.jpg)
ES PODEN EXONERAR LES DEUTES DE Hisenda I Seguretat Social EN UN CONCURS?
La nova Llei concursal 2022 estableix literalment que el crèdit públic, ja siguin els deutes de la Seguretat Social o de l'Agència Tributària o Hisenda, no es poden exonerar a través del BEPI (avui EPI).
No obstant això, en relació amb la jurisprudència existent anterior que s'explica en els apartats següents, i en relació amb la jurisprudència europea existent, hi ha resolucions judicials o sentènciaes que afirmen i sentencien que sí que es pot exonerar el crèdit públic. Vegeu les sentències següents:
I ara el març de 2025 el Tribunal Suprem considera de nou que el crèdit públic pot ser exonerat:
Antecedents de Fet
-
Primera Instància: La Tresoreria General de la Seguretat Social (Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS)) va interposar una demanda d'incident concursal davant el Jutjat de Primera Instància núm. 6 de Logronyo, oposant-se a la sol·licitud d'exoneració de passiu insatisfet de María Consuelo. La Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) va argumentar que el deute públic no s'hauria d'incloure en el pla de pagaments i que s'hauria de regir per la seva normativa específica (el Jutjat va desestimar la demanda de la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) i va concedir a María Consuelo el benefici d'exoneració del passiu insatisfet, exceptuant els crèdits de dret públic privilegiats i per aliments) .
-
Segona Instància: La Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) va apel·lar la sentència de primera instància, però l'Audiència Provincial de Logronyo va desestimar el recurs i va confirmar la sentència inicial .
-
recurs de Cassació: La Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) va interposar un recurs de cassació al·legant la infracció dels articles 491.1 i 497 del Reial Decret Legislatiu 1/2020, que exceptuen els crèdits de dret públic de l'exoneració.
Fonaments de Dret
-
Interpretació de l'Article 491.1 TRLC: El Tribunal Suprem va analitzar l'extralimitació de l'article 491.1 del Text Refós de la Llei Concursal (TRLC) de 2020, que exceptua els crèdits de dret públic de l'exoneració. Es va concloure que aquesta excepció no estava present en la normativa anterior i que la seva inclusió alterava l'equilibri d'interessos ponderats en la Llei.
Exoneració sota un Pla de Pagaments: La sentència de ple 381/2019 del Tribunal Suprem va interpretar que els crèdits públics que no tinguessin la consideració de crèdit contra la massa o privilegiat quedaven afectats per l'exoneració sota un pla de pagaments.
Decisió del Tribunal Suprem
El Tribunal Suprem va desestimar el recurs de cassació interposat per la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS), confirmant la interpretació jurisprudencial que l'exoneració del passiu insatisfet pot estendre's als crèdits de la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS), excepte aquells que siguin considerats crèdits contra la massa o concursals.
Vegeu la sentència aquí
ANTECEDENTS SOBRE L'EXONERACIÓ DEL CRÈDIT PÚBLIC EN LA LLEI CONCURSAL
En matèria d'extensió de l'exoneració al crèdit públic, cal atenir-se al criteri mantingut pel Tribunal Suprem en la sentència de 2 de juliol de 2019, en la qual, bàsicament, es considera que s'ha d'incloure el crèdit públic en el sistema d'exoneració, tant general com especial (en la terminologia del vigent text refós). Això suposa, en aquest cas, la inclusió del crèdit públic privilegiat i contra la massa en el pla de pagaments i l'exoneració provisional de la resta del crèdit públic.
L'excés legislatiu del Text Refós de la Llei Concursal
L'entrada en vigor del Text Refós de la Llei Concursal, amb la modificació del règim d'extensió dels efectes de l'exoneració en l'art. 491 de la LC, no ha de suposar una modificació de la doctrina jurisprudencial anterior, en apreciar-se que l'esmentat art. 491 ha de ser inaplicat per vulnerar l'art. 82.6 de la Constitució Espanyola.
Aquesta vulneració deriva del fet que el Text Refós introdueix en l'art. 491 una regulació manifestament contrària a la norma que és objecte de refosa, concretament l'art. 178 bis 3, 4t, cosa que suposa un excés ultra vires en la delegació atorgada per procedir a la refosa, i permet als tribunals ordinaris, sense necessitat de plantejar una qüestió d'inconstitucionalitat (per totes, STC de 28/7/2016), inaplicar el precepte que es consideri que excedeix la matèria que és objecte de refosa.
En efecte, l'art. 178 bis 3, 4t de la LC regulava l'anomenada exoneració directa (ara denominada règim general), basada en la satisfacció o el pagament dels crèdits privilegiats i contra la massa i, si no s'havia intentat un acord extrajudicial de pagaments, el 25% dels crèdits ordinaris.
Certament, tal com exposa la STS de 2 de juliol de 2019, la regulació de l'exoneració de deutes de l'art. 178 bis generava molts dubtes, alguns dels quals han estat objecte d'aclariment en el Text Refós, dins de les finalitats pròpies d'un text refós.
No obstant això, que el sistema d'exoneració directa de l'art. 178 bis 3, 4t, tingués com a efecte l'exoneració de la totalitat del passiu no satisfet, crèdits ordinaris i subordinats, sense excepció, sense l'excepció del crèdit públic, era una qüestió indubtada per la doctrina i indiscutida als jutjats i tribunals.
L'única discussió doctrinal i pràctica se centrava en l'abast de l'exoneració, en el sistema d'exoneració provisional mitjançant pla de pagaments (avui anomenat règim especial), ja que l'art. 178 bis 5, apartat primer, aplicable únicament a aquest sistema, exceptuava el crèdit públic i per aliments de l'abast de l'exoneració provisional. Mentre que el paràgraf primer de l'art. 178 bis 6 començava dient que els crèdits no exonerats segons l'apartat anterior (entre els quals s'havien d'incloure els crèdits públics) podien ser exonerats a través del pla de pagaments. Si bé a continuació semblava remetre al sistema administratiu d'ajornament i fraccionament per als crèdits públics. Aquesta deficient regulació va ser objecte d'interpretació per la citada STS de 2 de juliol de 2019, en el sentit d'entendre que el crèdit públic podia ser objecte d'exoneració provisional i objecte de satisfacció a través del sistema de pla de pagaments mitjançant la inclusió del crèdit públic privilegiat i contra la massa no satisfet en el mateix.
Per això, es considera que l'art. 491 altera completament una norma clara i indiscutida del sistema cridada a refondre, alterant amb això el difícil equilibri de drets que regulava dit sistema i, per tant, la igualtat de tracte dels creditors, sense que aquesta alteració pugui ser, de manera molt clara, considerada un aclariment, regularització o sistematització de la norma vigent.
La inaplicació de l'art. 491 suposa que el Text Refós mantingui, pel que fa al règim especial, la mateixa dicció literal, encara que amb diferent sistemàtica, que els arts. 178 bis 5 i 6, que van ser interpretats per la STS de 2 de juliol de 2019, en el sentit que s'ha exposat.
Això suposa, per tant, que l'art. 497, que regula l'extensió de l'exoneració en el règim especial, sigui interpretat de la manera que recull la STS de 2 de juliol de 2019.
Jurisprudència:
Audiència Provincial de Barcelona, Interlocutòria 89/2022, 11 de maig. recurs 73/2022 (LA LEY 71426/2022)
La jurisprudència especifica també que l'exoneració del crèdit públic ha de ser explicada per la llei: segons la sentència Audiència Provincial d'Alacant.
CONCLUSIÓ
De moment, i a l'espera del que estableixi la reforma de la Llei Concursal, el crèdit públic pot ser exonerable. El jutge valorarà el pla de pagaments i podrà dictar una interlocutòria decretant-ne l'aprovació, sotmetent el crèdit públic al compliment d'aquest i obligant-lo a sotmetre's a la quitança i a l'espera que es determini.
Un cop transcorregut el termini de l'acord de pagaments, ja sigui d'1, 2 o 5 anys... el que sigui segons el pla, el concursat podrà demanar al jutjat que dicti l'exoneració definitiva dels deutes.
