Des del 3 d'abril de 2025 la negociació prèvia va deixar de ser un gest de cortesia entre advocats i va passar a tenir conseqüències econòmiques directes en el procediment. La Llei d'Enjudiciament Civil, en la redacció donada per la Llei Orgànica 1/2025, de 2 de gener, castiga amb les costes qui, havent estat efectivament convocat a un mitjà adequat de solució de controvèrsies, es nega a participar-hi sense causa justificada. La conseqüència és contraintuïtiva per a molts deutors i creditors: es pot guanyar el plet i quedar-se sense costes, o perdre'l només en part i acabar pagant-les.
Convé entendre bé el mecanisme abans de decidir si es contesta o no un requeriment de negociació. La decisió no és una qüestió tàctica menor: condiciona el cost final del procediment i, en alguns supòsits, la mateixa admissió de la demanda.
La negociació prèvia com a requisit de procedibilitat
L'article 5 de la Llei Orgànica 1/2025 estableix que, en l'ordre jurisdiccional civil i amb caràcter general, perquè la demanda sigui admissible es considera requisit de procedibilitat haver acudit prèviament a algun dels mitjans adequats de solució de controvèrsies previstos en el seu article 2. No n'hi ha prou amb qualsevol contacte: la llei exigeix identitat entre l'objecte de la negociació i l'objecte del litigi, tot i que les pretensions que després s'exercitin per via judicial sobre aquest mateix objecte puguin variar.
El requisit s'entén complert si s'acudeix a la mediació, a la conciliació o a l'opinió neutral d'una persona experta independent, si es formula una oferta vinculant confidencial o si s'empra qualsevol altre tipus d'activitat negociadora reconeguda en aquesta o en altres lleis, estatals o autonòmiques, sempre que respecti el que preveuen les seccions 1a i 2a d'aquest capítol o una llei sectorial. La norma afegeix quelcom molt rellevant en la pràctica: es considera complert el requisit quan l'activitat negociadora es desenvolupa directament per les parts, o entre els seus advocats sota les seves directrius i amb la seva conformitat, així com quan les parts han recorregut a un procés de Dret col·laboratiu.
Aquesta activitat negociadora prèvia s'exigeix en tots els processos declaratius del llibre II i en els processos especials del llibre IV de la Llei d'Enjudiciament Civil, amb les excepcions que la mateixa llei enumera. La iniciativa pot partir d'una de les parts, de totes dues de comú acord, o d'una decisió judicial o del lletrat o la lletrada de l'Administració de Justícia que derivi les parts a aquest tipus de mitjans.
D'aquí neix la figura central d'aquest anàlisi: la part requerida que rep la convocatòria i decideix ignorar-la. La llei no l'obliga a acceptar la proposta de la contrària. Sí que li exigeix una explicació si vol evitar el retret en costes.
Admissió de la demanda
Des del 3 d'abril de 2025, acudir prèviament a un mitjà adequat de solució de controvèrsies és un requisit de procedibilitat en els processos declaratius del llibre II i en els processos especials del llibre IV de la LEC, llevat de les matèries excloses per l'article 5.2 de la Llei Orgànica 1/2025. Ha d'existir identitat entre l'objecte de la negociació i l'objecte del litigi.
Què passa amb les costes quan es refusa participar
Guanyar el plet i no cobrar les costes
L'article 394.1 de la Llei d'Enjudiciament Civil manté la regla clàssica: en els processos declaratius, les costes de la primera instància s'imposen a la part que ha vist rebutjades totes les seves pretensions, llevat que el tribunal apreciï i raoni que el cas presentava dubtes seriosos de fet o de dret, tenint en compte a aquests efectes la jurisprudència recaiguda en casos similars.
La novetat es troba en el paràgraf següent. Quan la participació en un mitjà de solució de conflictes sigui legalment preceptiva, o s'hagués acordat durant el curs del procés pel jutge, la jutgessa, el tribunal o el lletrat o la lletrada de l'Administració de Justícia amb la conformitat prèvia de les parts, no hi haurà pronunciament de costes a favor d'aquella part que hagués refusat expressament o per actes concloents, i sense causa justificada, participar en un mitjà adequat de solució de controvèrsies al qual hagués estat efectivament convocada.
Llegiu-ho amb atenció. Una part pot obtenir una sentència íntegrament favorable i, tot i així, no recuperar els seus honoraris d'advocat ni els drets de procurador, perquè en el seu moment no es va molestar a respondre a una convocatòria. El text parla de rebuig exprés o per actes concloents, de manera que el silenci mantingut davant d'una convocatòria efectiva pot ser interpretat en contra seu.
Estimació parcial: de la neutralitat a la condemna
L'apartat 2 del mateix article 394 parteix de la regla general que, si l'estimació o la desestimació de les pretensions és parcial, cada part abona les costes causades a instància seva i les comunes per meitat, llevat que hi hagi mèrits per imposar-les a una d'elles per haver litigat amb temeritat.
Ara bé, si alguna de les parts no hagués acudit, sense causa que ho justifiqui, a un mitjà adequat de resolució de controvèrsies, quan fos legalment preceptiu o així ho hagués acordat el jutge, la jutgessa, el tribunal o el lletrat de l'Administració de Justícia durant el procés, se li podrà condemnar al pagament de les costes, en una decisió degudament motivada, fins i tot quan l'estimació de la demanda sigui parcial. L'escenari habitual de repartiment per meitats es trenca en perjudici de qui no hi va acudir.
La protecció de qui sí que va intentar negociar
L'apartat 4 de l'article 394 tanca el cercle des del costat contrari. Si la part requerida per iniciar una activitat negociadora prèvia orientada a evitar el procés judicial hagués refusat intervenir-hi, la part requirent queda exempta de la condemna en costes, llevat que s'apreciï un abús del servei públic de Justícia.
Això canvia el càlcul de risc de qualsevol reclamació judicial. Qui requereix formalment i documenta aquest requeriment redueix la seva exposició al cost del procediment fins i tot en el pitjor dels desenllaços. Qui rep el requeriment i l'ignora assumeix un risc addicional que no té res a veure amb el fons de l'assumpte.
| Situació processal | Regla general | Si la part va rebutjar el MASC sense causa justificada |
|---|---|---|
| Es rebutgen totes les pretensions d'una part | Costes a la part vençuda, llevat que hi hagi dubtes seriosos de fet o de dret raonats pel tribunal | No hi ha pronunciament de costes a favor de qui va rebutjar el MASC, havent estat efectivament convocat |
| Estimació o desestimació parcial | Cada part paga les costes causades a la seva instància i les comunes per meitat | Se li podrà condemnar al pagament de les costes en resolució motivada, fins i tot en cas d'estimació parcial |
| Submissió abans de contestar | No escau la imposició de costes | Hi ha mala fe si va rebutjar l'acord ofert o la participació en el MASC, o si va ser requerit de manera fefaent i justificada abans de la demanda |
| Submissió després de no acudir al MASC preceptiu o acordat | Segons l'article 394.1 | Condemna en costes, llevat de circumstàncies excepcionals motivades pel tribunal |
| La part requirent veu rebutjada la seva convocatòria | Regles ordinàries de venciment | La part requirent queda exempta de condemna en costes, llevat d'abús del servei públic de Justícia |
Aquietament després d'haver rebutjat la convocatòria
És freqüent que un deutor que ha ignorat tots els requeriments reaccioni en rebre la demanda i decideixi aquietar-se. L'article 395 de la Llei d'Enjudiciament Civil regula aquest supòsit i, després de la reforma, ho fa amb bastant duresa.
Com a regla general, si el demandat s'aquieta abans de contestar la demanda, no escau la imposició de costes, llevat que el tribunal, motivant-ho degudament, apreciï mala fe en la seva conducta o abús del servei públic de Justícia. La pròpia norma defineix quan hi ha mala fe a aquests efectes: quan, abans de presentada la demanda, s'hagués requerit el demandat per al compliment de l'obligació de manera fefaent i justificada, o quan hagués rebutjat l'acord ofert o la participació en un mitjà adequat de resolució de controvèrsies.
Si l'aquietament es produeix després de la contestació a la demanda, s'aplica l'apartat 1 de l'article 394. I l'apartat 3 de l'article 395 afegeix una regla específica: si la part demandada no hagués acudit, sense causa que ho justifiqui, a un mitjà adequat de resolució de controvèrsies quan fos legalment preceptiu o així ho hagués acordat l'òrgan judicial durant el procés, i posteriorment s'aquieta, serà condemnada en costes, llevat que el tribunal, en una decisió degudament motivada, apreciï circumstàncies excepcionals per no imposar-les-hi.
Dit d'una altra manera: reconèixer el deute al final ja no esborra el cost d'haver callat al principi. Per al creditor que prepara una reclamació judicial, això reforça el valor probatori del requeriment fefaent previ. Per al deutor, converteix la resposta a aquest requeriment en una decisió patrimonial.
Multes per abús del servei públic de Justícia
Al costat de les costes existeix un segon mecanisme. L'article 247 de la Llei d'Enjudiciament Civil obliga tots els intervinents en qualsevol tipus de procés a ajustar les seves actuacions a les regles de la bona fe, i faculta els tribunals per rebutjar de manera fonamentada les peticions i incidents formulats amb manifest abús de dret o que comportin frau de llei o processal.
Si el tribunal considera que una part ha actuat vulnerant les regles de la bona fe processal o amb abús del servei públic de Justícia, pot imposar-li, en peça separada, mitjançant acord motivat i respectant el principi de proporcionalitat, una multa que pot oscil·lar entre cent vuitanta i sis mil euros, sense que en cap cas pugui superar la tercera part de la quantia del litigi. Per fixar-ne l'import, el tribunal ha de tenir en compte les circumstàncies del fet, els perjudicis causats al procediment, a l'altra part o a l'Administració de Justícia, la capacitat econòmica de l'infractor i la reiteració en la conducta.
La norma preveu, a més, que si l'actuació contrària a la bona fe o l'abús del servei públic de Justícia pogués ser imputable a algun dels professionals intervinents, se'n doni trasllat als col·legis professionals respectius per si escaigués una sanció disciplinària. La conducta obstructiva davant els MASC no és, per tant, un assumpte exclusivament econòmic.
Identificar l'objecte exacte de la controvèrsia
La negociació prèvia ha de versar sobre el mateix objecte que el futur litigi, tot i que les pretensions que s'exercitin posteriorment puguin variar.
Triar el mitjà adequat
Mediació, conciliació, opinió neutral d'una persona experta independent, oferta vinculant confidencial, dret col·laboratiu o negociació directa entre les parts o entre els seus advocats sota les seves directrius i amb la seva conformitat.
Convocar de manera efectiva i documentada
L'exempció de costes de l'article 394.1 exigeix que la part hagi estat efectivament convocada. Conserveu el destinatari, l'adreça, la data i el contingut.
Respondre sempre, encara que sigui per dissentir
El rebuig pot apreciar-se de forma expressa o per actes concloents. Una resposta raonada permet al tribunal valorar la causa justa.
Documentar el resultat abans de demandar
Acord total, acord parcial amb reserva de les pretensions discrepants o absència d'acord. Aquest document sosté la posició en matèria de costes.
Què pot ser causa justa i com s'acredita tot això
La llei no construeix una obligació d'acceptar propostes. Construeix una obligació de comportar-se amb lleialtat. Els articles 394 i 395 fan referència sempre a qui rebutja sense causa justa o no compareix sense causa que ho justifiqui, de manera que la valoració correspon al tribunal i ha de quedar motivada en la resolució. El marge de defensa existeix, però cal alimentar-lo amb proves.
Hi ha a més un element objectiu que sol decidir aquests incidents: la convocatòria ha d'haver estat efectiva. L'article 394.1 parla de la part que hagués estat efectivament convocada. Qui requereix ha de poder demostrar a qui es va adreçar, a quina adreça, amb quin contingut i sobre quin objecte, perquè l'article 5 exigeix identitat entre l'objecte de la negociació i l'objecte del litigi. Un requeriment genèric, enviat a un domicili equivocat o referit a una pretensió diferent de la que s'exercita posteriorment, és terreny fèrtil per a la discussió.
Des del costat del requerit, la resposta raonada i documentada és gairebé sempre millor que el silenci. Oposar-se a la quantia, discutir l'existència mateixa del deute o invocar circumstàncies que impedeixen negociar en aquell moment deixa un rastre que el tribunal podrà valorar. El silenci, en canvi, s'encabeix fàcilment en la categoria de rebuig per actes concloents.
Quan la discrepància és només econòmica i l'expedient és senzill, documentar una proposta seriosa és barat i ràpid. En assumptes estandarditzables pot resultar útil enviar una proposta d'acord amb traçabilitat de l'enviament i del seu contingut, de manera que quedi constància que la part no va refusar intervenir.
Matèries i actuacions que queden fora
L'article 5.2 exclou de l'exigència d'activitat negociadora prèvia, entre d'altres, la tutela judicial civil de drets fonamentals, l'adopció de les mesures previstes a l'article 158 del Codi Civil, les mesures judicials de suport a les persones amb discapacitat, la filiació, la paternitat i la maternitat, la tutela sumària de la tinença o possessió enfront de qui desposseeix o pertorba, la pretensió de demolició o enderroc amb caràcter sumari d'obra, edifici, arbre, columna o objecte anàleg en estat de ruïna que amenaci causar danys a qui demanda, determinats supòsits relatius a menors i el judici canviari.
L'apartat 3 afegeix que no cal acudir a un mitjà adequat de solució de controvèrsies per interposar una demanda executiva, per sol·licitar mesures cautelars prèvies a la demanda, per demanar diligències preliminars ni per iniciar expedients de jurisdicció voluntària, amb l'excepció dels expedients d'intervenció judicial en casos de desacord conjugal i en l'administració de béns guanys, així com dels d'intervenció judicial en cas de desacord en l'exercici de la pàtria potestat. Tampoc no s'exigeix per presentar la petició de requeriment europeu de pagament d'acord amb el Reglament (CE) núm. 1896/2006, ni per sol·licitar l'inici d'un procés europeu d'escassa quantia d'acord amb el Reglament (CE) núm. 861/2007.
Aquesta delimitació és molt rellevant en matèria de cobrament. Qui ja disposa d'un títol i recorre a l'execució no necessita acreditar una negociació prèvia. Qui reclama per la via declarativa, sí.
Acords parcials i límits del que és negociable
L'article 4 de la Llei Orgànica 1/2025 reconeix que les parts són lliures de convenir o transigir sobre els seus drets i interessos a través d'aquests mitjans, sempre que allò acordat no sigui contrari a la llei, a la bona fe ni a l'ordre públic, i admet expressament acords totals o parcials. En el cas d'acords parcials, les parts poden presentar demanda per exercitar les seves pretensions respecte dels extrems en què es mantingui la discrepància.
Aquesta possibilitat és molt útil en reclamacions de quantitat complexes. Es pot tancar la part del deute que ningú no discuteix i portar a judici únicament allò que és controvertit, reduint la quantia del procediment i, amb ella, el risc econòmic. Quan el que queda pendent és només el ritme del pagament, resulta raonable crear un calendari de pagaments sobre la part reconeguda i reservar la via judicial per a la resta.
Hi ha límits. El mateix article 4 impedeix sotmetre a aquests mitjans, ni tan sols per derivació judicial, els conflictes que versen sobre matèries que no estiguin a disposició de les parts d'acord amb el que disposa la legislació aplicable, tot i que sí que en permet l'aplicació en relació amb els efectes i les mesures previstos als articles 102 i 103 del Codi Civil, sense perjudici de l'homologació judicial de l'acord assolit. I en cap cas poden aplicar-se als conflictes civils que versin sobre alguna de les matèries excloses de la mediació d'acord amb el que disposa l'apartat 9 de l'article 89 de la Llei Orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del Poder Judicial.
El límit quantitatiu de la condemna en costes
Convé recordar l'apartat 3 de l'article 394, perquè és el que permet posar xifres al risc. Quan s'imposen les costes al litigant vençut d'acord amb el que disposa l'apartat 1, aquest només està obligat a pagar, de la part corresponent als advocats i altres professionals no subjectes a tarifa o aranzel, una quantitat total que no excedeixi la tercera part de la quantia del procés, per cadascun dels litigants que n'hagin obtingut el pronunciament. A aquests únics efectes, les pretensions inestimables es valoren en 24.000 euros, llevat que, en raó de la complexitat de l'assumpte, el tribunal disposi una altra cosa. Aquest límit no s'aplica quan el tribunal declara la temeritat del litigant condemnat en costes.
La norma contempla també la situació del titular del dret d'assistència jurídica gratuïta, tant quan resulta condemnat en costes com quan se'n beneficia, amb les obligacions de comunicació als col·legis professionals que la pròpia llei detalla.
Com treballem aquests assumptes a Conesa Legal
Quan un client ens porta un deute contestat, el primer que revisem no és la demanda, sinó el rastre documental previ. Comprovem si existeix requeriment fefaent, si la convocatòria a l'activitat negociadora va ser efectiva, si l'objecte d'aquesta negociació coincideix amb l'objecte del futur litigi i si la resposta de la contrapart es pot qualificar com a rebuig exprés o per actes concloents. Aquest treball preliminar condiciona l'estratègia de costes de tot el procediment.
Si qui ens consulta és la part requerida, l'enfocament és l'invers: construir la causa justa, deixar-la documentada i evitar que un silenci es converteixi en una condemna en costes malgrat un allanament posterior o una estimació parcial de la demanda. En tots dos casos, la llei premia qui actua de bona fe i ho pot acreditar. Un advocat per a reclamació judicial no només prepara la demanda: prepara també la posició del seu client davant l'article 394 i l'article 395.
Si té obert un requeriment, una reclamació de quantitat o un procediment en curs i no sap com respondre a una convocatòria de MASC, revisi l'expedient abans de decidir. El cost d'equivocar-se es mesura en costes.
