the art of being legal


Tributen en IRPF les indemnitzacions per acomiadament?

Des del desembre de 2002, arran d'una modificació introduïda per l'antic govern del PP, la legislació havia permès el que es va encunyar com l'"acomiadament exprés", és a dir, aquell en què la empresa reconeixia la improcedència i lliurava o consignava al jutjat la indemnització al treballador.

Article escrit per

Josep Conesa Sagrera

Advocat laboralista

Josep Conesa és un advocat laboralista que atén en castellà i anglès, i té un màster en dret europeu i drets fonamentals. Al llarg dels anys, el nostre despatx ha tractat tota mena d’acomiadaments, així com accidents laborals i negociacions col·lectives, i estarem encantats d’oferir-te assessorament jurídic també a tu, en la teva llengua sempre que sigui possible.

Veure perfil professional

Aquesta fórmula permetia a l'empresari acomiadar un treballador reconeixent la improcedència de l'acomiadament amb la finalitat d'evitar la meritació dels salaris de tràmit. Els salaris de tramitació són aquells que el treballador ha deixat de percebre des del moment de l'acomiadament fins que hi ha sentència que declara la improcedència o la nul·litat.

Després d'aquella modificació, si l'empresari complia uns requisits de forma i termini (és a dir, consignar l'import de la indemnització calculada a raó de 45 dies de salari per any treballat en el termini de 48 hores des de l'acomiadament) quedava alliberat dels possibles salaris de tràmit, llevat que l'acomiadament fos impugnat i declarat judicialment nul.

La legislació tributària de l'IRPF, paral·lelament, reconeix l'exempció tributària per a les indemnitzacions en els casos d'acomiadament quan l'acord no superi la quantia que hauria correspost per acomiadament improcedent.

El passat 12 de febrer va entrar en vigor la darrera reforma laboral. La nova legislació ha eliminat els salaris de tràmit (llevat dels casos en què el jutge declari la nul·litat) i, per consegüent, el legislador ha entès que ja no tenia sentit mantenir la possibilitat de l'acomiadament amb reconeixement per part de la empresa de la improcedència, ja que el seu objectiu principal, que era oferir a la empresa la possibilitat de frenar els salaris de tramitació, ja ha quedat cobert.

Així doncs, el dilema que es planteja és el següent:

¿només estan exemptes les indemnitzacions quan l'acomiadament sigui declarat improcedent per un jutge o en una acta de conciliació? ¿o també queden exemptes les indemnitzacions acordades abans de l'acta de conciliació?

Cal tenir en compte que Hisenda podria interpretar que únicament s'estarà exempt quan el jutge o el lletrat conciliador declari aquesta improcedència, però la nostra opinió jurídica és que la Llei de l'IRPF diu 'estaran exemptes les indemnitzacions per acomiadament que no superin la que hauria correspost en el cas que aquest hagués estat declarat improcedent' i, per tant, entenem que la reforma laboral, en no modificar aquest article de la normativa de l'IRPF, no ha introduït cap canvi pel que fa a l'exempció de la indemnització.

De tota manera, amb la finalitat d'evitar litigis interminables davant la jurisdicció contenciosa administrativa debatent si escau o no l'exempció i minimitzar els costos en recàrrecs, i perquè el nostre deure és oferir el consell prudent, fins que tot això s'aclareixi jurídicament o no existeixi consulta vinculant de Hisenda, recomanem acudir a la conciliació perquè consti la improcedència i assegurar la no tributació de la indemnització.

Com que aquest punt resta pendent d'aclariment, els mantindrem informats de les novetats en futures publicacions.

Publicat el Actualitzat el