.jpg)
El Dret Col·laboratiu és la forma de resolució de conflictes que evita completament els tribunals, excepte per a l'homologació, si escau, de l'acord, i es gestiona mitjançant reunions en les quals les parts, assessorades pels seus advocats, intenten arribar a un acord.
L'advocat col·laboratiu es compromet amb el seu client a intentar resoldre el conflicte de forma col·laborativa, treballant conjuntament amb l'advocat de la part contrària, negociant, recorrent a la mediació o a altres tercers neutrals com ara advocats, psicòlegs, educadors, treballadors socials, coaches o comptables.
D'acord amb allò estipulat en els acords entre clients i advocats, tot el que es tracta és confidencial, i si no fos possible assolir l'acord i fos inevitable acudir als tribunals, l'advocat participant fins aquell moment cessaria en la seva funció i el client quedaria representat per un altre advocat.
En la negociació col·laborativa basada en interessos, el benefici de tothom és més important i consistent en el temps que l'atenció exclusiva dels interessos propis.
La idea és situar les parts en una actitud de recerca de solucions més enllà de les que ja existeixen en les evidents de la solució fàcil de repartiment.
Quins són els trets definitoris del Dret Col·laboratiu?
El Dret Col·laboratiu parteix del principi de col·laboració, contraposat a la confrontació. Aquest principi de col·laboració suposa oferir a la clientela la possibilitat d'anar més enllà de les posicions, manifestant interessos i establint així les necessitats. En aquest context, les tècniques de negociació basada en interessos seran de summa rellevància per al desenvolupament òptim del procés col·laboratiu.
Comparteix amb la mediació i amb la majoria de mètodes alternatius de resolució de conflictes basats en interessos les característiques següents:
1.- Confidencialitat: la informació que es tracta queda reservada únicament als participants que intervenen en el procediment, i no pot ser utilitzada en un procés posterior, ja sigui judicial o de qualsevol altra naturalesa.
2.- Voluntarietat: la participació de totes les parts és lliure i voluntària, sense que estiguin obligades a romandre en el procediment ni, molt menys, a concloure un acord si consideren que no se satisfan els seus interessos i expectatives legítims.
3.- Control sobre el procediment: aquest element dependrà de la manera de treballar entre les parts que hi intervenen i del procediment dissenyat; ara bé, a diferència d'un procés judicial i atès que no es depèn de l'agenda d'un tribunal ni de determinades formalitats processals, podrà ser gestionat de manera expedita i immediata i d'acord amb les necessitats de les parts.
4.- Flexibilitat: els mètodes alternatius de resolució de conflictes són flexibles i adaptables a les necessitats de les parts; tanmateix, no estan totalment desestructurats, sinó que el seu desenvolupament s'ajusta a certs principis, així com a una sèrie de regles o normes bàsiques per a un millor funcionament, sense que en cap moment pugui comparar-se amb el rigor formal dels processos adversarials clàssics.
5.- Economia: és cert que el cost del servei ofert dependrà de diverses situacions i circumstàncies, com ara la complexitat del conflicte o la necessitat d'intervenció de diferents professionals; però, en qualsevol cas, el cost serà substancialment inferior al d'un procés judicial, tant pel que fa als costos directes com als costos d'oportunitat.
6.- Legalitat: si bé és cert que els protagonistes són les parts i que normalment es ventilaran drets de caràcter disponible o dispositiu, no es podran concloure acords que siguin contraris a dret.
7.- Equitat: les parts hauran de trobar-se en una situació d'equilibri per obtenir acords més satisfactoris que cobreixin els seus interessos i necessitats reals. Els possibles tercers que puguin intervenir en el procés col·laboratiu hauran d'observar una posició neutral o imparcial respecte de les parts.
8.- Celeritat: per la pròpia estructura dels procediments, tendeixen en la majoria dels casos a resoldre's de manera més ràpida i eficaç que el procés judicial.
9.- Transparència: en tenir una major implicació i protagonisme en el procediment, les parts senten una major seguretat, i poden tractar amb més claredat tots aquells assumptes que realment els preocupen i volen abordar.
10.- Satisfacció: objectivament, l'experiència pràctica avala que en els llocs on s'utilitzen i s'ha implementat correctament l'ús dels mètodes alternatius de resolució de conflictes, els resultats que s'han assolit són satisfactoris.
Quins són els elements essencials i intrínsecs del Dret Col·laboratiu segons la IACP?
La IACP (International Academy of Collaborative Professionals) assenyala com a elements essencials de la pràctica col·laborativa:
- El compromís en el manteniment d'una actitud honesta, respectuosa i guiada pel principi de bona fe.
- El compromís d'evitar el litigi o l'amenaça del litigi.
- Participació activa dels clients. Les reunions en què intervenen tots dos clients i el seu equip de professionals són el mitjà adequat per donar i compartir informació.
- La identificació de les fites compartides i dels interessos individuals de tots dos clients, i la recerca de solucions que responguin a les necessitats d'ambdós.
- L'oportunitat de treballar amb altres professionals en un equip interdisciplinari per contribuir a l'eficàcia i l'eficiència del procés de resolució.
- Acord conjunt per incorporar qualsevol expert addicional que sigui necessari en el procés.
- Descalificació de tot l'equip de professionals involucrat en el procés col·laboratiu per intervenir en qualsevol procés de litigi entre els clients, en el sentit de renúncia a actuar davant dels tribunals. És el que es denomina clàusula de la representació limitada. Els temes tractats específicament, el contingut de les reunions i les actes d'aquestes estan protegits per l'acord de confidencialitat i en cap cas podran ser tractats en cas de litigiositat.
- Un compromís per compartir voluntàriament tots els fets i la informació rellevant per a la resolució de les qüestions. L'essència del treball col·laboratiu és l'honestedat, la bona fe, la comunicació lleial, el respecte als interessos de la contrapart i el bloqueig de l'oportunisme.
