.jpg)
Una de les novetats més pràctiques introduïdes a la LEC (Llei d'Enjudiciament Civil) en virtut de la darrera reforma, en vigor a partir del maig d'enguany, ha estat la d'incorporar un tràmit declaratiu previ, de tipus incidental, quan es pretengui l'execució de sentències o mesures per incompliment de la pensió d'aliments, pel que fa a les despeses extraordinàries.
I és que la qüestió relativa a què s'ha d'entendre per despeses extraordinàries és un tema que ha centrat sempre una de les disputes més freqüents entre els pares separats. La qüestió, al meu parer, arrenca de la determinació de la pensió d'aliments.
Si ens trobem en un procés de divorci de mutu acord, valdria la pena establir de manera detallada quina quantitat correspondrà a la pensió d'aliments i, d'altra banda, quines partides hauran d'integrar les anomenades "despeses extraordinàries" que cada part haurà d'assumir al 50%, en la majoria dels casos. És a dir, especificar al màxim què s'ha d'entendre per despeses extraordinàries. La tendència durant tot aquest temps ha estat la de regular en el conveni regulador, o en la demanda contenciosa, una pensió d'aliments d'una quantitat fixa i establir amb caràcter genèric que el 50% de les despeses extraordinàries havia de ser abonat per cada progenitor. Això ha generat uns processos d'execució amb un resultat incert, ja que es partia, i es parteix, de la interpretació jurisprudencial del terme, que ha vingut a assenyalar que només són "extraordinàries" les despeses "imprevistes i necessàries". Igualment interpretable per la instància és allò que hagi de ser considerat, cas per cas, "imprevist i necessari".
Doncs bé, el legislador, amb molt encert, al meu parer, ha resolt la qüestió obrint dins del procés d'execució un tràmit previ incidental que s'ha de resoldre en una vista davant del propi òrgan jurisdiccional, per dilucidar, atesa la situació concreta, què ha de ser considerat despesa extraordinària i què ha de ser considerat pensió d'aliments. Amb això s'evita una execució i una embargament automàtics que, en moltes ocasions, resulten injustos i injustificats, atès que s'han produït sobre unes quantitats que en realitat no figuren en el títol executiu (sentència o interlocutòria de mesures). Veurem si la seva implantació és tan encertada com el seu plantejament i evita allò que fins ara ha succeït: l'existència de solucions ben dispars al problema plantejat segons el jutjat en el qual receia la demanda d'execució.
La regulació a la qual em refereixo està prevista a l'article 776.4 de la LEC. De la seva lectura, entenc que la forma de sol·licitar-ho és per otrosí a la demanda executiva, formulada amb caràcter subsidiari de la pretensió de despatx d'execució, per al supòsit que el tribunal estimi necessari seguir un incident previ i suspengui el curs de l'execució. Encara que entenc també que podria plantejar-se fins i tot abans de la presentació de la demanda executiva, per la part que es proposi demandar l'execució forçosa per impagament de despeses extraordinàries.
Em sembla, per tant, una qüestió nova i important que, crec, sí que millorarà la situació, ja que, d'alguna manera, resol de manera més pacífica la qüestió de les despeses extraordinàries, en suavitzar els efectes d'una negativa pel que fa a la seva admissibilitat. Entenc que, si l'incident es resol estimant que no s'han de considerar extraordinàries, com a mínim s'haurà evitat la posada en marxa d'un procés d'execució que, posteriorment, s'hauria d'anul·lar amb la imposició de les costes. En canvi, a través d'aquest procés declaratiu previ i generant la qüestió veritables dubtes raonables, no comportarà, en cas negatiu, la imposició de costes al sol·licitant i, com a mínim, haurà resolt de manera segura la qüestió «maleïda» de les «despeses extraordinàries».
Contacta amb la Maria Serra, advocada de família i mediadora a Barcelona:
