Què és una cooperativa?
L'Aliança Cooperativa Internacional (ACI) defineix la cooperativa com "una associació autònoma de persones que s'han unit voluntàriament per fer front a les seves necessitats i aspiracions econòmiques, socials i culturals comunes per mitjà d'una empresa de propietat conjunta i democràticament controlada."
Redactat per Abigail Sked
Assessora legal
CARACTERÍSTIQUES LEGALS DE LES COOPERATIVES CATALANES
Abigail Sked, Assessora legal (Subtítols disponibles en castellà i anglès)
Les societats cooperatives poden dur a terme qualsevol activitat econòmica o social lícita, però han d'aplicar-se al funcionament i a l'organització els principis cooperatius formulats per l'ACI, és a dir, afiliació voluntària i oberta, gestió democràtica per part dels membres, participació econòmica dels membres, autonomia i independència, educació, formació i informació, cooperació entre cooperatives i preocupació per la comunitat.
La cooperativa és l'estructura jurídica més adequada per a projectes socioeconòmics col·lectius. És un model d'empresa democràtica, en el qual preval la importància de l'activitat que realitzen les persones sòcies (de treball, de consum, d'aportació de producte, etc.) per sobre del capital.
La Llei 12/2015, de 9 de juliol, de cooperatives regula les cooperatives que desenvolupin la seva activitat cooperativitzada amb caràcter principal al territori de Catalunya. Aquesta Llei no imposa un únic model d'empresa cooperativa, sinó que obre un ventall de possibilitats, i és la pròpia cooperativa la que, mitjançant l'autonomia de voluntat dels seus socis, s'autorregula en els estatuts socials i decideix quina fórmula d'entre les diverses possibles s'adapta millor a la seva realitat, i tot això des del respecte als principis que caracteritzen la fórmula cooperativa i, en general, l'economia social.
La normativa és una mica diferent per a les cooperatives que desenvolupen la seva activitat en altres comunitats autònomes o en diverses d'elles. Si aquest és el seu cas, posi's en contacte amb nosaltres per sol·licitar una explicació més personalitzada.
La denominació de les cooperatives catalanes ha d'incloure necessàriament en tota la documentació el terme societat cooperativa catalana (SCC o SCoopC).
Creu que li convé més una societat de responsabilitat limitada?
Aquí té més informació sobre els avantatges de les S.L.
Categories de cooperatives
Les cooperatives poden ser de primer o de segon grau. Les cooperatives de primer grau són les formades per persones físiques o jurídiques, mentre que les cooperatives de segon grau han d'estar integrades per un mínim de dues persones jurídiques, una de les quals, com a mínim, ha de ser una cooperativa en actiu. És a dir, és una cooperativa de cooperatives. A continuació, ens centrarem en les cooperatives de primer grau.
Les cooperatives de primer grau es classifiquen segons les classes següents (tot i que poden constituir-se amb objectius socials diferents):
- Agràries.
- Marítimes, fluvials i lacustres.
- D'assegurances.
- De consumidors i usuaris.
- De crèdit.
- D'ensenyament.
- D'habitatges.
- Sanitàries.
- De serveis.
- De treball associat.
- Integrals.
Capital Social mínim de les cooperatives
La cooperativa es constitueix amb un capital social mínim de 3.000 euros. Les aportacions dels socis, incloses les relatives al capital social mínim, poden ser dineràries o no dineràries. Les aportacions no dineràries han d'expressar-se en béns o drets patrimonials susceptibles de valoració econòmica.
Els estatuts socials han de fixar l'aportació obligatòria mínima per adquirir la condició de soci de la cooperativa, que pot ser diferent per a cadascun dels tipus de socis o per a cada soci en proporció a l'activitat cooperativitzada desenvolupada o compromesa. Tota aportació al capital social que excedeixi l'aportació obligatòria per ser soci es considera aportació voluntària.
Les cooperatives gaudeixen de responsabilitat limitada?
Sí, s'estableix a les cooperatives el règim únic de responsabilitat limitada dels socis en relació amb tercers. Els socis han de respondre dels deutes socials de manera limitada a les aportacions al capital social subscrites, tant si són desemborsades com si no ho són. Tanmateix, els socis responen davant la cooperativa amb el seu patrimoni personal, present o futur, de l'incompliment o el compliment defectuós de les obligacions socials corresponents que per la seva naturalesa no s'extingeixin amb la pèrdua de la seva condició de soci.
Quants socis ha de tenir una cooperativa?
Les cooperatives de primer grau han d'estar integrades per un mínim de dos socis que duguin a terme l'activitat cooperativitzada, excepte les cooperatives de consumidors i usuaris, que han d'estar integrades per un mínim de deu persones físiques sòcies. En el termini de cinc anys a comptar des de la data de la seva constitució, les cooperatives inicialment constituïdes amb dos socis han d'incorporar un tercer soci d'algun dels tipus següents: soci comú, soci de treball, soci col·laborador. A partir del cinquè any, aquestes cooperatives han de notificar i acreditar davant el Registre General de Cooperatives, en la forma que es determini per reglament, que han incorporat aquest tercer soci; si incompleixen aquest requisit, la cooperativa s'ha de dissoldre.
Quins són els drets dels socis de les cooperatives?
Els socis tenen, sense més restriccions que les derivades d'un procediment sancionador o de les exigències de la bona fe, tots els drets reconeguts legal o estatutàriament per a cada tipus de soci.
Sense perjudici de les disposicions particulars que estableixen la Llei i els estatuts per als diferents tipus de socis, els socis d'una cooperativa tenen dret a:
- Participar en la realització de l'objecte social de la cooperativa.
- Elegir els càrrecs dels òrgans de la societat i ser elegits per ocupar aquests càrrecs.
- Participar amb veu i vot en l'adopció de la totalitat dels acords de l'assemblea general i dels altres òrgans dels quals formin part.
- Sol·licitar informació sobre les qüestions que afectin els seus interessos econòmics i socials.
- Participar en els excedents, si n'hi ha, d'acord amb els estatuts socials.
- Percebre el reemborsament de la seva aportació regularitzada en cas de baixa o de liquidació o de transformació de la cooperativa, que no ha de veure's afectat per la suspensió temporal dels drets a causa d'un expedient sancionador, sense perjudici del que disposin els estatuts socials en relació amb les aportacions el reemborsament de les quals pugui ser rebutjat incondicionalment pel consell rector.
- Exercir els altres drets que es derivin de les normes legals i estatutàries, així com dels acords que adoptin vàlidament els òrgans de la cooperativa.
Quines són les obligacions dels socis de les cooperatives?
Els socis d'una cooperativa estan obligats a:
- Participar en les activitats que constitueixen l'objecte de la cooperativa i dur a terme l'activitat cooperativitzada d'acord amb el que exigeixen la llei vigent, els estatuts socials i els altres acords adoptats vàlidament per la cooperativa.
- Complir les obligacions econòmiques que els corresponguin.
- Assistir a les reunions de les assemblees generals i dels altres òrgans als quals hagin estat convocats.
- Acceptar els càrrecs socials, llevat que tinguin una causa justificada, apreciada per l'assemblea general, per no fer-ho.
- Complir els acords que adopten vàlidament els òrgans de govern.
- No dedicar-se a activitats que puguin competir amb les finalitats socials de la cooperativa ni col·laborar amb qui efectuï aquestes activitats, llevat que el consell rector els ho autoritzi expressament.
- Participar en les activitats de formació i intercooperació.
- Guardar secret sobre els assumptes i les dades de la cooperativa la divulgació dels quals pugui perjudicar els seus interessos socials.
Com es gestionen les cooperatives? Quins són els seus òrgans?
Tota cooperativa ha de tenir els òrgans socials següents:
- L'assemblea general, formada per tots els socis.
- El consell rector.
L'assemblea general
L'assemblea general de la cooperativa és el òrgan sobirà d'expressió de la voluntat social. Els seus acords són obligatoris per a la totalitat dels socis, fins i tot per als dissidents i els que no han assistit a la reunió que els ha adoptat, llevat que, per decisió administrativa o judicial, s'hagi acordat la seva suspensió o invalidesa.
Les assemblees generals poden ser ordinàries o extraordinàries. L'assemblea general ordinària s'ha de reunir necessàriament un cop a l'any, dins dels sis mesos següents al tancament de l'exercici econòmic, i té les funcions d'examinar la gestió efectuada pel consell rector, aprovar, si escau, els comptes anuals i acordar l'aplicació de resultats.
L'assemblea general pot debatre i decidir sobre qualsevol matèria de la cooperativa que li hagi estat atribuïda expressament per la Llei o pels estatuts socials. En alguns casos, el seu acord és necessari, per exemple, respecte a l'examen de la gestió social, l'aprovació dels comptes anuals, el nomenament i la revocació dels membres del consell rector, la modificació dels estatuts i reglaments de règim intern, tota decisió que, segons els estatuts, impliqui una modificació substancial de l'estructura econòmica, social, organitzativa o funcional de la cooperativa, etc.
En les cooperatives de primer grau, cada soci té un vot. No obstant això, excepte en les cooperatives de treball associat i de consumidors i usuaris, qualsevol cooperativa de primer grau amb més de dos socis pot establir estatutàriament un sistema que reconegui al soci comú un vot plural ponderat en funció de la seva activitat cooperativitzada a la cooperativa.
El consell rector
El òrgan d'administració de la cooperativa és el consell rector, al qual corresponen la representació i el govern de la cooperativa, el control permanent i directe de la gestió de la direcció, quan escau i la competència per establir les directrius generals d'actuació de la cooperativa, amb subordinació a la política fixada per l'assemblea general.
El consell rector ha d'actuar d'acord amb el que estableix la Llei 12/2015, els estatuts de la cooperativa i el reglament de règim intern, si escau, i la política general fixada per l'assemblea general.
Els estatuts socials han de fixar el nombre mínim de membres, que no pot ser inferior a tres, excepte en el cas de les cooperatives de dos socis, en què estarà format per aquests dos membres.
Tant persones físiques com persones jurídiques poden ser membres del consell rector. Les persones que formen part del consell rector han de tenir la condició de soci de la cooperativa llevat que els estatuts socials hagin previst l'existència de membres que no siguin socis, els quals en cap cas poden superar en nombre la quarta part del total de membres del consell rector.
Els membres del consell rector han d'exercir el càrrec amb diligència i lleialtat envers els representats i han de dur a terme una gestió empresarial ordenada.
Els membres del consell rector responen solidàriament, davant la cooperativa, davant els socis i davant els creditors de la societat, dels danys que causin per actes contraris a la llei o als estatuts o per actes duts a terme sense la diligència amb què han d'exercir el seu càrrec. No responen pels actes en què no han participat o si han votat en contra de l'acord i han fet constar a l'acta que s'hi oposen, o mitjançant un document fefaent comunicat al consell rector dins dels deu dies següents a l'acord.
Pot una cooperativa contractar treballadors?
La contractació laboral es limita perquè el fonament és que la prestació laboral la realitzin els socis treballadors.
El nombre d'hores anuals realitzades pels treballadors amb contracte de treball no pot superar el 30% del total d'hores anuals realitzades pels socis treballadors.
Li interessa constituir una cooperativa?
Podem proporcionar-li tot l'assessorament jurídic que necessiti tant per constituir una cooperativa com per dur la gestió diària de la mateixa, com la comptabilitat, les declaracions fiscals, la contractació i el compliment de les obligacions mercantils.
Posi's en contacte amb el nostre departament mercantil ara per iniciar el procés:
