va deixar sense efecte una de les addicions. Abans de construir una demanda sobre la base d'aquest apartat, convé comprovar la redacció vigent en la data exacta de finalització del contracte.

La prova: allò que decideix realment el litigi

Una reclamació judicial per danys causats per l'inquilí es fonamenta en una comparació entre dos moments: l'estat de l'habitatge en lliurar-ne la possessió i el seu estat en recuperar-la. Tot allò que ajudi a fixar aquests dos moments té valor.

L'inventari annex al contracte, amb fotografies datades, n'és la base. L'acta o document de finalització signat per ambdues parts, amb descripció dels desperfectes, tanca el cercle. A això s'afegeix la correspondència entre les parts durant la vigència del contracte, especialment les comunicacions sobre reparacions previstes a l'article 21 de la Llei d'Arrendaments Urbans, i un pressupost o informe pericial que quantifiqui el cost de reposició.

L'informe tècnic compleix una doble funció. Quantifica l'import reclamat i, sobretot, permet separar allò que és desgast pel transcurs del temps, exclòs per l'article 1561, d'allò que és deteriorament imputable a l'ús de l'arrendatari. Sense aquesta separació, la xifra reclamada queda exposada a una reducció important.

Què es pot reclamar a més del cost de reparació

L'article 1101 del Codi Civil sotmet a la indemnització dels danys i perjudicis causats aquells qui, en el compliment de les seves obligacions, incorrin en dol, negligència o morositat, i aquells qui de qualsevol manera contravin el tenor d'aquestes.

Sobre aquesta base, la reclamació pot estendre's més enllà de la factura de les obres quan concorren perjudicis acreditats derivats de l'incompliment. Cada partida ha de justificar-se i quantificar-se. Els conceptes genèrics, sense suport documental, solen quedar fora de la condemna.

Quin procediment correspon

El cauce processal el fixa la Llei d'Enjudiciament Civil. El seu article 249.1.6 remet al judici ordinari, sigui quina sigui la quantia, els assumptes relatius a arrendaments urbans o rústics de béns immobles, amb dues excepcions rellevants: les reclamacions de rendes o quantitats degudes per l'arrendatari i el desnonament per manca de pagament o per extinció del termini, i els supòsits en què sigui possible fer una valoració de la quantia de l'objecte del procediment, en aquest cas el procés serà el que correspongui d'acord amb les regles generals de la llei.

Una reclamació de danys causats per l'inquilí és, per definició, una reclamació de quantitat valorable. Per això el procediment es determina habitualment per la quantia. L'article 249.2 reserva al judici ordinari les demandes la quantia de les quals excedeixi de quinze mil euros i aquelles l'interès econòmic de les quals resulti impossible de calcular, ni tan sols de manera relativa.

D'aquí ve la importància de fixar correctament l'import reclamat des del primer moment: condiciona la via, els terminis i el cost del procediment.

SupòsitRegla de la Llei d'Enjudiciament Civil
Assumptes relatius a arrendaments urbans d'immoblesJudici ordinari sigui quina sigui la quantia (art. 249.1.6)
Reclamació de rendes o quantitats degudes per l'arrendatari i desnonament per manca de pagament o extinció del terminiExclosos d'aquesta regla general de l'art. 249.1.6
Objecte del procediment amb quantia valorableEl procés que correspongui segons les regles generals de la llei (art. 249.1.6)
demanda de quantia superior a quinze mil euros o d'interès econòmic impossible de calcularJudici ordinari (art. 249.2)

Com s'articula la reclamació judicial

L'ordre de treball importa tant com el fons. Una demanda ben construïda parteix d'un expedient tancat, no a la inversa.

1

Documentar l'estat de lliurament

Recuperar l'inventari annex al contracte, les fotografies datades de l'inici i qualsevol acta de lliurament de la possessió a l'inquilí.

2

Deixar constància escrita en acabar

Deixar constància per escrit de l'estat de l'habitatge en lliurar la possessió, mitjançant document signat per ambdues parts, amb descripció detallada dels desperfectes.

3

Quantificar amb informe tècnic

Obtenir pressupost o informe pericial que separi el deteriorament imputable a l'ús de l'arrendatari del menyscabament per causes del temps o inevitables.

4

Liquidar fiança i garanties

Aplicar la fiança en metàl·lic i, si escau, la garantia addicional pactada, i determinar la diferència pendent de reclamar.

5

Requerir per escrit l'antic inquilí

Comunicar el detall dels danys, l'import i el suport documental, deixant constància fefaent de la recepció.

6

Presentar la demanda

Fixar la quantia reclamada, determinar la via processal d'acord amb l'article 249 de la Llei d'Enjudiciament Civil i aportar tota la prova documental i pericial.

En reclamacions d'import reduït, amb desperfectes evidents, pressupost acceptat i un deutor localitzable que no discuteix el fons, l'assumpte és estandarditzable i es pot resoldre amb un acord documentat. En aquests casos és possible enviar una proposta d'acord amb un calendari de pagaments abans d'iniciar el procediment. Quan l'inquilí nega l'autoria del dany, atribueix el deteriorament al pas del temps o ha desaparegut, l'escenari canvia i la via és la demanda.

Errors freqüents de l'arrendador

El primer és reparar de manera immediata sense documentar. En refer l'habitatge desapareix la prova del dany i només queda la factura, que acredita una despesa però no la seva causa ni la seva imputació a l'inquilí.

El segon és incloure en la reclamació partides d'actualització o millora. Substituir un equipament antic per un de superior no és reparar un deteriorament imputable, i aquesta confusió debilita el conjunt de la demanda.

El tercer és retenir la fiança sense comunicació ni suport, ignorant que el saldo pendent de devolució merita l'interès legal transcorregut un mes des del lliurament de les claus.

El quart és no signar cap document en el lliurament de les claus, amb la presumpció de bon estat de conservació que això pot comportar d'acord amb l'article 36 de la Llei d'Arrendaments Urbans.

Defensa de l'arrendatari demandat

L'inquilí demandat no es troba en situació d'indefensió. L'article 1563 del Codi Civil li permet alliberar-se demostrant que el deteriorament es va produir sense culpa seva. L'article 1561 exclou el menyscabament per l'efecte del temps o per causa inevitable. I l'article 21 de la Llei d'Arrendaments Urbans situa en l'arrendador les reparacions necessàries per conservar l'habitatge en condicions d'habitabilitat, llevat que el deteriorament li sigui imputable.

Aquests arguments de defensa són reals quan es proven amb comunicacions prèvies sobre l'estat de l'immoble, fotografies preses en el moment de l'entrada, informes tècnics sobre patologies estructurals o proves de l'origen extern del dany. L'absència d'inventari inicial i de document de finalització sol afavorir qui va ocupar l'habitatge.

Quan convé comptar amb un advocat des del principi

La intervenció primerenca evita errors que després no tenen solució. Un advocat especialitzat en reclamacions arrendatícies determina quines partides són defensables, com es documenta el dany abans de reparar-lo, quin import es reclama i quin cauce processal correspon segons l'article 249 de la Llei d'Enjudiciament Civil.

També valora l'escenari de cobrament efectiu. Obtenir una sentència favorable és un pas; l'execució posterior davant d'un deutor sense béns coneguts n'és un altre de ben diferent. Aquesta valoració s'ha de fer abans d'invertir en un procediment, no després.

A Conesa Legal analitzem el contracte, l'inventari, la documentació de lliurament i l'informe tècnic, i plantegem la reclamació judicial amb l'import i el procediment que corresponen al cas concret.

CONTACTAR

Article escrit per

Conesa Legal

A Conesa Legal, assessoria jurídica a Barcelona, comptem amb un equip d’advocats especialitzats en totes les àrees del dret. També actuem com a gestoria i assessoria integral en matèria de nòmines, fiscalitat, comptabilitat i obligacions mercantils, tant per a societats com per a professionals autònoms. Destaquem per la nostra expertesa en dret laboral i seguretat social, oferint un servei especialitzat i personalitzat des de l’any 1976. Els nostres serveis inclouen l’assessorament i la defensa, tant en l’àmbit preventiu com en el reactiu, adaptats a les necessitats d’empreses i treballadors. El nostre equip multilingüe presta assistència legal en anglès, francès i espanyol, i està preparat per atendre una àmplia tipologia de clients locals i internacionals que busquen solucions legals integrals per a les seves empreses o assessorament jurídic personalitzat com a particulars. Nuestros servicios abarcan el asesoramiento y defensa tanto preventiva como reactiva, adaptados a las necesidades de empresas y trabajadores. Nuestro equipo multilingüe ofrece asistencia legal en inglés, francés y español, preparados para atender a una amplia audiencia de clientes locales e internacionales que buscan soluciones legales integrales para sus empresas o como individuos que buscan asesoría legal personalizada.

Veure perfil professional

Publicat el Actualitzat el