La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) del passat 18 de gener posa en dubte l'extinció automàtica del contracte de treball per incapacitat permanent total, prevista a l'article 49.1.e) de l'Estatut dels Treballadors. Aquesta resolució pot ser, si es consolida en la jurisprudència nacional, un canvi important en l'àmbit laboral, ja que comporta que l'extinció contractual per declaració d'incapacitat permanent no pugui ser un automatisme, sinó que, en teoria, perquè pugui produir-se aquesta extinció, l'empresari ha d'adoptar o mantenir prèviament ajustaments raonables que permetin a la persona treballadora mantenir el seu lloc de treball. Només en el cas que l'empresa pugui demostrar que aquests ajustaments constitueixen una càrrega excessiva es veuria alliberada d'aquesta obligació i, en conseqüència, podria operar l'extinció del contracte de treball.
EXTINCIÓ DEL CONTRACTE DE TREBALL PER INCAPACITAT PERMANENT: IMPACTE DE LA SENTÈNCIA DEL TJUE DEL 18 DE GENER DE 2024, CAS CA NA NEGRETA
El 18 de gener de 2024, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va emetre una sentència que prohibeix l'acomiadament d'un treballador amb discapacitat permanent total sense que l'ocupador hagi intentat adaptar el seu lloc de treball: cas Ca Na Negreta, SL contra J.M.A.R.
Sentència disponible aquí.
ANTECEDENTS
- Antiguitat del treballador JMAR a l'empresa Ca Na Negreta: octubre de 2012, amb la categoria de conductor de camió de recollida de residus a jornada completa.
- El desembre de 2016 va patir un accident de treball que li va provocar una fractura oberta del calcani del peu dret. Arran d'aquest accident de treball, el treballador va quedar en situació d'incapacitat laboral temporal.
- El 18 de febrer de 2018: resolució de l'INSS per la qual quedava extingida la situació d'incapacitat temporal i se li reconeixia una indemnització a tant alçat per lesió permanent per import de 3.120 euros. No obstant això, mitjançant aquesta resolució, l'INSS va denegar el reconeixement a J. M. A. R. d'una incapacitat laboral permanent d'acord amb l'article 193 de la LGSS.
- El 6 d'agost de 2018: sol·licitud del treballador a l'empresa de destinar-lo a un altre lloc de treball, adaptat a les seves seqüeles. L'empresa va acceptar aquesta sol·licitud i el treballador va passar de treballar com a conductor de vehicles motoritzats durant tota la jornada a treballar com a conductor en el sector dels punts de recollida mòbils, que era menys exigent des del punt de vista físic, requeria menys temps de conducció i era compatible amb les seves limitacions físiques.
- El 2 de març de 2020: sentència que reconeix la situació d'IPT per a la seva professió habitual, d'acord amb l'article 194 de la LGSS. Aquesta sentència indicava, en particular, que, «amb independència del fet que el treballador hagi estat reubicada per l'empresa i pugui prestar serveis actualment perquè només ha de conduir durant 40 minuts cada dia aproximadament, el cert és que la situació residual en què ha quedat el seu turmell i peu dret li impediria realitzar aquesta conducció de manera continuada en el cas que hagués de dedicar-s'hi de manera plena, com implica la seva professió habitual que és la de conductor de camió».
- El 13 de març de 2020: notificació d'acomiadament d'acord amb l'article 49, apartat 1, lletra e), de l'Estatut dels Treballadors, a causa de la seva incapacitat permanent total per exercir la seva professió habitual.
POSTURA DEL TJUE:
- L'article 49.1.e) de l'ET és contrari al dret comunitari, en concret a la Directiva 2000/78, en la part que habilita les empreses per extingir el contracte de treball d'un empleat en situació d'IP per a la seva professió habitual, llevat que aquesta situació tingui una previsió de millora en el termini de 2 anys.
- El TJUE fixa un criteri de procedència de l'acomiadament: l'empresa té l'obligació d'intentar dur a terme ajustaments raonables en un altre lloc de treball per assegurar la continuïtat en l'ocupació del treballador en situació d'IP.
- Si no fos possible efectuar aquests ajustaments raonables i necessaris per garantir la continuïtat de l'empleat a l'empresa, aquesta haurà d'acreditar la impossibilitat.
CONSEQÜÈNCIES PER A LA NORMA ESPANYOLA:
- Clara necessitat d'actualització de la legislació en la matèria, en concret de l'article 49.1.e) de l'Estatut dels Treballadors.
- Necessitat dels serveis de prevenció de riscos laborals de comprovar si hi ha un altre lloc de treball adaptat o susceptible de ser adaptat a la situació del treballador amb IPT.
- Mitjà de justificació de la impossibilitat d'adaptació d'un altre lloc de treball.
POSTURA DE LA JURISDICCIÓ ESPANYOLA
El Jutjat Social núm. 2 de Vigo ha dictat la primera sentència a Espanya que aplica la doctrina establerta en el cas Ca Na Negreta: impedeix acomiadar de forma automàtica els empleats en situació d'incapacitat permanent total. L'empresa en concret no havia dut a terme els ajustaments necessaris per permetre que el treballador pogués continuar prestant serveis per a l'ocupadora.
Per tant, va declarar l'acomiadament efectuat NUL per vulneració de drets fonamentals i per ser contrari a l'article 5 de la Directiva 2000/78.
Sentència disponible aquí.
Redactat per Cyrielle Agut
Advocada laboralista
