La demandant, de professió llevadora, va tramitar expedient d'incapacitat permanent per estrès en el treball, o "trastorn adaptatiu amb alteració mixta ansiosa depressiva crònica". Els seus símptomes eren, entre d'altres, tensió, irritabilitat, desesperança, inquietud, simptomatologia psicosomàtica, alhora que un esgotament progressiu, tots ells sorgits després d'haver anat vivenciant les diverses dificultats que la seva ocupació laboral com a llevadora implica. A això s'afegeix la denúncia d'actituds per part de la Direcció de l'Hospital que ella defineix com d'assetjament, fins al punt d'assolir la situació coneguda com "estar cremada", que es correspon a una síndrome de "burnout", que la porta a notificar la seva renúncia al contracte per anar a treballar fora, a la qual cosa no obstant després ha de renunciar per malaltia familiar.
Redactat per Josep Conesa
Advocat laboralista i concursal
És important destacar que en retornar al seu lloc de treball, després d'un període d'incapacitat temporal, sorgeixen de nou les situacions d'estrès i reneixen moltes de les condicions anteriors que acaben desgastant el seu estat d'ànim.
La incapacitat permanent total per a la professió habitual s'entén com aquella situació que impedeix al treballador la realització de totes o les fonamentals tasques de la seva professió, essent essencial atendre a la situació residual de l'afectat, atès que tal grau d'incapacitat només ha de ser reconegut quan les seqüeles existents impedeixin l'exercici de les tasques pròpies de l'activitat laboral amb la professionalitat, dedicació i constància que li és pròpia.
Mereix la demandant la pensió que reclama, ja que les limitacions funcionals que pateix impedeixen desenvolupar amb la deguda professionalitat i eficàcia les tasques pròpies del seu ofici. Es constata per prova pericial psiquiàtrica l'existència d'un desgast mantingut en el temps que ha anat minant els mecanismes personals de defensa, amb repercussió en àrees afegides de la seva vida, fora de l'estrictament laboral.
S'ha intentat sense èxit la superació de la situació d'estrès a través de diversos mecanismes com la separació prolongada de la situació estressant, el desenvolupament de noves rutines, o l'expectativa d'un canvi de lloc de treball, però tots aquests mecanismes han fracassat en tornar al seu lloc de treball.
Mantenir la llevadora en el seu actual lloc de treball i ubicació impedeix una evolució correcta i adequada de la seva patologia, compatible amb la síndrome de "burnout", que la fa creditora del grau d'incapacitat permanent total amb efectes des de la data del dictamen de l'EVI.
Si desitgen llegir un article d'opinió sobre la síndrome d'estar cremat, vegeu l'article del nostre despatx que va publicar Expansión: enllaç https://www.conesalegal.com/la-numerizacion-empresarial/
A Las Palmas de Gran Canaria, el 13 de novembre de 2015.
Vist per mi, D./Dña. ............................., MAGISTRAT-JUTGE del Jutjat Social Núm. 10 de Las Palmas de Gran Canaria i la seva província, en audiència pública, el judici sobre Incapacitat permanent, seguit davant d'aquest Jutjat sota el núm. ........................, promogut a instància d'Edurne, que compareix per mitjà de D. Domingo ..............., contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, que compareix per mitjà de la Sra. Susana Porta Grandal, atenent els següents.
ANTECEDENTS DE FET
En l'acte del judici, i una vegada efectuada la donació de compte dels antecedents, la part actora es va ratificar en la seva demanda en reclamació del grau d'incapacitat permanent total, però per malaltia comuna.
L'INSS es va oposar a la demanda i la va contestar formulant les al·legacions que consten en acta. Seguidament, va ser oberta la fase probatòria, en la qual es van practicar les proves que, proposades per les parts, van ser declarades pertinents i consten documentades en autes. Practicada la prova, les parts van informar sobre les seves pretensions i el judici va quedar vist per a sentència.
FETS PROVATS
PRIMER.- La demandant, nascuda el NUM000 /75, té com a professió habitual la de llevadora, estant adscrita al RGSS, essent la seva base reguladora als efectes del present litigi de 2.548,53 euros.
SEGON.- Després d'expirar un procés d'IT es va tramitar expedient d'incapacitat permanent emetent-se informe de valoració mèdica el 03/11/14, recaient dictamen de l'EVI el 06/11/14 en els termes següents:
" Determinat el quadre clínic residual:
Trastorn adaptatiu amb alteració mixta ansiosa depressiva crònica I les limitacions orgàniques i funcionals següents:
Patologia psiquiàtrica estable amb tractament psicofarmacològic i teràpia psicològica amb: astènia, apatia, sentiments d'impotència que suposen gran sofriment subjectiu, sense trastorn cognitiu conductual i sense afectació de la funcionalitat global."
TERCER.- Per resolució de 26/11/14 es va resoldre denegar a l'actora la sol·licitud d'incapacitat permanent, segons la proposta de l'EVI, formulant-se reclamació prèvia que fou desestimada.
QUART.- La demandant presenta una Síndrome Ansiosa-Depressiva de diversos anys de durada, amb característiques reactives a circumstàncies laborals de la qual ve seguint tractament psicofarmacològic i des del desembre de 2011 tractament psicoterapeùtic.
Venia presentant simptomatologia d'estirp ansiosa, amb tensió, irritabilitat, desesperança, inquietud, simptomatologia psicosomàtica, alhora que un esgotament progressiu, en gran mesura derivat del seu estrès i dels seus trastorns del son, amb visió pessimista davant la possibilitat de poder continuar en el seu entorn actual i de sentir-se incompresa, increment dels problemes en el seu entorn immediat, que afectaven de forma notable les seves relacions interpersonals i vida familiar.
Tota aquesta simptomatologia es posa en relació quant al seu inici amb problemàtica dins del seu treball, existint molts records reiteratius del succeït, amb una vivència molt negativa dels mateixos, amb existència de simptomatologia de caràcter ansiós, presentant ansietat d'anticipació, alhora que sempre existia un desig latent de reprendre una activitat laboral.
Aquesta problemàtica s'inicia de forma clara i oberta a partir de l'any 2004 després d'haver anat vivenciant les diferents dificultats que la seva ocupació laboral com a llevadora tenia en el seu lloc de treball i que ella refereix en diferents àrees (competencials, de relació amb facultatius, amb infermeres, de precarietats de personal i sobrecàrregues subsegüents, etc., d'acord amb el que ens va referint) ja l'any 2004 després d'una roda de premsa acaba en un estat d'ansietat del qual deriva una Baixa Laboral.
Vivencia la seva situació a partir d'aquí en una barreja de "cremada" (el que correspon a una síndrome de burnout i que la fa notificar la seva renúncia al contracte per anar a treballar fora, a la qual renuncia per malaltia familiar) alhora que d'actituds per part de la Direcció de l'Hospital que defineix com d'assetjament.
La suma de factors d'estrès i enfrontaments van repercutir i desgastar el seu ànim, fins que es van veure desbordats i superats els seus recursos personals i els seus mecanismes defensius.
Amb posterioritat ha reprès el treball com a llevadora la qual cosa ha estat possible per diversos factors:
- El fet mateix del diagnòstic de la síndrome de burnout que li ha permès anar generant tant un millor control de l'estat anímic com el poder adquirir eines per portar millor les situacions que li causen estrès.
- El fet de trobar-se separada de l'ambient productor del desajust pels seus 15 mesos de situació d'Incapacitat Temporal, que li permet una recuperació; aquests 15 mesos no van ser passius sinó que durant els mateixos ha anat duent a terme mesures com la pràctica d'esport, mantenir una activitat intel·lectual, practicar meditació.
En retornar al seu lloc de treball, alhora que l'afronta amb ànim renovat, es troba de nou sotmesa a les situacions d'estrès, reprenent moltes de les condicions anteriors que li van generar la situació que va concloure en la seva Incapacitat Laboral temporal.
El reprendre la situació estressant li està generant de nou símptomes com l'ansietat, la irritabilitat, presència d'insomni, veient-se sotmesa a major estrès i veient com aquesta no adequació al lloc de treball li genera més dificultats i friccions. A més s'està afectant la seva pròpia consciència de vàlua professional, generant-li sentiments d'incapacitat envers la mateixa.
CINQUÈ.- La demandant presenta símptomes afectius (ansietat i depressió) derivats del manteniment en el temps d'una vivència d'injustícia en les condicions laborals en l'exercici de la professió de llevadora. Els comportaments experimentats com a vivència d'injustícia tenen inclusió dins de l'assetjament laboral, mobbing.
La principal vivència és l'esgotament físic i mental així com sentiments de frustració per la presència de l'estrès laboral referit. Això fa que mostri una dificultat per poder adaptar-se al seu treball habitual a la sala de parts. En l'actualitat necessita medicació psicofarmacològica i tractament psicoterapeùtic.
D'altra banda, pel que fa al seu ajust laboral, l'existència de sentiments d'esgotament emocional, la vivència de despersonalització en el seu treball i en la relació amb les seves pacients i la baixa realització personal fan aconsellable un canvi en el seu lloc de treball.
En la configuració del que es coneix com a Burn-out, ha influït l'empenyo de la referida en la millora de les condicions laborals de la seva professió com a llevadora.
SISÈ.- Va estar en situació d'IT del 20/04/15 al 03/07/15, i del 02/10/15 en endavant.
FONAMENTS DE DRET
El 1r, 2n, 3r i 6è es dedueixen de l'expedient administratiu, mentre que el 4t i 5è es dedueixen de la documentació clínica que obra en autos i de les pericials mèdica i psicològica proposades per l'actora.
El grau d'incapacitat permanent total per a la professió habitual està configurat en el T.R. de la Llei General de la Seguretat Social (article 137) com el que impedeix al treballador la realització de totes o les fonamentals tasques d'aquesta professió, sempre que pugui dedicar-se a una altra de diferent. La jurisprudència ha tingut en compte per al cas concret les peculiars circumstàncies de major o menor duresa de la professió, així com l'exigència per a la dedicació a aquesta d'una major o menor integritat física ( sentències del Tribunal Suprem de 17 de gener i 29 de juny de 1989 (LA LEY 123742-NS/0000) ). És, per això, essencial i determinant per a una adequada qualificació jurídica de la situació residual de l'afectat la professió habitual, de manera que unes mateixes lesions i seqüeles poden ser o no constitutives d'invalidesa permanent en funció de les activitats o tasques que requereixi la professió del presumpte incapaç, ja que no s'oblidi que l'article 137 del T.R. de la Llei General de la Seguretat Social respecte del grau ara debatut d'incapacitat permanent total el relaciona amb la professió habitual, havent-se, en conseqüència, de predicar que tal grau només haurà de ser reconegut quan les seqüeles existents impedeixin l'exercici de les tasques pròpies de l'activitat laboral amb la professionalitat, dedicació i constància que la relació laboral exigeix.
Mereix la demandant la pensió que reclama, ja que les limitacions funcionals descrites en els fets provats 4t i 5è li impedeixen desenvolupar amb la deguda professionalitat i eficàcia les tasques pròpies del seu ofici, tot això en recta aplicació de l'art. 137 LGSS .
En el cas de l'actora, i com conclou el Perit psiquiatre, l'existència d'un desgast mantingut en el temps havia anat minant els seus mecanismes personals de defensa, amb repercussió en àrees afegides de la seva vida, fora de l'estrictament laboral. Aquest desgast acabà en una síndrome de burnout.
A través de diversos mecanismes (la separació prolongada de la situació estressant, el desenvolupament de noves rutines, el manteniment d'una esperança de tornar a exercir la seva labor, l'expectativa d'un canvi de lloc de treball a un altre extrahospitalari) aconseguí millorar-la, podent reprendre la seva activitat laboral, però en tornar al seu lloc experimenta una progressiva recaiguda.
El manteniment en el seu actual lloc de treball i ubicació impedeix una evolució correcta i adequada i la fa recaure de nou en la presència de simptomatologia que resulta compatible amb la síndrome de burnout, sent per tot això creditora del grau d'incapacitat permanent total, amb efectes des de la data del dictamen de l'EVI.
I vistos, a més dels esmentats, els preceptes legals d'aplicació general i pertinent,
FALLO
ESTIMAR la demanda interposada per Edurne contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, reconeixent-se a l'actora el grau d'INCAPACITAT PERMANENT TOTAL derivada de malaltia comuna, condemnant-se l'Ens demandat a abonar a la demandant una pensió del 55% de la base reguladora indicada més amunt, amb efectes econòmics de data 06/11/14, practicant-se en fase d'execució de sentència les compensacions pertinents en atenció a les prestacions d'IT percebudes des d'aleshores.
