Una empresa pot invertir mesos a desenvolupar una aplicació, una plataforma SaaS o una eina interna i descobrir massa tard que no té documentada la titularitat del codi. El problema sol aparèixer en una ronda d'inversió, una venda de la societat, una sortida conflictiva d'un soci tècnic o una reclamació d'un desenvolupador extern.
El problema és que quan s'encarrega el desenvolupament del programa, app, etc. a un tercer (a un informàtic autònom, a una empresa de programari, etc.) aquest mantindrà la propietat intel·lectual tret que s'hagi pactat el contrari (encara que l'aplicació hagi costat una fortuna). Això vol dir que, llevat que s'hagi acordat alguna cosa, aquell desenvolupador pot vendre la mateixa aplicació a la teva pròxima competència.
En l'àmbit de la empresa la regla específica per al programari creat per treballadors assalariats és la següent: si el programa es crea en l'exercici de les seves funcions o seguint instruccions de l'empresari, els drets d'explotació corresponen exclusivament a l'empresari, llevat de pacte en contrari.
Però aquesta regla no resol tots els casos. No cobreix de la mateixa manera els freelancers, les agències externes, els socis fundadors sense contracte clar, els becaris, els col·laboradors internacionals, les contribucions open source o els desenvolupaments realitzats abans de constituir la empresa. Per assegurar que el codi pertany realment a la empresa, cal combinar contractes, traçabilitat tècnica i una política interna de propietat intel·lectual.
Què s'entén per programari protegit per propietat intel·lectual?
La Llei de Propietat Intel·lectual defineix el programa d'ordinador com una seqüència d'instruccions o indicacions destinada a ser utilitzada, directament o indirectament, en un sistema informàtic per dur a terme una funció, tasca o resultat. La protecció abasta qualsevol forma d'expressió del programa, les seves versions successives i els programes derivats, però no les idees i principis que serveixen de base al programa o a les seves interfícies.
Això significa que la propietat intel·lectual protegeix la forma concreta en què s'expressa el programari, no la idea empresarial en abstracte.
| Element | ¿Pot estar protegit? | Comentari pràctic |
|---|---|---|
| Codi font | Sí | És l'actiu principal que ha de quedar documentat. |
| Codi objecte | Sí | La llei esmenta expressament programa font i programa objecte en el context laboral. |
| Documentació preparatòria | Sí | Pot incloure anàlisi funcional, arquitectura o documentació tècnica vinculada al desenvolupament. |
| Manuals d'ús | Sí | Tenen la mateixa protecció que el programa en el marc del títol dedicat al programari. |
| Versions successives | Sí | Convé documentar releases, branques i contribucions. |
| Programes derivats | Sí | Cal revisar si deriven de codi propi, aliè o open source. |
| Idees, mètodes o principis | No per copyright | Poden tenir una altra protecció contractual o, en certs casos, industrial, però no com a dret d'autor sobre programari. |
A qui pertany el codi creat pels empleats?
En el cas dels treballadors assalariats, la regla clau es troba a l'article 97.4 de la Llei de Propietat Intel·lectual. Quan un treballador crea un programa d'ordinador en l'exercici de les funcions que li han estat encomanades o seguint instruccions de l'empresari, els drets d'explotació sobre el programa, tant de codi font com d'objecte, corresponen exclusivament a l'empresari, llevat de pacte en contrari.
La empresa parteix, per tant, d'una posició favorable quan el desenvolupament s'emmarca clarament dins de les funcions del treballador. Malgrat això, no convé dependre només de la presumpció legal. En una auditoria, una due diligence o un conflicte, la empresa haurà de poder provar que el codi va ser creat dins del marc laboral, amb mitjans de la empresa, instruccions de la empresa i per a un projecte de la empresa.
Què ha de revisar la empresa en els contractes laborals
| Punt del contracte | Per què és important |
|---|---|
| Descripció del lloc de treball | Ha de reflectir que el treballador desenvolupa, manté, documenta o participa en projectes de programari. |
| Clàusula de propietat intel·lectual | Ha de confirmar la titularitat empresarial dels drets d'explotació sobre el programari creat en el marc de la relació laboral. |
| Confidencialitat | Protegeix el codi, l'arquitectura, els repositoris, les credencials, la documentació tècnica i el full de ruta (roadmap). |
| Ús d'eines | Ha de regular GitHub, GitLab, Jira, Notion, Figma, entorns cloud, comptes corporatius i dispositius. |
| Projectes personals | Convé separar clarament els projectes propis de l'empleat i els desenvolupaments de la empresa. |
| Lliurament de materials | Ha de preveure la devolució o el lliurament del codi, la documentació, els accessos i les credencials en finalitzar la relació. |
| No incorporació de codi aliè | Redueix el risc que l'empleat introdueixi llibreries, fragments de codi (snippets) o codi de tercers sense autorització. |
Què passa amb el programari creat per freelancers o agències externes?
Aquí és on es produeix un dels errors més freqüents. La regla de l'article 97.4 fa referència al treballador assalariat. Un freelance, una agència de desenvolupament o un proveïdor tecnològic no són treballadors assalariats de l'empresa. Si no hi ha una cessió de drets clara, l'empresa pot haver pagat pel desenvolupament, però no tenir necessàriament tots els drets d'explotació necessaris.
L'article 43 de la Llei de Propietat Intel·lectual exigeix que la cessió de drets d'explotació quedi limitada als drets cedits, les modalitats d'explotació, el termini i l'àmbit territorial. A més, la llei indica que la transmissió no abasta modalitats d'utilització o mitjans de difusió inexistents o desconeguts en el moment de la cessió.
En els contractes amb proveïdors, això obliga a redactar amb precisió. No n'hi ha prou amb una factura que digui "desenvolupament web", "app mòbil" o "serveis de programació".
Clàusules mínimes en contractes amb freelancers i proveïdors
| Clàusula | Què ha de cobrir |
|---|---|
| Cessió de drets | Reproducció, transformació, adaptació, distribució, comunicació quan sigui procedent i explotació del programari. |
| Abast territorial | Espanya, Unió Europea o mundial, segons el projecte. |
| Durada | Preferiblement per tot el termini legal permès, quan sigui coherent amb l'acord. |
| Exclusivitat | Si l'empresa necessita que el codi sigui exclusiu, cal indicar-ho expressament. |
| Codi font | Obligació de lliurar el repositori, la documentació, les dependències, les claus de desplegament i les versions. |
| Garantia d'originalitat | El proveïdor ha de declarar que el codi no infringeix drets de tercers. |
| Codi obert (open source) | Inventari de biblioteques, llicències i restriccions. |
| Subcontractació | Identificació i cessió de drets dels subcontractistes. |
| IA generativa | Declaració sobre l'ús d'eines d'IA i revisió de drets, confidencialitat i traçabilitat. |
| Suport i manteniment | Separar la titularitat del codi dels serveis posteriors de manteniment. |
Quins drets necessita realment l'empresa sobre el programari?
El titular de drets sobre un programa d'ordinador pot autoritzar o realitzar actes essencials com la reproducció total o parcial, la traducció, adaptació, arranjament o transformació, i la distribució pública del programa. La Llei de Propietat Intel·lectual també regula límits per a l'usuari legítim, com ara certs actes necessaris per utilitzar el programa, inclosa la correcció d'errors, llevat de disposició contractual en sentit contrari.
Per a una empresa tecnològica, això es tradueix en una pregunta pràctica: pot l'empresa usar, modificar, escalar, vendre, llicenciar, integrar, migrar, auditar i transmetre el programari sense demanar autorització addicional?
| Necessitat empresarial | Dret o protecció necessària |
|---|---|
| Usar el programari internament | Dret d'ús i reproducció tècnica. |
| Comercialitzar un SaaS | Drets suficients d'explotació, adaptació i manteniment. |
| Modificar el codi | Dret de transformació i accés complet al codi font. |
| Vendre l'empresa | Cadena de titularitat documentada i transmissible. |
| Captar inversió | Contractes laborals, cessions de freelancers i auditoria open source. |
| Llicenciar a clients | Drets per atorgar llicències o subllicències si escau. |
| Integrar codi de tercers | Llicències compatibles i documentació de dependències. |
| Defensar-se davant de còpies | Prova d'autoria, data, repositoris, contractes i registres. |
Diagrama: com ha de fluir la titularitat del codi cap a l'empresa
Què passa amb el codi creat pels socis fundadors?
En startups i empreses tecnològiques, una part rellevant del codi pot sorgir abans que existeixi una estructura jurídica ordenada. Un fundador pot haver programat el MVP abans de constituir la societat, des del seu compte personal de GitHub, amb eines pròpies i sense pacte de socis.
Aquest punt s'ha de resoldre com més aviat millor. Si el programari va ser creat abans de la constitució de la societat, la empresa no hauria d'assumir automàticament que el codi ja li pertany. El correcte és documentar una aportació o cessió de drets a favor de la societat, alineada amb el pacte de socis i amb la realitat fiscal i mercantil de l'operació.
Riscos habituals en startups
| Situació | Risc |
|---|---|
| MVP creat abans de constituir la societat | El fundador pot continuar sent titular si no hi ha una cessió documentada. |
| Codi en repositori personal | Dificulta provar el control empresarial i la continuïtat de l'actiu. |
| Sortida del CTO o soci tècnic | Pot bloquejar el manteniment, la venda o la inversió si no hi ha un pacte clar. |
| Desenvolupament per amics o col·laboradors informals | Risc de reclamacions futures per autoria o remuneració. |
| Ús de fragments de codi, plantilles o llibreries sense control | Risc d'infracció o incompatibilitat de llicències. |
| Absència de pacte de socis | Manca de regles sobre titularitat, dedicació, sortida i no competència. |
És suficient registrar el programari?
El registre pot ajudar com a prova, però no substitueix una bona cadena contractual. La Llei de Propietat Intel·lectual permet inscriure drets sobre programes d'ordinador, versions successives i programes derivats al Registre de la Propietat Intel·lectual.
El registre pot ser útil per acreditar una data, una versió i una titularitat declarada. No obstant això, si el codi va ser creat per un proveïdor que mai no va cedir els drets, o per un soci que no va aportar formalment l'actiu a la societat, el registre per si sol no elimina el problema de fons.
L'estratègia correcta sol combinar:
| Eina | Funció |
|---|---|
| Contractes laborals | Alinear funcions, propietat intel·lectual i confidencialitat. |
| Contractes mercantils | Obtenir la cessió expressa de freelancers, agències i consultors. |
| Pacte de socis | Regular l'aportació del programari, la sortida de fundadors i el no ús posterior. |
| Registre de propietat intel·lectual | Reforçar la prova sobre versions rellevants. |
| Repositoris corporatius | Demostrar la traçabilitat tècnica, els commits i el control d'accessos. |
| Inventari de codi obert | Detectar llicències, restriccions i obligacions d'atribució. |
| Auditoria legal i tècnica | Preparar una inversió, una adquisició o una venda. |
Llista de verificació per assegurar que el codi pertany a la empresa
Abans d'una ronda d'inversió, una venda de la societat o el llançament d'un producte digital, convé revisar aquests punts:
| Àrea | Pregunta de control | Estat |
|---|---|---|
| Empleats | Els desenvolupadors tenen contracte laboral amb funcions tècniques clares? | Pendent / Revisat |
| Propietat intel·lectual | Hi ha una clàusula específica de programari i drets d'explotació? | Pendent / Revisat |
| Freelancers | Tots els externs han signat una cessió de drets suficient? | Pendent / Revisat |
| Subcontractistes | Els proveïdors garanteixen la cessió dels drets dels seus propis col·laboradors? | Pendent / Revisat |
| Fundadors | El codi preexistent va ser cedit o aportat formalment a la societat? | Pendent / Revisat |
| Repositoris | El codi es troba en comptes corporatius i no personals? | Pendent / Revisat |
| Codi obert | Hi ha un inventari de biblioteques i llicències? | Pendent / Revisat |
| IA generativa | S'ha documentat si s'ha fet servir IA per generar codi? | Pendent / Revisat |
| Documentació | Hi ha documentació tècnica suficient per mantenir el programari? | Pendent / Revisat |
| Registre | Convé registrar una versió rellevant del programari? | Pendent / Revisat |
| Due diligence | La empresa pot demostrar la cadena completa de titularitat? | Pendent / Revisat |
Com afecta l'ús de programari de codi obert?
L'ús de biblioteques de codi obert és habitual en qualsevol projecte tecnològic. El problema no és fer servir codi obert, sinó no saber què s'està utilitzant ni en quines condicions.
Algunes llicències són permissives i permeten un ús ampli, fins i tot comercial. D'altres imposen obligacions d'atribució, publicació de modificacions o distribució sota la mateixa llicència. En una empresa SaaS, marketplace, fintech, healthtech o plataforma digital, una dependència mal controlada pot generar problemes en contractes amb clients, auditories de seguretat, due diligence o venda de la companyia.
L'empresa hauria de mantenir un inventari actualitzat de dependències, revisar llicències i documentar quins components són propis, quins són de tercers i quins estan subjectes a obligacions específiques.
Què passa si un treballador desenvolupa codi fora de l'horari laboral?
La resposta depèn dels fets. Si el programari es va crear fora de l'horari laboral, amb mitjans propis, sense instruccions de l'empresa i per a un projecte aliè a les funcions del treballador, l'empresa tindrà més dificultat per sostenir que li pertanyen els drets d'explotació.
En canvi, si el desenvolupament es relaciona amb les funcions del treballador, respon a instruccions de l'empresari, fa servir recursos corporatius o s'integra en productes de l'empresa, la posició empresarial serà més sòlida.
Per evitar conflictes, convé regular per escrit:
| Situació | Recomanació |
|---|---|
| Projectes personals del treballador | Declarar-los i separar-los del treball de l'empresa. |
| Ús d'equips corporatius | Prohibir o limitar desenvolupaments aliens en dispositius i comptes de l'empresa. |
| Repositoris personals | Evitar que codi corporatiu s'allotgi en comptes personals. |
| Projectes paral·lels relacionats | Exigir comunicació prèvia quan puguin competir o solapar-se amb l'activitat de l'empresa. |
| Invencions o desenvolupaments interns | Documentar instruccions, tasques i lliurables. |
Què ha de revisar una empresa abans de comprar programari o contractar un desenvolupament a mida?
Abans de pagar per un desenvolupament rellevant, la empresa ha de saber si està comprant una llicència d'ús, una cessió de drets o un servei de desenvolupament amb lliurament de codi. Són figures diferents i tenen conseqüències diferents.
| Model | Què rep la empresa | Risc si no es defineix bé |
|---|---|---|
| Llicència d'ús | Dret a usar el programari sota condicions | Pot no poder modificar, revendre ni sublicenciar. |
| Desenvolupament a mida sense cessió clara | Un lliurable funcional | El proveïdor pot conservar drets rellevants. |
| Desenvolupament amb cessió de drets | Drets d'explotació pactats | És el model més adequat si el programari serà un actiu estratègic. |
| SaaS extern | Accés a un servei | La empresa no adquireix el codi, només usa la plataforma. |
| Compra d'actiu tecnològic | Codi, documentació, drets i garanties | Requereix due diligence jurídica i tècnica. |
Errors freqüents que convé evitar
- Pensar que pagar una factura equival a adquirir tots els drets sobre el codi.
- Contractar freelancers sense clàusula de cessió de propietat intel·lectual.
- Usar repositoris personals per a projectes corporatius.
- No regular la sortida d'un soci tècnic.
- No inventariar llibreries de codi obert.
- No documentar el codi creat abans de constituir la societat.
- Barrejar codi de clients, projectes anteriors o plantilles sense autorització.
- No revisar els contractes abans d'una inversió o venda.
- No exigir el lliurament de documentació tècnica.
- No controlar les credencials, els accessos i els entorns cloud.
Recomanacions legals per a empreses tecnològiques
Per assegurar la titularitat del programari, la empresa hauria d'adoptar una política interna senzilla i consistent:
- Contractes laborals amb funcions tècniques clarament definides.
- Clàusules específiques de propietat intel·lectual per a desenvolupadors, product managers, dissenyadors tècnics i perfils que creïn documentació funcional.
- Contractes mercantils amb cessió expressa per a freelancers, agències i consultors.
- Pacte de socis que reguli l'aportació del programari i la sortida dels fundadors.
- Repositoris corporatius amb control d'accessos.
- Inventari de dependències de codi obert (open source).
- Procediment de revisió quan s'usi intel·ligència artificial generativa per a codi.
- Registre de versions rellevants quan tingui valor probatori.
- Auditoria legal abans de rondes d'inversió, compravendes, llicències estratègiques o integracions amb grans clients.
Conclusió
El programari pot ser un dels actius més valuosos d'una empresa, però la seva titularitat no s'ha de donar per suposada. La regla legal és favorable per al programari creat per treballadors assalariats en el marc de les seves funcions, però els principals riscos apareixen en zones menys regulades: freelancers, agències, socis fundadors, repositoris personals, biblioteques de tercers i desenvolupaments previs a la constitució de la societat.
La empresa que documenta bé la cadena de titularitat del codi guanya seguretat per operar, vendre, llicenciar, captar inversió i defensar el seu producte davant de tercers.
A Conesa Legal revisem contractes laborals, contractes mercantils, pactes de socis i documentació de propietat intel·lectual per a empreses tecnològiques, startups i companyies que desenvolupen programari propi.
Expliqui'ns el seu cas i revisarem si la titularitat del programari està correctament protegida.
Preguntes freqüents sobre propietat intel·lectual del programari
El programari pertany automàticament a la empresa si el crea un treballador assalariat?
Si el treballador assalariat crea el programa en l'exercici de les seves funcions o seguint instruccions de l'empresari, els drets d'explotació corresponen exclusivament a l'empresari, llevat de pacte en contrari. Tot i així, és recomanable que el contracte laboral ho reguli de manera expressa.
¿Una factura d'un freelance demostra que el codi pertany a la empresa?
No necessàriament. La factura prova un pagament, però no sempre una cessió completa dels drets d'explotació. Per evitar dubtes, el contracte ha d'especificar quins drets es cedeixen, amb quin abast, durant quant de temps i en quin territori.
¿Pot la empresa modificar el codi desenvolupat per un proveïdor extern?
Només si disposa de drets suficients per fer-ho. La modificació del programari forma part dels drets d'explotació regulats per la Llei de Propietat Intel·lectual, de manera que ha d'estar prevista al contracte quan el desenvolupament el realitza un tercer.
¿Convé registrar el programari?
Pot ser recomanable per a versions rellevants, especialment si el programari és un actiu estratègic. El registre ajuda com a prova, però no substitueix els contractes ben redactats ni una cadena clara de cessió de drets.
¿Què passa si un soci fundador va programar el MVP abans de constituir la societat?
Cal documentar una cessió o aportació del programari a favor de la societat. Sense aquest pas, poden sorgir dubtes sobre si la societat n'és realment titular del codi.
¿L'ús de codi de codi obert (open source) impedeix que el programari sigui de la empresa?
No necessàriament. Depèn de la llicència aplicable. L'important és inventariar les biblioteques, revisar-ne les condicions i comprovar que són compatibles amb el model de negoci.
¿Quina documentació sol·licita un inversor sobre la propietat intel·lectual del programari?
Normalment revisarà els contractes laborals, les cessions de freelancers, el pacte de socis, la titularitat dels repositoris, les llicències de codi obert, la documentació tècnica, l'historial de versions i les possibles reclamacions de tercers.
Fonts legals principals
- Reial Decret Legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual.
- Articles 43, 51, 95, 96, 97, 99, 100, 101 i 102 de la Llei de Propietat Intel·lectual.
- Directiva 2009/24/CE sobre la protecció jurídica dels programes d'ordinador.
Advocats per protegir la propietat intel·lectual del programari i elaborar contractes de cessió de codi
-
Si la vostra startup, SaaS o agència de desenvolupament no té clar qui és el propietari del codi, el millor moment per corregir-ho és abans de la pròxima ronda, del pròxim contracte enterprise o de la sortida d'un developer clau.
A Conesa Legal us podem ajudar a:
- crear contractes de desenvolupament de programari, contractes amb freelancers, acords amb agències i clàusules de cessió de drets adaptades al vostre model de negoci;
- revisar contractes de treballadors, freelancers i agències per blindar la cessió de drets sobre el codi font;
- preparar una due diligence de programari abans d'una inversió, venda de empresa o entrada de nous socis;
- auditar riscos d'open source, repositoris i aportacions de tercers;
- dissenyar l'estratègia jurídica i probatòria en conflictes per còpia de codi, sortida de fundadors o apropiació de programari.
- negociar i formalitzar contractes per recuperar la titularitat del producte
