LA CADUCITAT EN LES SANCIONS ADMINISTRATIVES
L'administració té, des de l'acta d'infracció, un termini de 6 mesos per imposar una sanció administrativa, és a dir per dictar resolució. Així ho estipula l'article 21 de la Llei de Procediment Administratiu Comú i l'article 23 restringeix als supòsits excepcionals la possibilitat d'ampliar aquest termini.
CADUCITAT DE L'EXPEDIENT ADMINISTRATIU:
Així, el Tribunal Suprem, en la seva sentència de 15 d'abril de 2015, també va determinar la caducitat d'un expedient administratiu on es va ampliar el termini màxim per resoldre. Es va apreciar una manca d'esgotament de tots els mitjans disponibles que justifiquessin l'excepcionalitat de l'ampliació:
" ...De l'examen del precepte de referència (42.6 de la LRJPA) hem de destacar els aspectes següents reguladors de l'habilitació que ens ocupa, que van ser introduïts en la reforma de l'esmentada Llei, duta a terme per la Llei 4/1999, de 13 de gener (RCL 1999, 114 i 329):
a) L'habilitació per a l'ampliació es troba limitada a l'òrgan competent per resoldre el deslindament (Ministre de Medi Ambient), o bé al seu superior jeràrquic.
b) Aquesta habilitació compta amb una doble possibilitat procedimental: en cas de tractar-se d'una decisió de l'òrgan competent per resoldre el deslindament, cal una "proposta raonada de l'òrgan instructor"; i, en cas de decisió del superior de l'òrgan competent per resoldre, la norma exigeix la proposta d'aquest.
c) L'habilitació legal de referència es fonamenta, exclusivament, en la concurrència d'una situació procedimental: que abans del venciment del termini per resoldre i notificar es pugui "suposar un incompliment del termini màxim de resolució". I, a més, aquest incompliment només pot derivar de les dues causes o circumstàncies concretes previstes en el precepte:
1. "El nombre de sol·licituds formulades".
2. El nombre de "persones afectades" pel procediment (en aquest cas, de deslindament del domini públic maritimoterrestre).
d) L'habilitació que recull l'article 42.6 de la LRJPA, que analitzem, compta, per la seva banda, amb una doble dimensió o conseqüència:
1. La conseqüència natural o normal per al cas en què ---sobre la base d'alguna de les dues causes expressades--- pugui suposar-se "un incompliment del termini màxim de resolució", queda limitada a la possibilitat de "habilitar els mitjans personals i materials per complir el despatx adequat i en termini".
2. I la conseqüència o possibilitat excepcional consisteix a poder "acordar l'ampliació del termini màxim de resolució i notificació".
e) El precepte, per la seva banda, per a la viabilitat d'aquesta segona possibilitat excepcional consistent en l'ampliació del termini per resoldre exigeix el compliment de dos requisits, que no poden situar-se en el terreny estrictament formal, ja que la decisió ampliatòria s'ha de dur a terme:
1. "Mitjançant una motivació clara de les circumstàncies concurrents", i
2. "Només un cop exhaurits tots els mitjans disponibles".
f) Finalment, el precepte assenyala, en el pla temporal i quant a la seva revisió, que el termini màxim que finalment s'acordés "no podrà ser superior a l'establert per a la tramitació del procediment ..."
La prescripció en les sancions administratives per accidents de treball:
Per determinar la caducitat en els expedients sancionadors derivats d'un accident de treball per manca de mesures de seguretat també funcionen de la mateixa manera i s'apliquen les mateixes normes.
Us adjuntem aquí un Enllaç a la sentència que determina el moment en què comencen a transcórrer els terminis de prescripció i caducitat:.
Contacteu-nos perquè us ajudem:
