L'EXECUCIÓ I ELS EMBARGAMENTS EN EL PROCEDIMENT CONCURSAL

Un dels principis bàsics que regeixen en matèria concursal és el previst als arts. 142 i 143 TRLC (anterior art. 55 LC). El primer prohibeix l'inici d'execucions i constrenyiments, i disposa que:

"Des de la declaració de concurs, no podran iniciar-se execucions singulars, judicials o extrajudicials, ni tampoc constrenyiments administratius, inclosos els tributaris, contra els béns o drets de la massa activa". El segon imposa la suspensió dels procediments executius en tràmit, disposant que "Les actuacions i els procediments d'execució contra els béns o drets de la massa activa que es trobessin en tramitació quedaran en suspens des de la data de declaració de concurs, sens perjudici del tractament concursal que correspongui donar als crèdits respectius. Seran nul·les totes les actuacions que s'haguessin dut a terme des d'aquell moment".

La raó d'aquestes previsions és que correspon al jutge del concurs l'execució universal dels béns i drets que integren la massa activa del concursat, a fi de garantir la par conditio creditorum. Dit d'una altra manera, un cop declarado el concurs, les execucions que estiguessin en tràmit quedaran en suspens i les noves seran inadmeses a tràmit pels òrgans administratius i judicials; en cas contrari, seran nul·les totes les actuacions practicades fins a aquell moment.

Ara bé, aquesta regla general té diverses excepcions, les quals estan legalment taxades (arts. 144 a 146 TRLC).

1. Així, d'una banda, hi ha les execucions administratives i laborals, que podran continuar en els termes i condicions que fixa l'art. 144 TRLC. És a dir, podran continuar sempre que:
   
   
   1. no es tracti de béns necessaris per a la continuïtat de l'activitat empresarial o professional de la concursada, declaració que correspon al jutge del concurs. Ara bé, perquè l'execució separada pugui continuar, no n'hi ha prou que s'hagi dictat la provisió de constrenyiment abans de la declaració de concurs, sinó que
   2. també és necessari que la diligència d'embargament s'hagués dictat abans d'aquesta data. A més, existeix un límit temporal, ja que, d'acord amb l'art. 149 TRLC, l'execució separada cessarà amb l'obertura de la fase de liquidació.
2. D'altra banda, hi ha les execucions de garanties reals, recollides als arts. 145 i ss. TRLC (anterior art. 56 LC), i el creditor pot fer-se cobrar els seus drets mitjançant un procés d'execució hipotecària separada. 
   
   Ara bé, aquest dret d'execució separada té com a límit que el creditor amb privilegi especial no podrà iniciar execucions hipotecàries noves, i les ja iniciades quedaran en suspens, si el jutge del concurs declara que els béns afectes al pagament del privilegi són béns necessaris per a l'activitat empresarial o professional del concursat. Aquesta suspensió s'acordaria per un termini d'un any fins que s'aprovi el conveni o a comptar des de la declaració de concurs sense que s'hagués procedit a l'obertura de la fase de liquidació. La finalitat no és altra que promoure o facilitar la viabilitat de la empresa o que el deutor pugui assolir un conveni amb els creditors.

De conformitat amb els arts. 142 i 143 TRLC, tots els embargaments trabats sobre béns de la concursada amb posterioritat a la declaració de concurs són nuls de ple dret, en envair les competències del jutge del concurs, únic competent per a l'execució universal dels béns de la concursada. Així, per exemple, tindrà la consideració de nou embargament un embargament de crèdits futurs no nascuts en el moment de declarar-se el concurs.

Per tant, totes les quantitats que poguessin estar consignades al compte d'un altre jutjat que no sigui el Mercantil encarregat del concurs, si són posteriors a la declaració de concurs, hauran de ser transferides al compte bancari que designi a aquest efecte l'administració concursal, i caldrà declarar la nul·litat d'aquests embargaments i abstenir-se de practicar nous embargaments en el futur, mentre no es conclou el concurs.

Si, per contra, les quantitats consignades fossin fruit d'embargaments anteriors a la declaració de concurs, el jutjat corresponent hauria igualment de transferir aquestes quantitats al compte bancari que li designi l'administració concursal, en formar part de la massa activa del concurs. La raó de ser és que, declarat el concurs, totes les actuacions executives que s'haguessin pogut adoptar abans del mateix han de "suspendre's automàticament", quedant integrats tots els béns en la massa activa del concurs, siguin o no necessaris per a l'activitat empresarial de la concursada. Això és així perquè, per imperatiu legal, la declaració de concurs comporta la "suspensió" automàtica de tots els procediments civils en tràmit, i cal entendre la paraula "suspensió" des d'un punt de vista concursal, és a dir, no significa que aquests procediments d'execució civil es puguin reprendre, sinó que s'exhaureixen amb la declaració de concurs, i els béns i drets embargats han d'integrar-se en la massa activa del concurs, lliures de càrregues i gravàmens, la qual cosa comporta necessàriament l'aixecament i la cancel·lació dels embargaments trabats sobre ells. En cas contrari, s'estaria atorgant a aquests creditors executants una preferència de cobrament no reconeguda per la llei concursal. En aquest sentit s'ha pronunciat la secció 15a de l'AP de Barcelona, en la interlocutòria de 2 de febrer de 2017, que disposa el següent:

"Com indica la resolució recorreguda, tot i que el precepte parli de suspensió de les execucions en tràmit, en realitat no ens trobem davant d'una suspensió pròpiament dita, entesa com a paralització temporal d'un procés que està cridat a continuar. La norma al·ludeix, juntament amb la suspensió del procés, a la necessitat de donar al crèdit de l'executant el tractament concursal que correspongui. I això implica la integració lliure de càrregues dels béns objecte d'una execució anterior (article 76 de la LC) i la pèrdua de qualsevol dret o preferència de l'executant sobre els béns objecte d'embargament, atès que la llei concursal no admet més privilegis o preferències que els expressament reconeguts en ella (art. 89.2 LC). Els béns i drets s'integren en la massa activa

del concurs lliures de càrregues i en surten, igualment, sense càrregues. És a dir, qui adquireix un bé o dret del concursat ho fa lliure de traves, ja que l'executant que ha vist suspesa la seva execució no podrà invocar altres preferències que aquelles que li siguin reconegudes en el concurs."

Per consegüent, el pronunciament judicial relatiu a si els béns són o no necessaris per a l'activitat empresarial de la concursada només té sentit respecte d'aquelles execucions que poden continuar la seva tramitació de manera separada al concurs, com ara les execucions administratives, les laborals i les execucions reals, però no respecte de les execucions civils ordinàries, els embargaments de les quals han de quedar automàticament sense efecte per la sola declaració de concurs, quedant integrats aquests béns lliures de càrregues i gravàmens en la massa activa del concurs.