En les incapacitats civils correspon promoure la declaració al cònjuge o parella, fills, pares o germans quan una malaltia o deficiència de caràcter físic o psíquic impedeixi a la persona governar-se per si mateixa, tot això a fi de preservar-la personal i econòmicament. Si el presumpte incapaç és un menor d'edat, només estan legitimats els qui exerceixin la pàtria potestat o la tutela.
La incapacitació pot ser total o parcial. En el primer cas es nomenarà un tutor a l'incapaç; en el segon, un curador.
declaració d'incapacitat:
Procés de mesures judicials de suport i assistència per a persones incapacitades
En els darrers anys, el sistema legal espanyol ha experimentat una reforma important en allò que abans es coneixia com el procés d'incapacitació. Amb l'entrada en vigor de noves normatives, aquest procés ha passat a denominar-se mesures judicials de suport i assistència, un canvi que reflecteix una major sensibilitat envers la protecció i el suport a les persones que no poden gestionar els seus propis assumptes de manera autònoma.
En què consisteix aquest procediment?
Aquest procediment va adreçat a les persones que, a causa d'una malaltia o deteriorament cognitiu, ja no poden prendre decisions en la seva vida quotidiana, tant en l'àmbit legal com en el financer. L'objectiu d'aquest procés és garantir que aquestes persones rebin el suport necessari mitjançant el nomenament d'un assistent, també conegut com a tutor, que actuarà en nom seu en qüestions legals, econòmiques i patrimonials.
Passos del procés judicial
El procés per establir mesures judicials de suport i assistència s'inicia amb la presentació d'una demanda davant el jutjat competent, que sol ser el del lloc de residència de la persona afectada. Per a la demanda, cal aportar una sèrie de documents clau, com ara:
- Certificat de naixement de la persona.
- Certificats mèdics actuals que acreditin el seu estat de salut i la seva incapacitat per gestionar els seus assumptes.
- Llibre de família.
- Relació de béns i patrimoni, incloent-hi declaracions de IRPF i patrimoni, així com resolucions de la Seguretat Social relatives a pensions que estigui percebent.
Un cop presentada la demanda, el jutge nomenarà un equip pericial, que inclou un metge forense, per avaluar la capacitat de la persona afectada. Posteriorment, es fixarà una data per a la vista oral en la qual compareixeran els familiars propers i, si cal, testimonis. Després de l'audiència, el jutge dictarà una sentència que determinarà el grau d'incapacitat de la persona i el nomenament del seu assistent o tutor.
Funcions de l'assistent o tutor
L'assistent és la persona designada per actuar en nom de la persona afectada. Un cop emesa la sentència, la persona declarada incapacitada no podrà realitzar actes jurídics ni signar contractes de manera independent; aquestes responsabilitats passaran a mans de l'assistent. Aquest pot ser un dels familiars propers, com un fill o filla, que s'encarregarà de gestionar tots els assumptes relacionats amb el patrimoni, els contractes i altres decisions legals.
Durada del procediment i costos associats
El procés de mesures judicials de suport i assistència pot trigar entre 8 i 12 mesos, en funció de la sobrecàrrega dels jutjats i de la localitat on es tramiti. En una ciutat com Barcelona, aquest seria el termini habitual.
Quant costa un procediment d'incapacitat?
Pel que fa als honoraris, poseu-vos en contacte amb nosaltres perquè us fem una estimació tenint en compte els costos de l'advocat i del procurador.
Conclusió
El procés de mesures judicials de suport i assistència està dissenyat per protegir els drets i el benestar de les persones que, per raons de salut, ja no poden autogestionar-se. A través d'aquest procediment, es busca garantir que aquestes persones comptin amb el suport adequat per continuar amb les seves vides de manera digna i segura, confiant en el recolzament d'un assistent que gestioni els seus assumptes en nom seu.
Declaració de prodigalitat.
Afecta la persona que malbarata el seu patrimoni de forma habitual, posant-lo en perill injustificadament en perjudici de la seva família.
Correspon promoure la declaració de prodigalitat al cònjuge o parella, descendents o ascendents que percebin aliments del presumpte pròdig o es trobin en situació de reclamar-los-hi, i als representants legals de qualsevol d'ells. En defecte d'aquests, el Ministeri Fiscal.
El declarat pròdig estarà subjecte a curatela.
Si necessites l'ajuda d'un especialista:
LEGISLACIÓ: Llei 13/1983, de 24 d'octubre, de Reforma del Codi Civil en matèria de tutela.
La Curatela: Disposicions Generals i Casos de Prodigalitat
La curatela és una institució jurídica que té com a objectiu protegir i assistir les persones que, per diverses circumstàncies, no poden gestionar els seus propis assumptes de manera autònoma. A continuació, es detallen les disposicions generals i els casos específics en què s'aplica aquest tipus de protecció.
Disposicions Generals sobre la Curatela
Article 286. Subjectes a curatela
Estan subjectes a curatela aquelles persones que, per la seva situació, requereixen la intervenció d'un curador per assistir-les en la presa de decisions. Entre els casos més comuns s'hi troben:
- Emancipats els pares dels quals hagin mort o estiguin incapacitats per exercir l'assistència prevista per la llei.
- Persones beneficiades per la majoria d'edat, que requereixen assistència per a determinats actes.
- Declarats pròdigs, que són persones que, per la seva conducta, posen en risc el seu patrimoni i el benestar de les persones del seu entorn.
Article 287. Curatela per sentència d'incapacitació
A més, la curatela s'aplica a aquelles persones a les quals una sentència d'incapacitació, o la seva modificació judicial posterior, les col·loca sota aquesta forma de protecció. Això dependrà del grau de discerniment de la persona afectada.
Article 288. Abast de la curatela en casos específics
En els casos previstos en l'article 286, la curatela té com a objectiu específic la intervenció del curador en els actes que els menors emancipats o els pròdigs no puguin realitzar per si mateixos.
Article 289. Funció del curador en la incapacitació
Quan una persona és declarada incapacitada, la curatela se centra en l'assistència del curador en aquells actes que la sentència especifica. La curatela, per tant, no implica una substitució completa de la capacitat de la persona, sinó que es limita als actes indicats.
Article 290. Actes no especificats en la sentència
Si la sentència d'incapacitació no especifica els actes que requereixen la intervenció del curador, s'entén que la curatela abasta els mateixos actes en els quals, segons el Codi Civil, els tutors necessiten autorització judicial.
Article 291. Normes aplicables als curadors
Les normes sobre nomenament, inhabilitat, excusa i remoció que s'apliquen als tutors també són vàlides per als curadors. En aquest sentit, no poden ser curadors aquelles persones que hagin estat declarades en fallida o concurs i no hagin estat rehabilitades.
Article 292. Continuïtat entre tutela i curatela
Quan una persona que estava sota tutela passa a estar sota curatela, el càrrec de curador serà exercit per la mateixa persona que exercia de tutor, llevat que el jutge disposi el contrari.
Article 293. Anul·lació d'actes sense la intervenció del curador
Qualsevol acte jurídic realitzat sense la intervenció del curador, quan aquesta sigui necessària, serà anul·lable a sol·licitud del curador o de la persona sotmesa a curatela, d'acord amb el que estableixen els articles 1.301 i següents del Codi Civil.
Curatela en Casos de Prodigalitat
Article 294. Sol·licitud de declaració de prodigalitat
La declaració de prodigalitat pot ser sol·licitada pel cònjuge, els descendents o ascendents que rebin aliments del presumpte pròdig, o que estiguin en condicions de reclamar-los. Si aquests no ho sol·liciten, serà el Ministeri Fiscal qui ho faci.
Article 295. Procediment per a la declaració de prodigalitat
La declaració de prodigalitat s'ha de fer mitjançant un judici contradictori, on es valoraran els fets i es determinarà si el comportament del demandat justifica la seva qualificació com a pròdig.
Article 296. Representació del demandat en cas d'incompareixença
Si el demandat per prodigalitat no compareix al judici, serà representat pel Ministeri Fiscal. En cas que aquest sigui part interessada en el procediment, es nomenarà un defensor per representar el demandat, tal com estableix la Llei d'Enjudiciament Civil per als procediments en rebel·lia.
Article 297. Actes previs a la declaració de prodigalitat
Els actes jurídics realitzats pel declarat pròdig abans de la presentació de la demanda no podran ser impugnats per motius de prodigalitat.
Article 298. Limitacions imposades al pròdig
La sentència judicial que declari la prodigalitat establirà quins actes el pròdig no podrà realitzar sense el consentiment del seu curador, limitant així la seva capacitat per actuar en determinats àmbits, especialment els relacionats amb el seu patrimoni.
CONCLUSIÓ
Aquest conjunt de normes té com a objectiu protegir tant els menors emancipats com les persones declarades incapaces o pròdigues, garantint que els seus interessos i béns estiguin salvaguardats sota la supervisió i l'assistència d'un curador.
Si voleu més informació sobre nosaltres com a advocats de família, us proporcionem aquest enllaç
