Advocats de desnonaments i arrendaments a Barcelona

No hi ha un termini únic i desconfieu de qui us doni una xifra tancada. Els terminis que fixa la llei són curts: deu dies perquè l'arrendatari respongui al requeriment del jutjat, i un mes prorrogable un mes més per desallotjar si és el seu habitatge habitual. El que allarga el procediment és quasi sempre una altra cosa: la càrrega del jutjat, la dificultat per notificar l'arrendatari i els defectes de la demanda mateixa, que obliguen a esmenar i a tornar a començar el rellotge.

Dels tres factors, el tercer és l'únic que depèn de nosaltres, i és el que treballem abans de presentar res.

L'expressió és comercial, no jurídica: no hi ha cap procediment que es digui així. El que sí que existeix és un esquema molt més ràpid que el de fa uns anys, i que s'aprofita o es malbarata segons com es prepari l'assumpte. En el requeriment inicial ja es fixen el dia i l'hora exactes del llançament, i si l'arrendatari no s'hi oposa s'executa sense cap tràmit afegit.

Dit d'una altra manera: la rapidesa no es compra, es prepara.

Depèn del tipus de desnonament, de si s'acumula la reclamació de les rendes, de si hi ha oposició i de si cal arribar a l'execució. No publiquem una tarifa tancada perquè un preu únic per a casos diferents només pot estar mal calculat en un sentit o en l'altre.

El que sí que fem abans que ens encarregueu res: dir-vos quina via us correspon, què es pot reclamar a més del desallotjament i un pressupost per escrit per al vostre cas concret.

Sí, i en general convé. L'article 250.1.1r de la Llei d'Enjudiciament Civil preveu expressament tant la reclamació de les rendes i quantitats degudes com la recuperació de la possessió. Demanar només el desallotjament obliga a obrir després un segon procediment per als diners, amb el seu propi cost i el seu propi calendari.

Les rendes prescriuen als cinc anys, segons l'article 1966.2a del Codi Civil.

Això és l'enervació, i si escau el procediment acaba: l'arrendatari es queda a l'immoble. Però només pot fer-ho una vegada, i no pot fer-ho si li vau requerir el pagament de forma fefaent abans de presentar la demanda i no va pagar.

Per això el requeriment previ no és una formalitat. És el que decideix si el desnonament acabarà o quedarà en suspens cada vegada que l'arrendatari posi un mes al dia.

Sí, des del 3 d'abril de 2025. L'article 5 de la Llei Orgànica 1/2025 ho converteix en requisit de procedibilitat per a la via civil, i el desnonament per impagament no figura entre les excepcions. Sense acreditar-ho, la demanda no s'admet.

La llei admet formes molt diferents de complir-ho, inclosa la negociació portada entre els advocats de les parts. En bastants casos aquest intent resol l'assumpte, i surt més barat i més ràpid que el procediment.

Sí, i el punt de partida és diferent. En l'arrendament per a ús diferent del d'habitatge manda el contracte, no el règim protector de l'habitatge. Això sol jugar a favor del propietari quant a durada i causes de resolució, i en contra si el contracte es va redactar sense cura.

Tampoc no s'aplica el mes de gràcia per desallotjar que la llei reserva a l'habitatge habitual.

Sí, i hi ha poc temps: el requeriment del jutjat dona deu dies, i si els deixeu passar sense respondre s'entén que consentiu la resolució del contracte i es procedeix al llançament sense més avís.

Hi ha defenses reals que convé revisar quant abans: si la demanda compleix els requisits d'admissibilitat, si la quantitat reclamada és correcta, si l'intent d'acord previ es va fer, si l'enervació continua disponible i si l'arrendador ha complert les seves pròpies obligacions. Si aneu a demanar assistència jurídica gratuïta, ho heu de sol·licitar en els tres dies següents al requeriment.