El protocol familiar és un document que se subscriu entre els diversos parents i familiars que ostenten participacions en una empresa familiar. És un instrument útil per al desenvolupament i la gestió de les empreses familiars i, per tant, és convenient recomanar a aquestes la formalització del mateix per considerar-lo pràctic i adequat per a la seva regulació.
D'altra banda, el concepte de Protocol Familiar l'hem de cercar en el Reial Decret 171/2007, que defineix el Protocol Familiar com aquell conjunt de pactes subscrits pels socis entre si o amb tercers amb els quals mantenen vincles familiars, que afecten una societat no cotitzada, en la qual tinguin un interès comú amb la finalitat d'assolir un model de comunicació i consens en la presa de decisions per regular les relacions entre família, propietat i empresa que afectin l'entitat.
El protocol pot ser un document privat, que se subscriu entre els diversos parents i familiars que ostenten participacions en la empresa, però també pot elevar-se a escriptura pública, afegint-se al document públic de constitució, als estatuts de la societat o simplement recollint només en una escriptura aquest protocol.
La PUBLICITAT del protocol familiar és, per tant, VOLUNTÀRIA. La decidirà l'òrgan d'administració atenent a l'interès social.
És possible, així mateix, la publicitat extraregistral mitjançant la publicació al lloc web de la societat, el domini o adreça d'Internet del qual consti al Registre Mercantil.
Per a l'accés registral del protocol familiar, no es contempla la possibilitat de publicitat directa; només es preveuen formes de presentació de circumstàncies del protocol familiar.
L'única modalitat de publicitat del protocol amb eficàcia probatòria material (oposabilitat a tercers) és mitjançant la inscripció dels acords socials adoptats en execució d'un protocol familiar publicat , la qual cosa exigeix que es mencioni expressament aquesta circumstància i l'elevació a públic dels acords socials en execució del protocol.
QUÈ ENTÉN LA LLEI PER empresa FAMILIAR?
No existeix en el nostre ordenament jurídic una definició d'empresa familiar; únicament en el dret tributari podem trobar-ne l'accepció. Així, s'estableix en l'Impost sobre el Patrimoni una exempció total dels béns necessaris per desenvolupar una activitat empresarial o professional o de les participacions en entitats operatives que tinguin el caràcter de "familiars"; i en l'Impost sobre Successions i Donacions, una reducció en la base imposable del 95% del valor del patrimoni empresarial per al cas que els beneficiaris siguin el cònjuge (o convivent), ascendents, descendents, consanguinis o adoptats del causant o donant; i, en defecte de tots ells, fins a ascendent i col·laterals de tercer grau.
En definitiva, es determina que tenen dret als esmentats beneficis les empreses individuals, és a dir, les que no tenen forma societària o d'un altre tipus, en les quals l'empresari o professional és la persona física directament, sempre que exerceixi l'activitat econòmica de què es tracti de manera habitual, personal i directa i constitueixi la seva principal font de renda, tot estenent-se l'exempció no solament als elements propis de l'empresari o professional, sinó també a la part dels béns sobre els quals ostenti titularitat compartida amb el seu cònjuge.
I, al seu torn, es consideren empreses familiars les entitats, amb cotització o sense en mercats organitzats, que no siguin de mera gestió d'un patrimoni mobiliari o immobiliari, en les quals una persona tingui de forma individual almenys el 5 per cent del capital o el patrimoni de la mateixa, o el 20 per cent conjuntament amb el seu cònjuge, ascendents, descendents o col·laterals de segon grau, ja sigui per parentiu, afinitat o adopció, i, finalment, que bé la persona quan és titular de les participacions individualment, bé un dels membres del grup familiar, en un altre cas, exerceixi efectivament funcions de direcció a l'empresa, percebent per això una retribució que representi més del 50 per cent dels seus rendiments empresarials, professionals i del treball
QUINS TIPUS DE PACTES S'INCLOUEN HABITUALMENT EN EL PROTOCOL FAMILIAR?
El Protocol serveix per a la regulació de pactes, dels quals els més freqüents són:
- Els relatius a la composició, el funcionament i la presa de decisions en els òrgans socials i,
- Els pactes sobre drets econòmics, en especial:
- la política de dividends,
- la valoració periòdica de participacions o accions,
- la distinció entre els drets polítics i els econòmics en la societat.
- la creació d'un mercat interfamiliar per a aquestes participacions o accions, a fi de facilitar la separació de socis i assegurar l'obtenció de liquiditat.
ELS PACTES SUCCESSORIS:
El protocol familiar també pot contribuir a establir les bases per a afrontar una successió ordenada i professionalitzada mitjançant els pactes successoris.
Així, es permet resoldre en vida dels titulars de la empresa la qüestió relativa a la continuïtat de la empresa, anticipant la successió.
També serà molt convenient la planificació de la successió mitjançant el testament, ja que la sort de la empresa familiar no pot deixar-se a les regles de la successió intestada. N'hi ha prou de pensar en la possibilitat de commutació de l'usdefruit universal per l'atribució de la quarta part de l'herència que l'article 442-5 CCCat ofereix al cònjuge (o convivent) vidu intestat.
Quan el testament no respecti la voluntat del Protocol Familiar, sobre la base de les normes estatutàries es pot negar al beneficiari la condició de soci i satisfer-lo en metàl·lic pel valor real de les participacions transmeses.
Catalunya ha volgut facilitar la transmissió intergeneracional de manera ordenada, mitjançant la modificació del règim successori establint un nou sistema de successió contractual en el qual es permetin els pactes entre els cònjuges, les parelles i els familiars (no es permeten amb tercers).
Efectivament, amb aquesta forma de delació de l'herència (els pactes successoris) es permet resoldre en vida dels titulars de la empresa la qüestió relativa a la continuïtat de la empresa, anticipant la successió. De fet, la regulació dels pactes successoris en el Llibre Quart del Codi Civil Català té molt present la seva aplicabilitat en la transmissió mortis causa de la empresa familiar. Al seu torn, la connexió íntima entre el protocol familiar i el pacte successori la trobem a l'article 431-7.1 CCCat, que preveu que l'escriptura del pacte successori també pot contenir estipulacions pròpies d'un protocol familiar.
CONCLUSIONS SOBRE ELS PROTOCOLS FAMILIARS:
En definitiva, el Protocol Familiar, atès el seu caràcter atípic, no té un contingut predefinit i podrà regular qüestions i matèries de naturalesa mercantil, successòria, familiar i laboral que els integrants de la empresa Familiar vulguin estipular.
Pel que fa a la empresa Familiar, es diu que restaria pendent l'aprovació d'un Estatut de la empresa Familiar que regulés matèries civils, mercantils i fiscals, amb l'objectiu de reajustar les diferents regulacions que conflueixen en la seva ordenació.
A més d'un bon assessorament al respecte, recomanem també la mediació com a instrument vàlid per a la resolució de conflictes en la empresa familiar.
Si voleu més informació sobre els nostres serveis d'ajuda a la família, us facilitem aquest enllaç.
