La consideració de l'assetjament moral o sexual en el treball, com a circumstàncies laborals que poden causar un accident de treball, és una realitat.
Article escrit per
Josep Conesa Sagrera
Advocat laboralista
Josep Conesa és un advocat laboralista que atén en castellà i anglès, i té un màster en dret europeu i drets fonamentals. Al llarg dels anys, el nostre despatx ha tractat tota mena d’acomiadaments, així com accidents laborals i negociacions col·lectives, i estarem encantats d’oferir-te assessorament jurídic també a tu, en la teva llengua sempre que sigui possible.
DANYS I PERJUDICIS DERIVATS DE L'ASSETJAMENT MORAL:
Aquest tipus de comportaments, ja siguin dels propis empleats de la empresa o de tercers com ara proveïdors o clients, o fins i tot de directius, poden produir danys i perjudicis tant de caràcter físic com de caràcter psíquic.
Els símptomes d'un assetjament moral o sexual poden afectar el benestar mental dels treballadors afectats i el seu rendiment laboral, causant a més apatia i desgana; baixa autoestima; símptomes relacionats amb el son, com els malsons o l'insomni; somatitzacions reflex de sentiments profunds d'ansietat i por de difícil control, com ara palpitacions; dificultats per respirar; o augment de malalties en general.
COM PROVAR L'ASSETJAMENT MORAL O SEXUAL EN EL TREBALL:
Abans de denunciar, convé aconseguir proves que existeix assetjament, perquè pot ser que l'assetjador i/o la empresa que el tolera neguin els fets, o se'n minimitzi la importància. I això de vegades pot ser difícil i dependrà de cada cas. Per això us recomanem que contacteu amb nosaltres i us orientem sobre la millor manera d'aconseguir la prova.
En tot cas, la prova pot consistir en documents, vídeos, enregistraments directes entre la empresa i el treballador, testimonis, o fins i tot pot admetre's com a prova vàlida una agenda on diàriament la persona assetjada escrigui allò que va succeint.
COM DENUNCIAR L'ASSETJAMENT MORAL O L'ASSETJAMENT SEXUAL EN EL TREBALL:
El procediment per denunciar un assetjament es pot canalitzar a través de:
- Denúncia de l'assetjament moral davant la Inspecció, a través de la qual la Inspecció iniciarà un expedient que acabarà arxivant o proposant una sanció i/o un recàrrec de prestacions.
- Seria possible la denúncia de l'assetjament moral davant el Jutjat Penal si els fets són constitutius de delicte.
- demanda al jutjat social reclamant el recàrrec de prestacions a l'empresa i a la Seguretat Social, sempre que hi hagués manca de mesures de seguretat. Per exemple, no haver avaluat els riscos psicosocials per mesurar les condicions ambientals als diferents llocs de treball.
- demanda per assetjament moral al jutjat social reclamant danys i perjudicis a l'assetjador i a l'empresa solidàriament. Sempre que aquesta en tingués coneixement dels fets i els hagués tolerat, o bé, d'acord amb la Llei 3/2007 per a la igualtat efectiva de dones i homes, sempre que l'empresa no tingués implementat un protocol d'assetjament sexual en cas que es tractés d'assetjament sexual (vegeu el nostre article Riscos Psicosocials: Protocol per a la seva detecció).
QUINA QUANTITAT ES POT RECLAMAR PER ASSETJAMENT EN EL TREBALL:
La manera com es quantifiquen aquests danys, que en la seva majoria seran danys morals, dependrà sempre de la valoració del jutge. No obstant això, un criteri per quantificar aquest tipus de danys podria ser la quantia prevista com a sanció a la Llei d'Infraccions i Sancions en l'Ordre Social (LISOS), l'article 8 de la qual tipifica com a infracció molt greu (d'acord amb la sentència del Tribunal Suprem de 5 de febrer de 2013 (RJ\2013\3368)), i igualment la sentència del TS 4848/2023 de 14/11/23 raona els criteris que cal tenir en compte per concretar-la.
En qualsevol cas, atesa la subjectivitat d'aquests criteris i la particularitat de cada situació, compti amb aquest despatx d'advocats per valorar el seu cas.
PENSIÓ D'INVALIDESA PER ASSETJAMENT EN EL TREBALL:
En matèria de prestacions i de Seguretat Social, caldrà sol·licitar, si escau, el canvi d'etiologia de la baixa, i la base reguladora de la incapacitat temporal (IT) passarà a ser del 60% al 75% de la base reguladora des de l'endemà de la baixa laboral.
L'esmentat recàrrec de prestacions a la Seguretat Social, que pot arribar a incrementar d'un 30% a un 50% totes les prestacions que se'n derivin d'aquell accident o malaltia professional: incapacitat temporal (IT), indemnització a tant alçat o incapacitat permanent sigui quin sigui el grau (parcial o total per a la professió habitual; absoluta o gran invalidesa).
Coneix com es gestiona un accident de treball: ÉS UNA DE LES NOSTRES ESPECIALITATS.

