the art of being legal


La reforma laboral. El que s'ha fet, el que s'està preparant i el que caldria fer

REFLEXIÓ

Article escrit per

Josep Conesa Sagrera

Advocat laboralista

Josep Conesa és un advocat laboralista que atén en castellà i anglès, i té un màster en dret europeu i drets fonamentals. Al llarg dels anys, el nostre despatx ha tractat tota mena d’acomiadaments, així com accidents laborals i negociacions col·lectives, i estarem encantats d’oferir-te assessorament jurídic també a tu, en la teva llengua sempre que sigui possible.

Veure perfil professional

El recent acord pactat entre la Patronal i els Sindicats assoleix un important pacte de moderació salarial, un acord sobre l'estructura de negociació col·lectiva, i una "declaració d'intencions" sobre el contingut dels convenis col·lectius.

El cert és que no resol els problemes laborals, però és un pas més en el camí per solucionar els problemes actuals.

Com a professionals i especialistes en la matèria, creiem necessari que el Govern legiferi, i ho faci amb imaginació, és a dir, creant noves regles acordes amb el moment actual.

La negociació col·lectiva està "encotillada" per un Estatut dels Treballadors que no preveu totes les solucions per al moment actual. Les parts que negocien no poden fer més perquè estan limitades pels marges i límits de l'Estatut que les regeix. Aquests marges haurien de canviar-se, modificar-se, i crear-ne de nous, encara que fossin amb límits temporals.

També haurien de modificar-se i crear-se noves modalitats processals a la Llei de la Jurisdicció Social, que regulessin aquestes noves propostes necessàries en el Estatut dels Treballadors.

Finalment, malgrat aquesta necessària "imaginació legislativa" per crear un marc laboral que funcioni en la situació actual, cal també que hi hagi celeritat als jutjats socials, i això, tot i l'esforç de molts jutges, no s'està complint. Resoldre aquest problema és tan important com la resta. Aquesta demora que veiem créixer als jutjats no beneficia ningú: ni el treballador al qual li assenyalen una reclamació de quantitat sovint a un any vista, ni l'empresari que necessita canvis estructurals ràpids i sense incerteses, o opta per destruir ocupació a través de l'"acomiadament lliure" dels 45 dies, que pot ser car però és molt ràpid i gairebé no té incertesa.

ESQUEMA DE L'ACORD:

La Patronal i els sindicats han acordat esquemàticament el següent:

1) Criteris en matèria salarial:

A) Augment de salaris 2012:

  • Augment de salaris del 0,5%.
  • Si l'IPC del desembre de 2012 és superior al 2%, aquest excés se sumarà al 0,5% (si el de la Zona Euro és inferior, en aquest cas es prendrà l'europeu).

B) Augment de salaris 2013:

 Mateixes condicions que el 2012 però amb un augment del 0,6%.


C) Augment de salaris 2014:

  • Es quedarà en el 0,6% si el PIB real és inferior a l'1%.
  • Serà de l'1% si el PIB real està entre l'1 i el 2%.
  • Serà fins a l'1,5% si el PIB real supera el 2%.

D) Augments salarials després del 2014:

  • Tot l'anterior s'incrementarà un 50%.
  • Si no s'han introduït clàusules de salaris variables vinculats a la productivitat, s'augmentarà un 100%.

E) Clàusules de salaris vinculats a la productivitat:

Els conveni col·lectius hauran d'incorporar clàusules de salaris variables, associats als beneficis, vendes, productivitat, etc. de la empresa.

Si no ho han fet abans del 2014, s'incrementaran en un 100% els augments previstos a les clàusules anteriors.

F) Clàusules d'inaplicació del conveni col·lectiu:

Els signants dels conveni col·lectius sectorials podran incloure clàusules d'inaplicació del conveni col·lectiu pel que fa a:

  • Horari.
  • Distribució de la jornada de treball.
  • Sistema de remuneració.
  • Sistema de treball i rendiment.
  • Funcions.

Aquestes clàusules no impediran que igualment es puguin dur a terme els procediments de modificacions substancials de les condicions salarials, ni els de despenjamet salarial, tots dos previstos a l'Estatut dels Treballadors. 

2) Estructura de la negociació col·lectiva: Els convenis estatals i autonòmics marquen les "regles"; tanmateix, pretenen apostar per la descentralització afavorint la negociació a la empresa, de la manera següent:

  • A través de conveni col·lectius d'empresa o d'altres pactes o acords d'empresa.
  • A iniciativa de les parts (empresa amb el comitè, els delegats de personal o, si escau, amb les seccions sindicals que sumin la majoria de membres del comitè).
  • Per a matèries com la jornada, les funcions i els salaris.
  • Respectant la vigència del conveni d'empresa per davant del conveni superior.

3) Flexibilitat: A fi d'assolir una major flexibilitat interna, els convenis sectorials hauran de regular els aspectes següents del temps de treball i la mobilitat funcional:

  • Criteris.
  • Causes.
  • Procediments.
  • Períodes temporals.
  • Períodes de referència per a la mobilitat funcional.
  • Distribució irregular de la jornada en l'àmbit de la empresa.
  • Procediments àgils d'adaptació.
  • Modificació del que s'ha pactat amb la participació de la representació sindical o unitària dels treballadors, i intervenció de les comissions paritàries en cas de desacord.

La resta de l'acord és tot propostes del que haurien de contemplar els convenis col·lectius.

Un breu resum seria el següent:

  • Pel que fa al TEMPS DE TREBALL, els Convenis Col·lectius haurien, a més de moltes altres "declaracions d'intencions" que no reproduïm, de facilitar més o menys un 10% irregular de la jornada anual ordinària a la empresa, i possibilitar una borsa d'aproximadament 5 dies o 40 hores de flexibilitat en la distribució prevista en el calendari anual.
  • Per a situacions temporals, els Convenis Col·lectius haurien d'aportar criteris per alterar aquesta regulació del temps de treball.
  • Pel que fa a la MOBILITAT FUNCIONAL, els Convenis Col·lectius haurien de: promoure sistemes de classificació professional amb grups professionals i divisions funcionals, i fixar fórmules àgils de mobilitat funcional.
  • Per a situacions temporals, pel que fa a la mobilitat funcional, els Convenis Col·lectius hauran de contemplar que pugui donar-se temporalment, entre diferents grups professionals, si hi ha raons econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció.
  • Pel que fa a la flexibilitat en MATÈRIA SALARIAL, haurien d'existir complements variables en funció de la situació i els resultats de la empresa.

La resta de l'acord les parts diuen que s'hauria de: en Ocupació i contractació, promocionar el contracte indefinit enfront del temporal, potenciar els contractes fixos discontinus i rejovenir les plantilles; pel que fa a la subcontractació i externalització productiva, promoure l'establiment dels mitjans de coordinació; en formació i classificació professional, definir els criteris i les prioritats en formació; pel que fa al teletreball, que fos voluntari i reversible per a totes dues parts; pel que fa a les reestructuracions, potenciar les mesures de suspensió i reducció temporal de la jornada; pel que fa als observatoris, continuar mantenint-los; i pel que fa al dret d'informació i interlocució sindical, informar els representants.
 

RESUM:

Hi ha una acceptació generalitzada quant a la necessitat de descentralitzar la negociació dels conveni col·lectius i acostar-los a la realitat de les petites i mitjanes empreses, però la patronal i els sindicats volen "marcar les regles" a través dels convenis estatals. Hi ha un consens pel que fa al fet que els salaris han d'estar relacionats amb la productivitat i els resultats de les empreses, i es pacta una moderació salarial condicionada en part al fet que s'acordin clàusules de retribució variable en aquest sentit.

A partir del que s'apunta en aquest resum, es pot deduir que cal que el govern legisli una nova reforma laboral. Esperem que tingui aquella "imaginació legislativa" que esmentàvem i que actuï en els àmbits que indicàvem per resoldre els problemes existents en el món laboral.

Publicat el Actualitzat el