.jpg)
El passat 12 de desembre, mitjançant la Llei 45/2002, es va modificar parcialment la recent reforma de les prestacions per desocupació que es va dur a terme el passat dia 24 de maig del 2002 (Llei 5/2002) i la qual va entrar en vigor el dia 14 de desembre de 2002. Són moltes les modificacions introduïdes, però se'n resumiran les més importants.
La llei fixa en l'exposició de motius els objectius següents:
1.- Facilitar les oportunitats d'ocupació: incentivant la recerca d'una nova feina amb un compromís d'activitat, adequant el concepte de col·locació adequada, potenciant la mobilitat geogràfica de la persona en situació d'atur, i ampliant els supòsits de capitalització de la prestació en pagament únic.
2.- Oferir majors garanties jurídiques per a la persona en situació d'atur: col·locació adequada, en la qual allò determinant és que, sense perjudici de referències generals, els Serveis Públics d'Ocupació puguin valorar aquesta adequació en funció de les circumstàncies personals, professionals i la facilitat de desplaçament al lloc de treball.
3.- Millorar el funcionament del mercat de treball, amb mesures com l'inici de la prestació per desocupació des del cessament per acomiadament (amb independència de la seva impugnació), i amb això l'existència d'ingressos des de l'acomiadament fins a la conciliació o sentència.
4.- Corregir disfuncions en la protecció: per a això es reordena el subsidi dels emigrants retornats, es precisa el concepte de renda a l'efecte de complir els requisits del subsidi assistencial, es precisa que el naixement de les prestacions es produeixi després del període de vacances no gaudides i que han de ser retribuïdes.
5.- Ampliar la protecció a col·lectius que actualment en manquen: treballadors eventuals i agraris, persones en atur de més de 45 anys que portin més de 12 mesos en situació d'atur, persones en atur de qualsevol edat que siguin discapacitades, emigrants retornats o víctimes de violència domèstica.
MODIFICACIONS DE LA PROTECCIÓ PER DESOCUPACIÓ:
Després d'aquesta nova reforma, els requisits per accedir a la prestació per desocupació són:
a) Estar afiliat a la Seguretat Social i en situació d'alta o assimilada a l'alta en els casos que es determinin reglamentàriament.
b) Tenir cobert el període mínim de cotització dins dels sis anys anteriors a la situació legal de desocupació o al moment en què va cessar l'obligació de cotitzar.
c) Trobar-se en situació legal de desocupació, acreditar disponibilitat per cercar activament feina i per acceptar una col·locació adequada mitjançant la subscripció del compromís d'activitat.
d) No haver complert l'edat ordinària que s'exigeixi en cada cas per causar dret a la pensió contributiva de jubilació, llevat que el treballador no tingués acreditat el període de cotització requerit per a això, o es tracti de supòsits de suspensió de relacions laborals o reducció de jornada autoritzats per resolució administrativa.
La situació legal de desocupació:
Un dels canvis més significatius és que, després d'aquesta contrarreforma, ja no es distingeix entre acomiadament procedent o improcedent, i no s'exigeix que en cas d'acomiadament procedent sigui necessària una sentència de l'ordre jurisdiccional social. Ara, en el supòsit d'acomiadament o extinció de la relació laboral, la decisió de l'empresari d'extingir aquesta relació s'entendrà, per si mateixa i sense necessitat d'impugnació, com a causa de situació legal de desocupació; per tant, no cal l'acta de conciliació per ser considerat en aquesta situació legal i poder accedir a la prestació per desocupació.
Per tant, es trobaran en situació legal de desocupació els treballadors que estiguin inclosos en algun dels supòsits següents:
1.- Quan s'extingeixi la seva relació laboral:
a) en virtut de expedient de regulació d'ocupació.
b) Per mort, jubilació o incapacitat de l'empresari individual, quan determinin l'extinció del contracte de treball.
c) Per acomiadament.
d) Per acomiadament basat en causes objectives.
e) Per resolució voluntària per part del treballador, però només en determinats supòsits: modificació substancial de les condicions de treball que repercuteixi negativament en la seva formació professional o en el seu menyscabament de la dignitat; falta de pagament o retards continuats en l'abonament del salari pactat; qualsevol altre incompliment greu de les obligacions de l'empresari; i en cas de mobilitat geogràfica.
f) Per expiració del temps convingut o realització de l'obra o servei objecte del contracte.
g) Per resolució de la relació laboral, durant el període de prova, a instància de l'empresari, sempre que l'extinció de la relació laboral anterior s'hagués degut a algun dels supòsits contemplats en aquest apartat, o hagi transcorregut un termini de tres mesos des d'aquesta extinció.
2.- Quan se suspengui la seva relació laboral en virtut de expedient de regulació d'ocupació.
3.- Quan es redueixi en una tercera part, com a mínim, la jornada laboral, en els termes que s'estableixin reglamentàriament.
4.- Igualment es trobaran en situació legal de desocupació els treballadors contracte fix discontinus durant els períodes d'inactivitat productiva.
5.- Quan els treballadors retornin a Espanya perquè se'ls extingeixi la relació laboral al país estranger, sempre que no obtinguin prestació per desocupació en aquell país i acreditin cotització suficient abans de sortir d'Espanya.
Situacions no considerades en situació legal de desocupació:
No es considerarà en situació legal de desocupació els treballadors que es trobin en els supòsits següents:
1.- Quan es cessi voluntàriament en el treball, excepte en els supòsits esmentats a l'apartat anterior que sí que generen situació legal de desocupació.
2.- Quan s'estigui en situació legal de desocupació i no s'acrediti disponibilitat per cercar activament feina i per acceptar una col·locació adequada, mitjançant el compromís d'activitat.
3.- Quan, declarat improcedent o nul l'acomiadament per sentència ferma i comunicada per l'empresari la data de reincorporació al treball, no s'exerceixi aquest dret per part del treballador.
4.- Quan no s'hagi sol·licitat el reingrés al lloc de treball en els casos i terminis establerts per la legislació vigent.
Acreditació de la situació legal de desocupació per acomiadament:
La situació legal de desocupació s'acredita mitjançant la carta d'acomiadament o notificació en què l'empresa comunica l'acomiadament per escrit.
A falta d'aquesta notificació, és a dir, quan l'acomiadament és verbal, s'acreditarà mitjançant l'acta de conciliació administrativa o judicial o la resolució judicial
definitiva que declari la procedència o la improcedència de l'acomiadament. En el supòsit d'improcedència, caldrà acreditar també que l'empresari, o el treballador quan sigui representant legal dels treballadors, no ha optat per la readmissió.
També es pot acreditar, quan sigui el cas, mitjançant certificat de l'empresa o informe de la Inspecció de Treball i Seguretat Social en què consti el cessament involuntari en la prestació de treball i la seva data d'efectes.
L'acta de conciliació administrativa en la qual consti que el treballador impugna l'acomiadament i l'empresari no compareix també acredita la situació legal de desocupació.
El acomiadament per causes objectives podrà acreditar-se mitjançant la comunicació escrita al treballador en els termes que l'Estatut dels Treballadors preveu per a aquests casos, o mitjançant l'acta de conciliació administrativa o judicial o la resolució judicial definitiva en els termes assenyalats anteriorment.
Sol·licitud de la prestació per desocupació i termini:
Les persones que compleixin els requisits per a la prestació per desocupació hauran de sol·licitar a l'entitat gestora competent el reconeixement del dret a les prestacions, que naixerà a partir que es produeixi la situació legal de desocupació, sempre que se sol·liciti dins del termini dels quinze dies següents.
La sol·licitud requerirà la inscripció com a demandant d'ocupació si aquesta no s'hagués efectuat prèviament. Així mateix, en la data de la sol·licitud s'haurà de subscriure el compromís d'activitat.
Efectes fiscals de l'acomiadament:
Tindran la consideració de rendes exemptes de l'impost les indemnitzacions per acomiadament o cessament del treballador, en la quantia establerta amb caràcter obligatori per la llei, sense que pugui considerar-se com a tal la establerta en virtut de conveni, pacte o contracte.
Són quanties indemnitzatòries a tenir en compte i a recordar:
· Per a l'acomiadament improcedent: 45 dies de salari per any de servei amb un límit màxim de 42 mensualitats.
· Per a la modalitat de foment a la contractació estable: 33 dies de salari per any de servei amb un límit màxim de 24 mensualitats.
Quan s'extingeixi el contracte de treball amb anterioritat a l'acte de conciliació, estaran exemptes les indemnitzacions per acomiadament que no excedeixin la que hauria correspost en el cas que aquest hagués estat declarat improcedent, i sempre que no es tracti d'extincions de mutu acord en el marc de plans o sistemes col·lectius de baixes incentivades.
Vacances no gaudides: la situació legal de desocupació i el naixement del dret a les prestacions es produirà una vegada transcorregut el període de vacances no gaudides, i es considerarà com a cotitzat als efectes de la durada de la prestació.
