La relació laboral del servei de la llar familiar està regulada pel Reial Decret 1424/1985. És aquella que acorda el titular de la llar o empresari i el treballador o empleat de llar, en la qual aquest es compromet a prestar serveis domèstics de forma retribuïda, dependent i per compte aliè a la llar habitual d'aquell, com ara cura de la llar, cangurs, vigilància, jardineria, etc.
Article escrit per
Josep Conesa Sagrera
Advocat laboralista
Josep Conesa és un advocat laboralista que atén en castellà i anglès, i té un màster en dret europeu i drets fonamentals. Al llarg dels anys, el nostre despatx ha tractat tota mena d’acomiadaments, així com accidents laborals i negociacions col·lectives, i estarem encantats d’oferir-te assessorament jurídic també a tu, en la teva llengua sempre que sigui possible.
* L'empresari és el titular de l'habitatge o domicili particular on es presta el servei. Aquest, tot i que la Llei de Prevenció de Riscos Laborals no hi és d'aplicació, té l'obligació de vetllar perquè l'empleat treballi en les condicions òptimes de seguretat i higiene; en cas contrari, pot ser causa justa d'extinció del contracte per voluntat del treballador.
* L'empleat és la persona que presta el servei domèstic de forma retribuïda.
Aquest pot ser fix o de caràcter continu, que és quan presta serveis a un sol empresari durant un temps superior a la meitat de la jornada laboral, o discontinu o a temps parcial, que és quan presta serveis a diversos empresaris durant un temps inferior a la meitat de la jornada habitual de treball.
Queden fora de la relació de servei domèstic els supòsits en què l'empleada ha estat contractada per una persona jurídica. La relació és en aquests casos laboral ordinària. Actualment és habitual trobar societats mercantils que ofereixen serveis domèstics a particulars i, amb aquesta finalitat, empleades de la mercantil es desplacen al domicili del particular per prestar aquests serveis. En aquests supòsits, el particular contracta la mercantil i paga a la societat que ofereix els serveis. La relació de l'empleada amb la mercantil serà una relació laboral ordinària.
Tampoc no hi estan inclosos els treballs realitzats, llevat de prova en contrari, a títol d'amistat, au pair, benevolència o bona veïnança, ni les relacions concertades entre familiars quan qui realitza la prestació no té la condició d'assalariat. Les activitats o serveis aliens a la llar familiar, o fora d'aquesta, també es troben fora d'aquesta relació laboral de caràcter especial.
El contracte de treball: El contracte de servei de la llar familiar pot celebrar-se en qualsevol modalitat i amb qualsevol durada, ja sigui de forma escrita o oral. En defecte de pacte escrit entre les parts, es presumeix acordat per un temps determinat d'un any, prorrogable tàcitament per períodes igualment anuals, llevat que hi hagi denúncia amb almenys set dies d'antelació al venciment del contracte. Es presumeix que els primers 15 dies són a prova.
Retribucions: El salari, respectant el salari Mínim Interprofessional, pot pactar-se lliurement entre les parts. També pot acordar-se amb el treballador que rebi salari en espècie, sempre que aquest no excedeixi el 45% del salari total, i pot consistir en prestacions de manutenció, habitatge, subministraments de llum, aigua, etc.
Temps de treball: La jornada màxima setmanal ordinària és de 40 hores. La diària no pot excedir de nou hores, i entre una jornada laboral i l'altra ha d'haver-hi un descans de 10 hores si es tracta de personal extern, o de 8 si és intern. Un cop acabada la jornada, l'empleat de llar no té l'obligació de romandre a la llar. No es computa el temps de presència, és a dir, aquell període en què l'empleat roman a disposició de l'empresari però sense dur a terme cap activitat efectiva.
Extinció del contracte de treball: El contracte de treball pot extingir-se:
· Per mutu acord entre les parts.
· Per les causes consignades vàlidament en el contracte, llevat que aquestes constitueixin un abús per a l'empleat.
· Per finalització del temps acordat.
· Per dimissió del treballador.
· Per mort, gran invalidesa o invalidesa permanent, total o absoluta del treballador.
· Per jubilació del treballador.
· Per mort o incapacitat de l'empresari que li impossibiliti o dificulti la continuïtat de la relació laboral.
· Per força major.
· Per voluntat del treballador a causa d'un incompliment de l'empresari, els efectes del qual s'equiparen a l'acomiadament improcedent.
· Per acomiadament del treballador: si és disciplinari ha de produir-se per escrit i al·legant una causa vàlida i legal. Si la jurisdicció laboral competent declara que l'acomiadament és improcedent, cal indemnitzar el treballador amb una quantitat equivalent a 20 dies naturals de salari per cada any natural de durada del contracte, incloses pròrrogues, amb el límit de dotze mensualitats.
· Per desistiment de l'empresari, preavisant amb 20 dies d'antelació si el contracte és de més d'1 any i amb 7 si és de menys, o indemnitzant l'import d'aquest temps. En aquest cas, la indemnització equivalent a 7 dies per any de servei amb el límit de sis mensualitats.
Seguretat Social: L'obligació de cotitzar neix en el moment en què l'empleat de llar comença a prestar els seus serveis.
Cada empresari està obligat a donar d'alta a la Seguretat Social, i si escau a afiliar, l'empleat de llar que tingui contractat per prestar serveis domèstics al seu domicili de manera exclusiva i permanent.
També és el cap de família qui té l'obligació de pagar les quotes de la Seguretat Social quan tingui contractat un empleat de llar que presta serveis de manera exclusiva i permanent. Com s'ha dit anteriorment, és aquell que presta serveis per a un únic empresari amb una durada superior a la meitat de la jornada habitual.
Empleats a temps parcial: Són aquells que presten serveis en diversos domicilis particulars, o bé de manera no permanent.
La retribució va en proporció a les hores efectivament treballades, i s'inclourà dins del salari la part proporcional de la retribució dels diumenges i festius, les vacances, així com dues gratificacions extraordinàries corresponents al salari de 30 dies.
En aquest cas, és l'empleat qui ha de pagar les quotes de cotització de la Seguretat Social, així com l'alta i l'afiliació, i ha de complir sempre els requisits següents:
· Treballar com a mínim 72 hores al mes i no més de 80 hores de treball efectiu.
· Aquestes 72 hores han de distribuir-se en jornades de treball no inferiors a 12 dies al mes.
Dins dels sis dies naturals següents a la data d'inici de l'activitat corresponent, l'empleat ha d'acompanyar la documentació establerta amb caràcter general, i a més se li exigeix la declaració de tots els caps de família per als quals presti serveis, en les quals es detallin el temps i les altres condicions de la prestació de serveis parcials i discontinus.