Redactat per Josep Conesa
Advocat laboral i concursal
relació laboral D'UN ADMINISTRADOR SOCIETARI:
La discussió sobre la possible relació laboral que pugui tenir una persona nomenada administradora de la societat és, moltes vegades, molt important a l'hora de valorar no tan sols la indemnització per possible acomiadament, sinó també per valorar com hauria d'haver cotitzat un administrador d'una societat, i quines són les repercussions que pot tenir l'incompliment de la cotització quant a les LISOS, la liquidació de quotes de seguretat social i els recàrrecs per manca de cotització.
Tradicionalment la jurisprudència ha afirmat que un administrador o qualsevol membre del consell són càrrecs executius de la societat i, per tant, com que formen part de l'estructura directiva de l'empresa, la relació és de naturalesa mercantil.
- La sentència del Tribunal Suprem de 26-12-2007, per exemple, estableix la doctrina de la naturalesa del vincle per afirmar que la relació és mercantil i no laboral quan s'exerceix simultàniament el càrrec de conseller o membre dels òrgans d'administració de la societat amb el de gerència de l'empresa, perquè cal atenir-se a la naturalesa del vincle jurídic, i no a les funcions, i es determina l'existència d'una relació mercantil quan hi ha una integració en l'administració social, ja sigui directament o per delegació interna.
- Així mateix, la sentència del Tribunal Suprem, Sala Quarta, Social, Sentència 739/2017 de 28 set. 2017, Rec. 3341/2015 declara la incompetència de la jurisdicció social quan hi ha un exercici simultani d'activitats pròpies del Consell d'Administració de la societat i d'alta direcció o gerència de l'empresa. En aquest cas el treballador era soci amb el 33% de les participacions socials, igual que els altres dos socis, era president del Consell d'Administració i actuava amb autonomia i iniciativa pròpies i plena responsabilitat. Sí que tenia subscrit un contracte de treball amb l'empresa amb la categoria de cap de secció, però no constava que dugués a terme tasques pròpies d'aquesta relació laboral comuna.
- La sentència del Tribunal Suprem, Sala Quarta, Social, 206/2022 de 9 mar. 2022, Rec. 742/2019, per la seva banda, jutja un cas d'un autònom i soci d'una entitat que exercia funcions d'assessor financer. Un bon dia el Consell d'Administració acorda revocar-li els poders i se li prohibeix accedir a la societat. En aquest cas l'autònom exerceix simultàniament el càrrec de conseller i el de gerència, i l'alt tribunal determina que la seva relació és mercantil atès que no solament té el 18% de les participacions socials, sinó que està integrat en l'administració de la societat i, a més, no exerceix treballs ordinaris o comuns.
- També la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, Sala Social, Secció 2a, Sentència 146/2007 de 8 feb. 2007, Rec. 5068/2006 estableix la diferència entre qui té poders de direcció o apoderament i qui és un alt directiu o manté una relació laboral de caràcter especial d'acord amb el Reial Decret 1382/1984, la prestació de serveis del qual s'ha d'exercitar amb autonomia i plena responsabilitat, amb poders inherents a la titularitat jurídica de l'empresa i relatius als objectius generals d'aquesta, i que el treballador, en el desenvolupament de les seves funcions i l'exercici de les seves facultats, ha de gaudir, a més, d'autonomia, assumint la responsabilitat corresponent. Aquesta autonomia de l'alt directiu només pot quedar limitada per les instruccions impartides per qui assumeix la titularitat de l'empresa.
Per contra, hauran d'entendre's exclosos de l'àmbit d'aplicació del Reial Decret d'alts directius, i per tant considerar que hi ha relació laboral comuna, aquells treballadors que rebin aquestes instruccions d'òrgans directius delegats de qui tingui la titularitat de l'empresa, ja que els comandaments intermedis, encara que exerceixin funcions directives ordinàries, queden sotmesos a l'ordenament laboral comú, atès que la qualificació d'alt càrrec requereix estar sotmès únicament a l'òrgan de direcció, en tant que definitoris d'aquesta condició, a tenor del repetidament citat article 2.1 de l'Estatut dels Treballadors (STS de data 12/09/90).
Pot un administrador d'una societat ser treballador de l'empresa?
- La sentència del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia, amb seu a Granada, Sala Social, Sentència 197/2012 de 26 gen. 2012, Rec. 2901/2011, no obstant això, aprecia competència de la jurisdicció laboral en un assumpte en el qual es combinen la condició de soci, administrador mancomunat i prestació de serveis impartint i rebent ordres recíprocament.
En aquesta sentència el Tribunal estableix que no hi ha cap impediment legal per excloure de l'àmbit del contracte de treball -l'exclusió, d'acord amb l' article 1.3.c) ET (que ha de ser objecte d'interpretació restrictiva), únicament fa referència a "l'activitat que es limiti, pura i simplement, al mer exercici del càrrec de conseller o membre dels òrgans d'administració... sempre que la seva activitat a l'empresa només comporti la realització de comeses inherents a tal càrrec- a aquells membres de l'administració societària que, no tenint la majoria del capital social, realitzin activitat de caràcter laboral comú, com succeeix en el cas examinat, per la qual cosa, en principi, cal admetre la possibilitat de coexistència o exercici simultani del càrrec societari amb l'activitat derivada d'una relació laboral ordinària, i això, d'acord amb la doctrina reiterada d'aquesta Sala —entre d'altres sentències, les de 3 de juny de 1991, 27 de gener de 1992 i 22 de desembre de 1994— expressives que la inclusió o exclusió del treballador -soci- gestor d'una societat, dotada de personalitat jurídica, de l'esfera laboral, depèn de la veritable naturalesa del vincle i de la posició i activitat que, concretament, dugui a terme la persona en el si de la societat". És a dir, allò important és examinar les notes de dependència i alienitat, i la manca o no de poder decisori suficient per conformar la voluntat social de la persona jurídica. - Finalment, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, en l'assumpte C-101/21, per a un cas de protecció dels drets del treballador davant una insolvència de l'empresa (llegiu: Fons de Garantia Salarial), i interpretant l'article 2, apartat 2, paràgraf primer, de la Directiva 2008/94, estableix que s'ha d'interpretar en el sentit que la Directiva s'oposa a una jurisprudència nacional segons la qual una persona que exerceix, en virtut d'un contracte de treball, de forma acumulativa les funcions de director i de membre de l'òrgan estatutari d'una societat mercantil no pot ser qualificada de treballadora assalariada, en el sentit d'aquesta Directiva. És a dir, sempre que una persona treballi en virtut d'un contracte de treball i exerceixi funcions de director i membre de l'òrgan directiu, sí que té dret a la protecció que la Directiva atorga als treballadors per compte d'altri.
Conesa Legal: advocats especialistes en laboral
Com es pot observar, aquest tipus d'assumptes són molt casuístics, i caldrà atenir-se a la situació i la prova de cada cas, estudiant en detall com es va desenvolupar la relació contractual.
Consulti'ns i expliqui'ns aquí per estudiar el seu cas:
