Què és el contracte de factoring
El factoring és una operació financera mitjançant la qual una empresa cedeix les factures generades per les seves vendes a un banc que s'encarrega de gestionar el cobrament.
Tipus de contracte de factoring
El factoring sense recurs suposa per a l'empresa alliberar-se de la responsabilitat per insolvència del client, és a dir, protegeix l'empresa (que cedeix el deute al banc) davant la insolvència del seu client-deutor.
En canvi, en el factoring amb recurs, si el banc no pot cobrar, retorna les factures a l'empresa cedent i recupera l'import avançat, és a dir, sí que pot actuar contra l'empresa en cas d'impagament.
Com funciona el contracte de Factoring
No existeix una regulació normativa específica sobre aquests contractes, i es regeixen per les normes del Codi de Comerç i el Codi Civil sobre la cessió de crèdits, i per la Disposició addicional tercera de la Llei 1/1999, de 5 de gener, reguladora de les Entitats de capital Risc i de les seves societats gestores. La norma general preveu que l'empresa no respon de la solvència del deutor, llevat de pacte exprés o en cas que la insolvència fos anterior i pública.
En particular, l'article 1529 del Codi Civil indica que el venedor de bona fe (empresa cedent) no respon de la solvència del deutor llevat que s'hagi estipulat expressament, o que la insolvència fos anterior i pública. Per tant, d'una banda, en el contracte pot ser que no existeixi cap pacte de responsabilitat, de manera que el Client no respondria de la solvència del deutor, però sí que s'hauria de respectar la definició d'insolvència pactada.
De l'altra, els documents amb el Banc podrien contenir la previsió d'"insolvència notòria" o una cosa diferent, "que la insolvència fos anterior i pública", que és el que sí preveu el Codi de Comerç.
Exemple de contracte de Factoring
En particular, per exemple, pot passar que en el contracte amb el Banc el client cedeixi al Banc els crèdits amb la societat X (client del client) fins al límit global de, per exemple, 500.000€.
Aquest contracte pot estipular que:
- El Banc podrà gestionar el cobrament, garantir la insolvència i efectuar bestretes.
- Perquè el banc avanci els crèdits, aquests no han d'estar vençuts. A més, han de ser comunicats al Banc dins dels trenta dies següents al del naixement del crèdit.
- El factoring pot ser sense recurs, per exemple, però l'assumpció del risc per part del banc està condicionada al fet que la insolvència respecti la definició pactada en el contracte, establint condicions com ara:
- que el venciment dels crèdits cedits sigui posterior a la insolvència: que vindrà determinada per l'acte de declaració de concurs, la data del pla de reestructuració, l'acte de despatx d'execució o constrenyiment, o el pacte entre el Banc i el client que el crèdit resulta incobrable.
- Que la causa de l'impagament hagi de ser la insolvència. Si el deutor no paga per una causa diferent de la insolvència i el banc ja ha avançat l'import al client, el banc cancel·larà el finançament.
- Que fora dels supòsits assenyalats, es considera que no hi ha insolvència i, per tant, el banc no cobreix l'impagament.
