L'acomiadament disciplinari tal com el coneixem, i regulat als articles 54 i 55 de l'Estatut dels Treballadors, està experimentant divergències d'interpretació per part dels nostres diferents Tribunals Superiors de Justícia, cadascun seguint un criteri diferent dels altres.
Redactat per Cyrielle Agut
Advocada laboralista
1. Declaració "automàtica" de la improcedència de l'acomiadament disciplinari en cas d'incompliment de l'audiència prèvia
Efectivament, la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears ha marcat un gir en el procediment que ha de seguir l'empresari a l'hora de comunicar l'acomiadament disciplinari a un empleat (Sentència 68/2023, de 13 de febrer): és obligatori dur a terme una audiència prèvia del treballador abans de procedir al seu acomiadament per motius disciplinaris?
Si bé l'article 7 del Conveni 158 de l'OIT, essent aquest el fonament jurídic d'aquest TSJ, estableix el principi que el treballador, abans que es doni per extingida la seva relació laboral, ha de tenir la possibilitat de defensar-se dels càrrecs formulats contra ell, la qual cosa implica que aquests càrrecs haurien d'expressar-se i posar-se en el seu coneixement abans de l'extinció, no s'indica tampoc la forma concreta en què haurien de presentar-se els càrrecs. En tot cas, el TSJ de les Illes Balears es ratifica en la seva línia jurisprudencial en declarar que en cas de manca d'audiència prèvia a l'acomiadament, i encara que hi hagi realment motiu de procedència de l'acomiadament, aquest hauria de declarar-se automàticament improcedent.
Lluny de ser una opinió pròpia del TSJ de les Illes Balears, el TSJ d'Extremadura en una recent sentència (15 de setembre de 2023, recurs 326/2023) reafirma aquest criteri obligatori previ a la notificació de l'acomiadament disciplinari.
2. POSTURA INTERMÈDIA DEL TSJ DE MADRID
En la seva sentència 425/2023, de 28 d'abril, el TSJ de Madrid va aportar un matís en la interpretació realitzada pels TTSSJJ de les Illes Balears i Extremadura i ens va indicar que, si bé comparteix l'aplicació directa de l'article 7 del Conveni 158 i considera que la seva aplicació ha de prevaldre en tot cas sobre l'aplicació de l'article 55 de l'Estatut dels Treballadors, la conseqüència que precisa aquesta sentència és diferent. L'incompliment de la fase d'audiència prèvia a l'acomiadament no és un requisit "l'incompliment del qual la Llei espanyola vinculi a la declaració d'improcedència de l'acomiadament"; sinó que dona lloc a una indemnització per danys i perjudicis d'acord amb l'article 1101 del Codi Civil.
3. NOU CRITERI ESTABLERT PEL TSJ DE CATALUNYA I TSJ DE VALÈNCIA
El pronunciament de la sentència núm. 7688/2023 del TSJ de Catalunya del 4 de juliol discrepa en tot punt amb les conclusions dels TTSSJJ de les Illes Balears i Extremadura, i ens indica que:
- No dóna lloc a l'aplicació directa de l'article 7 del Conveni 158.
- L'incompliment del tràmit d'audiència prèvia no té cap efecte sobre la qualificació de l'acomiadament.
- Prefereix aplicar l'article 1 del Conveni 158, segons el qual, "allò que hi és regulat s'haurà d'aplicar mitjançant la legislació nacional. L'article 7 no és d'aplicació directa si hi ha un desenvolupament normatiu intern posterior, i en el nostre cas, aquest desenvolupament ve en els articles 55.1 i 2 del TRLT, així com la jurisprudència d'aplicació, malgrat que només s'estén a determinats col·lectius de treballadors".
És a dir que en el moment en què l'empresa ha lliurat al treballador la carta d'acomiadament, comunicant-li les faltes comeses que se li imputen perquè pogués defensar-se amb plenes garanties, així com la seva qualificació, i això sense haver passat per una audiència prèvia a l'acomiadament, s'entén que l'empresari ha complert totes les seves obligacions formals d'acord amb la normativa espanyola interna i amb la legislació internacional.
De la mateixa manera, el TSJ de la Comunitat Valenciana del 12 de desembre de 2023 rebutja l'aplicació de l'article 7 del Conveni 158 i indica que:
- Mitjançant l'aplicació d'aquest article, efectivament, s'exigeix que el treballador conegui els càrrecs abans de l'acomiadament, però no és directament aplicable si hi ha una normativa interna posterior. És el cas dels articles 55.1 i 2 de l'Estatut dels Treballadors espanyol.
- L'Estatut dels Treballadors no exigeix la tramitació d'un expedient previ en acomiadaments disciplinaris si el treballador no és representant legal dels treballadors o representant sindical.
4. ALESHORES, QUIN CRITERI CAL SEGUIR?
Òbviament, fins que la Sala IV del Tribunal Suprem no es pronunciï, no podem confirmar quina és la línia correcta a seguir en la matèria, de manera que estem a l'espera de la seva sàvia interpretació. Mentrestant, si l'acomiadament té lloc a Catalunya, sembla prudent tenir en compte la línia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que a més concorda amb la nostra opinió jurídica:
1.- El Conveni C158 de l'OIT estableix en el seu article 1 que necessita desenvolupament legislatiu intern i, per tant, no seria aplicable la necessitat d'audiència prèvia prevista en el seu article 7.
2.- La sentència del TSJ de Balears fa referència a un empleat públic, i la normativa exposada en aquell cas sí que contemplava la necessitat d'audiència prèvia, que no es va respectar.
