Presenteu la demanda, espereu el decret d'admissió i el que arriba és una resolució que la inadmet per no haver acreditat un mitjà adequat de solució de controvèrsies previ. Des del 3 d'abril de 2025, acudir a un MASC abans de demandar és, amb caràcter general, requisit de procedibilitat en l'ordre jurisdiccional civil. No és un tràmit menor: condiciona l'admissió de la demanda i, per tant, l'accés efectiu al procediment. Convé entendre amb precisió què diu la norma, quins supòsits en queden exclosos i quin marge de reacció existeix quan la inadmissió ja s'ha produït.
Per què una demanda pot ser inadmesa per manca de MASC
L'article 5 de la Llei Orgànica 1/2025, de 2 de gener, estableix que, en l'ordre jurisdiccional civil i amb caràcter general, perquè la demanda sigui admissible es considerarà requisit de procedibilitat acudir prèviament a algun dels mitjans adequats de solució de controvèrsies previstos a l'article 2 d'aquesta mateixa llei.
La conseqüència processal s'articula a través de l'article 403.2 de la Llei 1/2000, d'Enjudiciament Civil, modificat amb efectes del 3 d'abril de 2025. Aquest precepte disposa que no s'admetran les demandes quan no s'acompanyin els documents que la llei exigeixi expressament per a l'admissió, quan no es facin constar les circumstàncies a les quals es refereix el segon paràgraf de l'apartat 3 de l'article 399 en els casos en què s'hagi acudit a un MASC per exigir-ho la llei com a requisit de procedibilitat, o quan no s'hagin efectuat els requeriments, reclamacions o consignacions exigits en casos especials.
Dit d'una altra manera: el problema pot ser material, perquè no hi va haver cap activitat negociadora prèvia, o pot ser formal, perquè n'hi va haver però no en va quedar constància a la demanda ni es va aportar documentació. La distinció és rellevant, perquè l'estratègia de reacció no és la mateixa.
L'article 403.1 LEC manté el principi que les demandes només s'inadmetran en els casos i per les causes expressament previstes a la llei. És un principi útil quan la resolució d'inadmissió es fonamenta en una lectura extensiva del requisit o l'aplica a una matèria exclosa.
Què entén la llei per haver complert el requisit
L'article 5.1 és més flexible del que sovint s'interpreta. Considera complert el requisit si s'acudeix prèviament a la mediació, a la conciliació o a l'opinió neutral d'una persona experta independent, si es formula una oferta vinculant confidencial o si s'empra qualsevol altre tipus d'activitat negociadora reconeguda en aquella o altres lleis, estatals o autonòmiques, sempre que compleixi el que preveuen les seccions 1a i 2a d'aquell capítol o una llei sectorial.
El mateix precepte afegeix quelcom decisiu en la pràctica professional: es considerarà complert el requisit quan l'activitat negociadora es desenvolupi directament per les parts, o entre els seus advocats o advocades sota les seves directrius i amb la seva conformitat, així com en els supòsits en què les parts hagin recorregut a un procés de Dret col·laboratiu. No cal, per tant, una institució externa en tots els casos.
La identitat d'objecte, el punt que més inadmissions provoca
L'article 5.1 exigeix que hi hagi identitat entre l'objecte de la negociació i l'objecte del litigi, tot i que les pretensions que es poguessin exercir per via judicial sobre aquest objecte poguessin variar. És un matís tècnic amb molt de recorregut: la norma no obliga que allò reclamat extrajudicialment coincideixi pretensió per pretensió amb el suplec de la demanda, però sí que l'objecte sigui el mateix.
Quan la inadmissió es fonamenta en el fet que la negociació prèvia versava sobre un deute i la demanda amplia conceptes, el debat és precisament aquest: si ens trobem davant d'una variació de pretensions, admissible d'acord amb el text, o davant d'un objecte diferent. És un terreny argumentatiu que convé preparar abans de presentar la demanda, no després.
L'article 5.4 recorda a més que la iniciativa d'acudir a aquests mitjans pot procedir d'una de les parts, de totes dues de comú acord, o bé d'una decisió judicial o del lletrat o la lletrada de l'Administració de Justícia que derivi les parts a aquest tipus de mitjans. No és imprescindible que l'altra part hagi acceptat negociar perquè existeixi activitat negociadora imputable a qui demanda.
Formes d'activitat negociadora que la llei considera vàlides
- Mediació
- Conciliació
- Opinió neutral d'una persona experta independent
- Oferta vinculant confidencial
- Qualsevol altra activitat negociadora reconeguda en aquesta o en altres lleis, estatals o autonòmiques, que compleixi el que preveuen les seccions 1.ª i 2.ª del capítol o una llei sectorial
- Negociació duta a terme directament per les parts, o entre els seus advocats o advocades sota les seves directrius i amb la seva conformitat
- Procés de Dret col·laboratiu
Procediments en què el requisit no s'aplica
L'article 5.2 delimita l'àmbit: s'exigeix activitat negociadora prèvia en tots els processos declaratius del llibre II i en els processos especials del llibre IV de la LEC, amb excepció dels que tinguin per objecte la tutela judicial civil de drets fonamentals, l'adopció de les mesures de l'article 158 del Codi Civil, les mesures judicials de suport a les persones amb discapacitat, la filiació, paternitat i maternitat, la tutela sumària de la tinença o de la possessió enfront de qui ha estat desposseït o pertorbat, la pretensió de demolició o enderroc amb caràcter sumari d'obra, edifici, arbre, columna o objecte anàleg en estat de ruïna que amenaci causar danys a qui demanda, els supòsits relatius a menors que el precepte enumera, i el judici canviari.
L'article 5.3 afegeix una altra llista rellevant per a qui reclama cobraments. No cal acudir a un mitjà adequat de resolució de controvèrsies per interposar una demanda executiva, per sol·licitar mesures cautelars prèvies a la demanda, per demanar diligències preliminars ni per iniciar expedients de jurisdicció voluntària, llevat dels d'intervenció judicial en casos de desacord conjugal i en l'administració de béns ganancials, i els d'intervenció judicial en cas de desacord en l'exercici de la pàtria potestat. Tampoc no s'exigeix per presentar la petició de requeriment europeu de pagament d'acord amb el Reglament (CE) n.º 1896/2006, ni per sol·licitar l'inici d'un procés europeu d'escassa quantia d'acord amb el Reglament (CE) n.º 861/2007.
Aquesta enumeració és la primera que revisem quan un client arriba amb una inadmissió. Si el procediment figura entre els exceptuats, la discussió ja no és si hi va haver negociació, sinó si la causa d'inadmissió estava expressament prevista, que és el que exigeix l'article 403.1 LEC.
| Supòsit | ¿S'exigeix MASC previ segons l'article 5? |
|---|---|
| Processos declaratius del llibre II i processos especials del llibre IV LEC | Sí, amb caràcter general |
| Tutela judicial civil de drets fonamentals | No |
| Mesures de l'article 158 del Codi Civil | No |
| Mesures judicials de suport a persones amb discapacitat | No |
| Filiació, paternitat i maternitat | No |
| Tutela sumària de la tinença o possessió | No |
| Judici canviari | No |
| demanda executiva | No |
| Mesures cautelars prèvies a la demanda i diligències preliminars | No |
| Expedients de jurisdicció voluntària | No, llevat d'intervenció judicial per desacord conjugal, administració de béns ganancials i desacord en l'exercici de la pàtria potestat |
| Requeriment europeu de pagament i procés europeu d'escassa quantia | No |
Documentació: l'altre front de la inadmissió
L'article 403.2 LEC vincula la inadmissió, entre altres supòsits, a la manca dels documents que la llei exigeixi expressament per a l'admissió de la demanda. L'article 266 LEC enumera els documents exigits en casos especials i tanca la llista amb una clàusula oberta en el seu número 4t: aquells altres documents que aquesta o una altra llei exigeixi expressament per a l'admissió de la demanda.
Per això, l'expedient de la negociació prèvia s'ha de tractar amb el mateix rigor que qualsevol document fonamental. Comunicacions fefaents, propostes trameses, acusaments de rebuda, actes o certificacions de la institució o del professional que hagi intervingut. Quan l'activitat negociadora s'ha desenvolupat directament entre advocats, tal com permet l'article 5.1, la traçabilitat documental és l'únic que després permet acreditar-la davant el jutjat.
Moltes inadmissions no responen al fet que no s'hagi negociat, sinó que la demanda no va fer constar les circumstàncies que l'article 403.2 LEC exigeix reflectir. Aquest defecte formal és, en general, més fàcil de combatre o de corregir que l'absència total d'activitat negociadora prèvia.
Sense efectes suspensius
L'article 451.3 LEC estableix que la interposició del recurs de reposició no tindrà efectes suspensius respecte de la resolució recorreguda. Recórrer la inadmissió no paralitza els seus efectes, per la qual cosa convé treballar en paral·lel la reconstrucció de l'expedient d'activitat negociadora prèvia.
Com reaccionar davant la resolució d'inadmissió
El primer pas és identificar la classe de resolució dictada i l'òrgan del qual procedeix, perquè d'això depèn el recurs. L'article 451 LEC estableix que contra les diligències d'ordenació i els decrets no definitius es pot interposar recurs de reposició davant el lletrat o lletrada de l'Administració de Justícia que va dictar la resolució recorreguda, llevat dels casos en què la llei prevegi recurs directe de revisió. Contra totes les providències i autes no definitius es pot interposar reposició davant el mateix tribunal que va dictar la resolució.
L'apartat 3 del mateix article adverteix d'alguna cosa que convé anticipar al client: la interposició del recurs de reposició no tindrà efectes suspensius respecte de la resolució recorreguda. Recórrer no congela la situació processal, de manera que l'estratègia ha de contemplar en paral·lel la via d'esmena o de nova presentació, segons el cas.
El segon anàlisi és substantiu. Cal contrastar el motiu concret de la inadmissió amb l'article 5 de la Llei Orgànica 1/2025: si la matèria està exceptuada en l'apartat 2, si el procediment està exclòs per l'apartat 3, si hi va haver activitat negociadora de les admeses en l'apartat 1, i si existeix la identitat d'objecte que el precepte exigeix.
Llegir la resolució i classificar-la
Determinar si es tracta d'una diligència d'ordenació, un decret, una providència o una interlocutòria, i si és definitiva o no. D'això depèn el recurs procedent d'acord amb l'article 451 LEC.
Comprovar si la matèria estava exceptuada
Contrastar l'objecte del procediment amb les exclusions dels apartats 2 i 3 de l'article 5 de la Llei Orgànica 1/2025. Si està exceptuat, la inadmissió manca de la causa expressament prevista que exigeix l'article 403.1 LEC.
Verificar si hi va haver activitat negociadora
Revisar si va existir algun dels mitjans admesos per l'article 5.1, inclosa la negociació entre advocats sota les directrius i amb la conformitat de les parts.
Analitzar la identitat d'objecte
Comprovar si l'objecte de la negociació coincideix amb l'objecte del litigi, tenint en compte que les pretensions exercitades per via judicial sobre aquest objecte poden variar.
Reconstruir el suport documental
Reunir comunicacions, propostes, acusaments de rebuda i actes, i fer constar a la demanda les circumstàncies a les quals remet l'article 403.2 LEC.
Decidir la via: recurs, esmena o nova demanda
Triar entre recórrer la resolució, completar la documentació o desenvolupar l'activitat negociadora i tornar a presentar la reclamació judicial amb l'expedient tancat.
Reconstruir l'activitat negociadora quan no va existir
Si efectivament no hi va haver cap intent previ, la sortida realista passa per desenvolupar l'activitat negociadora que la llei admet i tornar a plantejar la reclamació judicial amb l'expedient complet. En assumptes documentats i estandarditzables, com ara un deute amb suport contractual clar i sense controvèrsia sobre la quantia, aquest pas es pot canalitzar de manera àgil i deixant rastre documental suficient per a enviar una proposta d'acord amb data certa i constància de recepció.
L'article 4.1 de la Llei Orgànica 1/2025 recorda que les parts són lliures per acordar o transigir sobre els seus drets i interessos, sempre que allò acordat no sigui contrari a la llei, a la bona fe ni a l'ordre públic, i que poden arribar a acords totals o parcials. En el cas d'acords parcials, podran presentar demanda per exercitar les seves pretensions respecte als extrems de la controvèrsia en els quals es mantingui la discrepància. Això obre una via molt pràctica: tancar allò que és pacífic i portar a judici només allò que es discuteix.
El mateix article 4 fixa els límits. No poden sotmetre's a aquests mitjans, ni tan sols per derivació judicial, els conflictes sobre matèries que no estiguin a disposició de les parts d'acord amb la legislació aplicable, tot i que sí que és possible la seva aplicació en relació amb els efectes i mesures previstos als articles 102 i 103 del Codi Civil, sense perjudici de l'homologació judicial de l'acord. I en cap cas s'aplicaran als conflictes civils que versen sobre alguna de les matèries excloses de la mediació d'acord amb l'article 89.9 de la Llei Orgànica 6/1985, del Poder Judicial.
Prevenir la inadmissió abans de presentar la demanda
La millor defensa davant d'una inadmissió és no provocar-la. Abans de presentar una reclamació judicial convé fixar per escrit tres extrems: quin mitjà de l'article 5.1 s'ha utilitzat, quin objecte exacte ha tingut aquesta negociació i amb quins documents s'acredita. Si l'objecte del litigi s'amplia respecte del que s'ha negociat, cal valorar si es manté la identitat d'objecte que exigeix la norma o si escau completar l'activitat negociadora.
En reclamacions de quantitat documentades i repetitives, on encara hi ha marge per a un pagament fraccionat o per a una proposta raonable, moltes empreses opten per crear un calendari de pagaments abans de fer el salt al procediment. L'acord pot resoldre l'assumpte i, si no ho fa, deixa construït l'expedient que després s'aporta amb la demanda.
Quan l'assumpte és complex, el deute està contestat, hi ha insolvència aparent del deutor o es discuteix la prescripció, l'enfocament és diferent. En aquest cas, l'activitat negociadora prèvia es dissenya ja en clau de litigi: es documenta per acreditar el compliment del requisit de procedibilitat i, al mateix temps, per fixar posicions de cara a la demanda i a una eventual execució.
Què fem a Conesa Legal
Revisem la resolució d'inadmissió, n'identifiquem la naturalesa i el recurs procedent d'acord amb l'article 451 LEC, i contrastem el motiu amb les excepcions dels apartats 2 i 3 de l'article 5 de la Llei Orgànica 1/2025. En paral·lel, reconstruïm o completem l'expedient d'activitat negociadora perquè la nova presentació compleixi les exigències documentals dels articles 266 i 403.2 LEC. L'objectiu és sempre el mateix: que l'assumpte entri en el procediment i es resolgui sobre el fons.
Si heu rebut una inadmissió o aneu a presentar una demanda civil i teniu dubtes sobre el compliment del requisit de procedibilitat, és preferible revisar l'expedient abans que després.
