.jpg)
La sostraccció internacional de menors a Espanya
La sostracció internacional de menors és una realitat que la presència cada vegada més nombrosa de matrimonis mixtos ha donat lloc a una forma d'incompliments en dret de família que es corresponen amb l'anomenada sostracció internacional de menors.
El component internacional ve determinat generalment per la diferent nacionalitat dels membres de la parella o matrimoni, o la seva naturalesa mixta, i per l'existència de fills comuns menors d'edat que són traslladats del lloc de la seva residència habitual al lloc d'origen d'un dels dos progenitors o a un tercer estat, diferent del que residien, sense que es produeixi el retorn al lloc de residència habitual, incomplint deliberadament l'obligació de devolució i vetant d'aquesta manera tota relació amb l'altre progenitor.
Què s'entén per sostracció internacional de menors?
Perquè es pugui parlar de sostracció il·lícita ha d'existir una vulneració d'un dret de custòdia, entès el terme custòdia en un sentit ampli, ja que segons la interpretació del Conveni de la Haia de 1980 sobre els aspectes civils de la sostracció de menors al qual ara ens referirem, podrà sol·licitar la restitució no sols aquell progenitor que tingui un dret de custòdia en sentit estricte, sinó també el progenitor que sigui titular d'un dret de visites.
És a dir, el concepte "custòdia" en el context del qual parlem es correspon amb el dret a escollir la residència o el domicili del menor, i això, com és sabut, es vincula en la nostra legislació a la pàtria potestat o també anomenada potestat parental, atès que l'article 156 del Codi Civil estableix que la pàtria potestat l'exerceix qui conviu amb el menor i, per la seva banda, l'article 236-11.6 del Codi Civil de Catalunya estableix que la decisió del domicili del menor requereix el consentiment de l'altre progenitor.
Aquesta és una primera matisació que cal tenir en compte, ja que obre l'espectre de la casuística a molts més supòsits dels que la gent creu, tal com observem en les consultes que ateniem.
Si té dubtes...
¿Es pot reclamar la sostracció de menors sense resolució judicial prèvia?
Sí. Contràriament al que molts clients creuen, no és necessari que existeixi una resolució judicial prèvia que atorgui un determinat dret de guarda o règim de visites, ja que el que es protegeix veritablement és l'exercici efectiu d'un dret de custòdia o règim de visites, i amb això, el manteniment de l'statu quo del menor, la qual cosa pot donar-se en una mera separació de fet. És important tenir clar aquest extrem perquè, òbviament, obre la possibilitat de tutela a situacions de facto que, d'una altra manera, no tindrien empara judicial.
Cal que hi hagi un desplaçament internacional efectiu que aparti el menor de l'altre progenitor i que aquest desplaçament, tal com hem dit, sigui la causa d'un canvi efectiu o variació substancial del seu estatus. Naturalment, es requereix que el trasllat o la retenció impliqui apartar-lo de la seva "residència habitual", entenent aquest terme com el lloc en què el menor tingui una certa integració en un entorn social i familiar, i podent servir com a mitjans de prova que acreditin aquesta residència habitual el padró, l'escolarització o el seguiment mèdic, entre d'altres.
Quin termini tinc per reclamar una sostracció de menors?
La prosperabilitat de l'acció encaminada al retorn depèn que aquesta s'exerciti dins de l'any en què es va produir la sostracció o retenció il·lícites, ja que passat un any el nen ja s'ha arrelat.
Quina legislació és aplicable a una sostracció de menors?
La legislació bàsica en la matèria la constitueixen, a més de la Convenció sobre els Drets de l'Infant de 20/11/1989, el citat Conveni de La Haia de 1980, subscrit actualment per 90 països, i ratificat per Espanya el 28/05/1987, i per als casos que es donin entre països membres de la Unió Europea, el Reglament número 2201/2003 (Brussel·les II bis), relatiu a la competència, el reconeixement i l'execució de resolucions judicials en matèria matrimonial i de responsabilitat parental, aplicable a tots els països de la UE des de l'1/03/2005, excepte a Dinamarca. D'altra banda, existeixen també convenis bilaterals entre estats i legislació interna, com en el cas espanyol, que per a qüestions processals regeixen encara els articles 1.901 a 1.909 de la Llei d'Enjudiciament Civil de 1981.
On he d'interposar la demanda davant d'una sostracció de menors?
Ens podem trobar davant de dues situacions:
- Bé que un menor que residia a Espanya sigui traslladat per un dels progenitors a un estat diferent sense el consentiment de l'altre, en aquest cas, aquest haurà d'interposar la corresponent demanda davant l'Autoritat Judicial del lloc on s'ha efectuat el trasllat il·lícit.
- O bé, el cas en què es traslladi a Espanya un menor que residia habitualment en un altre lloc, i es rebi a Espanya la demanda sol·licitant la devolució.
Quan es denega el retorn o la devolució del menor davant d'una sostracció internacional de menors?
L'Autoritat Judicial competent només pot denegar la sol·licitud de retorn o devolució: si el sol·licitant no ostentava un dret efectiu de custòdia; o si ha transcorregut més d'1 any des que es va produir el trasllat, atès que en aquest cas es presumeix el arraigo (arrelament social, familiar o laboral) del menor en aquest nou lloc de residència; si hi ha consentiment de l'altre progenitor; o per la oposició del propi menor.
Òbviament, sempre es denegarà la restitució quan aquesta impliqui un greu risc per al menor (pensem en supòsits de violència domèstica) o es vulnerin drets fonamentals i llibertats públiques. Cal saber que aquestes excepcions a la restitució s'han d'interpretar de manera totalment restrictiva, atès que l'esperit de la regulació cerca la restitució immediata.
A Espanya, els casos de sostracció internacional han anat en augment i, en concret, durant l'últim any, en el seu conjunt hi ha hagut un increment del 13%, havent-se resolt prop de 200 casos, si bé no sempre amb l'agilitat i la celeritat desitjades, a causa de dèficits de cooperació internacional de tots els operadors, jutges, autoritats centrals i advocats inclosos.
En última instància, tot procediment de sostracció internacional de menors haurà de tenir com a criteri rector preservar al màxim el bé més preuat, és a dir, l'interès superior del menor, el qual sempre haurà de prevaldre a l'hora de decidir sobre qualsevol ordre de restitució o devolució que es dicti o es denegui, amb voluntat de ser segura i justa.
En definitiva, es tracta de trobar solucions que protegeixin el menor i no els possibles interessos creats dels seus progenitors. Tot això requereix, com sempre, un exercici responsable que necessita la cooperació i, sobretot, la coordinació de tots els operadors jurídics que intervenen en el cas concret, a fi d'evitar la petrificació de situacions que no haurien de produir-se si s'actués d'una manera lúcida, conscient i àgil.
Si necessita més informació, no dubti a contactar amb nosaltres.
Us proporcionem aquest enllaç perquè tingueu més informació de tot el que fem.
