En aquest article redactat per Albert Perez, advocat laboralista, analitzem les principals causes de nul·litat en la negociació col·lectiva dels Plans d'Igualtat. Contacta amb el nostre especialista si necessites ajuda en l'elaboració del Pla d'Igualtat:
ES POT EVITAR NEGOCIAR ELS PLANS D'IGUALTAT AMB ELS REPRESENTANTS DELS TREBALLADORS?
La no negociació d'aquest amb el comitè de l'empresa és una causa de nul·litat, independentment de les circumstàncies del cas, fins i tot si no hi ha representants dels treballadors; en aquests darrers supòsits, el que cal fer és negociar amb els comitès de major representació a nivell estatal.
Així ho estableix el tribunal en sentències com les següents:
• Tribunal Suprem, Sala Quarta, del Social, sentència 303/2022 de 5 d'abr. de 2022, Rec. 99/2020
Aquesta és una sentència en la qual el TS declara nul un Pla d'Igualtat en el qual l'empresa no ha tingut en compte el sindicat majoritari, no ha negociat amb ells i l'ha aprovat de forma unilateral. És interessant perquè sí que es va seguir una negociació col·lectiva, però es tractava d'un conjunt d'empreses i alguna d'elles no tenia representació sindical, motiu pel qual el tribunal considera que no es pot aprovar, ja que, tot i que hi ha negociació, algunes de les empreses no compten amb representació; el tribunal ho expressa de la manera següent:
"3.- En aquest sentit, sent imprescindible per a l'elaboració del pla el concurs de la negociació col·lectiva, no hi ha dubte que aquesta constitueix una activitat sindical que cal qualificar de transcendental i decisiva per a la configuració de mesures de tot tipus que serveixin per assolir l'objectiu de la igualtat real entre dones i homes inherent al pla. Per això, resulta evident que aquesta activitat sindical de negociació forma part del contingut essencial del dret a la llibertat sindical, tal com ve definit a l'article 6.3.b) LOLS, en constituir la negociació col·lectiva l'instrument principal i bàsic de l'activitat sindical, ja que en la negociació col·lectiva convergeix no sols la dimensió estrictament subjectiva de la llibertat sindical en relació al sindicat afectat, en tant que l'afectació, privació o condicionament injustificat d'aquesta, condiciona o limita els seus mitjans d'acció, , sinó que s'estén, també, al sindicat en tant que representació institucional a la qual constitucionalment es reconeix la defensa de determinats interessos (SSTC 3/81; 70/82; 75/92; 18/94 i 107/00, entre d'altres). No hi ha cap dubte, per tant, que el dret a la llibertat sindical en la seva vessant de dret a la negociació col·lectiva del sindicat demandant ha estat vulnerat per les entitats recurrents que van implantar unilateralment el Pla d'Igualtat, obviando la negociació amb el Sindicat demandant."
Negociació del pla d'igualtat sense la presència de representants:
SENTÈNCIES que sí permeten el pla d'igualtat sense la participació dels representants dels treballadors o RRTT
Tot i que com a norma general es tracti d'una causa de nul·litat, també hi ha sentèncias que diuen el contrari, és a dir, que es pot aprovar un pla d'igualtat sense negociar-lo amb els representants dels treballadors.
Així ho estableix la sentència del Tribunal Superior de Madrid Sala del Social en una sentència dictada el passat 24 de febrer (178/2023).
En aquesta sentència trobem un cas en el qual una empresa no té representants dels treballadors i per aquest motiu s'ha posat en contacte amb els sindicats més representatius a Espanya, que són UGT i CCOO; la empresa ha provat que ha intentat posar-se en contacte amb aquests dos sindicats de manera insistent i, en el cas d'UGT no ha obtingut resposta i els de CCOO els van dir que no podrien assistir a la negociació perquè estaven molt ocupats. En demostrar aquesta clara intencionalitat, el tribunal considera que no es pot exigir més a la empresa i els permet aprovar el pla d'igualtat:
"és evident que la empresa es troba indefensa per constituir la comissió negociadora del seu pla d'igualtat, atès que no disposa de representació legal dels treballadors i que els cridats a substituir-los a aquests efectes, d'acord amb el que disposa l'article 5.3 del Reial Decret 901/2020, és a dir, els sindicats més representatius i els sindicats representatius del sector al qual pertany i amb legitimació per formar part de la comissió negociadora del conveni col·lectiu d'aplicació, no han accedit a integrar-se en aquesta comissió, de manera que no es pot exigir a la empresa que remogui obstacles que no estan a les seves mans eliminar, sense poder fer res per a la constitució d'aquesta Comissió."
Què passa quan no es negocia el pla d'igualtat amb el comitè adequat?
Aquesta sentència del Tribunal Suprem, Sala Quarta, de l'Social, 403/2017 de 9 de maig de 2017, Rec. 85/2016 és un cas interessant atès que declara la nul·litat del pla d'igualtat tot i haver-se negociat amb el comitè de l'empresa, perquè aquest comitè no era l'únic que hi havia.
El pla d'igualtat es va negociar en una empresa de més de 1.250 treballadors, però en la negociació no hi van estar representats 35 treballadors d'un centre de treball de Barcelona, ja que el comitè que va anar a negociar representava tota l'empresa a excepció d'aquests 35 treballadors, que tenien un comitè propi. El tribunal considera que, en no estar-hi tots representats en la negociació, el pla d'igualtat no és vàlid.
Consulta com es forma la comissió negociadora del pla d'igualtat
Pot un sindicat denunciar un pla d'igualtat si no té cap relació amb l'empresa?
Sí, pot fer-ho:
• Tribunal Suprem, Sala Quarta, de l'Social, sentència 303/2022 de 5 d'abr. de 2022, Rec. 99/2020
• Tribunal Suprem, Sala Tercera, del Contenciós Administratiu, Secció 3a, sentència 383/2022 de 28 de març de 2022, Rec. 359/2020
El Tribunal Suprem s'ha pronunciat recentment al respecte establint que, d'acord amb el que disposa l'article 17.2 de la Llei reguladora de la Jurisdicció Social, es reconeix als sindicats la possibilitat de denunciar un pla d'igualtat ja aprovat, atès que estan legitimats per actuar per la via del conflicte col·lectiu en defensa del dret a la igualtat i al tracte entre dones i homes.
Poden ELS SINDICATS MAJORITARIS participar en la pròpia negociació si no tenen relació amb la empresa?
Sí, poden fer-ho i així ho estableixen les sentències següents:
• Tribunal Suprem, Sala Quarta, del Social, sentència 303/2022 de 5 d'abr. de 2022, Rec. 99/2020
• Tribunal Suprem, Sala Tercera, del Contenciós Administratiu, Secció 3a, sentència 383/2022 de 28 de març de 2022, Rec. 359/2020
Vulnera LA participació DELS SINDICATS MAJORITARIS el dret a la protecció de dades dels treballadors?
Tribunal Suprem, Sala Tercera, del Contenciós Administratiu, Secció 3a, sentència 383/2022 de 28 de març de 2022, Rec. 359/2020 va establir que no es vulnera aquest dret a la protecció de dades o LOPD encara que els qui participin en la comissió negociadora siguin els sindicats més representatius; el tribunal entén que el fet de tenir permís per accedir a aquest tipus d'informació, que pot ser sensible i envair aquest dret, és una conseqüència directa de la previsió legal establerta per la Llei Orgànica 3/2007, ja que no es pot elaborar un pla d'igualtat per intentar canviar una situació si es desconeix la informació necessària per saber en quina situació es troba la empresa.
Així, el TS manifesta a aquest respecte que:
"Però, al marge d'aquestes raons, i encara que es considerés que la composició de la comissió afecta indirectament la infracció denunciada, en la mesura que permetria als seus membres obtenir una sèrie de dades de caràcter personal sense habilitació legal suficient, el motiu estaria íntimament connectat amb la composició adequada de la comissió, ja que si es considera conforme a dret que els sindicats més representatius formen part d'aquesta comissió negociadora, el lliurament de la documentació necessària perquè puguin complir la funció que els ha estat encomanada, el diagnòstic de la situació i l'elaboració del pla d'igualtat, és una conseqüència directa de la previsió legal establerta a l'art. 46.2 de la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, en el qual es disposa que «L'elaboració del diagnòstic es realitzarà en el si de la Comissió Negociadora del Pla d'Igualtat, per a la qual cosa, la direcció de la empresa facilitarà totes les dades i la informació necessària per elaborar-lo en relació amb les matèries enumerades en aquest apartat, així com les dades del Registre regulades a l'article 28, apartat 2 de l'Estatut dels Treballadors», previsió legal que es desplega pel Reial Decret impugnat, atenent la remissió que, a aquest efecte, opera l'art. 46.6 de la Llei 3/2007 («reglamentàriament es desplegarà el diagnòstic, els continguts, les matèries, les auditories salarials, els sistemes de seguiment i avaluació dels plans d'igualtat[...]»)."
Som advocats especialistes en plans d'igualtat
Descobreix aquí tota la informació sobre plans d'igualtat:
