El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha avalat la prohibició de portar símbols religiosos.
Redactat per Josep Conesa
Advocat laboral i concursal
L'alt tribunal admet que una administració pot vetar als seus empleats portar signes confessionals. També en empreses privades.
A l'octubre del 2022, el TJUE va donar llum verda a les empreses privades per prohibir als seus treballadors exhibir símbols religiosos al lloc de treball, sempre que la prohibició "s'apliqui de manera general i indiferenciada a tots els treballadors" i sempre que no suposi un desavantatge particular per a aquella persona que té unes conviccions determinades.
Segons el TJUE, que el reglament laboral intern d'una empresa prohibeixi als treballadors manifestar verbalment o a través de la seva indumentària les conviccions religioses no suposa una discriminació "per motius de religió o conviccions" en el sentit del Dret de la Unió, si s'aplica de la mateixa manera a tots els treballadors.
En un cas recent, un ajuntament belga va prohibir portar el vel islàmic a una treballadora. L'advocat general del TJUE al·lega que la mesura no és una discriminació directa si s'aplica "de forma general i indiferenciada". En el cas de les entitats públiques, considera que la neutralitat religiosa és una "finalitat legítima" per mantenir el "respecte a les conviccions" dels ciutadans i la "necessitat de tractar de manera igualitària i no discriminatòria els usuaris dels serveis públics". L'objectiu és aconseguir una neutralitat religiosa, que és una "finalitat legítima" per mantenir el "respecte a les conviccions" dels ciutadans i que, per tant, no va en contra de la llibertat religiosa.
Per tant, aquesta prohibició és conforme a la Directiva 2000/78/CE del Consell, de 27 de novembre de 2000, relativa a l'establiment d'un marc general per a la igualtat de tracte en l'ocupació i en el treball.
SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA (Sala Segona) de 13 d'octubre de 2022 (*)
«Procediment prejudicial — Política social — Directiva 2000/78/CE — Establiment d'un marc general per a la igualtat de tracte en l'ocupació i en el treball — Prohibició de discriminació per motius de religió o conviccions — Norma interna d'una empresa privada que prohibeix qualsevol manifestació de conviccions religioses, filosòfiques o polítiques en el lloc de treball — Prohibició que abasta la manifestació d'aquestes conviccions verbalment, a través de la forma de vestir o de qualsevol altra forma — Ús d'una peça de roba amb connotacions religioses»
En l'assumpte C‑344/20,
que té per objecte una petició de decisió prejudicial plantejada, d'acord amb l'article 267 TFUE, pel tribunal du travail francophone de Bruxelles (Tribunal Laboral Francòfon de Brussel·les, Bèlgica), mitjançant resolució de 17 de juliol de 2020, rebuda al Tribunal de Justícia el 27 de juliol de 2020, en el procediment entre
L.F.
i
S.C.R.L.,
EL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA (Sala Segona),
integrat per la Sra. A. Prechal, Presidenta de Sala, i la Sra. M. L. Arastey Sahún i els Srs. F. Biltgen (Ponent), N. Wahl i J. Passer, Jutges;
Advocada General: Sra. L. Medina;
Secretari: Sr. A. Calot Escobar;
havent examinat els escrits que obren a les actuacions;
considerades les observacions presentades:
– en nom de L.F., per la Sra. V. Van der Plancke, advocada;
– en nom de S.C.R.L., per la Sra. A. Kamp, advocada, i el Sr. T. Perdieus, advocaat;
– en nom del Govern belga, per les Sres. C. Pochet, L. Van den Broeck i M. Van Regemorter, en qualitat d'agents;
– en nom del Govern polonès, pel Sr. B. Majczyna, en qualitat d'agent;
– en nom de la Comissió Europea, pels Srs. D. Martin i M. Van Hoof, en qualitat d'agents;
escoltes les conclusions de l'Advocada General, presentades en audiència pública el 28 d'abril de 2022;
dicta la sentència següent
Sentència
1 La petició de decisió prejudicial té per objecte la interpretació dels articles 1, 2, apartat 2, lletra a), i 8, apartat 1, de la Directiva 2000/78/CE del Consell, de 27 de novembre de 2000, relativa a l'establiment d'un marc general per a la igualtat de tracte en el treball i l'ocupació (DO 2000, L 303, p. 16).
2 Aquesta petició s'ha presentat en el context d'un litigi entre L.F., demandant en el litigi principal, i S.C.R.L., demandada en el litigi principal, que és una societat cooperativa de responsabilitat limitada l'activitat principal de la qual consisteix en l'arrendament i l'explotació d'habitatges socials, en relació amb la manca de presa en consideració de la candidatura espontània de la demandant en el litigi principal per obtenir unes pràctiques, a causa de la seva negativa a respectar la prohibició imposada per S.C.R.L. als seus empleats de manifestar les seves conviccions religioses, filosòfiques o polítiques, en particular, a través de la forma de vestir.
Marc jurídic
Directiva 2000/78
3 Als considerants 1, 4, 11 i 12 de la Directiva 2000/78, s'exposa el següent:
«(1) De conformitat amb l'article 6 [TUE], la Unió Europea es basa en els principis de llibertat, democràcia, respecte dels drets humans i de les llibertats fonamentals i l'Estat de Dret, principis que són comuns a tots els estats membres i respecta els drets fonamentals tal com es garanteixen en el Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals[, fet a Roma el 4 de novembre de 1950,] i tal com resulten de les tradicions constitucionals comunes als estats membres, com a principis generals del Dret [de la Unió].
[…]
(4) El dret de tota persona a la igualtat davant la llei i a estar protegida contra la discriminació constitueix un dret universal reconegut en la Declaració Universal de Drets Humans, la Convenció de les Nacions Unides sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona, els Pactes de les Nacions Unides de Drets Civils i Polítics i sobre Drets Econòmics, Socials i Culturals, així com en el Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, dels quals són parts tots els estats membres. El Conveni núm. 111 de l'Organització Internacional del Treball prohibeix la discriminació en l'àmbit del treball i l'ocupació.
[…]
(11) La discriminació per motius de religió o conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual pot posar en perill la consecució dels objectius del Tractat [FUE], en particular l'assoliment d'un alt nivell d'ocupació i de protecció social, l'elevació del nivell i de la qualitat de vida, la cohesió econòmica i social, la solidaritat i la lliure circulació de persones.
(12) A aquest fi, s'haurà de prohibir a tota la [Unió] qualsevol discriminació directa o indirecta per motius de religió o conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual en els àmbits a què es refereix la present Directiva. […]»
4 L'article 1 d'aquesta Directiva disposa:
«La present Directiva té per objecte establir un marc general per lluitar contra la discriminació per motius de religió o conviccions, de discapacitat, d'edat o d'orientació sexual en l'àmbit de l'ocupació i el treball, amb la finalitat que als Estats membres s'apliqui el principi d'igualtat de tracte.»
5 L'article 2 d'aquesta Directiva estableix:
«1. Als efectes de la present Directiva, s'entendrà per principi d'igualtat de tracte l'absència de tota discriminació directa o indirecta basada en qualsevol dels motius esmentats a l'article 1.
2. Als efectes del que disposa l'apartat 1:
a) existirà discriminació directa quan una persona sigui, hagi estat o pugui ser tractada de manera menys favorable que una altra en situació anàloga per algun dels motius esmentats a l'article 1;
b) existirà discriminació indirecta quan una disposició, criteri o pràctica aparentment neutres pugui ocasionar un desavantatge particular a persones amb una religió o convicció, amb una discapacitat, d'una edat, o amb una orientació sexual determinades, respecte d'altres persones, tret que:
i) aquesta disposició, criteri o pràctica pugui justificar-se objectivament amb una finalitat legítima i sempre que els mitjans per a la consecució d'aquesta finalitat siguin adequats i necessaris; […]
[…]
5. La present Directiva s'entendrà sense perjudici de les mesures establertes en la legislació nacional que, en una societat democràtica, són necessàries per a la seguretat pública, la defensa de l'ordre i la prevenció d'infraccions penals, la protecció de la salut i la protecció dels drets i les llibertats dels ciutadans.»
6 L'article 3, apartat 1, de la mateixa Directiva disposa:
«Dins del límit de les competències conferides a la [Unió], la present Directiva s'aplicarà a totes les persones, pel que fa tant al sector públic com al privat, inclosos els organismes públics, en relació amb:
[…]
c) les condicions d'ocupació i de treball, incloses les d'acomiadament i remuneració;
[…]».
7 A tenor de l'article 8, apartat 1, de la Directiva 2000/78:
«Els Estats membres podran adoptar o mantenir disposicions més favorables per a la protecció del principi d'igualtat de tracte que les previstes en la present Directiva.»
Dret belga
8 La loi tendant à lutter contre certaines formes de discrimination (Llei de lluita contra determinades formes de discriminació), de 10 de maig de 2007 (Moniteur belge de 30 de maig de 2007, p. 29016), en la seva versió aplicable al litigi principal (d'ara endavant, «Llei General contra la Discriminació»), té per objecte transposar la Directiva 2000/78 al Dret belga.
9 L'article 3 d'aquesta Llei disposa:
«La present Llei té per objecte establir, en les matèries a què es refereix l'article 5, un marc general per lluitar contra la discriminació per motius d'edat, orientació sexual, estat civil, naixement, patrimoni, conviccions religioses o filosòfiques, conviccions polítiques, llengua, estat de salut actual o futur, discapacitat, característiques físiques o genètiques o origen social.»
10 L'article 4 d'aquesta Llei, que versa sobre les definicions, estableix:
«Als efectes de l'aplicació de la present Llei, s'entendrà per:
[…]
4t criteris protegits: l'edat, l'orientació sexual, l'estat civil, el naixement, el patrimoni, les conviccions religioses o filosòfiques, les conviccions polítiques, la llengua, l'estat de salut actual o futur, la discapacitat, les característiques físiques o genètiques, l'origen social;
[…]
6è distinció directa: situació que es produeix quan, basant-se en un dels criteris protegits, una persona sigui, hagi estat o pogués ser tractada de manera menys favorable que una altra en situació anàloga;
7è discriminació directa: distinció directa basada en un dels criteris protegits que no pugui justificar-se sobre la base del que disposa el títol II;
[…]».
11 L'article 5, apartat 1, de la mateixa Llei disposa:
«Amb excepció de les matèries que siguin competència de les Comunitats o de les Regions, la present Llei s'aplicarà a totes les persones, pel que fa tant al sector públic com al privat, inclosos els organismes públics […]».
12 L'article 7 de la Llei general contra la Discriminació estableix:
«Tota distinció directa basada en un dels criteris protegits constituirà una discriminació directa, llevat que aquesta distinció directa pugui justificar-se objectivament per una finalitat legítima i els mitjans per assolir aquesta finalitat siguin adequats i necessaris.»
13 L'article 8, apartat 1, d'aquesta Llei disposa:
«No obstant el que disposa l'article 7, i sense perjudici de les altres disposicions del present títol, una distinció directa per motius d'edat, orientació sexual, conviccions religioses o filosòfiques o discapacitat en els àmbits als quals es refereix l'article 5, apartats 1, 4, 5 i 7 només podrà justificar-se sobre la base de requisits professionals essencials i determinants.»
Litigi principal i qüestions prejudicials
14 El 14 de març de 2018, en el marc de la seva formació professional en ofimàtica, la demandant en el litigi principal, que és de confessió musulmana i porta el vel islàmic, va presentar una candidatura espontània a S.C.R.L. per realitzar-hi unes pràctiques no remunerades de sis setmanes.
15 El 22 de març de 2018, la demandant en el litigi principal va tenir una entrevista amb els responsables de S.C.R.L., al terme de la qual aquests van indicar tenir una opinió positiva quant a la seva candidatura i li van preguntar si podia acceptar atenir-se a la regla de neutralitat adoptada a S.C.R.L.
16 Aquesta norma de neutralitat es recull en l'article 46 del reglament laboral de S.C.R.L., que estableix que els treballadors «es comprometran a respectar la política d'estricta neutralitat imperant a l'empresa» i «vetllaran per no manifestar de cap manera, ja sigui verbalment, a través de la forma de vestir o de qualsevol altra forma, les seves conviccions religioses, filosòfiques o polítiques, de qualsevol tipus que siguin».
17 La demandant en el litigi principal va comunicar als responsables de S.C.R.L. que es negaria a treure's el vel i a atenir-se a aquesta regla de neutralitat.
18 En no haver-se donat curs a la seva candidatura, la demandant en el litigi principal va sol·licitar de nou, l'abril de 2018, unes pràctiques a S.C.R.L. proposant de cobrir-se el cap amb un altre tipus de tocado. En resposta a aquesta nova sol·licitud, S.C.R.L. la va informar que no li podia oferir aquestes pràctiques, atès que a les seves instal·lacions no es permetia cap peça de roba que cobrís el cap, ja fossin gorres, barrets o vels.
19 El maig de 2019, després d'haver denunciat una discriminació davant l'organisme públic independent competent per a la lluita contra la discriminació i després de l'intercanvi de correspondència entre aquest organisme i S.C.R.L., la demandant en el litigi principal va exercitar davant l'òrgan jurisdiccional remitent una acció de cessació. Mitjançant aquesta acció, impugna la manca de celebració d'un contracte de pràctiques, que, al seu parer, es fonamenta directament o indirectament en les seves conviccions religioses, i pretén que es declari que S.C.R.L. ha infringit, en particular, les disposicions de la Llei General contra la Discriminació.
20 Davant l'òrgan jurisdiccional remitent, S.C.R.L. al·lega, basant-se en la sentència de 14 de març de 2017, G4S Secure Solutions (C‑157/15, EU:C:2017:203), que el seu reglament laboral no genera discriminació directa, atès que tracta per igual tots els treballadors de l'empresa, ja que els imposa, de manera general i indiferenciada, especialment una neutralitat indumentària que s'oposa a l'ús de signes visibles de les seves conviccions religioses, filosòfiques o polítiques.
21 L'òrgan jurisdiccional remitent, tot i tenir coneixement de l'existència de les sentències de 14 de març de 2017, G4S Secure Solutions (C‑157/15, EU:C:2017:203), i de 14 de març de 2017, Bougnaoui i ADDH (C‑188/15, EU:C:2017:204), considera que la interpretació del concepte de «discriminació directa» efectuada pel Tribunal de Justícia en la primera d'aquestes sentències «planteja dubtes seriosos». Entre els dubtes que aquest òrgan jurisdiccional posa de manifest, hi figura l'apreciació de la comparabilitat de les situacions, que és competència dels òrgans jurisdiccionals nacionals. Indica que cal distingir, d'una banda, la facultat d'interpretació del Tribunal de Justícia i, de l'altra, l'aplicació del dret als fets del litigi en qüestió, que és competència exclusiva del tribunal nacional de què es tracti. Assenyala que, en la sentència de 14 de març de 2017, G4S Secure Solutions (C‑157/15, EU:C:2017:203), el Tribunal de Justícia es va fonamentar en la constatació de l'aplicació general i indiferenciada de la norma interna que prohibia l'ús visible de signes polítics, filosòfics o religiosos en el lloc de treball, però no va descartar que, sobre la base d'elements dels quals no disposava, l'aplicació d'aquesta norma a la interessada pogués ser diferent de la seva aplicació a qualsevol altre treballador. Atès que el pronunciament d'aquesta sentència no reprodueix aquest matís important, l'òrgan jurisdiccional remitent es planteja la qüestió de si subsisteix encara un marge d'apreciació per al jutge nacional o si se'l priva de tota possibilitat d'apreciar en cada cas concret la comparabilitat de les situacions en examinar el caràcter discriminatori d'una norma interna d'una empresa privada que prohibeix l'ús visible de qualsevol signe polític, filosòfic o religiós en el lloc de treball.
22 D'altra banda, l'òrgan jurisdiccional remitent es pregunta si el Tribunal de Justícia, en les sentències de 14 de març de 2017, G4S Secure Solutions (C‑157/15, EU:C:2017:203), i de 14 de març de 2017, Bougnaoui i ADDH (C‑188/15, EU:C:2017:204), va pretendre que les conviccions religioses, les conviccions filosòfiques i les conviccions polítiques constitueixin un únic criteri, de manera que no caldria distingir entre aquests criteris. Això equivaldria a interpretar l'article 1 de la Directiva 2000/78 en el sentit que la «religió» o les «conviccions», d'acord amb aquest article, són les dues cares d'un únic i mateix criteri protegit. Ara bé, si es situés la religió al mateix nivell que les conviccions diferents de les religioses, això reduiria significativament l'àmbit de recerca de la persona encarregada d'examinar la comparabilitat de les situacions en el marc de l'apreciació de l'existència d'una discriminació directa. En efecte, això significaria que, davant d'una norma interna com la controvertida en el litigi principal, no podria comparar-se el treballador que afirmi tenir una convicció religiosa amb el treballador que tingui conviccions filosòfiques o conviccions polítiques. Aquesta qüestió en suscitaria una altra alhora, a saber, si una normativa nacional que confereix una protecció separada a les conviccions religioses, a les conviccions filosòfiques i a les conviccions polítiques i que pretén d'aquesta manera reforçar el grau de protecció, accentuant les particularitats de cadascuna d'elles i donant-los-hi una major visibilitat, pot considerar-se una disposició nacional «més favorable per a la protecció del principi d'igualtat de tracte que les previstes en la [Directiva 2000/78]», en el sentit de l'article 8, apartat 1, d'aquesta. Finalment, l'òrgan jurisdiccional remitent estableix una sèrie de criteris fàctics que estima pertinents per determinar si una diferència de tracte és constitutiva d'una discriminació directa.
23 En aquestes circumstàncies, el tribunal du travail francophone de Bruxelles (Tribunal Laboral Francòfon de Brussel·les, Bèlgica) va decidir suspendre el procediment i plantejar al Tribunal de Justícia les qüestions prejudicials següents:
«1) Ha d'interpretar-se l'article 1 de la Directiva [2000/78] en el sentit que la religió i les conviccions són les dues cares d'un mateix criteri protegit o, al contrari, en el sentit que la religió i les conviccions són dos criteris distints, a saber, d'una banda, el de la religió, que comprèn les conviccions inherents a aquesta, i, de l'altra, el de les conviccions, de qualsevol tipus que siguin?
2) En cas que l'article 1 de la Directiva [2000/78] hagi d'interpretar-se en el sentit que la religió i les conviccions són les dues cares d'un mateix criteri protegit, s'oposa aquesta interpretació al fet que, sobre la base de l'article 8 d'aquesta mateixa Directiva i a fi d'evitar una reducció del nivell de protecció contra la discriminació, el jutge nacional continuï interpretant una norma de dret intern, com l'article 4, apartat 4, de la [Llei General contra la Discriminació], en el sentit que les conviccions religioses, filosòfiques i polítiques constitueixen criteris protegits distints?
3) Pot interpretar-se l'article 2, apartat 2, lletra a), de la Directiva [2000/78] en el sentit que una norma recollida en el reglament laboral d'una empresa, que exigeix als treballadors "no manifestar de cap manera, ja sigui verbalment, mitjançant la seva indumentària o de qualsevol altra forma, les seves conviccions religioses, filosòfiques o polítiques, de qualsevol tipus que siguin", constitueix una discriminació directa quan l'aplicació concreta d'aquesta norma interna posi de manifest:
a) bé que la treballadora que desitja exercir la seva llibertat de religió mitjançant l'ús visible d'un signe (amb connotacions) —en el cas d'autos, un mocador— rep un tracte menys favorable que un altre treballador que no professa cap religió, no expressa les seves conviccions filosòfiques i no manifesta les seves idees polítiques i que, per consegüent, no té necessitat de fer servir signes polítics, filosòfics o religiosos;
b) o bé que la treballadora que desitja exercir la seva llibertat de religió mitjançant l'ús visible d'un signe (amb connotacions) —en el cas d'autos, un mocador— rep un tracte menys favorable que un altre treballador que té conviccions filosòfiques o polítiques, però la necessitat del qual de manifestar-les públicament mitjançant l'ús d'un signe (amb connotacions) és menor o fins i tot nul·la;
c) o bé que la treballadora que desitja exercir la seva llibertat de religió mitjançant l'ús visible d'un signe (amb connotacions) —en el cas d'autos, un mocador— rep un tracte menys favorable que un altre treballador que professa una altra religió, o fins i tot la mateixa, però la necessitat del qual de manifestar-la públicament mitjançant l'ús d'un signe (amb connotacions) és menor o fins i tot nul·la;
d) o bé que, partint del fet que una convicció no ha de ser necessàriament de caràcter religiós, filosòfic o polític i podria ser d'una altra índole (artística, estètica, esportiva, musical), la treballadora que desitja exercir la seva llibertat de religió mitjançant l'ús visible d'un signe (amb connotacions) —en el cas d'autos, un mocador— rep un tracte menys favorable que un altre treballador que té conviccions d'índole no religiosa, filosòfica o política i que les manifesta a través de la seva vestimenta;
e) o bé que, partint del principi que la vessant negativa de la llibertat de manifestar les pròpies conviccions religioses implica igualment que no es pot obligar ningú a declarar la seva pertinença a una religió o les seves conviccions religioses, la treballadora que desitja exercir la seva llibertat de religió mitjançant l'ús d'un mocador, que, per si mateix, no constitueix un símbol unívoc d'aquesta religió, en la mesura que una altra treballadora podria decidir portar-lo per motius estètics, culturals o fins i tot de salut, i que no es diferencia necessàriament d'un simple fular, rep un tracte menys favorable que un altre treballador que manifesta verbalment les seves conviccions religioses, filosòfiques o polítiques, atès que, per a la treballadora que porta el mocador, això suposa una vulneració encara més greu de la llibertat de religió, sobre la base de l'article 9.1 [del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals], tenint en compte que, de no mediar prejudicis, la càrrega ideològica d'un mocador no és evident i només pot conèixer-se, en general, si la persona que el porta es veu obligada a donar a conèixer la seva motivació al seu ocupador;
f) o bé que la treballadora que desitja exercir la seva llibertat de religió mitjançant l'ús visible d'un signe (amb connotacions) —en el cas d'autos, un mocador— rep un tracte menys favorable que un altre treballador amb les mateixes conviccions que opta per manifestar-les a través de la barba (manifestació aquesta que no està expressament prohibida per la norma interna, a diferència de les manifestacions a través de la vestimenta)?»
Sobre les qüestions prejudicials
Primera qüestió
24 Mitjançant la seva primera qüestió prejudicial, l'òrgan jurisdiccional remitent pregunta, en essència, si l'article 1 de la Directiva 2000/78 s'ha d'interpretar en el sentit que els termes «religió o conviccions» que hi figuren constitueixen un sol i únic motiu de discriminació o si, al contrari, aquests termes es refereixen a motius de discriminació diferents.
25 Per respondre aquesta qüestió, cal assenyalar que l'article 1 de la Directiva 2000/78 cita en un mateix pla la «religió» i les «conviccions», igual com ho fan diverses disposicions del Dret primari de la Unió, a saber, l'article 19 TFUE, a tenor del qual el legislador de la Unió podrà adoptar accions adequades per lluitar contra la discriminació per motius, en particular, de «religió o conviccions», i l'article 21 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea (d'ara endavant, «Carta»), que es refereix, entre els diferents motius de discriminació que enumera, a «religió o conviccions» (vegeu, en aquest sentit, la sentència de 15 de juliol de 2021, WABE i MH Müller Handel, C‑804/18 i C‑341/19, EU:C:2021:594, apartat 47).
26 El Tribunal de Justícia en va deduir que, als efectes de l'aplicació de la Directiva 2000/78, els termes «religió» i «conviccions» es consideren les dues cares «d'un mateix i únic motiu de discriminació» (sentència de 15 de juliol de 2021, WABE i MH Müller Handel, C‑804/18 i C‑341/19, EU:C:2021:594, apartat 47).
27 Segons aquesta jurisprudència, tal com es desprèn de l'article 21 de la Carta, el motiu de discriminació basat en «religió o conviccions» s'ha de distingir del basat en «opinions polítiques o de qualsevol altre tipus» i comprèn tant les conviccions religioses com les filosòfiques o espirituals (sentència de 15 de juliol de 2021, WABE i MH Müller Handel, C‑804/18 i C‑341/19, EU:C:2021:594, apartat 47).
28 Pel que fa a l'expressió «de qualsevol tipus» utilitzada en relació amb les conviccions a les quals fa referència el reglament laboral controvertit en el litigi principal, n'hi ha prou amb assenyalar que la protecció contra la discriminació garantida en la Directiva 2000/78 només abasta els motius que s'esmenten de manera exhaustiva en l'article 1 de la Directiva, de manera que aquesta no cobreix ni les conviccions polítiques o sindicals ni les conviccions o preferències artístiques, esportives, estètiques o d'altra índole. Per tant, la protecció d'aquestes conviccions pels Estats membres no es regeix per les disposicions d'aquesta Directiva.
29 Tenint en compte aquestes consideracions, escau respondre a la primera qüestió prejudicial que l'article 1 de la Directiva 2000/78 s'ha d'interpretar en el sentit que els termes «religió o conviccions» que hi figuren constitueixen un únic i sol motiu de discriminació, que abasta tant les conviccions religioses com les conviccions filosòfiques o espirituals.
Tercera qüestió
30 Mitjançant la seva tercera qüestió prejudicial, que escau examinar en segon lloc, l'òrgan jurisdiccional remitent pregunta, en essència, si l'article 2, apartat 2, lletra a), de la Directiva 2000/78 s'ha d'interpretar en el sentit que una disposició d'un reglament laboral d'una empresa que prohibeix als treballadors manifestar, verbalment, a través de la forma de vestir o de qualsevol altra forma, les seves conviccions religioses, filosòfiques o polítiques, de qualsevol tipus, constitueix, respecte dels treballadors que pretenguin exercir la seva llibertat de religió i de consciència mitjançant l'ús visible d'un signe o d'una peça de vestir amb connotacions religioses, una discriminació directa «per motius de religió o conviccions», en el sentit d'aquesta Directiva.
31 Per respondre a aquesta qüestió, cal recordar que, certament, el Tribunal de Justícia ha declarat que una norma interna d'una empresa que només prohibeix portar símbols vistosos i de gran mida de conviccions religioses o filosòfiques pot constituir una discriminació directa, en el sentit de l'article 2, apartat 2, lletra a), de la Directiva 2000/78, en els casos en què aquest criteri estigui indissolublement lligat a una o diverses religions o conviccions determinades (vegeu, en aquest sentit, la sentència de 15 de juliol de 2021, WABE i MH Müller Handel, C‑804/18 i C‑341/19, EU:C:2021:594, apartats 72 i 73).
32 No obstant això, en el present assumpte, la qüestió plantejada al Tribunal de Justícia es refereix a una norma que prohibeix no l'ús de símbols vistosos i de gran mida, sinó l'ús de qualsevol símbol visible de conviccions polítiques, filosòfiques o religioses en el lloc de treball.
33 Doncs bé, el Tribunal de Justícia també ha declarat reiteradament que l'article 2, apartat 2, lletra a), de la Directiva 2000/78 s'ha d'interpretar en el sentit que una norma interna d'una empresa privada que prohibeix portar qualsevol símbol visible de conviccions polítiques, filosòfiques o religioses en el lloc de treball no constitueix una discriminació directa «per motius de religió o conviccions», en el sentit d'aquesta disposició, si afecta indistintament qualsevol manifestació d'aquestes conviccions i tracta per igual tots els treballadors de l'empresa, imposant-los, de manera general i indiferenciada, especialment una neutralitat indumentària que s'oposa a l'ús d'aquests símbols (sentències de 14 de març de 2017, G4S Secure Solutions, C‑157/15, EU:C:2017:203, apartats 30 i 32, i de 15 de juliol de 2021, WABE i MH Müller Handel, C‑804/18 i C‑341/19, EU:C:2021:594, apartat 52).
34 A aquest respecte, el Tribunal de Justícia ha precisat que, atès que tota persona pot professar una religió o tenir conviccions religioses, filosòfiques o espirituals, aquesta norma, sempre que s'apliqui de manera general i indiferenciada, no estableix una diferència de tracte basada en un criteri indissolublement lligat a la religió o a aquestes conviccions (vegeu, en aquest sentit, la sentència de 15 de juliol de 2021, WABE i MH Müller Handel, C‑804/18 i C‑341/19, EU:C:2021:594, apartat 52).
35 Per arribar a aquesta conclusió, el Tribunal de Justícia va recordar que el dret a la llibertat de consciència i de religió, reconegut a l'article 10, apartat 1, de la Carta i que forma part del context pertinent per interpretar la Directiva 2000/78, correspon al dret garantit a l'article 9 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals i que, de conformitat amb el que disposa l'article 52, apartat 3, de la Carta, té el mateix sentit i abast que ell (sentència de 15 de juliol de 2021, WABE i MH Müller Handel, C‑804/18 i C‑341/19, EU:C:2021:594, apartat 48). Doncs bé, segons la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans, el dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió, tal com ve protegit per l'article 9 d'aquest Conveni, constitueix «un dels pilars d'una "societat democràtica" en el sentit d'aquest Conveni» i és «en la seva dimensió religiosa, un dels elements més essencials de la identitat dels creients i de la seva concepció de la vida» i «un bé preuat per als ateus, els agnòstics, els escèptics o els indiferents», que contribueix al «pluralisme —conquerit amb molt d'esforç al llarg dels segles—, consubstancial a tal societat» (TEDH, sentència de 15 de febrer de 2001, Dahlab c. Suïssa, CE:ECHR:2001:0215DEC004239398).
36 A aquest respecte, cal afegir que dels autes que obren en poder del Tribunal de Justícia es desprèn que no s'al·lega que S.C.R.L. no hagi aplicat el reglament laboral controvertit en el litigi principal de manera general i indiferenciada o que la demandant en el litigi principal hagi estat tractada de manera diferent a qualsevol altre treballador que hagi manifestat la seva religió o les seves conviccions religioses o filosòfiques mitjançant l'ús visible de signes, de peces de vestir o de qualsevol altra manera.
37 També es desprèn de reiterada jurisprudència del Tribunal de Justícia que una norma interna com la controvertida en el litigi principal pot constituir una diferència de tracte indirectament basada en la religió o les conviccions, en el sentit de l'article 2, apartat 2, lletra b), de la Directiva 2000/78, si es demostra, extrem que correspon comprovar a l'òrgan jurisdiccional remitent, que l'obligació aparentment neutra que conté ocasiona, de fet, un desavantatge particular per a aquelles persones que professen una religió o tenen unes conviccions determinades (sentències de 14 de març de 2017, G4S Secure Solutions, C‑157/15, EU:C:2017:203, apartat 34, i de 15 de juliol de 2021, WABE i MH Müller Handel, C‑804/18 i C‑341/19, EU:C:2021:594, apartat 59).
38 No obstant això, d'acord amb l'article 2, apartat 2, lletra b), incís i), de la Directiva 2000/78, tal diferència de tracte no constituirà una discriminació indirecta, en el sentit de l'article 2, apartat 2, lletra b), d'aquesta Directiva, si pot justificar-se objectivament amb una finalitat legítima i si els mitjans per a la consecució d'aquesta finalitat són adequats i necessaris.
39 Quant al requisit de l'existència d'una finalitat legítima, pot considerar-se legítima la voluntat d'un empresari de seguir un règim de neutralitat política, filosòfica o religiosa en les relacions amb els clients tant del sector públic com del sector privat. En efecte, el desig d'un empresari d'oferir una imatge neutra davant dels seus clients està vinculat a la llibertat d'empresa, reconeguda en l'article 16 de la Carta, i té, en principi, un caràcter legítim, en particular quan l'empresari només inclou en la persecució d'aquesta finalitat els treballadors que, presumptament, han d'estar en contacte amb els seus clients (sentència de 15 de juliol de 2021, WABE i MH Müller Handel, C‑804/18 i C‑341/19, EU:C:2021:594, apartat 63).
40 Tanmateix, el Tribunal de Justícia ha precisat igualment que la mera voluntat d'un empresari de dur endavant un règim de neutralitat, tot i que constitueixi, en si mateixa, una finalitat legítima, no és suficient, per si sola, per justificar objectivament una diferència de tracte basada indirectament en la religió o les conviccions, atès que el caràcter objectiu d'aquesta justificació només pot determinar-se davant d'una necessitat real d'aquest empresari, necessitat que li correspon a ell demostrar (sentència de 15 de juliol de 2021, WABE i MH Müller Handel, C‑804/18 i C‑341/19, EU:C:2021:594, apartat 64).
41 Aquesta interpretació s'inspira en el desig de fomentar per principi la tolerància, el respecte i l'acceptació d'un major grau de diversitat i d'evitar que l'establiment d'una política de neutralitat en el si de l'empresa s'utilitzi indegudament en perjudici dels treballadors que observen preceptes religiosos que els exigeixen vestir-se d'una determinada manera.
42 Ateses les consideracions anteriors, cal respondre a la tercera qüestió prejudicial que l'article 2, apartat 2, lletra a), de la Directiva 2000/78 ha d'interpretar-se en el sentit que una disposició d'un reglament laboral d'una empresa que prohibeix als treballadors manifestar, verbalment, a través de la forma de vestir o de qualsevol altra forma, les seves conviccions religioses o filosòfiques, siguin del tipus que siguin, no constitueix, respecte dels treballadors que pretenguin exercir la seva llibertat de religió i de consciència mitjançant l'ús visible d'un signe o d'una peça de roba amb connotacions religioses, una discriminació directa «per motius de religió o conviccions» en el sentit d'aquesta Directiva, sempre que aquesta disposició s'apliqui de manera general i indiferenciada.
Segona qüestió
43 Mitjançant la seva segona qüestió prejudicial, l'òrgan jurisdiccional remitent pregunta, en essència, si l'article 1 de la Directiva 2000/78 ha d'interpretar-se en el sentit que s'oposa que disposicions nacionals que tenen per objecte garantir la transposició d'aquesta Directiva al dret nacional, que s'interpreten en el sentit que les conviccions religioses, filosòfiques i polítiques constitueixen tres motius de discriminació distints, puguin tenir-se en compte com a «disposicions més favorables per a la protecció del principi d'igualtat de tracte que les previstes en [aquesta Directiva]», en el sentit de l'article 8, apartat 1, de la mateixa Directiva.
44 Per respondre a aquesta qüestió, d'una banda, cal recordar que, com es desprèn de l'apartat 28 de la present sentència, la protecció contra la discriminació garantida en la Directiva 2000/78 només abasta els motius que s'esmenten exhaustivament en l'article 1 de la Directiva, de manera que aquesta no cobreix les conviccions polítiques a les quals es refereix aquesta qüestió.
45 D'altra banda, tal com es desprèn de la resposta donada a la primera qüestió prejudicial, els termes «religió o conviccions» que figuren en l'article 1 de la Directiva 2000/78 s'han d'interpretar en el sentit que constitueixen un sol i únic motiu de discriminació, que comprèn tant les conviccions religioses com les conviccions filosòfiques o espirituals.
46 Precisat l'anterior, de la petició de decisió prejudicial es desprèn que, mitjançant la segona qüestió prejudicial plantejada, l'òrgan jurisdiccional remitent pretén, en essència, que es dilucidi el marge d'apreciació de què disposen els Estats membres per adoptar o mantenir disposicions més favorables per a la protecció del principi d'igualtat de tracte que les previstes en la Directiva 2000/78, en el sentit de l'article 8, apartat 1, d'aquesta Directiva.
47 Pel que fa a la interpretació de l'article 8, apartat 1, d'aquesta Directiva, el Tribunal de Justícia ha declarat que les disposicions constitucionals nacionals que protegeixen la llibertat de religió poden tenir-se en compte com a disposicions més favorables, en el sentit d'aquesta disposició, en examinar el caràcter adequat d'una diferència de tracte basada indirectament en la religió o les conviccions (sentència de 15 de juliol de 2021, WABE i MH Müller Handel, C‑804/18 i C‑341/19, EU:C:2021:594, apartat 90).
48 Per arribar a aquesta conclusió, el Tribunal de Justícia ha recordat que la Directiva 2000/78 estableix un marc general per a la igualtat de tracte en l'ocupació i en el treball, que deixa un marge d'apreciació als Estats membres, en particular pel que fa a la conciliació dels diferents drets i interessos en joc, atesa la diversitat dels seus enfocaments quant al lloc que concedeixen en el seu si a la religió o a les conviccions. No obstant això, el marge d'apreciació que es reconeix als Estats membres a manca de consens en l'àmbit de la Unió ha d'anar acompanyat d'un control, per part del jutge de la Unió, que consisteixi fonamentalment a apreciar si les mesures adoptades a nivell nacional estan en principi justificades i si són proporcionades (sentència de 15 de juliol de 2021, WABE i MH Müller Handel, C‑804/18 i C‑341/19, EU:C:2021:594, apartat 86 i jurisprudència citada).
49 El Tribunal de Justícia ha afegit que el marc així establert posa de manifest que, en la Directiva 2000/78, el legislador de la Unió no va procedir ell mateix a la conciliació necessària entre la llibertat de pensament, de convicció i de religió i les finalitats legítimes que poden invocar-se com a justificació d'una desigualtat de tracte, en el sentit de l'article 2, apartat 2, lletra b), incís i), d'aquesta Directiva, sinó que va deixar la tasca de realitzar aquesta conciliació en mans dels Estats membres i dels seus òrgans jurisdiccionals (sentència de 15 de juliol de 2021, WABE i MH Müller Handel, C‑804/18 i C‑341/19, EU:C:2021:594, apartat 87 i jurisprudència citada).
50 El Tribunal de Justícia en dedueix que la Directiva 2000/78 permet tenir en compte el context específic de cada Estat membre i reconèixer a cadascun d'ells un marge d'apreciació en el marc de la conciliació necessària entre els diferents drets i interessos en joc, amb la finalitat de garantir un just equilibri entre aquests (sentència de 15 de juliol de 2021, WABE i MH Müller Handel, C‑804/18 i C‑341/19, EU:C:2021:594, apartat 88).
51 En aquest sentit, el Tribunal de Justícia ha declarat que, en examinar el caràcter necessari d'una prohibició similar a la controvertida en el litigi principal, correspon als òrgans jurisdiccionals nacionals, a la llum de tots els elements dels autes en qüestió, sospesar els interessos presents i limitar les restriccions «de les llibertats de què es tracti a allò estrictament necessari» (sentència de 15 de juliol de 2021, WABE i MH Müller Handel, C‑804/18 i C‑341/19, EU:C:2021:594, apartat 83 i jurisprudència citada).
52 Així doncs, d'aquesta jurisprudència es desprèn que l'article 8, apartat 1, de la Directiva 2000/78 no s'oposa al fet que un òrgan jurisdiccional nacional atorgui, en el marc de la ponderació d'interessos divergents, una major importància als relatius a la religió o a les conviccions que als derivats, en particular, de la llibertat d'empresa, sempre que això es desprengui del seu Dret intern. En tal cas, pot concedir-se a la llibertat de consciència i de religió una protecció més gran que a altres llibertats, com la llibertat d'empresa reconeguda en l'article 16 de la Carta, protecció que desplega els seus efectes en la fase d'apreciació de l'existència de justificació per a una discriminació indirecta, en el sentit de la jurisprudència esmentada en l'apartat 39 de la present sentència.
53 Cal assenyalar que aquest no és el cas de les disposicions nacionals examinades en el present assumpte. En efecte, segons les explicacions facilitades per l'òrgan jurisdiccional remitent, aquestes disposicions tenen per efecte tractar la «religió» i les «conviccions» com a motius de discriminació distints.
54 Ara bé, el marge d'apreciació reconegut als Estats membres no pot conduir a permetre a aquests o als òrgans jurisdiccionals nacionals dividir, en diversos motius, un dels motius de discriminació enumerats de manera exhaustiva a l'article 1 de la Directiva 2000/78, sota pena de desvirtuar el text, el context i la finalitat d'aquest motiu i de menyscabar l'efecte útil del marc general per a la igualtat de tracte en l'ocupació i el treball establert per aquesta Directiva.
55 Efectivament, atès que el motiu de discriminació «religió o conviccions» abasta tots els treballadors de la mateixa manera, un enfocament segmentat d'aquest motiu, segons l'objectiu perseguit per la norma en qüestió, tindria com a conseqüència crear subgrups de treballadors i menyscabar així el marc general per a la igualtat de tracte en l'ocupació i el treball establert per la Directiva 2000/78.
56 Aquesta interpretació no queda desvirtuada per l'al·legació que tal interpretació podria donar lloc, si escau, a una reducció del nivell de protecció contra la discriminació per motius de religió o conviccions religioses, ja que, en un supòsit com el controvertit en el litigi principal, res no sembla oposar-se al fet que els òrgans jurisdiccionals nacionals interpretin les disposicions nacionals de què es tracta en el sentit que, en el marc de la ponderació dels interessos divergents entre un treballador i el seu empresari, les conviccions filosòfiques i espirituals gaudeixin del mateix nivell de protecció que la religió o les conviccions religioses.
57 Finalment, pel que fa més concretament a l'argumentació exposada per l'òrgan jurisdiccional remitent segons la qual l'existència d'un únic criteri que englobés les conviccions religioses i filosòfiques tindria per efecte reduir el nivell de protecció contra les discriminacions directes basades en aquests motius, en la mesura en què dificultaria les comparacions entre treballadors que tinguin, respectivament, conviccions religioses i conviccions filosòfiques, cal precisar el següent.
58 D'una banda, com ha assenyalat aquest òrgan jurisdiccional, la problemàtica d'aquesta comparabilitat només és pertinent per apreciar l'existència d'una discriminació directa. Doncs bé, l'existència d'una discriminació directa queda exclosa en circumstàncies com les del litigi principal, tal com s'ha recordat en l'apartat 33 de la present sentència.
59 De l'altra, i en qualsevol cas, el Tribunal de Justícia ja ha tingut l'oportunitat de precisar que la prohibició de discriminació prevista en la Directiva 2000/78 no es limita únicament a les diferències de tracte que existeixen entre persones que professin una religió o tinguin conviccions determinades i les que no professin una religió o no tinguin conviccions determinades (vegeu, en aquest sentit, la sentència de 15 de juliol de 2021, WABE i MH Müller Handel, C‑804/18 i C‑341/19, EU:C:2021:594, apartat 49). En altres paraules, l'existència d'un únic criteri que englobi la religió i les conviccions no s'oposa a les comparacions entre els treballadors que tenen conviccions religioses i els que tenen altres conviccions ni tampoc a les comparacions entre treballadors que tenen conviccions religioses diferents.
60 L'objectiu perseguit per la Directiva 2000/78 abona en realitat una interpretació de l'article 2, apartats 1 i 2, de la Directiva en el sentit que aquesta no limita el cercle de persones respecte de les quals pot efectuar-se una comparació per identificar una «discriminació per motius de religió o conviccions», als efectes d'aquesta Directiva, a les que no professen una religió o no tenen unes conviccions determinades (vegeu, en aquest sentit, la sentència de 15 de juliol de 2021, WABE i MH Müller Handel, C‑804/18 i C‑341/19, EU:C:2021:594, apartat 50).
61 La Directiva 2000/78 té per objecte, pel que fa a l'ocupació i el treball, combatre totes les formes de discriminació per motius de religió o conviccions (vegeu, per analogia, la sentència de 26 de gener de 2021, Szpital Kliniczny im. dra J. Babińskiego Samodzielny Publiczny Zakład Opieki Zdrowotnej w Krakowie, C‑16/19, EU:C:2021:64, apartat 34), entenent-se que només es pot constatar una discriminació «basada en» la religió o les conviccions, en el sentit d'aquesta Directiva, quan el tracte menys favorable o el desavantatge particular de què es tracti es pateixi en funció de la religió o de les conviccions (sentència de 15 de juliol de 2021, WABE i MH Müller Handel, C‑804/18 i C‑341/19, EU:C:2021:594, apartat 49).
62 Ateses les consideracions anteriors, cal respondre a la segona qüestió prejudicial que l'article 1 de la Directiva 2000/78 ha d'interpretar-se en el sentit que s'oposa al fet que disposicions nacionals que garanteixen la transposició d'aquesta Directiva al dret nacional, que s'interpreten en el sentit que les conviccions religioses i les conviccions filosòfiques constitueixen dos motius de discriminació diferents, puguin tenir-se en compte com a «disposicions més favorables per a la protecció del principi d'igualtat de tracte que les previstes en [aquesta Directiva]», en el sentit de l'article 8, apartat 1, de la mateixa Directiva.
Costes
63 Atès que el procediment té, per a les parts del litigi principal, el caràcter d'un incident promogut davant l'òrgan jurisdiccional remitent, correspon a aquest resoldre sobre les costes. Les despeses efectuades per aquells que, sense ser parts del litigi principal, han presentat observacions davant el Tribunal de Justícia no poden ser objecte de reemborsament.
En virtut de tot l'anterior, el Tribunal de Justícia (Sala Segona) declara:
1) L'article 1 de la Directiva 2000/78/CE del Consell, de 27 de novembre de 2000, relativa a l'establiment d'un marc general per a la igualtat de tracte en l'ocupació i el treball, s'ha d'interpretar en el sentit que els termes «religió o conviccions» que hi figuren constitueixen un sol i únic motiu de discriminació, que engloba tant les conviccions religioses com les conviccions filosòfiques o espirituals.
2) L'article 2, apartat 2, lletra a), de la Directiva 2000/78 s'ha d'interpretar en el sentit que una disposició d'un reglament laboral d'una empresa que prohibeix als treballadors manifestar, verbalment, mitjançant la forma de vestir o de qualsevol altra manera, les seves conviccions religioses o filosòfiques, de qualsevol tipus que siguin, no constitueix, respecte dels treballadors que pretenguin exercir la seva llibertat de religió i de consciència mitjançant l'ús visible d'un signe o d'una peça de vestir amb connotacions religioses, una discriminació directa «per motius de religió o conviccions» en el sentit d'aquesta Directiva, sempre que aquesta disposició s'apliqui de manera general i indiferenciada.
3) L'article 1 de la Directiva 2000/78 s'ha d'interpretar en el sentit que s'oposa al fet que disposicions nacionals que garanteixen la transposició d'aquesta Directiva al dret nacional, que s'interpreten en el sentit que les conviccions religioses i les conviccions filosòfiques constitueixen dos motius de discriminació distints, puguin tenir-se en compte com a «disposicions més favorables per a la protecció del principi d'igualtat de tracte que les previstes en [aquesta Directiva]», en el sentit de l'article 8, apartat 1, de la mateixa Directiva.
Signatures
