.jpg)
Es consideren complements salarials o plusos del salari base les quantitats que, per algun dels conceptes establerts en conveni col·lectiu o en contracte individual de treball, s'afegeixen al salari base.
Aquests complements es configuren com a atribucions patrimonials proporcionades al treballador com a conseqüència de la prestació de treball i que s'afegeixen al salari base per formar la remuneració total o global.
TIPUS DE COMPLEMENTS SALARIALS:
COMPLEMENTS PERSONALS:
· plus d'antiguitat:
El complement d'antiguitat consisteix en una quantitat que s'abona al treballador pel sol fet de romandre durant un determinat temps vinculat laboralment a la mateixa empresa.
La funció tradicional d'aquest complement consisteix a incentivar la permanència del treballador a la empresa, a fi d'afavorir una amortització del cost que a l'empresari li pot suposar la despesa en formació professional dels treballadors, alhora que retribuir la lleialtat i la fidelitat demostrades pel treballador.
Actualment aquests factors han perdut gran part del seu sentit, però s'estan desenvolupant altres instruments similars com els pactes de permanència o les stock options, que ja hem comentat en altres articles d'aquesta publicació.
La forma de remunerar-lo consisteix habitualment a pagar una determinada quantitat per cada període de temps completat. Aquesta quantitat pot consistir en una xifra fixa o en un percentatge referit al salari.
Pel que fa al còmput del complement salarial, tot i que un gran nombre de convenis estableix l'inici del còmput de l'antiguitat des de l'ingrés a la empresa, en aquells en què no es disposa res específicament sembla donar-se per sobreentès que aquesta comença a computar-se des de la incorporació del treballador a la mateixa.
No obstant això, cal tenir en compte que el període a considerar és aquell en què el contracte estigui en vigor.
COMPLEMENTS DE PERILLOSITAT, PENOSITAT I TOXICITAT:
Són complements salarials que ressarceixen el treballador de les condicions especials de prestació del treball.
La seva determinació depèn, en tot cas, de la lliure voluntat de les parts, les quals poden o no reconèixer-ne l'existència. En la pràctica convencional, per designar l'activitat com a susceptible de meritar aquests plusos es poden trobar diverses fórmules:
- Per acord entre la empresa i els representants dels treballadors.
- Per decisió de la Direcció de la empresa.
· plus de perillositat:
La perillositat del lloc de treball deriva de l'existència d'un risc addicional a causa de la inseguretat del seu exercici davant d'un eventual atac o dany. A tall d'exemple: els bombers, o els treballadors d'un hospital psiquiàtric.
· plus de penositat:
Aquest complement fa referència a la realització del treball en circumstàncies excepcionals, atès que comporta activitats que suposen un esforç constant i que són indubtablement dificultoses. En són exemples: el soroll, així com la brutícia.
· plus de toxicitat:
La toxicitat es relaciona amb la utilització o manipulació de substàncies que poden suposar un risc excepcional per a la salut del treballador.
COMPLEMENTS PER ESPECIALITAT EN LA JORNADA:
Aquests complements premien les circumstàncies temporals especials en què s'ha de desenvolupar la prestació laboral.
Normalment es tracta de compensar econòmicament la major disponibilitat de temps, o la onerositat que suposa el treball en determinats horaris, torns, dies o en determinades condicions.
· Complement de disponibilitat horària:
Aquest complement retribueix unes fórmules de subjecció al poder organitzatiu de la empresa més enllà de l'horari habitual, amb la consegüent impossibilitat o dificultat per exercir una altra activitat lucrativa fora d'aquest.
La determinació d'aquest plus salarial només pot ser el resultat de:
- La decisió unilateral o pactada de la empresa, o
- La realitat constatada d'alteracions constants de l'horari de treball
El plus de disponibilitat es merita pel simple fet d'estar disponible, és a dir, per estar a disposició de la empresa per poder ser cridat a prestar serveis en qualsevol moment.
· Complement d'horari flexible:
Aquest plus té per objecte facilitar a l'empresari la lliure definició del moment d'entrada o sortida del treball.
Així mateix, es pretén retribuir l'adaptació dels temps de treball a les característiques excepcionals de determinats serveis, o com a mètode de retribució del treball realitzat en diumenges i festius.
· Plus de festius:
Es configura com un plus que, a més de tenir compensació amb descans en un altre dia de la setmana, és objecte de retribució.
Té com a finalitat ressarcir les incomoditats derivades de treballar en diumenges o festius, imposades per les característiques del lloc de treball.
Aquest plus està previst per als treballadors que tenen una jornada de treball normal; no és aplicable als qui han estat contractats a temps parcial per prestar els seus serveis els dissabtes i diumenges.
· Plus d'extrajornada:
Tenen la característica de permetre a l'empresari disposar dels treballadors la presència dels quals pot ser imprescindible en un moment donat i que, per aquesta via, queden sotmesos al treball fora de la seva jornada laboral.
En aquest cas, es retribueix la realització d'un treball més extens i dilatat en el temps que el que habitualment correspongui, amb la particularitat que, desapareguda la causa que el va motivar, s'extingeix el dret a percebre'l.
La interpretació que fan els tribunals respecte a la meritació d'aquest plus és que la prolongació de jornada s'aplica voluntàriament per part de la empresa, la qual pot, quan ho consideri oportú, disposar que es treballi en jornada ordinària o prolongada, tenint el treballador, com a contrapartida, llibertat per acceptar-la.
· Plus especial de dedicació:
Aquests plusos imposen estar a disposició del superior immediat quan sigui requerit, a part de la prestació laboral ordinària. Aquest plus té la finalitat de compensar retributivament la lliure acceptació per part del treballador de la seva plena disponibilitat per al lloc de treball.
La seva diferència amb les hores extraordinàries consisteix, precisament, en aquesta nota de plena disponibilitat. En aquest cas, no respon a una activitat extraordinària, sinó a una característica especial del lloc de treball concret; atès que la realització de hores extraordinàries és lliure per al treballador.
· Plus de nocturnitat:
Aquest plus té la finalitat de compensar salarialmente les molèsties addicionals que comporta l'exercici de l'activitat professional en període nocturn.
S'entén per treball nocturn el realitzat entre les deu de la nit i les sis del matí. Per treballador nocturn cal entendre aquell que realitza normalment en període nocturn una part no inferior a tres hores de la seva jornada diària de treball.
Es retribueix, mitjançant aquest plus, no la jornada en si mateixa, sinó les hores efectivament treballades durant el període legalment qualificat com a nocturn.
Si el salari ha estat fixat atenent la pròpia naturalesa nocturna del treball a realitzar, no escau abonar el complement, ja que, en aquest cas, el treball nocturn forma part essencial del contracte, havent-se estipulat la retribució atenent aquesta característica.
