.jpg)
Una empresa familiar del sector de transformació de plàstics, que aplica el conveni de químiques, va contractar els nostres serveis per negociar una modificació col·lectiva de les condicions de treball i aconseguir flexibilitat.
Aquesta empresa presentava un quadre de costos salarials fora de mercat. Entre d'altres, el plus personal i el plus conveni s'havien augmentat històricament als caps intermedis, la qual cosa provocava uns costos salarials difícils de mantenir, i bastant per sobre dels de la competència.
A més, la força de producció no depenia d'aquests caps intermedis, sinó de la mà d'obra dels grups professionals més baixos, que era també el grup més nombrós i el que formava el Comitè d'empresa.
Feia anys que aquest problema anava llastant els resultats de la companyia, a més de les dificultats de la crisi. Un bon dia, i després de dos expedients de regulació d'ocupació de suspensió i reducció de jornada, el gerent va decidir iniciar les negociacions per posar solució al problema.
Es va plantejar inicialment un despenjamet del conveni col·lectiu del sector, a més d'una modificació col·lectiva de les condicions de treball. Després de llargues negociacions amb el Comitè en què es van evidenciar tots els problemes, i després d'una última negociació de 12 hores de durada, es va acabar pactant flexibilitzar les condicions de treball de la empresa i reduir en diferents percentatges els plusos de les diferents categories de la empresa.
Es va pactar amb el Comitè, amb l'aprovació posterior de l'Assemblea de Treballadors, la reducció del plus d'antiguitat; augmentar el salari base ajustant-lo a les taules actuals però amb absorció de part del plus personal i del plus conveni; un possible despenjamet en cas d'entrada en vigor d'un nou conveni col·lectiu abans d'una data determinada; i partint d'aquestes quanties es va pactar limitar el plus conveni a un % del salari base, plus conveni i plus antiguitat, reduint les quantitats que sobrepassaven aquest límit.
A més, es va substituir el plus personal per una retribució variable vinculada a la consecució d'uns objectius, dins d'uns límits específics per a cada grup.
Per als grups de producció es vinculava a la consecució conjunta d'una reducció important del % de les mermes actuals combinada amb l'absència de devolucions i el manteniment de la productivitat per sobre d'un 80% de la teòrica de cada producte.
Per al grup de manteniment es vinculava a una disponibilitat de màquines superior al 80%, sense superar en un 10% el pressupost de reparacions externes.
Per al grup de compres es vinculava a la reducció d'inventaris en un %, mantenint el ràtio de compres sobre vendes per sota del % important.
Per al grup de finances es vinculava als indicadors financers i de tresoreria següents: ràtio de liquiditat per sobre de 0,5 i millora del ràtio termini de cobrament/termini de pagament en un %.
Per al grup de vendes es vinculava al marge de contribució que representessin els seus comptes comercials.
Com a garanties per als treballadors es va pactar una clàusula penal per als casos d'acomiadaments posteriors, salvaguardant els càlculs de les indemnitzacions, i també un plus de compensació per al cas que la empresa obtingués uns beneficis en un període de temps determinat.
Alguns dels treballadors que eren caps intermedis van reclamar contra la modificació substancial del contracte de treball, però es va assolir una sentència favorable a la empresa, en la qual quedaven provades les causes econòmiques, organitzatives i productives que justificaven les mesures adoptades, i avalaven que el procediment i les formalitats seguits per la empresa van ser correctes.
Si bé és cert que la empresa va haver de tramitar un concurs de creditors després de la mesura pactada (entre d'altres raons no va poder fer front a les indemnitzacions que reclamaven els treballadors que van optar per l'extinció indemnitzada per la modificació substancial de les condicions de treball operada), també ho és que la empresa ha pogut superar aquesta situació d'insolvència gràcies als canvis laborals realitzats, i ha pogut sortir del concurs sent ara competitiva al mercat.
Fer front a les dificultats, reduir salaris o canviar condicions, negociar-ho i defensar-ho al jutjat és una tasca molt ardua per a qualsevol empresari o director de RRHH. No obstant això, quan és l'única solució, no hi ha recompensa més gran que veure com la empresa poc a poc s'allunya de la situació de pèrdues, i que en el camí has comptat amb el suport majoritari de la teva plantilla actual.
