.jpg)
Des de fa uns anys, són moltíssims els articles interessants en matèria laboral i social, així com les sentències, sobre robotització i el futur del dret del treball.
Fa un temps, el Fòrum Econòmic Mundial, en relació al futur del treball, advertia que, entre els anys 2015 i 2020, la digitalització de la indústria podia comportar la desaparició de 7,1 milions de llocs de treball i la creació de 2,1 milions de nous ocupacions.
En el mateix sentit, tal com es recull en un article de l'any 2017 del catedràtic de Dret del Treball, Sr. Jesús R. Mercader Uguina, Revista y Derecho núm. 27, s'indicava que els experts de CaixaBank Research pronosticaven que «un 43% dels llocs de treball actuals a Espanya tenen un risc elevat de ser automatitzats a mig termini». A mesura que l'economia es reactiva lentament, aquest component d'atur tecnològic pot pesar més del compte: molts llocs de treball que es van destruir no tornaran mai més; seran substituïts per màquines més eficients."
Sobre aquests antecedents, ens trobem amb la recent notícia publicada a La Vanguardia, per la qual CaixaBank presentava de matinada als sindicats la seva proposta definitiva en la reunió negociadora del Expedient de Regulació d'Ocupació (ERE), que contemplava 6.452 extincions de contracte, motivades en principi per la fusió amb Bankia, amb un gran esforç de les parts en el procés de negociació, amb adscripció voluntària de treballadors, millores compensatòries i reducció del personal afectat.
En qualsevol cas, no hem d'oblidar el que va dir en el seu moment el catedràtic Mercader i el que va exposar en el informatiu La Voz del Sur, amb data de 29 de juny, el Sr. Enrique Coiros, del SECB (Sindicat d'Empleats de CaixaBank), que recorda que "paguem els plats trencats de la digitalització quan s'envia al caixer automàtic; complim les ordres dels nostres superiors. Som víctimes del model que s'imposa a la banca".
Certament, amb la pandèmia per COVID-19, tot el tema de la digitalització i les seves conseqüències s'ha avançat anys llum, sense adonar-nos-en i veient-nos immersos en qüestions que consideràvem futures, que ja formen part de la nostra vida quotidiana, com el teletreball, el dret a la desconnexió digital i altres implicacions en les nostres tasques diàries, amb moltes feines que fa temps que les realitzen màquines, fins al punt de plantejar-nos fins i tot si les màquines han de cotitzar per tal de mantenir el sistema.
Com pronosticava el Nobel d'Economia Wassily Leontief el 1983, "el rol dels humans com a factor de producció disminuirà de la mateixa manera que va disminuir fins a desaparèixer el rol dels cavalls en la producció agrícola amb la introducció dels tractors".
Tot això és cert, però em pregunto: pot una màquina substituir totes les feines? Amb garanties?
Sobre aquesta pregunta, us presento un article de la revista econòmica "Bloomberg", recollit per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, S.A (TV3, Catalunya Ràdio) el 30 de juny de 2021, a les 20:42 hores, que té el titular següent:
"Com Amazon utilitza algoritmes per acomiadar treballadors amb correus automatitzats" (How Amazon Uses Algorithms to Fire Workers With Automated Emails)
Segons la denúncia d'una quinzena de treballadors autònoms, la multinacional Amazon ha anat un pas més enllà i ha acomiadat treballadors mitjançant un correu automatitzat, generat per uns algoritmes que han decidit qui no feia correctament la seva feina.
Com a expert laboralista, cal assenyalar que el que s'ha exposat pot tenir els seus inconvenients, no només pels requisits formals que exigeix la normativa espanyola per tal que el treballador en quedi degudament informat, i per la picaresca que en aquest sentit fan servir molts professionals del dret i particulars, sinó també, i això és molt important, pel que fa a les causes de l'acomiadament i la seva acreditació.
En el cas concret, segons explica la revista econòmica Bloomberg, un repartidor d'Arizona, Stephen Normandin, de 63 anys, va ser acomiadat a partir de la interpretació que els sistemes de monitoratge feien del seu rendiment laboral, sense tenir en compte les causes que eren alienes al control del repartidor, i generant automàticament el correu electrònic amb el qual es comunicava l'extinció del contracte a l'esmentat senyor Normandin.
Sense entrar ara a valorar si ens trobem davant d'un treballador per compte d'altri o per compte propi, considero que la causa d'acomiadament que s'indica és genèrica, basada en informació i incompliments prèviament introduïts al sistema per personal informàtic, segurament instruït per assessors legals (o no), potser sense tenir en compte les possibles particularitats dels incompliments que es pretenen fer valer ni la pràctica de la prova que calgui dur a terme en un procés juridicollaboral, primer en primera instància i després davant dels tribunals.
En aquest punt, cal destacar les vegades que, com a assessors legals, hem debatut a nivell empresarial amb els nostres clients, empreses, sobre la gravetat o no del fet en qüestió i les possibles repercussions de la mesura que es pretenia adoptar. El mateix val per als clients particulars, treballadors, que han vist extingits els seus contractes de treball amb causes genèriques o de difícil pràctica processal per part contrària, amb les conseqüències que això comporta.
Cal recordar que, en matèria laboral, especialment en fase processal, "allò que no és a la carta no existeix". D'aquí la importància de formalitzar convenientment les extincions de contracte, així com les causes de l'extinció. Amb la defensa que correspongui en dret o el seu "atac".
Tornant al Sr. Normandin, que treballava a la divisió de paqueteria Flex, aquest assegurava que l'incompliment que l'algoritme havia utilitzat per a l'extinció del seu contracte es basava en el lliurament d'uns productes dins d'un complex d'apartaments que tenia l'accés tancat, que no van poder ser lliurats i dels quals l'algoritme va prendre nota, acumulant-ho al seu expedient, i rebent al cap de pocs dies la comunicació d'extinció.
I que quan va voler reclamar les causes del seu acomiadament, Normandin va rebre una resposta molt genèrica escrita pel mateix sistema, sense trobar ningú "a l'altre costat".
Particularment, segons el meu criteri, aquesta extinció té clares les seves conseqüències d'acord amb la normativa espanyola, i caldria valorar si conflueixen amb "altres algoritmes" que s'hagin pogut introduir al sistema (o no) pel que fa a les extincions que puguin practicar-se a un determinat grup de persones, amb la possible vulneració de determinats drets (o no).
En aquest cas, cal tenir en consideració allò que exposa l'article 24 de la Carta Social Europea, que entra en vigor per al nostre ordenament jurídic l'1 de juliol d'aquest any, pel que fa a l'acomiadament que s'hagi efectuat, el qual recull els postulats del Conveni núm. 158 de l'OIT, que d'altra banda ja es recollien en el nostre ordenament, amb diversos pronunciaments quant al possible acomiadament sense causa:
- Resolucions que han defensat la nul·litat per frau de llei (cal destacar la STSJ de Catalunya de 6 de juny de 2019 i la del Jutjat Social 1 de Terrassa de 29 de novembre del mateix any)
- Resolucions que han declarat la improcedència (cal destacar la STSJ de Catalunya de 21 de juny de 2020 i les del Jutjat Social núm. 34 de Madrid, de 21 de febrer i 21 d'octubre, totes dues del 2020)
Entenc que, a partir de l'algoritme plantejat per la empresa, es pot justificar l'existència d'una causa no discriminatòria, sempre que no hi hagi altres qüestions de fons (o algoritmes diferents que impliquin vulneració de drets i puguin acreditar-se).
En tot cas, la resposta automàtica i genèrica anunciada, tot i que ens pugui sorprendre, ja és present a les nostres vides; per exemple, quan reclamem a una empresa la devolució d'un producte i aquesta ens fa una oferta automàtica perquè el conservem, oferta que es repeteix quan no estem satisfets amb la resposta i tornem a reclamar, amb l'únic canvi potser en la quantia compensatòria, i la resposta torna a ser automàtica.
És evident que, en l'àmbit laboral, tot té les seves conseqüències i cal examinar-les cas per cas, especialment en matèria d'acomiadaments o d'altres drets laborals, com si cada cas fos un hipotètic recurs de cassació per a la unificació de doctrina (els qui hàgiu arribat a aquest tràmit sabreu entendre'm) i, més de prop, amb el respecte que mereix al despatx cada cas concret, tant des del punt de vista empresarial com de la part social, tractant-lo com si fos «un vestit a mida».
Per concloure, recordem la nostra grandesa com a éssers humans: "Els ordinadors aprenen, nosaltres comprènem" (segons paraules d'Henning Beck), ja que els ordinadors no tenen capacitat d'improvisació, cosa que generarà al nostre favor una sèrie d'oportunitats, especialment quan es produeixin situacions kafkianes (o per evitar-les), controlant tot el procés, atès que un automatisme pot provocar discriminacions, amb les seves conseqüències.
D'aquí la importància de la comunicació extintiva, amb la conveniència (si no necessitat) d'estar degudament assessorat per un expert en dret laboral.
En qualsevol cas, empatia, capacitat d'adaptació i de millora, recordant sempre que la imaginació no té límits.
Que tingueu un bon dia.
