Analitzem la sentència del Tribunal Suprem, Sala Quarta, del Social, 974/2024 de 3 jul. 2024, Rec. 174/2022 que explica els requisits per canviar les condicions de treball d'una plantilla en una empresa raonant els requisits necessaris perquè la modificació substancial de condicions pugui declarar-se procedent.
Exemple sobre modificació substancial de condicions de treball:
Aquesta sentència versa sobre el conflicte col·lectiu contra Sociedad Estatal de Correos y Telégrafos. S.A. (CORREOS en endavant), en la qual la representació dels treballadors sol·licitava que es dictés sentència per la qual es declara la nul·litat o subsidiàriament la improcedència de la decisió de l'empresa consistent en la supressió del transport habilitat per traslladar el personal des de les localitats de València i Alacant als Centres de Tractament Automatitzat (CTA en endavant), així com a l'abonament dels danys i perjudicis que, si escau, puguin ser ocasionats per la mesura impugnada durant el temps en què produeixi efectes.
En data 12 d'abril de 2022 es va dictar sentència per la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en la qual consta la resolució següent:
"Estimem parcialment la demanda interposada per la Confederació Sindical de CC.OO. i UGT contra l'empresa CORREOS (...); i, en conseqüència, declarem INJUSTIFICADA la decisió empresarial impugnada de procedir a suprimir el servei de transport habilitat per traslladar el personal des de les localitats de València i Alacant als Centres de Tractament Automatitzat, amb efectes de 01-12-2021, condemnant l'empresa demandada a estar i passar per aquesta declaració, reposant el servei de transport d'empresa en idèntiques condicions a les existents anteriorment. Sense costes."
FETS PROVATS:
Ses van declarar provats els fets següents:
- L'any 1999 es van crear noves dependències físiques de Correus denominades CTA en uns polígons industrials ubicats, respectivament, a la localitat de Quart de Poblet, a 8 km de València, i a la localitat de Sant Vicent del Raspeig, a 16 km d'Alacant.
- Des de l'any 1999, l'empresa i els sindicats van assolir uns acords per implementar un transport habilitat per l'empresa per portar els treballadors a aquests centres de treball (València i Sant Vicent del Raspeig). El transport va sorgir com a conseqüència del trasllat forçós que van patir molts funcionaris, als quals el 4-6-99 se'ls va comunicar que podien optar entre acollir-se a l'autobús que facilitava l'empresa (on els 15 minuts del temps de desplaçament tant a l'entrada com a la sortida anirien a càrrec de l'empresa pel temps del viatge) o cobrar 12.000 pessetes mensuals.
- Aquests acords van ser confirmats el 2003. Al llarg d'aquests anys, els empleats que tenien reconegut el dret a gaudir d'aquestes línies s'han anat jubilant i cessant en els seus llocs. Actualment només queden 5 persones afectades per l'acord assolit el 1999. Aquest transport consistia en un autobús per cada torn de treball (matí, tarda i nit) que tenia origen a les dues capitals.
- Correus va remetre a les representacions sindicals una carta de data 14-10-21, informant-les de la seva intenció de suprimir les línies de transport de personal dels torns de matí i tarda dels CTA de València i Alacant, al·legant RAONS ORGANITZATIVES ("Infrautilització latent i notòria durant aquests darrers anys" —escàs ús per part del personal afectat del transport a suprimir—) i ECONÒMIQUES ("estem davant d'un cost excessiu per a un servei que únicament utilitzen 5-10 persones"). Es fa constar a la carta que "amb el pas dels anys, els serveis de transport s'han anat infrautilitzant, sense superar en el millor dels casos que sigui utilitzat pel 15% de la plantilla." I s'indica per a València que: "Aquest centre compta amb línies de transport públic." I per a Alacant que: "Aquest centre compta amb línies de transport públic accessibles i viables per a tots els treballadors al llarg de tot el dia".
- L'empresa quantifica el cost econòmic del transport en ambdues localitats, en 123.295,24 € en els dos darrers exercicis.
- Segons dades oficials publicades, l'empresa té un import de xifra de negocis de 1.872.243.000 € previst per a l'any 2021, 324 milions més que el 2020.
-
El Grupo Correos va registrar un resultat consolidat de 4,7 milions d'euros durant el primer trimestre de 2021, enfront de les pèrdues de 30,3 milions que va tenir en el mateix període de 2020. Malgrat això, la situació economicofinnacera és negativa. La previsió a inicis de 2022 era que les pèrdues de 2021 assolirien els 150 milions d'euros. Correos arrossega un dèficit estructural important que l'ha obligat a sol·licitar línies de crèdit.
Els representants al·legaren que:
- no compartien els seus fonaments, ni la qüestió dels costos ni la de la infrautilització.
- Desmentiren que a València existís transport públic adequat per accedir al centre de treball, atès que el més proper es troba a 1,5 km de distància, en una zona aïllada, poc segura i il·luminada, poc accessible i sense refugi.
- Es va dir que la proposta hauria de contenir l'estudi del cost d'un microbus.
- A Alacant es va dir que la ubicació actual del CTA presenta una gran dificultat no sols pel que fa a l'alternativa inexistent de transport públic municipal, sinó que a més l'eventual itinerari per a vianants resulta del tot intransitable i perillós.
- L'única línia de transport que s'aproxima a l'entorn (L7), ni per la seva oferta horària ni per la seva freqüència de pas (80 min) no constitueix una alternativa viable.
- Indicaren que l'empresa no pot, d'una banda, traslladar a un polígon industrial un centre de treball, amb un cost inferior al de mantenir-lo al nucli urbà i, al mateix temps, pretendre no assumir el desplaçament del personal al mateix.
- Reclamà a l'empresa la formalització d'una proposta alternativa.
Jurisprudència sobre les causes ETOP o motius econòmics, tècnics, organitzatius i de producció:
La doctrina del TS relativa al control judicial de la decisió empresarial, que ve resumida a la STS núm. 330/2021, de 17 de març, rec 14/2021, d'acord amb la qual des de la STS de 27 de gener de 2014 (Ple, rc. 100/2013, Cortefiel), venim recordant i aplicant a casos com el present la doctrina següent i, a més, la STC 8/2015 de 22 de gener, en examinar la constitucionalitat dels preceptes sobre reestructuracions empresarials ha assentat una doctrina freqüentment tinguda en compte per les nostres sentències sobre novacions no extintives (modificacions substancials, suspensions, inaplicació de convenis), com és obligat, i que convé recordar:
requisits perquè la modificació substancial de condicions de treball (MSCT) de caràcter col·lectiu sigui vàlida:
QUE L'ADEQUACIÓ SIGUI RAONABLE:
"[...] encara que a la Sala no li corresponguin judicis d'"oportunitat" que indubtablement pertanyen ara —igual que abans de la reforma— a la gestió empresarial, tanmateix la remissió que el precepte legal fa a les accions judicials i la tutela obligada que això comporta [ art. 24.1 CE ], determinen que l'accés a la jurisdicció no pugui sinó entendre's en el sentit que als òrgans jurisdiccionals els pertoca no sols emetre un judici de legalitat entorn de l'existència de la causa al·legada, sinó també de raonable adequació entre la causa acreditada i la modificació acordada; a banda, és clar, que el Tribunal pugui apreciar —si s'escau— la possible vulneració de drets fonamentals, ja que la mesura ha de ser plausible o raonable en termes de GESTIÓ EMPRESARIAL.Que compleixi l'estàndard d'un bon comerciant:
La STS 26 gener 2016 (rc. 144/2015) resumeix doctrina tot al·legant que pertoca a l'òrgan jurisdiccional comprovar si les causes, a més de reals, tenen entitat suficient per justificar la decisió extintiva i, a més, si la mesura és raonable en termes de gestió empresarial, és a dir, si s'ajusta o no a l'estàndard d'un bon comerciant, tal com es venia sostenint abans de la reforma de 2012
QUE L'ADEQUACIÓ SIGUI IDÒNIA:
Per Raonabilitat no s'ha d'entendre en el sentit d'exigir que la mesura adoptada sigui l'òptima per assolir l'objectiu perseguit amb ella [la qual cosa és privativa de la direcció empresarial, com ja hem dit], sinó en el que també s'adeqüi idòniament al mateix [judici d'idoneïtat], excloent en tot cas que a través de la degradació de les condicions de treball es pugui arribar —fins i tot— al que s'ha anomenat "dumping" social, atès que si bé tota reducció salarial implica una major competitivitat, tampoc no pot —sense més i per elemental justícia— ser admissible en qualsevol terme. Amb més motiu quan l'art. 151 del Tractat Fundacional de la UE estableix com a objectiu d'aquesta i dels Estats membres "la millora de les condicions de ... treball", a la qual fins i tot se subordina "la necessitat de mantenir la competitivitat de l'economia de la Unió"; i no es pot oblidar la primacia del Dret Comunitari i la interpretació obligada pro communitate que fins i tot s'arriba a predicar respecte de la pròpia Constitució, en aplicació de l'art. 10.2 CE".Que tingui una entitat suficient:
Amb caràcter general, ja hem assenyalat que no només és possible un control sobre la concurrència de la causa al·legada, sinó que és necessari, a més, un control de raonabilitat ple i efectiu sobre la mesura extintiva, comprovant si les causes al·legades i acreditades, a més de reals, tenen entitat suficient per justificar la decisió extintiva.Nivell d'exigència menor en MSCT que en Acomiadaments:
En efecte, el TC sosté que en la interpretació de la norma de què tractem - art. 41.1 ET, en la redacció donada per l'art. 12.1 de la Llei 3/2012 - "es pot prendre en consideració la definició de les «raons econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció» que es du a terme en altres preceptes de l'Estatut dels Treballadors ..., com ara: l'art. 47 (en matèria de suspensió del contracte o reducció de jornada), l'art. 51 (en relació amb l'acomiadament col·lectiu) o, finalment, l'art. 82.3 (respecte de la inaplicació de condicions de treball pactades en conveni col·lectiu). D'aquesta manera, el legislador no només ha orientat suficientment la tasca de l'aplicador, sinó que ha atorgat elements valoratius suficients per a la realització d'un control judicial de l'aplicació de la norma, com s'ha dit, ple i efectiu" ( STC 8/2015, de 22/gener, FJ 4.b, "in fine"). Plantejament amb el qual l'intèrpret màxim de la Constitució, fent una lectura del precepte ajustada a la tutela judicial efectiva, sembla apuntar —en matèria de MSCT— a la exigibilitat dels mateixos pressupòsits de «pèrdues», «disminució d'ingressos» i «canvis» [en mitjans o instruments de producció, sistemes i mètodes de treball; i demanda de productes o serveis] a què es refereixen els esmentats arts. 47, 51 i 82.3 ET ; si bé —entenem nosaltres— el nivell d'exigència no pot oferir la mateixa intensitat en les MSCT que en els altres supòsits, tant perquè el TC atribueix un valor merament orientatiu als preceptes als quals es remet, com per elemental respecte a la redacció literal de l'art. 41.1 ET, que qualifica com a causes suficients —econòmica, tècnica, organitzativa o de producció— les «que estiguin relacionades amb la competitivitat, productivitat o organització tècnica o del treball a l'empresa».No és només per incrementar el benefici empresarial:
En definitiva, després de la interpretació constitucional del precepte examinat, hem d'entendre que la MSCT no es presenta com un simple mitjà per aconseguir un increment del benefici empresarial, sinó una mesura racional per CORREGIR DEFICIÈNCIES en els diversos plans -ECONÒMIC, TÈCNIC, PRODUCTIU i organitzatiu- que l'art. 41.1 ET contempla.
La raó substantiva d'un tractament legal diferent de les decisions modificatives i extintives rau en el fet que els interessos en joc no són els mateixos quan la decisió empresarial comporta la pèrdua de l'ocupació ["flexibilitat externa" o "adaptació de la plantilla"] que quan significa un mer canvi en la manera o en les circumstàncies d'execució del treball ["flexibilitat interna" o "adaptació de condicions de treball"]. La distinta valoració o ponderació d'aquests interessos explica que la facultat de gestionar amb flexibilitat interna l'organització del treball, que és manifestació de la "llibertat d'empresa" i de la "defensa de la productivitat" reconegudes a l'art. 38 de la Constitució, s'atribueixi a l'empresari amb marges més amplis que la facultat de flexibilitat externa o de "reestructuració de la plantilla", la qual ha de trobar un punt adequat d'equilibri entre la "llibertat d'empresa" i el "dret al treball" dels treballadors acomiadats reconegut a l'art. 35 del mateix text constitucional.
El poder de l'empresari no és absolut i il·limitat:
En STS 24 novembre 2015 (rec. 1681/2014, Ple; King Regal, SA) o 422/2016 de 12 maig ( rc. 3222/2014; Eurest Colectividades, S.L.) i 1016/2016 de 30 novembre ( rc. 868/2015; Hearst Magazines, SL) afegim el següent
Queda normativament reconeguda la discrecionalitat -que no arbitrarietat- de l'empresari en la gestió de les mesures davant la situació de crisi. Ara bé, això no significa que el poder de l'empresari sigui absolut i il·limitat:
-
- Una cosa és que se li permeti, de manera àmplia, gestionar les crisis, adoptant a aquest efecte les decisions que estimi més oportunes i adequades per a les seves necessitats, decidint quin tipus d'intervenció realitza i amb quin abast; i,
- una altra de ben diferent és que això li confereixi un poder absolut d'intervenció en les condicions dels treballadors i en la pròpia subsistència dels vincles contractuals.
La mesura ha de ser proporcional:
Caldrà atendre al sotmetiment de la decisió a criteris de proporcionalitat, és a dir, la decisió empresarial ha de ser ADEQUADA a les circumstàncies causals concurrents posant l'accent en la realitat de la causa i en els seus efectes sobre els contractes de treball; limitant-se l'ulterior control judicial a la valoració de l'adequació del volum d'ocupació a la situació resultant de la causa acreditada, de manera que la causa econòmica, tècnica, organitzativa o productiva actuï sobre la plantilla creant la necessitat de reduir llocs de treball.
La causa productiva és la reducció del volum de producció contractada:
Les SSTS 30 juny 2015 (rec. 2769/2014) i STS 361/2016 de 3 maig (rec. 3040/2014) recopilen abundant doctrina i conclouen que: la pèrdua o disminució d'encàrrecs d'activitat ha de ser considerada per la seva origen una causa productiva, en tant que significa una reducció del volum de producció contractada.
Causa organitzativa és una afectació en els mètodes de treball i distribució de càrrega de treball:
Per l'àmbit en què es manifesta una causa organitzativa, en tant que afecta els mètodes de treball i la distribució de la càrrega de treball entre els treballadors.
No n'hi ha prou amb qualsevol situació econòmica negativa:
Correspon als òrgans jurisdiccionals no sols emetre un judici de legalitat entorn de l'existència de la causa al·legada, sinó també de raonable adequació entre la causa acreditada i la mesura acordada. Qualsevol situació econòmica negativa per si mateixa no n'hi ha prou per justificar els acomiadaments de qualsevol nombre de treballadors.
Ara bé, com s'ha reiterat, no correspon als Tribunals fixar la mesura "idònia", ni censurar la seva "oportunitat" en termes de gestió empresarial, per exemple, reduint el nombre de treballadors afectats. El control judicial, del qual no poden abdicar els Tribunals, per al supòsit que la mesura es consideri desproporcionada, s'ha de limitar a enjudiciar l'adequació de l'acomiadament produït dins dels termes exposats.
L'empresa ha d'actuar amb respecte a tots els drets i interessos en presència:
La STS 841/2018 de 18 de setembre (rcud. 3451/2016) examina l'acerv doctrinal ja recordat i conclou que el control judicial en ordre a la qualificació de l'acomiadament inclou, necessàriament, el d'apreciació de si concorre una causa real i versemblant. Els motius al·legats han de ser reals, actuals, proporcionals. L'empresa no té un poder absolut en ordre a configurar la mida de la seva plantilla, sinó que ha d'actuar amb respecte a tots els drets i interessos en presència.
Aplicació de la doctrina al cas de modificació substancial de condicions:
Partint d'aquesta doctrina, el Tribunal Suprem avalua si la sentència recorreguda ha respectat el cànon de raonabilitat i proporcionalitat en comparar les causes econòmiques i organitzatives que s'al·leguen amb la modificació substancial que s'impugna.
- En efecte, d'una banda, les causes són econòmiques (cost excessiu per a un transport que utilitzen poques persones, que s'xifra en 123.295,24 euros en els dos últims exercicis - HP 5-) i organitzatives (infrautilització latent i notòria en els últims anys del transport utilitzat per l'empresa). L'empresa té una xifra de negocis de 1.872.243.000 € per a l'any 2021 i de 324 més que en 2020 (HP 6). El Grup Correos va registrar un resultat consolidat de 4,7 milions d'euros durant el primer trimestre de 2021, enfront de les pèrdues de 30,3 milions que va tenir en el mateix període de 2020. La previsió a inici de 2022 era que les pèrdues de 2021 assolirien els 150 milions d'euros. Correos arrossega un dèficit estructural que l'ha obligat a sol·licitar línies de crèdit.
- D'altra banda, la MSCT que es proposa suposaria un estalvi de 61.647,62 € per exercici i consisteix en:
- A València: suprimir les línies d'autobusos que connecten València-capital amb el CTA de Quart de Poblet, previstes per al torn de matí i tarda, deixant únicament la línia en horari nocturn.
- A Alacant: suprimir les línies d'autobusos que connecten la capital amb el CTA ubicat al c/ d'Ocaña 72 03006 Alacant, previstes per a matí i tarda, deixant únicament la línia en horari nocturn.
Aquesta modificació afecta potencialment els treballadors dels torns de matí i tarda (aquest últim finalitza a les 22h). La utilització dels autobusos al CTA València, durant el període comprès entre l'1 i el 17 de novembre, comptant els tres torns, és aproximadament d'entre 20 i 26 persones al dia. Al CTA d'Alacant, durant el mateix període i comptant les arribades, és d'uns 25 treballadors (HP 14è).
El CTA de València es troba en una zona de polígon industrial allunyada de la zona urbana i propera a una autovia. Els accessos per a vianants no són segurs; no hi ha voreres, hi ha manca d'il·luminació i absència de zones de resguard. Des del Carrer Riu Vinalopó a Poble Bonaire hi ha, a peu, 2,3 km que suposen 29 minuts. El CTA Alacant està més proper a l'autobús urbà, però l'accés no és adequat. D'Ocaña 53 Mercalicante a Correus Alacant hi ha a peu 450 m, que suposen 6 minuts caminant. La freqüència de pas de l'autobús és de cada 80 minuts.
De tot això resulta que la sentència recorreguda no infringeix ni l'art. 41 ET ni la doctrina que s'invoca, tota vegada que la modificació afecta 20-25 persones a València i 25 a Alacant, que tenen alternatives poc viables de transport públic, atesa l'escassa freqüència de pas i, en el cas de València, la llunyania del CTA, que obliguen a transitar per zones no segures, de poca il·luminació i, en el cas dels treballadors de tarda, cal tenir en compte que aquests acaben a les 22 h, i que la pròpia empresa ha considerat irrazonable suprimir el servei dels treballadors nocturns.
Davant del important perjudici que causa als treballadors afectats, l'estalvi que suposa per a l'empresa no sembla proporcionat ni raonable, com bé sosté la sentència recorreguda, en tractar-se d'una sola i única decisió singular i aïllada, que no s'emmarca en el context d'un conjunt de mesures que en la seva globalitat poguessin suposar una disminució de les despeses que tingui una incidència mínimament rellevant en la reducció dels costos que hagi de reportar a una empresa el nivell de facturació anual de la qual és de 1.872 milions d'euros, a fi de millorar la competitivitat, productivitat o organització tècnica o del treball, en els termes que exigeix l'art. 41.1 ET per justificar qualsevol MSCT.
Per tot això el Tribunal Suprem confirma que la mesura de Correus és injustificada.
