Maria Serra, Advocada i mediadora
MEMÒRIA TESTAMENTÀRIA, CODICIL I TESTAMENT VITAL
-
LA MEMÒRIA TESTAMENTÀRIA
La memòria testamentària és un document que ve a ser com un complement d'un testament mitjançant el qual el testador distribueix béns específics consistents en diners, robes, joies, parament de la llar o objectes personals que no superin el 10% de la seva herència.
La memòria testamentària ho és si hi ha un testament anterior, en el qual s'haurà d'haver fet una designació d'hereu, ja que en una memòria testamentària el testador no pot fer designacions d'hereu, sinó simplement atribuir determinats béns a les persones que vulgui beneficiar.
No cal que s'atorgui davant de notari perquè tingui validesa, però s'haurà de realitzar de manera que se'n pugui provar l'autenticitat i la validesa posteriors.
-
EL CODICIL
El codicil serveix per afegir o modificar alguna disposició d'un testament anterior i, per tant, també requereix un testament vàlid anterior. No es pot utilitzar el codicil per nomenar un nou hereu ni per revocar una designació d'hereu feta en el testament anterior; per fer-ho cal atorgar un nou testament.
-
EL TESTAMENT VITAL O DOCUMENT DE VOLUNTATS ANTICIPADES
És una declaració de voluntat sobre les cures i el tractament de la salut d'una persona, i les instruccions sobre la destinació dels seus òrgans i cos després del decés, a més d'altres instruccions sobre aspectes vinculats.
En aquest document es pot designar un representant que actuï com a interlocutor amb l'equip mèdic i sigui qui impedeixi la prolongació de la vida més enllà del que és lògic i respectuós amb la dignitat de la persona, acatant les instruccions donades pel signant del DVA.
Les instruccions que habitualment s'atorguen al DVA i que farà complir el representant són:
- a) disposar genèricament que no es prolongui la vida de forma artificial en cas de malaltia terminal,
- b) relacionar les malalties concretes que podria patir, fent manifestacions no contràries a l'ordenament jurídic i a la lex artis (eutanàsia activa, actuacions contràries a la bona pràctica clínica),
- c) instruccions sobre donació d'òrgans (especificar si es vol donar el cos o els seus òrgans per a investigació o projecte docent), elecció del mode i el lloc on es volen rebre les últimes cures, instruccions a seguir en cas de decés respecte a la destinació del cos, incineració o sepultura,
- d) manifestar si es desitja o no alimentació o hidratació artificial en cas d'una malaltia incurable o irreversible, o tractaments per a pal·liar al màxim el dolor, o si es vol ser receptor d'òrgans o de teixits.
Així mateix, es podrà designar un apoderat, que pot ser familiar o no, amb poders generals fins i tot quan el pacient estigui viu però la seva capacitat hagi minvat i no sigui plena i/o la seva percepció hagi disminuït.
Aquests poders són molt flexibles i permeten establir un règim d'actuació a mida: designar la persona que cobrarà la pensió, la que intervingui els comptes bancaris, la que prengui les decisions relatives al negoci, la venda de patrimoni (immobles, accions, etc.).
Aquests poders podran encomanar-se a una o diverses persones, i el més aconsellable és que actuïn mancomunadament, és a dir, totes juntes.
L'apoderat haurà de ser algú el més imparcial possible, en el sentit que no li afecti directament cap mena de conflicte d'interessos, i amb la garantia que les decisions es prendran en interès del pacient.
També, es pot designar un tutor que ADMINISTRARÀ els béns en cas d'incapacitat natural (la certificada per dos metges quan el pacient entra en coma: autotutela) i/o la incapacitat jurídica (la decretada per un jutge respecte a la persona que no té autogovern; en aquest cas, les instruccions donades actuaran com a criteri orientatiu per al jutge).
Finalment, és molt recomanable nomenar una persona de confiança que representi el pacient en la interpretació i l'aplicació de la seva voluntat.
Contacta amb la Maria Serra, advocada especialista en testaments a Barcelona:
