.jpg)
Redactat per Cyrielle Agut
Advocada laboral i fiscal
Saber-ne més
1. La relació existent entre l'empresa i els membres del Consell d'Administració amb càrrec d'alta direcció no és laboral, sinó mercantil.
En diverses ocasions, el Tribunal Suprem ha anat aclarint la naturalesa de la relació que uneix una empresa amb els membres del seu Consell d'Administració, en concret si ha de ser qualificada com a mercantil o laboral.
La Sala del Social del Tribunal Suprem en la seva sentència del 28 de setembre de 2017, recurs 3341/2015, aporta un matís clau a l'hora d'apreciar la diferència entre tots dos tipus de relació.
En concret, sí que és cert que les persones que formen part de l'òrgan de direcció de l'empresa poden tenir al mateix temps una relació laboral amb l'esmentada empresa, però això només seria possible per realitzar treballs COMUNS o ORDINARIS. Aquest podria ser el cas de l'administrador que té un contracte de treball amb l'empresa per prestar serveis amb la categoria professional de cap de secció o gerent de secció, ja que les tasques pròpies d'aquesta categoria s'entenen com a derivades d'una relació laboral comuna.
En el moment en què una mateixa persona exerceix al mateix temps el càrrec de conseller i treballs d'alta direcció, tal com seria el cas d'un Gerent o Director General, caldrà entendre que la relació és mercantil perquè en tals supòsits el doble vincle té l'únic objecte de gestió i administració de l'empresa, que el càrrec d'administrador o conseller comprèn.
Seguint la mateixa trajectòria jurisprudencial, la Sala Primera d'aquest Tribunal, en la Sentència de 21 d'abril de 2005, abans esmentada, ha assenyalat que «quan els consellers assumeixen les funcions d'administrador gerent, atès que aquestes dues funcions no apareixen diferenciades en el nostre Dret, cal concloure que les primeres absorbeixen les pròpies de la gerència, que, en conseqüència, es consideraran mercantils» (FD Tercer).
2. Es recupera una relació laboral sempre que existeixi pacte exprés entre el treballador i l'empresa.
Com a excepció al punt 1 desenvolupat anteriorment, podríem trobar-nos amb una situació d'una relació laboral que es reactiva, en el cas de la jurisprudència d'un Alt Directiu i l'empresa, sempre que existeixi un pacte exprés entre ambdues parts que prevegi el reconeixement de la relació com a laboral.
En concret, el Tribunal Suprem, Sala del Social, Secció 1a, del 24 de maig de 2011, recurs 1427/2010, va venir a matisar la jurisprudència que va establir que en supòsits d'exercici simultani d'activitats pròpies del Consell d'Administració de la Societat, i d'alta direcció o gerència de l'empresa (que establia que allò que determinava la qualificació de la relació com a mercantil o laboral no era només el contingut de les funcions que es realitzaven, sinó també la naturalesa del vincle).
En el cas d'aquesta sentència, el vincle entre l'Alt Directiu i l'empresa va ser en un primer moment laboral en realitzar i pactar un contracte de treball de relació laboral especial d'alta direcció. Aquest contracte d'alta direcció es va extingir en el moment en què l'Alt Directiu va passar a formar part del Consell d'Administració. Uns anys més tard va cessar com a conseller extingint-se la relació mercantil com a membre del Consell d'Administració, deixant oberta la possibilitat de reprendre la relació laboral especial prèvia a aquesta relació mercantil si així ho haguessin previst les parts contractualment.
3. Fonamentació jurídica de la postura a favor del reconeixement com a relació mercantil.
L'exclusió de la relació de laboralitat dels socis i consellers d'administració que realitzen altres tasques diferents de les pròpies de la seva qualitat de soci pot venir donada per la manca de la nota d'alienitat quan aquest soci/conseller d'administració ostenta la titularitat d'una quota societària determinant o poder de decisió, gestió i administració, de manera que la prestació de treball que pugui realitzar-se s'efectuarà sempre per a l'èxit d'aquesta empresa.
D'altra banda, cal destacar la manca de dependència en el treball, quan es tracta de persones que formen part de l'òrgan màxim de direcció de l'empresa.
Les actuacions de les persones que constitueixen l'òrgan d'administració de la societat comporten la realització de comeses inherents a la condició d'administradors de la societat, i s'adeqüen plenament a l'exercici del càrrec de conseller o membre dels òrgans d'administració a les empreses.
D'aquí la postura del Tribunal Suprem, Sala Social, en les seves diverses sentències de 21 de gener, 13 de maig, 3 de juny i 18 de juny de 1991 (rec. 1368/1991) i 11 de març de 1994 (rec. 1318/1993), que estableixen que en els supòsits d'exercici simultani d'activitats pròpies del Consell d'administració de la Societat i d'alta direcció o gerència de l'empresa, allò que determina la qualificació de la relació com a mercantil o laboral no és el contingut de les funcions sinó la naturalesa del vincle.
Per tant, si existeix una relació d'integració orgànica, en l'àmbit de l'administració, les facultats de la qual s'exerciten directament o mitjançant delegació interna, la relació no és laboral, sinó mercantil.
Per a més informació, pot contactar amb nosaltres:
