L'article 18 de la Constitució Espanyola garanteix "el dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge". En un món de memes i "fake news", en el qual una idea, una imatge o un vídeo poden difondre's arreu del món gairebé instantàniament, moltes persones físiques i jurídiques corren el risc de vulnerar aquest dret, encara que sigui sense voler-ho.
Aleshores, a què ens referim exactament quan parlem del dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge, i quines són les sancions per a qui vulnera aquest dret? Fem-ne un repàs.
Quins àmbits de la vida queden protegits pel dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge?
Alguns àmbits que es consideren especialment inviolables són els nostres domicilis (en els quals no es pot entrar ni registrar sense ordre judicial) i les nostres comunicacions privades (el caràcter secret de les quals ha de garantir-se llevat que hi hagi ordre judicial), i l'ús de les tecnologies informàtiques estarà limitat per la llei si cal per protegir aquests drets.
Tot i que la persona afectada per la vulneració d'aquest dret hagi mort, el dret el podran invocar el cònjuge, els descendents, els ascendents i els germans d'aquesta persona.
A tall d'aclariment, la Llei Orgànica 1/1982, de 5 de maig, de protecció civil del dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge recull a l'article 7 algunes actuacions concretes que es consideren il·legítimes davant la llei:
- L'emplaçament en qualsevol lloc d'aparells d'escolta, de filmació, de dispositius òptics o de qualsevol altre mitjà apte per a enregistrar o reproduir la vida íntima de les persones.
- La utilització d'aparells d'escolta, dispositius òptics o de qualsevol altre mitjà per al coneixement de la vida íntima de les persones o de manifestacions o cartes privades no destinades a qui faci ús de tals mitjans, així com el seu enregistrament, registre o reproducció.
- La divulgació de fets relatius a la vida privada d'una persona o família que afectin la seva reputació i bon nom, així com la revelació o publicació del contingut de cartes, memòries o altres escrits personals de caràcter íntim.
I a l'article 8 es detallen algunes accions específiques que no es consideren il·legítimes:
- No es reputaran, amb caràcter general, intromissions il·legítimes les actuacions autoritzades o acordades per l'Autoritat competent d'acord amb la llei, ni quan predomini un interès històric, científic o cultural rellevant.
- En particular, el dret a la pròpia imatge no impedirà:
-
- La seva captació, reproducció o publicació per qualsevol mitjà quan es tracti de persones que exerceixin un càrrec públic o una professió de notorietat o projecció pública i la imatge es capti durant un acte públic o en llocs oberts al públic.
- La utilització de la caricatura d'aquestes persones, d'acord amb l'ús social.
- La informació gràfica sobre un succés o esdeveniment públic quan la imatge d'una persona determinada aparegui com a merament accessòria.
Les excepcions previstes als paràgrafs a) i b) no seran d'aplicació respecte de les autoritats o persones que exerceixin funcions que per la seva naturalesa necessitin l'anonimat de la persona que les exerceixi.
Sancions per Vulneració del Dret a l'Honor
La Llei Orgànica 1/1982 atorga a l'honor protecció civil davant de qualsevol tipus d'intromissió, i afirma que el dret és irrenunciable, inalienable i imprescriptible. Tanmateix, la via principal de defensa del dret a l'honor és la via penal. En l'àmbit penal, la vulneració del dret a l'honor es contempla al Codi Penal espanyol. Els delictes contra l'honor es divideixen en dues categories principals: la calúmnia i la injúria.
- Calúmnia: La calúmnia implica la imputació d'un delicte a algú sabent que és fals o amb menyspreu temerari envers la veritat. Qui cometi calúmnia pot ser condemnat a penes de presó que van de 6 mesos a 2 anys, així com a multes (de dotze a 24 mesos, si es difongués la manifestació o, en cas contrari, multa de sis a 12 mesos).
- Injúria: La injúria fa referència a expressions o manifestacions que menyscaben la dignitat d'una altra persona, sense arribar a acusar-la d'un delicte. Aquestes expressions han de considerar-se suficientment greus davant la llei. Qui cometi injúria pot ser condemnat a penes de multa de 3 a 7 mesos (o fins a 14 mesos per a aquelles manifestacions greus que es difonguessin).
És important tenir en compte que per invocar la via penal el demandant ha de ser l'ofès. A més, serà responsable civil solidàriament la persona física o jurídica propietària del mitjà informatiu a través del qual s'hagi propagat la calúmnia o injúria. Finalment, si l'acusat reconeix que les seves afirmacions no eren certes i les retira, la pena serà més lleu. En tal cas, el jutge pot ordenar que la retirada es publiqui en el mateix mitjà en què es va fer l'afirmació original.
Tanmateix, cal destacar la nostra llibertat d'expressió, establerta a l'article 20 de la Constitució Espanyola. El nostre dret a l'honor i la nostra llibertat de comunicar o rebre informació veraç poden ser difícils de compaginar. Per exemple, el 2021 l'Audiència de Girona va declarar que una dona que havia criticat el seu empresari a les xarxes socials després del seu acomiadament havia de ser absolta de les acusacions d'injúria en contra seu perquè simplement havia exposat la situació tal com l'havia viscuda i percebuda.
El dret a l'honor a Espanya és un element fonamental de la dignitat humana i està protegit tant a nivell civil com penal. Les sancions per vulnerar aquest dret poden incloure indemnitzacions per danys, penes de presó, multes i/o retirades públiques, depenent de la gravetat de la infracció. És important que les persones siguin conscients de les seves responsabilitats pel que fa a la difamació i la injúria, i que es respecti l'equilibri entre el dret a l'honor i la llibertat d'expressió en una societat democràtica.
Creieu que s'ha vulnerat el vostre dret a l'honor, a la intimitat i a la pròpia imatge? Poseu-vos en contacte amb un dels nostres advocats per saber com podem ajudar-vos:
