the art of being legal


La protecció internacional: El conflicte d'Ucraïna

Davant el conflicte bèl·lic entre Rússia i Ucraïna, molts ciutadans ucraïnesos s'han vist obligats a abandonar el seu país i buscar seguretat en altres estats.

Article escrit per

Cristina Gozález Nájar

Advocada laboralista i d'estrangeria

Cristina González Nájar és advocada col·legiada a l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, especialitzada en dret laboral i estrangeria. A Conesa Legal, aporta assessorament àgil i resolutiu en matèria de relacions laborals i immigració.

Veure perfil professional

En quina situació jurídica es troben aquests ciutadans ucraïnesos que, fugint de la guerra, creuen les fronteres?

La nostra Constitució Espanyola regula el que coneixem com a "dret d'asil", que és el dret a buscar protecció internacional, sota la condició de refugiat, fora del país d'origen o de la residència habitual. Aquesta circumstància es dóna perquè fugen d'un conflicte que posa en perill la vida d'una persona, per l'existència de temors fundats de ser perseguida per motius de raça, religió, nacionalitat, opinió política o pertinença a un determinat grup social.

De fet, l'asil és un dret humà reconegut internacionalment, ja que també el regulen la Declaració Universal dels Drets Humans i la Convenció de Ginebra.

Com s'ha de tramitar?

A Espanya, tant els requisits com el procediment que s'ha de seguir estan regulats per la nostra Llei reguladora del dret d'asil i de la protecció subsidiària.

Amb la invasió de l'exèrcit rus a Ucraïna sembla que es compleixen els requisits mínims per considerar que els seus nacionals poden sol·licitar aquest dret d'asil al nostre país. Tanmateix, és important que sapiguem que cada estat pot establir, en la seva legislació interna, les condicions necessàries per a la seva tramitació.

Què han de tenir en compte els ciutadans ucraïnesos per a la tramitació del dret d'asil a Espanya?

Hem de partir de dues situacions diferents, en funció de si el ciutadà estranger es troba o no a Espanya.

Així doncs, si ja és a Espanya però no pot entrar al nostre territori, haurà de presentar la sol·licitud d'asil al mateix punt fronterer. En canvi, si el ciutadà estranger ja es troba al nostre país, haurà de presentar la sol·licitud davant l'Oficina d'Asil i Refugi (OAR), en qualsevol Oficina d'Estrangers, davant les Comissaries de Policia autoritzades o, fins i tot, als Centres d'Internament d'Estrangers.

Cal tenir en compte que la manca de documents d'identitat no suposarà cap impediment per a gestionar el dret de protecció internacional corresponent.

Quins drets tenen les persones a les quals se'ls reconeix la condició de refugiat?

elena-mozhvilo-0xAdOCXcHn8-unsplashEn un primer moment disposaran d'una "targeta blanca", que és el resguard que acredita que s'està en procés d'admissió a tràmit de sol·licitud d'asil i en la qual s'assigna un Número d'Identificació d'Estranger (NIE). A més, aquesta targeta autoritza a treballar fins a sis mesos des que es va formalitzar la sol·licitud de protecció internacional i es podrà renovar, passant a ser una "targeta vermella" fins que l'expedient sigui resolt.

Mentrestant, el sol·licitant d'asil podrà:

  • Romandre en territori espanyol, llevat que sigui requerit per un altre país de la Unió Europea o per un Tribunal Penal Internacional.
  • Disposar d'assistència sanitària en cas de necessitat.
  • Tenir assistència gratuïta d'un advocat.
  • Tenir assistència d'un intèrpret per entendre l'idioma.
  • Tenir dret que la seva sol·licitud sigui comunicada a l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) a Espanya.
  • Estar informat de l'estat del seu expedient i ser documentat com a sol·licitant de protecció internacional.

 

Cristina González Nájar

Advocada

Publicat el Actualitzat el