Si heu arribat aquí buscant com es declara algú pròdig, la resposta curta és que ja no es pot. La prodigalitat va deixar d'existir com a institució el setembre de 2021, i amb ella van desaparèixer la incapacitació i la tutela de persones adultes.
El que hi ha ara és una altra cosa, amb una altra lògica: un sistema de mesures de suport que no retira la capacitat jurídica de ningú, sinó que l'acompanya. Aquest article explica què va canviar, què s'aplica avui i què fer si ja existeix una declaració antiga sobre un familiar.
La prodigalitat ja no existeix
La Llei 8/2021 ho diu al preàmbul sense embuts: se suprimeix la prodigalitat com a institució autònoma, perquè els supòsits que contemplava encaixen en les normes sobre mesures de suport aprovades amb la reforma.
I la seva disposició derogatòria única no deixa marge: queda derogada tota regulació de la prodigalitat continguda en qualsevol norma de l'ordenament jurídic. El mateix apartat deroga a més expressament els articles 299 bis i 301 a 324 del Codi Civil.
Convé un avís sobre les fonts, perquè aquí es comenten molts errors de bona fe. Els antics articles 286 a 298 del Codi Civil regulaven la curatela i la prodigalitat. Aquests números continuen existint, però avui diuen una cosa completament diferent: el 287 és la llista d'autoritzacions judicials del curador amb funcions de representació, el 294 la seva responsabilitat, i els 295 a 298 el defensor judicial.
Què s'aplica avui: les mesures de suport
L'article 249 del Codi Civil fixa els principis. La finalitat és permetre el desenvolupament ple de la personalitat i l'actuació jurídica en condicions d'igualtat. Les mesures d'origen legal o judicial només procedeixen a falta o per insuficiència de la voluntat de la pròpia persona, i s'han d'ajustar als principis de necessitat i proporcionalitat. Qui presta el suport ha d'actuar atenent la voluntat, els desitjos i les preferències de qui el rep.
L'article 250 enumera quatre categories: les mesures voluntàries, la guarda de fet, la curatela i el defensor judicial.
Mesures voluntàries: el que un decideix per si mateix
És la via preferent, i la menys coneguda. L'article 255 permet a qualsevol persona major d'edat preveure en escriptura pública les mesures de suport relatives a la seva persona o als seus béns, fixant-ne l'abast i els controls que vulgui establir.
- El poder preventiu, articles 256 i 257. Es pot atorgar un poder amb una clàusula que el mantingui vigent si en el futur es necessita suport, o un poder que només entri en joc en aquest cas. L'article 258 hi afegeix una cosa important: aquests poders sobreviuen a la constitució posterior d'altres mesures de suport.
- L'autocuratela, article 271. Es pot proposar o excloure en escriptura pública persones concretes per exercir de curador, i regular com ha de funcionar la curatela. L'article 272 estableix que aquesta proposta vincula l'autoritat judicial, que només se'n pot apartar per resolució motivada i davant de circumstàncies greus desconegudes per qui la va fer.
Dit d'una altra manera: qui s'anticipa decideix. Qui no s'anticipa deixa la decisió en mans d'un jutge i d'un ordre legal de preferència.
Guarda de fet: sovint n'hi ha prou
És una mesura informal, i la reforma li va donar un pes que abans no tenia. Segons l'article 263, qui exerceix adequadament la guarda de fet continua en la seva funció encara que existeixin mesures voluntàries o judicials, sempre que aquestes no s'apliquin eficaçment.
El límit són els actes representatius: per fer-los, l'article 264 exigeix una autorització obtinguda mitjançant un expedient de jurisdicció voluntària, en què s'escolta la persona amb discapacitat.
Curatela: només si no hi ha una altra via suficient
L'article 269 és explícit: l'autoritat judicial constitueix la curatela quan no existeixi una altra mesura de suport suficient. I aquí hi ha el canvi de fons respecte del sistema anterior: la curatela és assistencial per defecte. La representació només és possible en els casos excepcionals en què resulti imprescindible, i els actes concrets s'han de fixar de manera precisa.
Quan el curador sí que té funcions de representació, l'article 287 li exigeix autorització judicial per a una llista d'actes que inclou alienar o gravar immobles i establiments mercantils, disposar de béns de significat personal o familiar especial, i donar immobles en arrendament per un termini inicial superior a sis anys.
L'article 294 fixa la seva responsabilitat per culpa o negligència, amb una acció que prescriu als tres anys des de la rendició final de comptes.
Defensor judicial: per al puntual i per als conflictes
L'article 295 el reserva a supòsits concrets: quan qui hagi de prestar suport no ho pugui fer, quan hi hagi conflicte d'interessos, o quan el suport necessari sigui ocasional, encara que es repeteixi.
Què ha canviat realment
- Ja no hi ha «incapacitació», ni total ni parcial. La capacitat jurídica no es retira. Se'n dona suport a l'exercici.
- Ja no es nomena un «tutor» a un adult. La tutela només subsisteix per a menors.
- No és cert que la persona deixi de poder signar contractes. Aquesta afirmació, molt repetida, corresponia al sistema anterior.
La disposició transitòria primera de la Llei 8/2021 ho remata: des de la seva entrada en vigor, les meres privacions de drets de les persones amb discapacitat, o del seu exercici, van quedar sense efecte.
El procediment: primer jurisdicció voluntària
La via de principi ja no és un procediment contenciós. L'article 756.1 de la Llei d'Enjudiciament Civil ho delimita: el procés contenciós s'aplica només quan en l'expedient de jurisdicció voluntària s'ha formulat oposició, o quan aquest expedient no s'ha pogut resoldre.
Qui el pot promoure, article 757: la persona interessada mateixa, el seu cònjuge no separat o qui estigui en situació de fet assimilable, un descendent, un ascendent o un germà. El Ministeri Fiscal l'ha de promoure si no existeixen aquestes persones o no ho han fet.
I l'article 759 imposa proves que el tribunal no pot ometre: entrevistar-se amb la persona amb discapacitat, donar audiència al cònjuge i als parents més pròxims, i acordar els dictàmens pericials necessaris.
Sobre la durada, siguem honestos: els terminis reals depenen del jutjat i desconfieu de qui us doni una xifra tancada. El que sí que es pot anticipar és la via: si no hi ha conflicte familiar, l'expedient de jurisdicció voluntària és més curt i més barat que un contenciós.
Si ja existeix una declaració antiga
És la situació més freqüent a la pràctica, i la que té una acció concreta associada.
La disposició transitòria segona manté en vigor les mesures derivades de declaracions de prodigalitat anteriors fins que es produeixi la seva revisió.
La disposició transitòria cinquena, en la redacció donada per la Llei Orgànica 5/2024, estableix el mecanisme:
- Les persones afectades, inclosos expressament els declarats pròdigs, així com els tutors, curadors, defensors judicials i apoderats preventius, poden sol·licitar la revisió en qualsevol moment.
- Sol·licitada la revisió, s'ha de produir en el termini màxim d'un any.
- Si ningú no la sol·licita, la revisió es farà d'ofici o a instància del Ministeri Fiscal en un termini màxim de sis anys.
Aquest termini de sis anys mereix una precisió, perquè circula molt la xifra antiga: la redacció original de la Llei 8/2021 preveia tres anys, i va ser la Llei Orgànica 5/2024 la que el va ampliar a sis.
La conseqüència pràctica és senzilla. Esperar la revisió d'ofici pot significar anys amb una mesura que ja no s'ajusta a la llei. Demanar-la activa un termini d'un any.
Les mesures noves també es revisen
L'article 268 del Codi Civil obliga a revisar les mesures adoptades judicialment en un termini màxim de tres anys. El jutge pot, de manera excepcional i motivada, fixar un termini més llarg que no pot excedir de sis anys. I en tot cas es revisen davant de qualsevol canvi en la situació de la persona.
Les resolucions judicials i els documents notarials sobre mesures de suport s'inscriuen al Registre Civil, article 300.
Què ja no val, tot i que se segueixi llegint
- La declaració de prodigalitat com a procediment disponible.
- La Llei 13/1983 de reforma del Codi Civil en matèria de tutela, com a legislació aplicable.
- Els antics articles 286 a 298 del Codi Civil sobre curatela i prodigalitat, els números dels quals avui diuen una altra cosa.
- La incapacitació i el nomenament de tutor a persones adultes.
- El procés contenciós com a via normal, amb sentència que fixa un «grau d'incapacitat».
Parlem del vostre cas
En aquesta matèria la pregunta operativa no és «com l'incapacito», sinó quin suport necessita realment aquesta persona i quina és la via menys invasiva per donar-l'hi. La llei obliga a plantejar-ho en aquest ordre, i a la pràctica és també el que menys conflicte familiar genera.
Si encara no hi ha res establert, el que sol convenir és mirar primer les mesures voluntàries: un poder preventiu o una autocuratela fets a temps eviten un procediment sencer. Si ja existeix una declaració antiga, l'acció concreta és sol·licitar la revisió, que activa un termini d'un any en lloc d'esperar-ne fins a sis.
Som un despatx de Barcelona i treballem en espanyol, català, anglès, francès i italià. Si voleu saber quina via correspon a la vostra situació, expliqueu-nos el vostre cas.
