.jpg)
Des de la perspectiva laboral veiem passar la crisi com una gran onada que avança i va arrossegant diferents sectors: banca, construcció, indústria, comerç, etc. Ara li arriba el torn a l'administració pública que, davant del mateix problema, busca remeis en la legislació laboral tal com fan les empreses davant les dificultats econòmiques.
En aquest sentit s'han dictat algunes sentències recents als jutjats socials que, davant de resolucions contractuals per causes objectives, és a dir, per raons tècniques, econòmiques, organitzatives o de producció, desestimen que l'administració pugui resoldre contractes per via de l'article 52.c) de l'ET quan es tracta de resolucions individuals, la qual cosa ve a confirmar alguna doctrina que nega igualment l'accés de l'administració pública a l'expedient de regulació d'ocupació per via de l'article 51.
Aquesta doctrina fonamenta les seves raons en el fet que l'Estatut dels Treballadors, quan parla d'«acomiadament objectiu» o d'acomiadament col·lectiu, només parla d'empresa i no d'administració pública, i que per tant termes com: resultats de l'empresa, situació econòmica negativa, pèrdues actuals o previstes, disminució persistent d'ingressos, viabilitat, posició competitiva en el mercat, canvis en la demanda, etc., només poden aplicar-se a una empresa, i no a una administració pública.
Resta per veure què diran avui els Tribunals Superiors de Justícia davant d'alguns antecedents judicials vacil·lants. En aquest sentit cal tenir en compte que existeixen sentències com les dels Tribunals Superiors de Justícia d'Andalusia de 25 d'abril de 1997 (AS 1997 3855), Catalunya, de 2 d'octubre de 1998 (AS 19984195), Extremadura, de 18 de maig de 1998 (AS 19985528), o Andalusia, de 9 de maig de 1997 (AS 19973860), que han confirmat la procedència d'aquestes resolucions contractuals per algun dels motius indicats.
El cert és que l'administració pública té personal funcionari i personal laboral, i aquest últim està regulat per l'Estatut dels Treballadors i per l'estatut bàsic de l'empleat públic. Les dues normatives haurien de considerar-se per resoldre aquesta qüestió i analitzar si els procediments duts a terme per l'administració per reestructurar el seu personal són o no correctes.
En aquest sentit, els dos estatuts permeten a l'administració pública contractar personal en règim laboral, actuant com a «empresari o empresari» en el seu sentit més ampli, de manera que si no existeix cap impediment com podria ser una norma administrativa o estatutària pròpia que regulés aquesta relació laboral, d'acord amb l'article 1.3.a), també hauria de poder «descontractar» d'acord, insisteixo, amb allò que preveuen les normatives que regulen la relació que els uneix.
A més de les causes objectives esmentades i de la problemàtica que pot comportar, hi ha una altra situació per la qual l'administració pública pot resoldre clarament el contracte de treball de forma individual o col·lectiva: la contemplada a l'article 52.e) per resoldre contractes indefinits concertats per a l'execució de plans i programes públics determinats, sense dotació econòmica estable i finançats mitjançant consignacions pressupostàries o extrapressupostàries anuals conseqüència d'ingressos extraordinaris de caràcter finalista, per la insuficiència de la consignació corresponent per al manteniment del contracte de treball en qüestió. En aquesta circumstància no hi ha cap dubte legal sobre aquest motiu objectiu de resolució contractual per part de l'administració.
Davant la perspectiva econòmica actual, és possible que la Generalitat de Catalunya hagi estat de les primeres a actuar, i és possible que l'Administració Central vulgui imitar els seus passos. Tant l'administració com els empleats públics necessiten comptar amb un bon assessorament i amb els millors especialistes per poder defensar els seus interessos respectius, ja que ambdues parts tenen arguments de defensa segons com s'hagin fet les coses, i amb molta freqüència aquestes accions acaben al jutjat.
Atesa l'especialitat de Conesa Legal en dret laboral, podem i estem a disposició del lector per ampliar la informació o resoldre qualsevol dubte al respecte.
