La nova Llei Orgànica sobre el dret a la rectificació actualitzarà la normativa sobre el dret de rectificació adaptant-la al context de la informació digital, i afectarà influencers, premsa i qualsevol mitjà digital que publiqui informacions inexactes.

El dret a la rectificació permet a les persones afectades per informacions inexactes publicades en mitjans de comunicació o plataformes digitals sol·licitar la correcció pública d'aquestes informacions.

Característiques de la Llei sobre el dret a la rectificació

• 1. A qui afecta la Llei del Dret de Rectificació?
  • Inclou tant els mitjans de comunicació tradicionals com els digitals.
  • Incorpora els usuaris de plataformes (influencers) amb un gran nombre de seguidors (més de 100.000 seguidors en una plataforma o 200.000 en diverses).
• 2. Qui pot exercir el Dret de Rectificació:
  • Persones físiques o jurídiques afectades.
  • Les persones amb discapacitat poden exercir el dret amb suport si ho necessiten.
  • Els familiars de persones mortes o una persona designada pel difunt també poden exercir aquest dret.
• 3. Quant de temps té una persona per reclamar el dret a la rectificació a un influencer o mitjà de comunicació?
  • La persona afectada ha d'enviar la sol·licitud de rectificació dins dels 10 dies naturals posteriors a la publicació.

Procediment per interposar reclamacions

• 1. Com sol·licitar el Dret a Rectificar una publicació falsa o errònia:
  • Ha de ser tramesa al mitjà de comunicació o a l'usuari rellevant en plataformes digitals.
  • La sol·licitud ha de ser clara, amb el text de la rectificació, i evitar incloure opinions, llevat que siguin imprescindibles per comprendre el context. Contacteu amb els nostres advocats perquè us ajudin en la seva redacció.
• 2. Obligacions de publicació:
  • La rectificació s'ha de publicar en un lloc visible i amb una rellevància similar a la de la informació original, en un termini de 3 dies a partir de la recepció de la sol·licitud.
  • En plataformes digitals, la rectificació ha de vincular-se a la publicació original i incloure un avís clar sobre la seva naturalesa.
• 3. Mitjans per a la Sol·licitud:
  • Els mitjans i plataformes han d'habilitar un mecanisme accessible que permeti la tramesa i el seguiment de sol·licituds.
• 4. Règim de Pluralitat de Canals:
  • Si la informació va ser difosa en múltiples plataformes, la rectificació s'ha de publicar en totes.

Procediment Judicial dret de rectificació

• 1. Acció Judicial:
  • Si la rectificació no és publicada o és incompleta, l'afectat pot presentar una demanda davant el tribunal competent en un termini de 7 dies hàbils.
  • La demanda és breu i no requereix advocat ni procurador.
• 2. Judici Ràpid:
  • Se celebra un judici verbal sense fase escrita de contestació.
  • Només s'admeten proves que puguin presentar-se en l'acte.
  • La sentència es dicta en un termini màxim d'un dia després del judici.
• 3. sentència:
  • Pot ordenar la publicació parcial de la rectificació, eliminant opinions irrellevants però permetent les que siguin necessàries per al context.
  • La rectificació s'ha de complir en els termes dictats.
    
    

Advocat especialista en reputació en línia: 

Contacta amb els nostres advocats perquè puguem ajudar-te en la reclamació del dret a la rectificació:

 

transcripció de l'avantprojecte:

LLEI ORGÀNICA XX/2025, DE XX DE XXXXXX, REGULADORA DEL DRET DE RECTIFICACIÓ

(versió 16.12.2024)

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

I

La Llei Orgànica 2/1984, de 26 de març, reguladora del dret de rectificació, ha complert l'objectiu de desenvolupar i concretar el contingut d'un dret que, malgrat no trobar-se expressament recollit a la Constitució Espanyola, compleix una funció essencial com a instrument de tutela d'alguns drets fonamentals, com el dret a l'honor i a la pròpia imatge, i el dret a comunicar i rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió.

En la seva configuració legal, aquest dret es concep com la facultat de qualsevol persona concernida per la informació apareguda en mitjans de comunicació social, sobre uns fets que considera inexactes i la divulgació dels quals estima que li pot perjudicar, de rectificar aquesta informació amb la seva versió d'aquells fets sol·licitant-ne la difusió pels mateixos mitjans.

Durant la llarga vigència de la Llei Orgànica 2/1984, de 26 de març, el Tribunal Constitucional ha anat perfilant la naturalesa i el significat del dret de rectificació, destacant-ne la doble virtualitat. D'una banda, com un mitjà que permet a la persona al·ludida autotutela del seu dret a l'honor, o béns personalíssims associats a la seva dignitat, el seu reconeixement social o l'estima pública, davant d'informacions que incideixin en la manera com aquesta persona és presentada davant l'opinió pública. De l'altra, com a complement de la informació que s'ofereix a l'opinió pública, afavorint la lliure formació d'aquesta mitjançant l'aportació d'una «contraversió» sobre els fets continguts en la notícia difosa per un mitjà de comunicació. En aquest sentit, el Tribunal Constitucional explica que l'exercici del dret de rectificació no pot considerar-se un impediment de la llibertat d'informació «sinó afavoridora d'aquesta», perquè la rectificació «permet contrastar versions contraposades, mentre cap d'elles no hagi estat acreditada com a exacta, o desacreditada com a falsa de manera definitiva, és a dir, amb efectes de cosa jutjada» (STC 139/2021, de 12 de juliol, FJ 4, que sintetitza la doctrina constitucional consolidada).

d'acord amb la seva configuració per la Llei Orgànica 2/1984, de 26 de març, que la present llei orgànica preserva, aquest dret no s'identifica mimèticament amb una facultat de rèplica en sentit ampli, en limitar-se a la possibilitat de controvertir una determinada base fàctica. És a dir, no es tracta de la possibilitat de contestar opinions transmeses per un mitjà de comunicació, sinó de la facultat de rectificar els fets expressats en una determinada informació, de manera que el titular del dret pugui donar la seva pròpia versió d'aquells fets. La seva funció es limita a posar a disposició de l'opinió pública les dues versions. La rectificació no entra en la veracitat o falsedat de la informació difosa originalment ni de la rectificació posterior, aspecte que es dirimeix per altres mecanismes jurídics a disposició dels particulars. És per això que l'exercici del dret de rectificació, que s'articula a través d'un procediment ràpid i senzill, és compatible amb altres accions penals, civils o d'una altra naturalesa.

Transcorreguts més de quaranta anys des de la promulgació de la Llei Orgànica 2/1984, de 26 de març, els canvis en els mitjans de comunicació social derivats de l'ús de les noves tecnologies han estat enormement profunds, i han afectat tant els subjectes que elaboren i publiquen la informació com els canals de difusió i fins i tot el contingut i la forma dels missatges.

Als mitjans de comunicació tradicionals, premsa escrita, ràdio i televisió, s'hi ha afegit, amb una presència molt destacada, la premsa digital. A més, un gran volum d'informació es difon actualment a través de les plataformes en línia i els serveis digitals, que s'han convertit en canals habituals per a la difusió de continguts, la qual cosa planteja nous reptes per a l'exercici del dret de rectificació i la salvaguarda dels drets fonamentals.

Un altre canvi rellevant és que la informació que circula per aquests nous mitjans prové sovint d'usuaris o subjectes particulars, amb un gran nombre de seguidors, que exerceixen com a creadors d'opinió un paper molt proper al que fins ara havien desenvolupat els periodistes. En altres ocasions, aquests mitjans difonen missatges de persones que romanen en l'anonimat o informacions que han estat generades mitjançant intel·ligència artificial.

En aquest nou context, els canvis en el procés de comunicació social afecten també l'estructura i el contingut dels missatges. D'una banda, amb la finalitat d'atraure l'atenció del destinatari i afavorir-ne l'adhesió, s'observa una tendència a simplificar el contingut dels missatges i a dotar-los en ocasions d'un biaix emocional en detriment de la traslació completa i objectiva dels fets. De l'altra, adquireix rellevància social el problema de les notícies falses o falsejades (fake news).

Una altra circumstància a tenir en compte és que la informació que circula per les plataformes i els mitjans digitals es difon i es replica amb una enorme facilitat, i arriba a qualsevol punt del món a una velocitat extraordinària. La problemàtica específica del dret de rectificació a Internet ha estat abordada en el nostre dret, si bé amb una perspectiva incidental i limitada, per la Llei Orgànica de Protecció de Dades i Garantia dels Drets Digitals (LOPDGDD), el article 85 de la qual reconeix expressament aquest dret i en defineix el contingut com a part de la regulació de la «Garantia dels drets digitals» que incorpora en el seu títol X.

En el moment actual, a fi de reforçar l'efectivitat del dret de rectificació especialment en els entorns digitals, cal, tanmateix, una regulació més completa i específica que actualitzi el règim contingut en la Llei Orgànica 2/1984, de 26 de març, de manera que comprengui la realitat pròpia de la publicació d'informació en mitjans digitals i plataformes en línia.

En aquest context, a més, el Govern ha adoptat, amb la finalitat de reforçar el dret a la llibertat d'expressió i garantir el dret a la informació veraç recollit en l'article 20 de la Constitució Espanyola, l'anomenat "Pla d'Acció per la Democràcia", que materialitza i aprofundeix en les recomanacions que en aquesta matèria ja han estat aprovades per la Comissió Europea el 2020 i el 2023.

Així, entre els diferents eixos d'actuació en què s'estructura el Pla, hi figura l'enfortiment de la transparència, la pluralitat i la responsabilitat del nostre ecosistema informatiu. En consonància amb aquest objectiu, s'ha recollit també la necessitat d'actualitzar el marc regulatori del dret de rectificació.

En definitiva, amb la present llei orgànica es dona compliment a aquestes previsions, actualitzant la normativa aplicable i facilitant l'exercici d'aquest dret.

II

La present llei orgànica manté una bona part de la regulació continguda en la Llei Orgànica 2/1984, de 26 de març. Les principals modificacions fan referència al supòsit en què la informació a rectificar s'ha publicat en mitjans digitals o plataformes en línia; circumscrita, en aquest darrer cas, a usuaris d'especial rellevància, que assoleixen una transcendència, a efectes de difusió de la informació, igual o superior a la dels mitjans de comunicació social. Així mateix, s'ha aprofitat la reforma per introduir diferents ajustaments que responen, en uns casos, a la necessitat de facilitar l'exercici del dret de rectificació i, en d'altres, a la de cohonestar-ne la regulació amb els canvis legislatius que s'han produït des del 1984; incorporant a més al text de la llei algunes aportacions de la jurisprudència generada durant aquest temps.

Les innovacions més rellevants serien les següents: en l'article 1, en delimitar l'origen de la informació a rectificar, es fa referència, juntament amb els mitjans de comunicació social, entre els quals es troben els mitjans digitals, , als usuaris d'especial rellevància de plataformes en línia i serveis equivalents.

Es tracta d'aquells usuaris que difonen informacions i altres continguts a través d'aquestes plataformes i que, per raó del nombre de seguidors dels quals disposen, gaudeixen d'un abast i repercussió equiparables als dels mitjans de comunicació tradicionals, configurant-se com a autèntics conformadors de la comunicació i de l'opinió pública; i que, per això, han d'estar sotmesos a la possibilitat que els seus continguts siguin rectificats.

Quant a la noció de plataforma en línia, s'ha pres del Reglament (UE) 2022/2065 del Parlament Europeu i del Consell de 19 d'octubre de 2022 relatiu a un mercat únic de serveis digitals i pel qual es modifica la Directiva 2000/31/CE (Reglament de Serveis Digitals), que defineix aquest concepte en el seu article 3.1.i).

Aquest mateix article 1 conté també dues novetats respecte de les persones legitimades. D'una banda, s'hi fa una referència expressa a les persones amb discapacitat, en termes que s'adecuen al que disposa la Llei 8/2021, de 2 de juny, per la qual es reforma la legislació civil i processal per al suport de les persones amb discapacitat en l'exercici de la seva capacitat jurídica. De l'altra, s'ha ampliat el ventall de subjectes que poden exercir la rectificació d'informacions relatives a persones difuntes, incloent-hi els familiars més propers i, per al cas que n'hi hagués, la persona designada expressament pel difunt a aquests efectes.

L'article 2, relatiu a l'exercici del dret, conté tres novetats importants. La primera consisteix en l'ampliació del termini de sol·licitud de la rectificació, que passa de set a deu dies naturals, per tal de facilitar-ne l'exercici.

En segon lloc, s'adapta la tramitació de la sol·licitud de rectificació al tipus de mitjà en el qual hagi aparegut la informació que es vol rectificar.

Respecte dels mitjans de comunicació tradicionals, es manté la tramitació actual, consistent en la tramesa de la sol·licitud al mitjà de comunicació en qualsevol forma que permeti tenir constància de la seva data i de la seva recepció, si bé s'omet l'exigència que aquella s'adreci específicament al director del mitjà, atès que aquesta figura no sempre s'identifica amb facilitat en l'organització de certs mitjans. D'aquesta manera, la tramesa al director passa a ser potestativa.

Pel que fa a les plataformes en línia o serveis equivalents, el procediment s'adapta a les seves característiques i funcionament. Sovint són els usuaris d'aquestes plataformes i serveis els que es constitueixen en comunicadors de les opinions i informacions que es difonen en aquest tipus d'entorns digitals i decideixen de forma autònoma què publicar als seus canals o perfils, de manera que la seva actuació és, en molts aspectes, equiparable a la presa de decisions editorials o a l'exercici de la responsabilitat editorial tradicionalment aplicables als mitjans de comunicació (i que es reconeixen en el Reglament (UE) 2024/1083 del Parlament Europeu i del Consell, d'11 d'abril de 2024, pel qual s'estableix un marc comú per als serveis de mitjans de comunicació en el mercat interior i es modifica la Directiva 2010/13/UE [Reglament sobre la Llibertat dels Mitjans de Comunicació] o en la Llei 13/2022, de 7 de juliol, General de Comunicació Audiovisual). En particular, és el cas dels usuaris d'especial rellevància a què s'ha fet referència.

L'adaptació a aquest nou entorn digital exigeix que, quan siguin els usuaris de plataformes en línia els que decideixin de manera autònoma, controlant de forma efectiva, la informació i els continguts que es publiquen als perfils o canals de plataformes en línia que administren, el dret de rectificació s'hagi d'exercir enfront d'ells, ja que a ells correspon la gestió del perfil o canal creat a la plataforma en línia, així com la selecció i l'organització del contingut que s'hi publica.

Per aquesta raó, el text o contingut de la rectificació es trametrà a l'usuari que exerceixi el control efectiu sobre la selecció del contingut o de la informació, en el mateix termini i amb les formalitats establertes per al supòsit dels mitjans de comunicació.

Per tal que l'exercici de la rectificació sigui més eficaç, s'estableix l'obligació de les plataformes en línia de disposar d'un mecanisme fàcilment visible i accessible, que permeti al sol·licitant, sigui o no usuari de la plataforma en qüestió, comptar amb una eina que li asseguri la tramesa directa i immediata de la rectificació, així com la constància de la recepció i el seguiment del procés. S'intenta d'aquesta manera evitar la imposició d'obligacions excessives a les plataformes o, pel que fa a l'exercici de la rectificació, implicar-les en un possible conflicte entre les parts respecte d'uns continguts que simplement intermedien. Aquesta obligació s'estableix, així mateix, per als mitjans digitals, de forma coherent amb la manera com difonen informació.

En tercer lloc, tot i que el precepte manté el principi bàsic derivat de la pròpia naturalesa del dret de rectificació, que aquesta ha de limitar-se als fets esmentats en la informació, sense acompanyar-los d'opinions o valoracions, , es matisa amb la novetat de permetre'n la incorporació quan resultin imprescindibles per entendre el context i no es puguin escindir dels fets, en línia amb la jurisprudència més recent.

L'article 3 manté el règim actual de publicació de la rectificació pel mitjà de comunicació, basat en la celeritat, la integritat, la rellevància equivalent i la gratuïtat de la publicació. S'han establert, no obstant això, algunes regles específiques addicionals en funció del mitjà on s'hagi publicat la informació.

Quan es tracti d'informació apareguda en una plataforma, l'obligat a divulgar la rectificació serà l'usuari que exerceixi el control efectiu sobre la selecció del contingut o la informació, concepte pres de la Llei 13/2022, de 7 de juliol, General de Comunicació Audiovisual. Aquest complirà la seva obligació publicant la rectificació en un lloc visible juntament amb la informació original i, a més, un avís exprés que indiqui que es tracta de l'exercici del dret de rectificació.

Quan la informació s'hagués difós per mitjans digitals, la permanència de les notícies obliga a una doble actuació per a l'eficàcia de la rectificació: el text de rectificació es publicarà mitjançant un nou enllaç a la informació original, amb una rellevància semblant a la d'aquesta, i a més es col·locarà al seu costat, en un lloc visible, l'avís corresponent que n'aclareixi la naturalesa.

Quan la informació s'hagués difós en múltiples canals, tant si es tracta de mitjans de comunicació com de plataformes en línia, s'haurà de publicar la rectificació en tots ells complint els requisits aplicables a cadascun. Aquesta mesura reconeix la pràctica habitual de difondre continguts en múltiples plataformes i pretén que la rectificació arribi al mateix públic que la informació inicial.

Els articles 4 a 7 es refereixen al règim processal de l'acció davant la jurisdicció civil, exercitable quan l'afectat consideri que el seu dret no ha estat degudament atès per l'obligat.

De la mateixa manera que la Llei Orgànica 2/1984, de 26 de març, la present llei orgànica assumeix, amb les mateixes especialitats, la regulació del judici verbal prevista a la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'Enjudiciament Civil.

Com a principal novetat procedimental, es permet la presentació d'una demanda succinta, però s'exceptua el tràmit de la contestació de la demanda per escrit en favor d'una major celeritat del procediment.

Així mateix, s'ha tingut en compte la línia jurisprudencial sostinguda en el temps que permet al jutjador dur a terme una tasca de ponderació, i ordenar la publicació parcial de la rectificació eliminant opinions o valoracions no essencials, i admetent aquelles que resultin imprescindibles per comprendre el context, evitant així que els textos de rectificació en els quals no s'hagi respectat totalment la supressió d'opinions o judicis de valor siguin sempre inoperants.

III

En l'elaboració d'aquesta llei orgànica s'han observat els principis de bona regulació als quals fa referència l'article 129 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, és a dir, els principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència.

Pel que fa als principis de necessitat i eficàcia, del que s'ha exposat en els apartats precedents es dedueix la necessitat de cadascuna de les mesures que s'adopten, les quals s'estima que contribuiran a millorar l'efectivitat del dret de rectificació davant les noves circumstàncies que comporta la difusió d'informació en l'àmbit digital.

en virtut de el principi de proporcionalitat, s'ha procurat que l'abast i el contingut de les noves obligacions que s'imposen a les plataformes en línia sigui l'estrictament imprescindible per assegurar l'efectivitat del dret quan la difusió de la informació tingui lloc en el seu si.

La llei atén així mateix les exigències pròpies de la seguretat jurídica, ja que, d'una banda, harmonitza la regulació d'aquest dret amb les reformes normatives que han tingut lloc des de 1984 i que afecten el seu contingut, i, de l'altra, incorpora a la seva ordenació positiva algunes regles que s'han anat formant a través de la pràctica judicial consolidada.

en virtut de el principi de transparència, en el procediment d'elaboració de la present llei orgànica s'ha possibilitat la participació dels seus potencials destinataris. Així mateix, la norma defineix clarament els objectius de les mesures que incorpora i tant la seva part expositiva com la memòria de l'anàlisi d'impacte normatiu contenen una explicació de les raons que les justifiquen.

En aplicació del principi d'eficiència, la llei no incorpora noves càrregues administratives i el seu contingut no afecta la despesa pública.

Article 1. Objecte i titulars del dret de rectificació.

1. Tota persona, física o jurídica, té dret a rectificar la informació de fets que la al·ludeixin, que consideri inexactes i la divulgació dels quals pugui causar-li un perjudici, difosa per qualsevol mitjà de comunicació social, o per usuaris d'especial rellevància en plataformes en línia o serveis equivalents.

Als efectes d'aquesta llei orgànica, es considerarà usuari d'especial rellevància l'usuari d'una plataforma o servei equivalent que assoleixi, en algun moment de l'any natural anterior, un nombre de seguidors igual o superior a 100.000 en una única plataforma; o un nombre de seguidors igual o superior a 200.000, de forma agregada, considerant totes les plataformes en les quals l'usuari desenvolupi la seva activitat.

2. Podran exercir el dret de rectificació el perjudicat al·ludit o els seus representants. Les persones amb discapacitat podran exercir-lo per elles mateixes, o amb els seus suports voluntaris, judicials o de fet.

Si el perjudicat hagués mort, podran exercir el dret de rectificació el seu cònjuge o parella de fet; els seus descendents, ascendents, germans o hereus; o la persona que el difunt hagués designat expressament.

Article 2. Exercici del dret.

1. El dret s'exercirà mitjançant la tramesa del text o contingut de la rectificació al director del mitjà de comunicació, o directament al propi mitjà, dins dels deu dies naturals següents al de la publicació o difusió de la informació que es vol rectificar, de manera que en permeti tenir constància de la data i de la recepció.

A aquests efectes, els mitjans de comunicació digitals hauran de comptar amb un mecanisme fàcilment accessible i visible que permeti al sol·licitant la tramesa directa i immediata del text o del contingut de la rectificació, assegurant la constància de la seva data i recepció, així com el seguiment del procés.

2. En el cas d'informacions publicades per usuaris d'especial rellevància en plataformes en línia o serveis equivalents, la rectificació es trametrà a l'usuari que exerceixi el control efectiu sobre la selecció del contingut o de la informació.

Les plataformes en línia o serveis equivalents hauran de comptar amb el mecanisme previst a l'apartat anterior per a la tramesa de la rectificació i el seguiment del procés.

3. La rectificació haurà de limitar-se als fets de la informació que es vol rectificar, sense incorporar opinions o valoracions de l'al·ludit, llevat que siguin imprescindibles per entendre el context i no es puguin separar dels fets. La seva extensió no excedirà substancialment la de la informació a rectificar, llevat que sigui absolutament necessari.

Article 3. Publicació de la rectificació.

1. Sempre que el dret s'exerciti de conformitat amb el que estableix l'article anterior, el director del mitjà de comunicació, el propi mitjà o, en cas d'informacions publicades en plataformes en línia, l'usuari que exerceixi el control efectiu sobre la selecció del contingut o de la informació, haurà de publicar o difondre íntegrament la rectificació, dins dels tres dies següents al de la seva recepció, amb rellevància semblant a aquella en què es va publicar o difondre la informació que es rectifica, sense comentaris ni apostil·les.
2. Si la informació que es rectifica es va difondre en una publicació la periodicitat de la qual no permeti la divulgació de la rectificació en el termini expressat, aquesta es publicarà en el número següent.
3. Quan la notícia o informació que es rectifica es va difondre en un espai radiofònic o televisiu que no permeti, per la periodicitat de la seva emissió, divulgar la rectificació en el termini de tres dies, el rectificant podrà exigir que es difongui en un espai d'audiència i rellevància semblants, dins d'aquest termini.
4. Si la informació a rectificar s'hagués difós per plataformes en línia, es donarà compliment al que estableix el present article publicant la rectificació en un lloc visible juntament amb la informació original i, a més, incloent-hi un avís exprés que es tracta de l'exercici del dret de rectificació.
5. Quan la informació s'hagués difós per mitjans digitals, la rectificació haurà de ser publicada mitjançant un nou enllaç a la informació original amb rellevància semblant a aquella amb la qual es va publicar o difondre la informació que es rectifica, sense perjudici de l'obligació d'inserir l'avís aclaridor al qual es refereix l'apartat anterior.
6. Si la informació s'hagués difós en diferents mitjans de comunicació o en diverses plataformes en línia, s'haurà de publicar o difondre la rectificació en tots els mitjans i plataformes en els quals s'hagués difós o publicat, donant compliment al que disposen els apartats corresponents del present article, segons escaigui, per a cadascun dels canals de difusió utilitzats.
7. La publicació o difusió de la rectificació serà sempre gratuïta.

Article 4. Termini de presentació de l'acció i tribunal competent.

Si, en els terminis assenyalats en l'article anterior, no s'hagués publicat o divulgat la rectificació, o s'hagués notificat expressament que aquella no serà difosa, o s'hagués publicat o divulgat sense respectar el que disposa l'article anterior, el perjudicat podrà exercitar l'acció de rectificació dins dels set dies hàbils següents davant el tribunal del seu domicili i, quan no el tingués en territori espanyol, davant el tribunal del lloc on el mitjà de comunicació tingués la seva seu, sucursal o establiment, a elecció del demandant, o del domicili de l'usuari al qual en una plataforma en línia correspongui la selecció del contingut o de la informació.

Article 5. Procediment judicial de rectificació.

1. L'acció s'exercitarà mitjançant demanda succinta, sense necessitat d'advocat ni procurador, acompanyant la rectificació i la justificació que es va trametre en el termini assenyalat; es presentarà igualment la informació rectificada si es va difondre per escrit; i, en un altre cas, la reproducció o descripció d'aquesta tan fidel com sigui possible.
2. El tribunal, d'ofici i sense audiència del demandat, dictarà interlocutòria no admetent a tràmit la demanda si es considera incompetent o estima la rectificació manifestament improcedent. En un altre cas convocarà a judici verbal el rectificant i el director del mitjà de comunicació, si n'hi hagués, o l'usuari que exerceixi el control efectiu sobre la selecció del contingut o de la informació si aquesta s'hagués difós en una plataforma en línia.
3. El judici se celebrarà dins dels set dies següents al de la presentació de la demanda. La citació per al judici es farà de la manera prevista en la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'Enjudiciament Civil, amb trasllat de la còpia de la demanda a la part demandada.
4. Quan el tribunal hagués declarat la seva incompetència, remetrà les actuacions al que consideri territorialment competent, amb audiència prèvia del Ministeri Fiscal.

Article 6. Tramitació del procediment.

1. El judici es tramitarà d'acord amb el que disposa la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'Enjudiciament Civil per als judicis verbals, amb les modificacions següents:
2. El judici se senyalarà sense donar tràmit al demandat per contestar per escrit la demanda.
3. El jutge podrà reclamar d'ofici que el demandat remeti o presenti la informació enjudiciada, la seva gravació o reproducció escrita.
4. Només s'admetran les proves que, essent pertinents, puguin practicar-se en l'acte.
5. La sentència es dictarà el mateix dia del judici o l'endemà.
6. La part dispositiva es limitarà a denegar la rectificació o a ordenar-ne la publicació o difusió en la forma i els terminis previstos en l'article 3, comptats des de la notificació de la sentència, que imposarà el pagament de les costes a la part els petits de la qual haguessin estat totalment rebutjats.

No obstant això, la sentència podrà ordenar la publicació parcial de la rectificació, eliminant les opinions o judicis de valor, i permetre que s'hi incloguin aquells que resultin imprescindibles per entendre el context i no es puguin separar dels fets.

3. La sentència estimatòria de la petició de rectificació haurà de complir-se en els seus propis termes.
4. L'objecte d'aquest procés és compatible amb l'exercici de les accions penals, civils o d'una altra naturalesa que puguin assistir el perjudicat pels fets difosos.

Article 7. Règim de recursos.

En aquests procediments judicials serà d'aplicació el règim de recursos establert a la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'Enjudiciament Civil.

Disposició transitòria única. Normativa aplicable als procediments judicials pendents.

Els procediments judicials relatius a l'exercici del dret de rectificació que es trobessin pendents de terminació en el moment d'entrada en vigor d'aquesta llei orgànica continuaran substanciant-se d'acord amb les normes vigents en la data d'incoació.

Disposició derogatòria única. Derogació de normes.

Queden derogades la Llei Orgànica 2/1984, de 26 de març, reguladora del dret de rectificació, i totes les normes del mateix rang o d'un rang inferior que s'oposin al que disposa la present llei orgànica.

Disposició final primera. Títols competencials.

Aquesta llei orgànica es dicta a l'empara del que preveu l'article 149.1.6.ª, 8.ª i 27.ª de la Constitució Espanyola, que atribueix a l'Estat en matèria de legislació processal, legislació civil i normes bàsiques del règim de premsa, ràdio i televisió i, en general, de tots els mitjans de comunicació social.

Disposició final segona. Desenvolupament reglamentari.

S'habilita el Govern per dictar totes les disposicions que siguin necessàries per al desenvolupament i l'aplicació de la present llei orgànica.

Disposició final tercera. Entrada en vigor.

La present llei orgànica entrarà en vigor als vint dies de la seva publicació al «Butlletí Oficial de l'Estat (BOE)».