.jpg)
El recàrrec sobre les prestacions de la Seguretat Social és una institució clàssica del nostre ordenament jurídic. És una sanció que actua quan es produeix un accident de treball, meritant-se unes prestacions (incapacitat temporal (IT), invalidesa, viduïtat, etc…) causades per ometre les mesures previstes en matèria de Prevenció de Riscos Laborals (PRL).
El recàrrec de prestacions existeix al nostre país des de la Llei d'Accidents de Treball de 1900 i, actualment, l'article 123 de la Llei General de la Seguretat Social (Llei General de la Seguretat Social (LGSS)) imposa un increment d'entre un trenta i un cinquanta per cent sobre les prestacions de la Seguretat Social originades per contingències professionals a càrrec de l'empresari, sempre que hi hagi incompliment de les normes de PRL.
Es tracta d'una sanció que pretén cobrir tres flancs: tuïtiu, preventiu i intimidatori i, encara que les estadístiques de sinistralitat no facin pensar en resultats suficientment positius, el recàrrec de prestacions vol actuar com a element que eviti la inobservança de l'empresari en les seves obligacions en PRL.
Aquesta sanció és poc coneguda i, tanmateix, cada dia són més els sectors que la sotmeten a crítiques per les seves complexes conseqüències i pel seu elevat cost econòmic. La doctrina judicial majoritària s'ha acollit a una concepció àmplia i flexible pel que fa al que es considera "incompliment" de mesures per part de l'empresari, permetent així aplicar el recàrrec no sols en infraccions particulars (concretes i tipificades), sinó també com a reacció davant d'una ambigua inobservança del deure general de prevenció al qual està obligat l'empresari per evitar situacions de risc per a la vida o la salut dels seus treballadors.
L'aplicació d'aquesta sanció es regeix per criteris casuístics, és a dir; cal provar la relació de causalitat entre l'actuació o omissió empresarial i el resultat lesiu de l'accident perquè s'apliqui l'esmentada sanció. Actualment, ens trobem en un procés que relativitza aquests criteris per incrementar de manera discutible la responsabilitat en supòsits com les contractes i subcontractes respecte al principal o en les empreses de treball temporal respecte a les seves empreses usuàries, potser en un intent de garantir el cobrament al perjudicat.
L'element que més controvèrsia genera és que, a més del recàrrec, l'incompliment empresarial també pot ser sancionat com a infracció administrativa amb multes elevades.
El recàrrec de prestacions presenta, a més, les característiques següents:
· En les empreses petites o mitjanes, aquesta sanció pot comportar situacions d'insolvència, per la impossibilitat d'assumir les quanties del recàrrec, que s'han de sumar a l'esmentada sanció administrativa i a la indemnització civil. Això pot provocar la desprotecció de l'accidentat o dels familiars afectats, derivada dels danys i perjudicis ocasionats al treballador.
A més, cal tenir en compte que en cas d'insolvència empresarial aquests afectats no podran adreçar-se a l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) (Institut Nacional de la Seguretat Social), ja que aquesta entitat no és responsable subsidiàriament i, a més, està exempta de l'obligació d'avançar la quantia econòmica del recàrrec.
· Aquesta responsabilitat empresarial té caràcter estrictament personal i, per això, és nul de ple dret qualsevol pacte o contracte celebrat amb la finalitat de cobrir-la, compensar-la o transmetre-la a un tercer, la qual cosa impedeix que pugui ser assegurada públicament o privada. Aquesta decisió del legislador pretén potenciar, si escau, la naturalesa sancionadora d'aquesta norma, obligant que sigui únicament l'empresari qui faci front al seu import.
· L'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) (Institut Nacional de la Seguretat Social) és l'òrgan encarregat de determinar la quantia monetària de la sanció mitjançant resolució recurrible davant del jutjat social després de la preceptiva reclamació prèvia. No obstant això, les regles de competència amaguen un rerefons molt més complicat del que podria semblar a simple vista: la Llei General de la Seguretat Social considera aquesta sanció «independent i compatible amb les de tot ordre, fins i tot penal, que puguin derivar-se de la infracció». Això implica que l'incompliment empresarial també pot ser objecte de sanció penal.
· Com s'ha dit, paral·lelament cal atendre també la responsabilitat civil de la empresa, que de vegades es resol per la jurisdicció social (per tractar-se d'un litigi amb origen en un contracte de treball), i en d'altres ocasions per la jurisdicció civil.
· Els jutjats penals podran conèixer de l'assumpte per resoldre la responsabilitat civil únicament quan es determini que hi ha hagut algun dels delictes tipificats com a vulneradors dels drets dels treballadors en matèria de seguretat i higiene al Codi Penal.
· La Llei de Procediment Laboral impedeix la suspensió del judici social per l'existència de causa criminal en els fets debatuts, la qual cosa pot comportar que es declari la inexistència d'infracció per via penal, amb independència del que resolguin les altres jurisdiccions.
· Finalment, la empresa haurà de fer front a l'esmentada multa administrativa determinada en la Llei d'Infraccions i Sancions de l'Ordre Social, la impugnació de la qual s'haurà de plantejar davant la jurisdicció contenciosa administrativa.
Així doncs, la infracció d'alguna de les mesures de Seguretat i Prevenció dels Riscos Laborals en l'àmbit laboral constitueix un dels escassos supòsits en els quals poden arribar a tenir competències els quatre ordres de la jurisdicció. Com es pot veure, la legislació actual coordina de manera poc hàbil i insuficient les conseqüències del recàrrec, ja que tenint en compte el principi non bis in idem (principi pel qual ningú no podrà ser sancionat diverses vegades per un mateix acte), el procediment sancionador del recàrrec sobre les prestacions originat per accident de treball pot constituir una vulneració d'aquesta màxima.
Sembla que tota la controvèrsia de l'assumpte pot centrar-se a definir la naturalesa del recàrrec: si admetem que té naturalesa sancionadora incorrerem en el judici múltiple d'un mateix acte, quan només l'Administració hauria de rebre l'import de la indemnització. Si, en canvi, considerem que el recàrrec té naturalesa indemnitzatòria, estarem donant llum verda a l'enriquiment injust de qui, havent estat rescabalats per la via civil, incrementen el quantum de la indemnització de les prestacions meritades derivades d'accident.
Essent conscients de tot el procediment que pot desencadenar-se arran d'un incompliment en matèria de mesures de seguretat a la empresa, és important prevenir aquests incompliments, sabent que poden arribar a ocasionar, fins i tot, la fallida de les petites i mitjanes empreses.
Per la importància i la complexitat de l'assumpte, aquest despatx queda a la seva entera disposició per aclarir qualsevol dubte que pugui sorgir al respecte o per assessorar-los convenientment a fi de prevenir les eventuals responsabilitats derivades d'accidents laborals, ja que, en general, poden ser fàcilment evitables.
