QUÈ ÉS EL DRET A LA PENSIÓ D'ALIMENTS:
S'entén per aliments tot allò indispensable per a:
- Manteniment
- Habitatge
- Vestit
- Assistència mèdica de la persona alimentada
- Despeses de formació si és menor d'edat
- Continuació de la formació, un cop assolida la majoria d'edat, si no l'ha acabada per causa no imputable, sempre que es mantingui un rendiment regular.
- Les despeses funeràries si no estan cobertes d'una altra manera.
Requisits per reclamar el dret d'aliments:
- Necessitat del reclamant
- Relació de vincle de parentiu o familiar entre qui reclama i qui paga
- La suficiència de recursos en l'obligat al pagament
Els aliments per als fills menors d'edat s'han d'entendre en el sentit més ampli possible; en canvi, quan parlem d'aliments per a majors d'edat, s'entenen en sentit estricte.
Fills majors d'edat / fills menors d'edat
Per als fills menors d'edat, la despesa de formació sempre hi està inclosa. En canvi, per als fills majors d'edat, la llei sembla que només determina l'obligatorietat d'assumir les despeses de formació d'un fill major d'edat quan va iniciar la seva formació abans d'assolir la majoria d'edat i aquesta no ha finalitzat per causa no imputable a ell mateix.
La norma pretén evitar l'abús del fill major d'edat que allargui els seus estudis de manera innecessària, negligent o irresponsable; per això, en principi no té dret a aliments el fill que únicament es matricula en una facultat o en un centre de formació per mantenir la seva pensió d'aliments.
Existeix una casuística molt àmplia al respecte. A tall d'exemple, destaquem els casos següents:
- Fill de 28 anys que va abandonar els seus estudis sense que constés la raó per la qual no treballava (STAPBCN 27/07/98)
- Es va denegar el manteniment d'una pensió d'aliments d'un fill incapacitat que disposava de béns immobles, l'alienació dels quals li permetia alimentar-se (STAPBCN 16/03/06)
- Es va denegar una pensió d'aliments al fill que, en lloc de treballar, es dedicava a tasques de voluntariat
- Es va denegar la pensió d'aliments al fill que percebia una beca esportiva que li permetia cobrir les seves necessitats
La càrrega de la prova de la necessitat correspon al demandant, excepte quan es tracta d'un menor d'edat, cas en què es presumeix.
Pel que fa a les despeses funeràries, no es consideren pròpiament una necessitat en sentit estricte, atès que l'alimentat és difunt.
En aquest sentit, el Codi preveu la mort com a causa d'extinció de l'obligació d'aliments i, a més, cal tenir en compte que les despeses funeràries són obligació de l'hereu; per això la llei estableix que formen part de l'obligació d'aliments si no es pot fer front de cap altra manera.
Naixement del dret a la pensió d'aliments:
L'origen del dret neix a partir de la necessitat; per això es té dret a aliments des que es necessiten, però no es poden sol·licitar els anteriors a la reclamació judicial o extrajudicial.
Si es tracta de fills menors d'edat, es poden reclamar els aliments anteriors a la reclamació judicial o extrajudicial fins a un període màxim d'1 any, sempre que la reclamació no s'hagués fet per causa imputable a la persona obligada a prestar-los.
Quantia del dret a la pensió d'aliments:
Es determina en proporció a les necessitats de l'alimentat i als mitjans econòmics i les possibilitats de la persona o les persones obligades a prestar-los.
Les parts, de mutu acord, poden establir les bases d'actualització anual de la quantia dels aliments d'acord amb les variacions de l'IPC.
Conceptes o contingut de la pensió d'aliments:
Els tribunals distingeixen entre:
- despeses ordinàries, i dins d'aquestes entre imprescindibles, previsibles i periòdiques
- despeses extraordinàries, i dins d'aquestes entre imprescindibles, imprevisibles i no periòdiques
- despeses extraescolars, potestatives i sotmeses al consens entre els progenitors.
En general, es considera que:
- els llibres del curs, el material escolar, les matrícules del curs, el menjador escolar i totes les despeses generades per les activitats obligatòries de l'escola són despeses ordinàries
- les despeses mèdiques, farmacèutiques, odontològiques, d'ortodòncia i oftalmològiques i similars no cobertes per la Seguretat Social són extraordinàries
- I que les despeses de primera comunió, el permís de conduir, els esplais d'estiu, els viatges a l'estranger i els viatges de fi de curs són voluntàries i, per tant, perquè siguin exigibles cal que les parts les hagin pactat expressament.
L'atribució de l'ús de l'habitatge familiar:
La jurisprudència considera que l'atribució de l'ús de l'habitatge familiar en la part de la titularitat de l'alimentant com a contribució als aliments dels fills i, si escau, de l'exparella (SAPBCN, 12ª, 18/03/08 / STSJ 4/04/2011)
També sol computar-se com a compliment de l'obligació d'aliments l'atenció que el progenitor custodi presta a l'alimentat en el seu propi domicili i el temps de convivència.
La quantia no pot quedar condicionada a un esdeveniment futur.
INCREMENT DE L'IPC EN LA PENSIÓ D'ALIMENTS
El més habitual és pactar l'actualització de la pensió d'aliments d'acord amb l'Índex de Preus al Consum que fixa l'Institut Nacional d'Estadística per al conjunt de l'Estat, tot i que és possible pactar que es faci d'acord amb l'IPC de la comunitat autònoma corresponent.
És jurisprudència consolidada que, si no s'especifica, s'aplicarà l'IPC general per a tot el territori de l'Estat espanyol (St ABCN 16/06/09).
L'actualització és automàtica i el dret no prescriu, tot i que sí que poden prescriure les pensions no reclamades. Tampoc no cal que consti el requeriment de l'altra part, ja que l'obligatorietat de la revisió de la pensió d'aliments conforme a l'IPC sorgeix de la resolució de l'òrgan judicial o de l'acord al qual hagin arribat les parts, homologat judicialment.
L'augment de la pensió es produeix de manera acumulativa.
El cònjuge que paga la pensió d'aliments dels fills comuns no té dret a deduir-la de la base imposable del seu IRPF (modificat des de l'any 1992).
El progenitor pagador pot computar els aliments separadament de la resta de la base imposable de l'impost (no en el cas de la guarda compartida) per aplicar de manera separada a aquesta pensió, i a la resta de la base liquidable, la tarifa, afavorint d'aquesta manera la reducció de la progressivitat de l'impost i, en conseqüència, una reducció de la quota.
Per al fill que percep la pensió d'aliments, aquesta es considera, als efectes de IRPF, renda exempta.
L'obligació d'aliments s'ha de complir en diners i per mensualitats anticipades.
Si el creditor d'aliments mor, els seus hereus no han de retornar la pensió d'aliments corresponent al mes en què s'ha produït la defunció.
El deutor dels aliments pot optar per satisfer els aliments acollint i mantenint a casa seva la persona que té el dret a percebre'ls, llevat que aquesta s'hi oposi per una causa raonable o que la convivència sigui inviable.
Característiques del dret d'aliments
Es tracta d'un dret irrenunciable, intransmissible, inembargable i que no es pot compensar amb el crèdit que, si escau, tingui l'obligat a prestar-lo respecte de l'alimentat.
L'alimentat pot compensar, renunciar i transigir les pensions endarrerides posteriors a la data de la seva reclamació judicial o extrajudicial, i també pot transmetre per qualsevol títol el dret a reclamar-les, tot això sense perjudici del dret de repetició.
El contingut de l'obligació d'aliments no s'altera per la manera d'exercir la guarda.
La jurisprudència reitera la necessitat de fixar aliments en els casos de guarda compartida.
El temps de permanència i les despeses assumides per cadascun dels progenitors s'han de ponderar per concretar l'obligació de cadascun.
Dins de les despeses d'aliments hi ha les despeses de manteniment i d'habitatge que assumeix directament el progenitor amb qui conviu en cada moment el fill menor, i això determina el contingut de l'obligació de cadascun.
Hi ha altres despeses que es produeixen al marge de la convivència diària, com les escolars, extraescolars, de roba, de metge, entre d'altres.
Si la capacitat econòmica és similar i el temps de convivència també, cada progenitor assumeix les despeses de manutenció dels menors quan estan amb ell.
La resta de despeses escolars, extraescolars, mèdiques ordinàries i totes aquelles que es produeixen de forma periòdica poden ser abonades:
- a través d'un compte bancari
- distribuint les despeses entre ells, delimitant a qui correspon cadascuna
- fixant una contribució a càrrec d'un i a favor de l'altre, que s'encarregarà de pagar-les.
Si la capacitat és diferent, el principi de proporcionalitat exigeix una aportació econòmica més gran per part del progenitor que tingui una capacitat superior.
Extinció de la pensió d'aliments:
Les causes d'extinció de la pensió d'aliments són:
- La mort de l'alimentat o de la persona obligada.
- El divorci i la declaració de nul·litat.
- La reducció de les rendes i del patrimoni de les persones obligades, de manera que faci impossible el compliment de l'obligació sense desatendre les necessitats pròpies de les persones amb dret preferent d'aliments.
- La millora de les condicions de vida de l'alimentat, de manera que la prestació esdevingui innecessària
- El fet que l'alimentat, encara que no tingui la condició de legitimari, incorri en alguna de les causes de desheretament que estableix l'article 451-17 CCCat, llevat que consti el perdó de l'obligada o la reconciliació entre les parts
- La privació de la potestat sobre la persona obligada, si l'alimentat és un dels progenitors.
En la regulació anterior també es preveia l'extinció dels aliments per causa de desheretament; el que hauria canviat, per tant, és la inclusió d'una nova causa de desheretament: l'absència manifesta i continuada de relació familiar entre el causant i el legitimari, sempre que sigui imputable exclusivament a aquest últim.
Els requisits perquè pugui donar-se efectivament l'extinció de la pensió d'aliments són els que estableix el precepte legal (article 237-13 )
- la manca total de relació familiar entre pares i fills
- que la manca de relació sigui manifesta
- que sigui continuada i constant en el temps
- que sigui imputable només al fill, és a dir, s'ha de provar que el pare té i ha tingut sempre voluntat de relacionar-se i comunicar-se.
La jurisprudència determina que aquests pressupostos s'han d'interpretar de manera restrictiva ("les causes de desheretament, com a limitatives de drets, en aquest cas del dret legal d'aliments entre parents, són d'interpretació restrictiva" SAP Barcelona, Secc. 18, 267/2014, de 22.04.2014).
Per tant, cal acreditar una absència total de vincle familiar entre pares i fills, que aquesta absència de relació sigui coneguda per tothom, que sigui continuada en el temps en el sentit que no hi hagi cap relació ni tracte entre ells, i que la causa sigui imputable exclusivament al fill/filla sense intervenció dels pares, és a dir, que es pugui provar que la voluntat del pare ha estat la de comunicar-se i tenir constància de la vida quotidiana del fill (SAP Tarragona, Secc 1ª, 20/2014, de 28.01.2014).
Quant a un fill menor d'edat, la jurisprudència considera que l'absència de relació es presumeix imputable exclusivament al mateix quan aquesta persisteix en assolir la majoria d'edat mitjançant actes d'evitació clara, ometent informar el pare sobre els estudis que realitza o el seu domicili, o d'altres tan rellevants com el canvi de cognoms que un fill va dur a terme i va ometre comunicar, indicant que no li semblava important. (SAP Barcelona, Secc 18, 192/2012, de 15.03.2012)
Durant la seva minoria d'edat, caldrà provar que aquesta és imputable al mateix mitjançant l'acreditació d'una conducta de desafecció contundent i reiterada i la prova d'una conducta del pare dirigida a aconseguir el restabliment de la relació o, com a mínim, orientada a la recerca de la comunicació i la relació amb el fill.
El fonament del precepte en qüestió es basa en el principi de solidaritat familiar, la qual es trenca quan concorre alguna de les causes de desheredament com a excepció a l'obligació legal d'aliments, i constitueix un càstig o sanció a la persona que ha manifestat una conducta que, en el si familiar, es considera atentatòria de la dignitat, retret i mereixedora de sanció jurídica (SAP Barcelona, Secc 18, 267/2014, de 22.04.2014).
Contacta amb nosaltres sense compromís si necessites ajuda. Som especialistes en dret de família:
