.jpg)
La Llei 30/1995 d'Ordenació i Supervisió de les Assegurances Privades obliga que els compromisos per pensions assumits per les empreses amb els seus treballadors s'instrumentin mitjançant Plans de Pensions, Mutualitats de Previsió Social i/o Contractes d'Assegurança Col·lectius de Vida.
Són compromisos per pensions aquells derivats d'obligacions legals o contractuals de l'empresari amb el personal de la empresa, recollides en conveni col·lectiu o disposició equivalent, que tinguin per objecte realitzar aportacions o atorgar prestacions vinculades a les contingències de:
· Jubilació: Pot ser normal, anticipada, situació equivalent i sense jubilació pública.
· Invalidesa: Pot ser total, absoluta o gran invalidesa.
· Defunció del Partícip o Beneficiari: Viduïtat, orfedat i a favor dels hereus.
Els plans de pensions defineixen el dret a percebre rendes o capitals per part de les persones a favor de les quals es constitueixen, en els casos de jubilació, supervivència, viduïtat, orfedat o invalidesa, i estableixen igualment les obligacions de contribució a aquests plans.
TERMINIS:
El termini per externalitzar aquests compromisos per pensions és fins al 16 de novembre de 2002. Això obliga que, abans d'aquesta data, les empreses hauran de traslladar els fons que tinguin dotats i el finançament futur dels compromisos als instruments previstos per la legislació, quedant prohibits els sistemes de caràcter intern.
Si arribada aquesta data la empresa no procedís a l'externalització dels seus compromisos per pensions, incorreria en una infracció en matèria laboral de caràcter molt greu.
SANCIONS:
De conformitat amb la Llei sobre Infraccions i Sancions en l'Ordre Social, les faltes molt greus se sancionaran amb multa:
· En el seu grau mínim, de 500.001 a 2.000.000 de pessetes.
· En el seu grau mitjà, de 2.000.001 a 8.000.000 de pessetes.
· En el seu grau màxim, de 8.000.001 a 15.000.000 de pessetes.
OBLIGACIÓ D'EXTERNALITZAR:
Les obligacions de les empreses d'externalitzar poden estar recollides en els convenis col·lectius, sectorials i d'empresa, en els pactes entre empreses, en els pactes extraestatutaris o en els contractes de treball dels treballadors.
Els principals conveni col·lectiu que inclouen aquesta responsabilitat són entre d'altres:
· Manufactures de productes abrasius.
· Agències de viatges.
· Majoristes d'alimentació.
· Construcció.
· Indústria del curtit.
· Ensenyament privat.
· Hostaleria.
· Indústria de la fusta.
· Comerç d'arts gràfiques.
· Publicitat.
· Indústria siderometal·lúrgica.
· Banca privada.
· Farmàcies de Barcelona.
· Grans magatzems.
· Laboratoris Fotogràfics de Catalunya.
COM INSTRUMENTALITZAR ELS COMPROMISOS PER PENSIONS:
La empresa tria els instruments per dur a terme l'externalització dels compromisos per pensions. Aquests poden ser instrumentalitzats mitjançant contractes col·lectius de vida i/o mitjançant la formalització d'un pla de pensions.
PLANS DE PENSIONS:
Els plans que les empreses han de realitzar per externalitzar les pensions són de la modalitat de sistema d'ocupació. Són plans de pensions promoguts per les empreses o institucions en favor dels seus treballadors. Hi ha dos tipus de plans:
1.- Plans d'ocupació promoguts per empreses d'un mateix grup:
Són plans de pensions en els quals els compromisos per pensions assumits per les empreses d'un mateix grup s'instrumenten en un únic pla de pensions.
2.- Plans d'ocupació promoguts per dues o més empreses amb menys de dos-cents cinquanta treballadors (PIMES):
Al començament han de ser promoguts per almenys dues empreses, i en el futur podrà incorporar-s'hi qualsevol altra empresa amb menys de 250 treballadors.
Fiscalitat de les aportacions al pla de pensions:
De les aportacions al Pla de Pensions:
Per a la empresa és una despesa deduïble amb imputació al treballador partícip en concepte de rendiments del treball dependent.
Per al partícip les aportacions imputades per l'empresa/Institució i les que aporta directament el Partícip, redueixen la base imposable de l'IRPF, fins al límit menor del 20% dels seus rendiments nets del treball o 1.100.000 Ptes.
De les Prestacions del Pla de Pensions:
Per al beneficiari: Les prestacions s'integren en la base imposable de l'IRPF, en concepte de rendiments del treball dependent.
Les aportacions de l'empresa/Institució a un Pla de Pensions no augmenten la cotització de la mateixa a la Seguretat Social, no estan subjectes a retenció a compte ni incrementen el percentatge de retenció sobre les restants retribucions del treballador.
ASSEGURANCES DE VIDA:
L'Assegurança de Vida és aquella per la qual l'assegurador s'obliga, mitjançant el cobrament d'una prima i per al cas que es produeixi l'esdeveniment el risc del qual és objecte de cobertura, a indemnitzar, dins dels límits pactats, el dany produït a l'assegurat, o a satisfer un capital, una renda o altres prestacions convingudes.
L'assegurador: és la persona jurídica que té l'obligació de pagar al prenedor una indemnització, un capital, una renda o una altra prestació que s'hagi convingut quan es produeix el sinistre, a canvi d'una prima.
El prenedor: és la persona física o jurídica que subscriu el contracte amb l'assegurador i que assumeix els drets i obligacions derivats del mateix, o a un tercer designat per ell (beneficiari), una suma econòmica determinada en cas de mort o supervivència a data fixa.
Classes d'assegurances de vida:
· Assegurança de renda en cas de vida: l'assegurador es compromet a pagar una renda temporal o vitalícia si l'assegurat sobreviu a una data determinada prèviament. Si el rendista mor, la renda pot passar a una altra persona si s'especifica d'aquesta manera. Si no s'arriba a la data especificada no hi haurà cap pagament per part de l'asseguradora.
· Assegurança de capital diferit: és igual que l'anterior amb la diferència que en aquestes assegurances no es garanteix capital per als hereus de l'assegurat. Si l'assegurat mor abans de la data prevista en el contracte, l'assegurador quedarà alliberat de l'obligació de pagament. En aquest cas es garanteix el pagament d'un capital, no una renda. En aquest segon cas, les assegurances que cobreixen la mort del prenedor per qualsevol causa (excepte el suïcidi).
Fiscalitat de les assegurances de vida i 'unit linked':
Els beneficis fiscals de l'assegurança de vida arriben en el moment de rebre la prestació, que es considera rendiment de capital mobiliari. El rendiment
percebut compta amb deduccions que depenen de la forma de cobrament de l'assegurança, de l'antiguitat de les primes pagades i de l'edat del beneficiari. La deducció màxima pot arribar al 85% del rendiment total. Un cop computada aquesta reducció, l'import tributa a l'IRPF al tipus impositiu de cada contribuent, i té una retenció del 18%. En la categoria d'assegurances de vida s'inclouen els unit linked, que són assegurances associades a fons d'inversió. Si l'assegurat opta per cobrar la seva assegurança de vida o unit linked en forma de capital, d'una sola vegada, la diferència entre la prestació final i les primes aportades (és a dir, la rendibilitat) es redueix en l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques en funció de l'antiguitat de les primes: un 30% per als rendiments generats per primes satisfetes amb més de dos anys; un 65% per als rendiments generats per primes amb més de cinc anys; i un 75% per als rendiments generats per primes satisfetes amb més de vuit anys.
No dubti a posar-se en contacte amb aquest despatx per resoldre qualsevol dubte que li pugui sorgir respecte a aquesta qüestió.
