.jpg)
Entre les causes d'extinció de la pensió d'aliments figura l'absència manifesta i continuada de relació familiar entre l'obligat a prestar aliments i el beneficiari d'aquests, si és per causa imputable exclusivament a aquest darrer.
Així ho determina l'article 237-13 del Llibre II del Codi Civil de Catalunya, que en enumerar les causes d'extinció de l'obligació d'aliments inclou en el seu apartat e) el fet que l'alimentat, tot i que no tingui la condició de legitimari, incorri en alguna de les causes de desheredament que estableix l'article 451-17 del Llibre IV del Codi Civil de Catalunya.
La menció a una causa genèrica d'extinció de l'obligació d'aliments per incórrer en una causa de desheredament no és nova, atès que ja en l'anterior i precedent Codi de Família de Catalunya s'establia aquesta circumstància (article 271, d), remetent-se a les causes de desheredament contemplades en l'aleshores vigent Codi de Successions, concretament en els seus articles 370.1, 2 i 3.
Ara bé, si comparem les causes de desheredament de l'anterior Codi de Successions amb les ara regulades en el Llibre IV del Codi Civil de Catalunya, veiem que en aquest darrer es fa un pas endavant en l'ampliació de l'espectre al qual, en definitiva, remetre's per aspirar legítimament a una extinció de la pensió d'aliments. Així, en l'anterior Codi de Successions es contemplaven com a causes de desheredament la indignitat per succeir, o haver negat aliments al testador o al seu cònjuge o als ascendents o descendents d'aquell, quan existia obligació de prestar-los, i/o haver maltractat de fet o injuriat, en tots dos casos greument, el testador o el seu cònjuge. No obstant això, en la nova regulació existent a la llum del Llibre IV de Successions del Codi Civil de Catalunya s'afegeix com a causa de desheredament l'absència manifesta i continuada de relació familiar entre el causant i el legitimari, sempre que sigui imputable exclusivament a aquest darrer (article 457-17.2 e).
La jurisprudència determina que aquest precepte s'ha d'interpretar de manera restrictiva ("les causes de desheredament, com a limitadores de drets, en aquest cas del dret legal d'aliments entre parents, són d'interpretació restrictiva" SAP Barcelona, Sec. 18, 267/2014, de 22.04.2014).
A més, cal acreditar una absència total de relació familiar entre pares i fills, que aquesta sigui manifesta, és a dir, coneguda per tothom, que sigui continuada i constant en el temps, que no hi hagi cap relació ni tracte entre ells, i que la causa sigui imputable exclusivament al fill/filla sense intervenció dels pares, és a dir, que es pugui provar que la voluntat del pare ha estat comunicar-se i tenir constància de la vida quotidiana del fill (SAP Tarragona, Secc. 1a, 20/2014, de 28.01.2014).
Pel que fa a un fill menor d'edat, la jurisprudència considera que l'absència de relació es presumeix imputable exclusivament al mateix quan aquesta persisteix en assolir la majoria d'edat mitjançant actes clars d'evitació, ometent informar el pare sobre els estudis que realitza o el seu domicili, o altres de tan rellevants com el canvi de cognoms que un fill va dur a terme i va ometre comunicar, indicant que no li semblava important (SAP Barcelona, Secc. 18, 192/2012, de 15.03.2012).
Durant la seva minoria d'edat, caldrà provar que aquesta és imputable al mateix fill mitjançant l'acreditació d'una conducta de desafecció contundent i reiterada, i la prova d'una conducta del pare orientada a aconseguir el restabliment de la relació o, com a mínim, encaminada a la recerca de la comunicació i la relació amb el fill.
El fonament del precepte en qüestió es basa en el principi de solidaritat familiar, la qual es trenca quan concorre alguna de les causes de desheredament, com a excepció a l'obligació legal d'aliments, i constitueix un càstig o sanció a la persona que ha manifestat una conducta que, en el si familiar, es considera atentatòria contra la dignitat, censurable i mereixedora de sanció jurídica (SAP Barcelona, Secc. 18, 267/2014, de 22.04.2014).
En definitiva, amb la nova regulació s'intenta evitar que una persona es vegi legalment obligada a prestar aliments a una altra que ha tingut respecte a ella un comportament o conducta socialment censurable sense que la primera en tingui cap culpa, pal·liant així la injustícia que suposaria mantenir la càrrega o obligació quan ja ha perdut el seu fonament o raó de ser.
Si voleu més informació sobre els nostres serveis en herències i divorcis familiars, us proporcionem aquest
